31.5.15

Adiós, me despido con poesía


La tecnología carece de autoestima:
hierve con las preguntas,
le inquietan las señales
un par de ventanas más al norte.
 
Igual tu nombre, que borra las vocales
y no impide el divorcio de nuestras maletas.
Una estación, aperitivo, cinco días.
 
Con las muñecas rotas
te estoy diciendo adiós. 

28.5.15

Escurçallapis: poesia d'Enric Casasses


Escurçallapis

Quan fas punta al llapis
perquè guixi ben llis
s’afina la punta
i el llapis s’escurça.
Tres són els productes
d’aquesta operació:
el llapis escurçat que guixa,
els trets que guixa el llapis escurçat
i els bells
fràgils
frèvols
volàtils
encenalls que el llapis deixà anar
quan l’escataves... 

La il·lustració és de Marta Altés.

27.5.15

Mi pluma no es para el amo: la llibertat d'escriure poesia i escriure poesia en llibertat

Escriure amb llibertat (il. de Jennifer Dionisio)

Mi pluma no es para el amo

Mi pluma no es para el amo.
Otros le canten endechas, otros le brinden halagos.
No le busco ni le temo; no le quiero ni le canto.
Mi pluma que se da entera en una entrega de trazos
Por describir una aurora, por dibujar un ocaso,
por llegar a lo más hondo y elevarse a lo más alto,
ese trocito de acero que ríe o llora en mi mano,
no se humilla ni se vende.
Mi pluma no es para el amo. 


25.5.15

Musiquetes de paper: titelles i cançons infantils


Ens ha encantat descobrir aquests vídeos de Musiquetes de Paper on trobem mesclades titelles i cançons infantils. Un espectacle lúdic i molt divertit. Personatges dels contes clàssics i populars cobren vida en temps moderns. Compartim alguns dels seus vídeos:






22.5.15

Ronda del árbol con pájaros: poesia de David Chericián



Va avançant la primavera i els arbres llueixen les seues fulles més noves i verdes. Sortiran o no les flors, però segur que en tots hi ha ocellets cantant. L'arbre, majestuós i altaner, ens brinda cada dia la seua ombra i la seua vegetal imatge, ens dona vida.

Gaudim del nostre entorn arborícola, conservem-lo i protegim-lo... podem fer-ho també amb poesia.

Ronda del árbol con pájaros

Esto es un árbol -se levanta
de la tierra hacia el aire y canta
con hojas y ramas y flores
cantos de luces y colores.

En él los pájaros sus nidos
colman de vuelos y latidos
que al aire llevan las canciones
de semillas y de pichones

Esto es la vida: un árbol lindo
- zapote, mango o tamarindo -
que lanza al aire, al mundo, al cielo
canciones - pájaros en vuelo.
La il·lustració és d'Aurelie Blanz.

21.5.15

A pisar los charcos: poesía infantil de Pedro Villar, cantada por Antonio Selfa


A la Biblioteca de Cocentaina hem tingut l'oportunitat d'escoltar recitar, cantar i ballar, a Pedro Villar i el seu encantador poema A pisar los charcos. Ara podem escoltar el poema, fet cançó, amb la veu d'Antonio Selfa (punxeu sobre el títol de la canço i la podreu escoltar).

La pluja convertida en un joc poètic, saltant bassals i cantant.

A pisar los charcos
(Pedro Villar / Antonio Selfa)

A pisar los charcos
a tocar el cielo,
a mirar las nubes
dentro de un espejo.
Vamos muy deprisa
hay agua en la calle,
a pisar los charcos
que no falte nadie.

Bailan las estrellas
en el firmamento,
reflejo en el agua,
corazón abierto.


Il·lustracions d'Angela Morgan.

20.5.15

A veces, la vida no aparece en el poema


No aprece el precio de la carne en el poema... -il. de Kim Rosen-

los precios de la carne no aparecen en el poema
no hay rimas sobre el incremento del gas

la cocinera con sus manos frágiles
los que duermen en las banquetas
los repartidores de pizza
el gesto ante las vallas de publicidad
la tristeza al tocar los cheques
la subcontratación
la venta de los órganos del hombre por el hombre
no caben


                                      aclaran los jurados de las becas
                                      sentencian los creadores nacionales
                                      confirman los artistas en la presentación de sus libros


                        el poema
                        no huele
                        no se pudre

Poema de Jorge Posada.

