Bona i poètica revetlla de sant Joan

 Bona, divertida i màgica revetlla de sant Joan!

 

Sant Joan
(Isabel Barriel)

Una coca gegant
per a la nit de Sant Joan
tota plena de cireres,
tota plena de pinyons
amb sucre entre les fruites,
i al cel llums de colors. 

La il·lustració és de Kris Easler.

Revetlla de sant Joan: foc, màgia i poesia

Hui tenim la nit més llarga i màgica de l'any, la nit de sant Joan. Ho tenim tot reparat per a un bon sopar en excel·lent companyia i un grapat de coses roïnes, que al llarg de l'any hem anat acumulant, que anem a cremar. Saltem la foguera junts? Vinga, va, acompanyeu-me, que en cada salt tenim bona poesia i bonics desitjos.

Molt bona i poètica revetlla de sant Joan.
 

La revetlla

(Joana Raspall)

-Bona nit, tingueu, estrelles!

Si voleu baixar al carrer,

l’hem guarnit per la revetlla

amb garlandes de paper,

banderoles, serpentines

i fanalets de colors.

Vindran músics a tocar-hi

uns balls ben engrescadors.

Us veiem que esteu tant soles

d’una a una, al cel tan gran,

que ens hem dit: “Val més que baixin

i amb nosaltres ballaran”.

Si la festa fos molt llarga

i al carrer tinguéssiu fred,

podríeu arrecerar-vos

dintre d’algun fanalet.

Els veïns d’altres revetlles

quedarien admirats

d’uns fanalets japonesos

mai tan ben il·luminats.

-Bona nit, amics, i gràcies!

El cel no ens deixa venir,

però mirarem la festa

i us farem llum des d’aquí.

La il·ustració és de Yoriyuki -  些細なこと.

Tot preparat per a la Nit de Sant Joan: estrelles, fogueres, revetlla i poesia

Saltarem la foguera en la nit de sant Joan per atraure bons auguris -il·lustració de Núria Díaz-

Ja ha aplegat la nit més màgica de l'any, la nit de sant Joan. Nit de foc i festa, de renovació i de vida. Pe tot arreu s'encenen les fogueres, salten per damunt del foc, es banyen al mar a la llum de la lluna, Us desitgem una magnífica revetlla de sant Joan amb poesia, entre amics i família, bon menjar i millor beure. Esborrem el bagatge lleig que portem a l'esquena i anem  per un nou any magnífic.

Encenem les fogueres y que la bona poesia espurnege els vostres desitjos.

I encendrem

(Joan Josep Roca Labèrnia)

I posarem

estris vells a la foguera

en una nit encisera

on el sol no vol ser absent.

I encendrem,

al dessota de la lluna,

tal com ens mana la bruixa,

els pecats que no voldrem.

I anirem

a cercar un xic de llum

per a trobar l'aixopluc

del desig que demanem.

Per a fer-me del tot gran

i, una mica raonable,

haig la joia inenarrable

qui em porta a sant Joan.

I ja sabeu, al blog teniu a més de poemes, un grapat de refranys sobre sant Joan.

3 Poemes per sant Joan, amb un brindis i refranys

Màgica lluna de sant Joan

(il·lustració d'Antonia Bonell)

El dia més llarg de l'any ens ve a saludar; la nit més màgica de l'any tenim que celebrar. És la nit de sant Joan. Entre fogueres i amb bona companyia nosaltres la volem celebrar amb poesia. 3 poemes per sant Joan i un brindis per l'estiu.

Amb conjurs, poemes i refranys... celebrem la revetlla de sant Joan:

La lluna de Sant Joan

(M. Dolors Pellicer)

La lluna de sant Joan

és la lluna riallera,

que va vestida de blanc

amb una capa de seda.

A les sabates porta ales

i flors a la cabellera,

venturetes que regala

en una nit fugissera.