18.5.15

Dites populars i refranys sobre els colors i les emocions

 
Mercat de flors, colors i refranys -il·lustració de Mouni Feddag-

 És curiós, però molts dels refranys i dites populars que inclouen els colors fan referència als sentiments, a les emocions, a les nostres relacions amb els demés i la pròpia vida. Hem fet una selecció d'alguns d'aquests refranys, mireu que curiós quan ho llegim:

Al blau, l'amor s'hi escau
Al lila, l'amor s'hi enfila 
Al rosa, l'amor s'hi posa 
Al verd, l'amor s'hi perd 
El blanc fa ram, el negre fa dol, i el roig fa goig i el verd a la caixa perd 
El blau i el verd, a l'ombra perd 
Estar blanc com el paper 
Estar blau (de fam)
Estar blau de riure
Estar negre 
Estar un groc com la cera
Estar morat (de fred)
Estàs més roig que una tomaca 
Fer eixir-li els cabells verds (o blancs)
Fer-li eixir els ulls verds 
Fer-ne de blanques i negres 
Haver-ne vistes de tots els colors 
L'amor tot ho posa de color rosa 
La culpa és negra
Lo mateix és barret blanc que blanc barret
Més val estar un ratet roig que tot l'any groc
Mudar de color 
Ni blanc ni negre, sinó tot el contrari 
No firmes mai en blanc, que et portaran al banc 
Passar-la negra 
Passar-les morades
Passar-ne de tots colors 
Què és més negre que un tinter ?: El cor de l'usurer 
Quedar blanc d'espant 
Quedar-se en blanc
Sobre negre no se tiny 
Tant li és blanc com negre 
Tenir-ho negre 
Tindre bons colors 
Tindre els colors trencats 
Tindre un blau que tira en verd 
Tornar-se groc 
Tot lo roig fa goig 
Treballar com un negre
Verdes les hem segat 
Veure les coses de color de rosa 
Veure's negre  
Veure-ho tot negre 

 Podem trobar més refranys del mes de maig i refranys de flors en aquest mateix blog.

15.5.15

Poesía a los cuatro vientos: guia de lectura de poesia infantil del Club Kiriko



El Club Kiriko acaba d'editar una nova guia de lectura de llibres de poesia infantil i juvenil: Poesía a los cuatro vientos. La guia està classificada en diferents apartats:

-Poemas y canciones populares
-Para muy pequeños
-Rimas que cuentan
-Rimas y risas
-Poesía y juego
-Clasicos
-Poemas de hoy para niños de hoy

En cada apartat hi ha una selecció de llibres infantils amb les dades bibliogràfiques i una xicoteta resenya. Ens agrada que des del Club Kiriko (una plataforma de llibreries infantils especialitzades) es difonga la lectura de la poesia infantil. Trobem llibres que s'han convertit ja ens clàssics i altres que estan acabats d'editar. Ens haguera agradat que la selecció fos més amplia però comprenem que quan més llarga és, més es perd el lector. És una guia-orientativa, a les llibreries infantils i trobareu molts més llibres i segur que el llibreter/ra us podrà també orientar. Trobem a faltar, dins dels apartats que han fe, llibres de poesia infantil en altres llengües d'Espanya (català, galleg, euskera) on també s'estan editant llibres molt bonics.

Doneu-li una ullada! Us interessarà. Al blog podeu trobar més llibres de poesia infantil comentats. No hi ha excusa ninguna per a no difondre la poesia infantil entre les xiquetes i xiquets, perquè cada vegada tenim més llibres de poesia infantil interessants. A que espereu per a llegir-ne?


14.5.15

Los helados invisibles y otras rarezas: llibre de poesia infantil


Molts de nosaltres coneixem i hem llegit les obres de l'escriptor cubà Antonio Orlando Rodríguez, però ara ens ha sorprés amb un  nou llibre de poesia infantil, Los helados invisibles y otras rarezas, editat per SM Mèxic -ja havia escrit altres llibres de poesia infantil :  Mi bicicleta es un hada y otros secretos por el estilo (Panamericana Editorial) i El rock de la momia y otros versos diversos-. Poemes que l'escriptor ha anat escrivint al llarg d'un quart de segle (entre 1989 i 2014) i que ara veuen la llum i poden llegir tots els xiquets i xiquetes.

Al llibre podem trobar poemes escrits de versos lliures i altres en els que utilitza antigues estrofes castellanes. Apropa als xicotets lectors a la poesia fent un ús lúdic del llenguatge, des d'un punt de vista proper i original.

En la tienda
(Antonio Orlando Rodríguez)

Me da un kilogramo de alegría.
Un cartucho de optimismo.
Cuatro cajitas de ternura.
Y toda la esperanza que tenga,
mire que me hace mucha falta.
Envuélvamelo bien,
¡y gracias!

Les il·lustracions de Cecilia Varela, precioses, humorístiques i plenes de enginyosos detalls, arrodoneixen la bellesa dels poemes. Un llibre que és un tesoret (que també ens podem descarregar des de l'Apple Store)

La gota
(Antonio Orlando Rodríguez)

¿De quién será la mano abierta  
dónde reposa esa gota insondable
que nos contiene?

13.5.15

Restaurante alucinante: poema de Juan Guinea Díaz


Qué tal si hui mengem al restaurant? Genial, però no val qualsevol restaurant, com aquest que versifica Juana Guinea Díaz.
 
Restaurante Alucinante

Restaurante Alucinante, ¿qué quieren desayunar?
Para las brujas tenemos zumo de niña estrujada
con pastel de ojos risueños y cabezas despiojadas
de niños desobedientes que no paran de llorar.

Pasen, pasen, vengan todos
y prueben nuestros manjares,
se acabó el pasar las horas
buscando niños vulgares:
¡Restaurante Alucinante
se los cocina al instante!

Restaurante Alucinante, ¿Cuántos son para almorzar?
Recomiendo al señor Lobo nuestro guiso de cerdito,
o la lasaña rellena de abuelita y corderito
con dedos de niña buena, ¡Un exquisito manjar!

Pasen, pasen, vengan todos
y prueben nuestros manjares,
se acabó el pasar las horas
buscando niños vulgares:
¡Restaurante Alucinante
se los cocina al instante!

Restaurante Alucinante, ¿han venido a merendar?
A los ogros aconsejo el batido de Princesa,
o bracitos de bebé en salsa de chocolate.
Y si quieren algo vivo para llevarse al gaznate,
tenemos siete enanitos atrapados por sorpresa.

Pasen, pasen, vengan todos
y prueben nuestros manjares,
se acabó el pasar las horas
buscando niños vulgares:
¡Restaurante Alucinante
se los cocina al instante!

Restaurante Alucinante, niños, niñas, ¡A cenar!
Podéis salir a la calle, ya no tenéis que escondeos:
Las brujas, lobos y ogros, y demás villanos feos
han caído en nuestra trampa ¡Ya no os van a molestar!

La il·lustració és d'Erika Steiskal.

12.5.15

Art Poética: web poètica per apropar la poesia als xiquets i joves / web poética para acercar la poesía a los níños y jóvenes



Hui us volem recomanar que li doneu una mirada a una web que ens encanta: Art Poética. Aquest espai mescla genialment la poesia amb la il·lustració, cosa que a nosaltres ja sabeu que ens encanta.

ARTPOÉTICA es un proyecto educativo y de entretenimiento que trata de acercar la poesía a los jóvenes (y no tan jóvenes) a través de la animación y las nuevas tecnología. El proyecto está producido por las empresas andaluzas La Claqueta y TalyCual y ha contado con el apoyo de numerosas instituciones públicas nacionales e interancionales, entre ellas la de la Biblioteca Virtual de Andalucía.
Uno de los principales objetivos de la Biblioteca Virtual de Andalucía es fomentar la lectura sirviendo como vehículo de aprendizaje y formación destinado a conocer nuestro rico legado bibliográfico, a través de recursos didácticos y culturales interactivos como ARTPOÉTICA.
El apoyo de la Biblioteca ha permitido que esta herramienta sea de acceso 100% gratuito en web, móviles y tabletas de forma que jóvenes, alumnos, profesores, adultos,... podrán conocer 28 de los más destacados poemas (y poetas) de la literatura en castellano convertidos en cortometrajes de animación de gran belleza.
ARTPOÉTICA también reserva un espacio para la creatividad de los usuarios, porque ellos mismos tienen la posibilidad de escribir sus propios poemas mientras aprenden y se divierten de un modo original y novedoso.
Esta web ofrece una herramienta educativa que gustará tanto a pequeños como a mayores. Puede usarse como un complemento más para el aprendizaje, que ayudará tanto a los ya iniciados como a aquellos que se acercan por primera vez al universo de la poesía. Todo ello a través de la obra de los más grandes autores: Federico García Lorca, Rafael Alberti, Manuel Altolaguirre, Luis de Góngora, Gustavo Adolfo Bécquer, Juan Ramón Jiménez, Antonio Machado, Luis Cernuda, Joaquín Sabina...
 La web està dividida en tres apartats:

-Ver: hi ha un grapat de vídeos o curtmetratges poètics basats en poemes clàssics de totes les èpoques. Són preciosos i, malgrat que van adreçats a un públic infantil i juvenil per apropar-se a la poesia, als adults us enamoraran. 

-Leer: trobem a molts poetes, amb una xicoteta biografia, el moviment literari al que pertanyen i alguns dels seus poemes més representatius 

-Crear: ací ens fan una invitació a crear els nostres propis poemes -està molt bé que es fomente la creació poètica-. Ens hem de registrar -és gratuït- i comencem a escriure. El programari va guiant-nos, poc a poc, des de l'inici amb el títol del poema, la seua mètrica, els tipus d'estrofa i tipus de poema. Comencem a escriure i podem anar afegint línies. Una vegada creat el poema podem presentar-lo als lectors de diferents maneres: pissarra, llenç, mur, màquina d'escriure, bloc i pergamí.

Podem veure tots els poemes que anem creat en "mis poemas".

Felicitem a la Junta d'Andalusia i a tots els implicats amb aquest fantàstic projecte.Us fiquem un "poetrailer" del seu contingut audiovisual per a que se n'adoneu del que estem xerrant.


Artpoética. La poesía es más que palabras from La Claqueta PC on Vimeo.

11.5.15

Exijo que me dejen usar las palabras: poema de Jorge Debravo



Hombre
(Jorge Debravo)
Soy hombre, he nacido,
Tengo piel y esperanza.
Yo exijo, por lo tanto,
Que me dejen usarlas.
No soy Dios: soy un hombre
(Como decir un alga).
Pero exijo calor en mis raíces,
Almuerzo en mis entrañas.
No pido eternidades
Llenas de estrellas blancas.
Pido ternura, cena,
Silencio, pan y casa.
Soy hombre, es decir,
Animal con palabras.
Y exijo, por lo tanto,
Que me dejen usarlas.
 
Les il·lustracions són de Nancy Brajer.

8.5.15

Dos contes, dos poemes: Caputxeta Roja i El flautista d'Hamelí / Dos cuentos, dos poemas: Caperucita Roja y El flautista de Hamelín

On vas Caputxeta, que no pares mai quieta? -il·lustracions de Claudia Moya-
Dos contes, dos poemes: Caputxeta Roja / Caperucita Roja i el Flautista d'Hamelí / Flautista de Hamelín, Contes clàssics adaptats en vers i modernitzats per Sol Silvestre. Us invitem a llegir-los.

Caperucita y el lobo
(Sol Silvestre)

Se me cayó ayer un libro,
y entonces se me escaparon
los personajes del cuento
preferido de mi hermano.
Caperucita corría
con su canasta asustada
y el lobo la perseguía
sin darse cuenta de nada
¡Qué berrinche se agarraron
cuando a los dos atrapé!
Dentro del cuento los puse
y el libro pronto cerré. 


 Tiempos modernos
(Sol Silvestre)

Me contaron que el flautista
a Hamelín ha regresado
y otra vez el rey tirano
sin la paga lo ha dejado.

Avisado el soberano
del poder del instrumento,
le ha confiscado la flauta
para evitar el intento
de hipnotizar a los niños
con el sonido del viento.
Pero el flautista, ingenioso,
usó un remedio moderno:

Todos los niños del reino
siguieron sin distracción
como zombies, y atontados
la encantadora atracción
que el flautista les mostrara
sin ninguna compasión.

Fue así como en este cuento
los chicos todos se fueron
embobados y  contentos
¡detrás de un televisor! 

6.5.15

Ballem i poemem... per dibuixar cançons en una esfera


Ballar ens relaxa, ens fa sentir bé, ens ompli de vitalitat, ens ajuda a expressar-se. Ballar... ballem? Poemem al ritme de la música, de puntelletes entre el ritme de la melodia diària.