L'aufàbrega 

(Joan Maragall)

Aquesta mata olorosa

de la nit de Sant Joan

llença flaire, silenciosa,

entremig de la bravada

de la nit incendiada

per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,

el cel blau i les estrelles;

entremig dels crits de goig,

remoreig de fontanelles,

i entre el baf esbojarrant,

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:

les aufàbregues la fan:

són les mates oloroses

de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades

d'un nuvi esdevenidor,

escabellen les aufàbregues

perquè facin més olor. 

L'aufàbrega escabellada

és un encenser violent

que llançant la flaire enlaire

augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,

ara que els focs ja se'n van!

Sant Joan, obriu la porta

perfumada de Llevant! 

I en el matí d'aures blanes

l'aufàbrega trobarà

altres aromes germanes

que la nit fan oblidar.

 Aquesta versió il·lustrada de Christina Inaranja està basada en la cançó Nit de sant Joan, de Jaume Sisa.

Poemes per sant Joan: celebrem la màgica revetlla amb poesia

Màgica i poètica nit de sant Joan -il. Ilonka Karasz-

Ha aplegat, ja està ací l'estiu i amb ell la nit de sant Joan. Foc i llum per tot arreu, encís i conjurs, ganes de deixar endarre tot allò que no ens ha agradat de l'any i somriures per començar amb esperança i molta energia un nou camí. Màgica nit! Us desitgem a tots i totes una esplèndida revetlla de sant Joan... amb poesia, no s'oblideu!

Celebrem-ho, doncs, amb alguns poemes per sant Joan:

Tres dies abans del sant

va pels pisos la canalla

recollint els trastos vells,

canyes i manats de palla,

i aprofiten la diada,

de que tenen molts veïns,

que desembarassen la casa

de mobles vells i roïns

(Joan Amades)

Encenem el foc, cremem totes les misèries -il.  YORIYUKI, 些細なこと-

Perquè és nit de Sant Joan

hem encès una foguera.

La gent hi dansa a l'entorn,

se sent olor de ginesta

hi ha l'eco d'una cançó

que s'allarga a la verneda.

La flama, sonora, riu

talment un doll d'aigua fresca,

tan alta que no l'apaguen

amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,

amiga, és la nit encesa

de corrandes i desig;

mira com la flama espessa

va prenent el fustot vell

i la fullaraca seca.

Dessobre el cant del cuccut

i el respir de la verneda

i el tou relliscar del riu,

la teva veu i la meva.

(Tomàs Garcés)

Festegem junt aquesta màgica nit -il.Jean Corace-

Els focs de Sant Joan la nit perfumen;

                mes de tots els amors, sols un n'alena.

                                              Salten de mont en mont llengües de flama

                                                                          dient el pacte espiritual que ens lliga.

                                                                                                         (Joan Alcover)

A més, teniu un grapat de refranys de sant Joan, doncs la saviesa popular ompli el nostre folklore de dites i folklore fent referència a esta meravellosa i estiuenca nit.

Bona nit de sant Joan, feliç revetlla amb poesia

Ja ha aplegat, per fi tenim ací la màgica Nit de Sant Joan. Recordeu cremar tot allò que no us agradi, cremar i renàixer de nou amb tota la màgia que porten els bon desitjos per a encetar un nou temps de bonança, amor, alegria, felicitat... Us desitge una molt bona nit plena de bons auguris, foc, música i bon llantar, ball i bany a la mar i, com no, amb poesia.

Bona revetlla de sant Joan!

Cançó final

(Tomàs Garcès)

L’estel fugia i el foc moria:

cendra tots dos ens han deixat.

Dintre l’albada la posta nia.

Només els somnis són veritat.

És endebades que jo sospiri.

Canta l’ocell felicitat

i és un miratge i un deliri

Només els somnis són veritat.

Claror del dia. La mar s’atura:

el pols d’argent tot just li bat.

Entorn, la vida se’ns fa insegura.

Només els somnis són veritat.

Us deixem, a més, amb un grapat de refranys sobre sant Joan i la seua festa.

La il·lustració és de Subi.

Revetlla en la nit de sant Joan: poema de Joan Salvat-Papasseit

Aquesta és la nit més màgica e l'any, la nit de sant Joan, farem festa i cantarà el gall. La revetlla de sant Joan és per a gaudir en companyia, menjar i beure junts, escoltar música i cantar, encendre la foguera i saltar... deixem que tot es renove en aquesta màgica nit. Passeu-ho requetebé!

Vetlla, revetlla

(Joan Salvat-Papasseit)

Sant Joan

noça i bateig de sang!

Les noies riuen amb llur galant.

Quina vesprada

festa pel cor:

cada abraçada deixarà enyor,

cada besada un infant nou.

Pluja de ruda sobre els pitralls,

qui diu l'amada,

qui diu l'amant.

El càntir s'ompli

d'aigua amb anís,

que es vessi tota

sines endins.

No hi haurà festa si el foc no és alt,

si molt no es besa

y l'amor es plany.

A la fontada vinguen cançons

la matinada veurem el sol:

haurem menjada coca amb llardons.

Les il·lustracions són de Leandro Lamas. 

Nit de sant Joan: encís i màgia / Noche de San Juan: magia y poesía

Fem la rotllana al voltant del foc, cantant i ballant (il. Elena Kudryashova)

Nit de sant Joan

(Jaume Sisa)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribes l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia, 
si arribes l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de berbena ocells i astres.
I augment les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba 
de mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Que li fa de guia?
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, déu de l’enganyifa 
cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somniïn, 
enamoro als grans i faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut i què més?
Sóc immortal

Si mireu les flames del foc...

Màgica i poètica nit de Sant Joan! / Mágica y poética Noche de San Juan!

Màgica i esotèrica nit aquesta, la nit de Sant Joan: foc i fogueres per tot arreu, neteja de tot allò indesitjable, renovació interior, fer cendra de tot lo lleig i trist, esperança ficada en el desig d'un any millor, d'un estiu meravellós... Coets i flames, música i festa, família i amics, grans i menuts saltant les fogueres als carrers, al camp, a la platja.

Us desitgem un preciosa i màgica Nit de Sant Joan! Nosaltres ho celebrem, des d'aquest raconet, amb poesia per a la festa de Sant Joan:

Nit encisera
(Joan Josep Roca)
Una nit tan encisera
ha de ser la missatgera
d’una fita important.
Un sol que no troba casa
es lleva, brandant l’espasa,
per lluitar en dur combat.
La lluna com l’aconsella
li proposa, li desvetlla
com hauria de guanyar.
Sorgint de la cantonada,
de la vall, de la contrada,
les bruixes han d’arribar.
Els homenots maldestres,
massa porucs, al capvespre,
les fustes van apilant.
Les dones els acompanyen
ni somriuen ni descansen
la lluita ha de començar.
Entonen dolces cançons,
farcides de mils amors,
que penetren en el cor.
Les bruixes, en sentir-les,
s’apropen, es despentinen
tot volant sense destorb.
Quan les bruixes s’acosten
tot mirant les joves noies
una xarxa els cau damunt.
Els homes surten de pressa,
sense pausa i amb fermesa
lliguen les puntes i punt.
Ara encenen la foguera,
les bruixes faran la crema,
només resta sutja i fum.

La il·lustració és de Kelly Lish.

Les fogueres de Sant Joan: poesia per a una nit màgica

Hui tenim una nit màgica. És la nit de Sant Joan i les fogueres s'encenen per tot arreu. És nit de festa, de foc que enlluerna i renova, de passar-ho bé. Us desitgem molta alegria per aquesta nit, amb la poesia de Lola Casas.

Les fogueres
(Lola Casas)
Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.

Coca de Sant Joan
(Lola Casas)
Sucre,
ou,
fruita
i farina.
El forn
està preparat.
Les brases
han fet caliu.
Arriba Sant Joan
amb la coca
que ens porta
la calor
de l'estiu.

Les il·lustracions són de Subi i de Paloma Valdivia.

Poesia per a la nit de Sant Joan: preparant una nit màgica

 

Nit de Sant Joan

(Àngels Torres)

Llums, gresca i xerinol·la,

espanta-sogres, piules i cohets,

cel·lebrant l'estiu que comença

la nit de Sant Joan, amb el cor pres.