El  ball 
(Elena Maristany)

Ballar és volar,
deixar anar les ales a l’espai
ballar és volar,
volar en l’aire fresc
on l’espai ens envolta i ens fa lliures,
treure’ns cadenes i viatjar,
sense fronteres
sense malsons
sense l’abans i el després,
ballar és volar,
volar més enllà dels nostres somnis
i dibuixar cançons en una esfera.

La il·lustració és de Nora Rio.

3.5.15

Un poema i un brindis per a les mamàs / Un poema y un brindis para las mamás


El millor regal per a totes les mamàs: la nostra estima -il. de Sophie Wilkins-

365 dies per a estimar, besar, abraçar a la mare i hui, un dia especial, per a fer-la sentir la a reina del nostre cor, perquè s'ho mereix tot i més. Felicitats a totes les mares!

...
Dir que m'has estimat i m'estimes
Dir que m'has educat i m'eduques
Dir que m'has perdonat i em perdones
Dir que m'has entés i m'entens
Dir que m'has donat i que em dones
Dir que t'has preocupat i et preocupes
Dir que sempre has estat i que sempre estarás

Es dir-te,
senzillament,
mare meva,
que no hi ha ningú
com tu.

T'estim !!!

Tota la felicitat per a les mares que comparteixen els nostres somnis -il. Mónica Carretero-

Cuando pensabas que no te miraba pusiste mi primer dibujo en el frigorífico,
y quise pintar otro.

Cuando pensabas que no te miraba diste de comer a un gato abandonado,
y pensé que era bueno ser amable con los animales.

Cuando pensabas que no te miraba hiciste un pastel de cumpleaños para mí,
y supe que las cosas pequeñas eran especiales.

Cuando pensabas que no te miraba rezaste una oración,
y supe que existía un Dios al que siempre puedo hablar.

Cuando pensabas que no te miraba me diste un beso de buenas noches,
y me sentí amado.

Cuando pensabas que no te miraba vi lágrimas en tus ojos,
y aprendí que algunas veces existen cosas que duelen, pero que llorar no es malo.

Cuando pensabas que no te miraba, sonreíste,
y quise parecer tan bonito/a también.

Cuando pensabas que no te miraba, me cuidaste y me amaste,
para llegar a ser todo lo que pudiera ser.

Cuando pensabas que no te miraba, miré… y quise decirte gracias por todas las cosas que hiciste pensando que no te miraba.


(Mary Rita Schilke Korzan)

2.5.15

Papallona encisadora, poetessa del camp


Papallona

Papallona encisadora,
escriptora i dibuixant,
com que ets tan bona lectora,
passes pàgines volant.

Amb ta ploma enrotlladora
suques tinta en tantes flors...
El teu llibre m'enamora,
poetessa dels meus horts.



La il·lustració és de Burcu Musselwhite

1.5.15

Poesia per l'1 de maig, de Juan Gelman / Poesía para el 1 de mayo, de Juan Gelman


Giornalismo
(Juan Gelman)

a la mañana a las diez los empleados de justicia
se pusieron a gritar contra la injusticia de sus magros
salarios
a las once fueron descubiertas ciertas maniobras
delictivas
a las doce el partido demócrata y burgués reiteró ser
demócrata y burgués
hubo un concurso en la municipalidad
subió la carestía de la vida
se almorzó en general o en camiseta cara a cara al buen
vino
la ley orgánica de la policía no sufrió grandes variantes
a la una a las dos de la tarde bajo la gloria del gran día
otras ciudades del país rememoraron a sus fundadores
sus bandidos
las comunas locales promovieron contrarias decisiones
el sur siguió en el sur
el presidente a las cuatro recibió su décimo magnate
petrolero
a las cinco me harté pero a las seis te vi
después de tantos años te vi a las seis y me turbé como
un niño
el pasado subía como tus dulces pechos
y eran las seis de la dulzura como un violento olvido
ahora hay pecas en tu cuello y tu voz era actual
de modo que a las siete ya no eras noticia
empezaba el crepúsculo
salía la gente del trabajo
subía la carestía de la vida
se descubrían nuevas maniobras delictivas
a lo largo y a lo ancho del país


La il·lustració és d'Andy Grad.