Gotes de suor que rellisquen

per les galtes vermelles de la calor,

d'un munt de fogueres enceses

que cremen rampoines sense valor.

L'un ha donat una cadira,

la mare, un vell tocador,

el fuster, una taula atrotinada,

i jo, el meu cavallet de cartró.

Les flames s'enlairen a la conquesta

d'un ninot de fusta que, al bell munt,

controla aquella gran batalla,

on bé sap que serà l'últim vençut.

Ja només en queden cendres

i una forta olor de socarrimat

que el vent s'endú, mentre la quitxalla,

dança al voltant d'un general ja cremat.

I l'estiu tot just desperta,

i encara, quan acabi, tots recordaran

l'esperit emocionat i d'alegria,

d'aquella nit, nit de Sant Joan

Poesia para la noche de San Juan: tres poemas y dos conjuros

La nit de Sant Joan és celebra per tot arreu del món per a donar-li la benvinguda als solstici de l'estiu. És la nit més curta de l'any i el dia més llarg. A la vora de la mar, saltant sobre la foguera, cremat tot el roïn de l'any passat...renaixem... i també amb poesia. Tres poemes i dos conjurs per aquesta nit (aquesta vegada en castellà), els tres sota el títol de Noche de San Juan:

Noche de San Juan

(Pilar Iglesias de la Torre)

Tacto en lapislázuli

el terciopelo que la noche,

susurró

en aromas de penumbra

cuando los rizos de las llamas,

capitalizaban como druidas,

el escote del gemido,

ése

cuya arquitectura,

desencriptaba fósiles

al ir dejándonos las manos,

con el picaporte,

prendido de deseos.

*****
La noche de San Juan

(Jorge Luís Borges )

El poniente impecable en esplendores

quebró a filo de espada las distancias.

Suave como un sauzal está la noche.

Rojos chisporrotean

los remolinos de las bruscas hogueras;

leña sacrificada

que se desangra en altas llamaradas,

bandera viva y ciega travesura.

La sombra es apacible como una lejanía;

hoy las calles recuerdan

que fueron campo un día.
Toda la santa noche la soledad rezando

su rosario de estrellas desparramadas.
*****

Noche de san Juan

(Juan Luís Panero)

Anticuado, interrogo las estrellas,

su desnudo, inapelable misterio,

mientras miro las llamas en la playa,

en esta noche cuando empieza el verano.

Lector de Drieu o Pavese, sé también

lo sencillo que puede ser acabar con la historia,

no preguntar ya nada, olvidar para siempre

esta apariencia de tarjeta postal.

Frente a mí, imperturbables, desveladas,

pasan, en silencio, vida y muerte,

evitando, con un rictus cansado,

este fantasma insomne, este papel en blanco,

esta hoguera apagada que perdura.

Conjuros

Lluvia de estrellas,
polvo de mar,
vientos polares,
aurora boreal

en las llamas del fuego

revivan mis sueños

y queme la hoguera

mis oscuras miserias

*****

Dios te salve, san Juan bendito,
antes sancto que naçido,
gran profeta esclareçido,
de mi Dios, gran pregonero.
Vos seás mi medianero
en aquesto que te pido:

....

Les il·lustracions són de Roberto Forero.

Poesia i cançó en la nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan

(Joan Manuel Serrat)

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos' collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.

M'aclame a tú, poema per a la nit de Sant Joan

Un preciós poema de Vicent Andrés Estellés, musicat per Ovidi Montllor, per a la màgica nit de Sant Joan.

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre!

Invocacions per a la Nit de Sant Joan

Nit de Sant Joan

Aquesta nit és màgica,
plena de gent i fogueres.
Invocarem les estrelles
per ornar el firmament.

S’agafarem de la ma
i tots junts ballarem.
Invocarem la música
Per moure’s rítmicament .

Repetirem l’encanteri
d’altres anys anteriors.
Invocarem les fórmules
per ressonar màgicament.

Recollirem les herbes
i nuets es banyarem.
Invocarem les ones
per bressolar els sentiments.