Negra sombra: poesia d'amor de Rosalia de Castro en veu de Luz Casal

 Des de Galícia, amb la poesia de Rosalia de Castro i la veu de Luz Casal, volem compartir amb tots vosaltres aquesta preciosa cançó, un poema d'amor que ens atrapa des dels seus primers versos i acordes. Fantàstic!

Negra sombra

(Rosalia de Castro)

Cando penso que te fuches,
negra sombra que me asombras,
ó pé dos meus cabezales
tornas facéndome mofa. 

Cando maxino que es ida,
no mesmo sol te me amostras,
i eres a estrela que brila,
i eres o vento que zoa. 

Si cantan, es ti que cantas,
si choran, es ti que choras,
i es o marmurio do río
i es a noite i es a aurora. 

En todo estás e ti es todo,
pra min i en min mesma moras,
nin me abandonarás nunca,
sombra que sempre me asombras.

Negra sombra
(traducció al castellà - Mónica B. Suárez Groba)

Cuando pienso que te fuiste,
negra sombra que me asombras,
a los pies de mis cabezales,
tornas haciéndome mofa.

Cuando imagino que te has ido,
en el mismo sol te me muestras,
y eres la estrella que brilla,
y eres el viento que zumba.

Si cantan, eres tú que cantas,
si lloran, eres tú que lloras,
y eres el murmullo del río
y eres la noche y eres la aurora.

En todo estás y tú eres todo,
para mí y en m misma moras,
ni me abandonarás nunca,
sombra que siempre me asombras.

La il·lustració és d'Hashimoto Reina.

Rosalia: llibre de poesia infantil sobre Rosalia de Castro

Apropar la biografia i les obres dels poemes als xiquets i xiquetes és una llavor que pedagògicament dona molt bons resultats. Rosalia de Castro és una de les grans poetes que tenim i difondre la seua obra és un dels objectius de la Fundación Rosalia de Castro. Us aconsellem que visiteu l'apartat Rosalia e a infancia, ubicat en la seua web. Un lloc atractiu, poètic, lúdic. Un plaer visitar-lo i més si ho feu en companyia dels xiquets.

A més, us aconsellem el llibre Rosalía, d'Helena Villar Janeiro (presidenta de la Fundación Rosalía de Castro), amb unes excel·lents il·lustracions d'Ánxeles Ferrer. El llibre està editat per la pròpia fundació, dins de la col·lecció Tres Pitas Brancas. En el llibre trobem una visió de la poeta accessible als xiquets. Amb poques paraules, narra la vida d'aquesta gallega universal i va perfilant, un a un, els temes que li varen preocupar: la pobresa, la injusticia, l'emigració. Un llibre molt recomanable.

Vamos bebendo

(Rosalía de Castro)

Teño tres pitas brancas
e un galo negro

que han de poñer bos ovos

andando o tempo;

i hei de vendelos caros

polo xaneiro;

i hei de xunta-los cartos

para un mantelo;

i heino de levar posto

no casamento;

i hei...

- Pois mira, Marica,

vai por un neto,

que antramentas non quitas

eses cerellos,

i as pitas van medrando

co galo negro,

para poñe - los ovos,

e todo aquelo

do xaneiro, dos cartos

i o casamento

niña prenda da ialma

vamos bebendo.

La il·lustració és de Dave Donald.

Nova col·lecció de poesia visual infantil de Factoria K

Factoria K de Libros, l'editorial gallega, aprofitant el passat Dia Mundial de la Poesia han encetat una nova colecció de poesia infantil i juvenil, Tres Lúas /Tres Lunas (en gallec i castellà), amb la característica especial d'incloure la poesia visual.

Els dos primers llibres editats són de dos grans poetes de les lletres gallegues: Rosalia de Castro i Celso Emilio Ferreiro. Dos llibres amb pàgines despleglables que contenen 13 poemes cadascú d'ells, il·lustrats per Belén Padrón i Baldo Ramos, respectivament.

Poesía visual que Faktoría K de Libros recomana llegir pausadamente, meditar i contemplar plàcidamente sobre un atril per a que els versos i les estampes de les tretze llunes inunden l'esperit del lector.

Original la col·lecció! Esperem prompte poder llegir els seus llibres i que continuen editant-ne molts més.

Airiños, airiños aires

(Rosalia de Castro)

Airiños, airiños aires,

airiños d'a miña terra;

airiños, airiños aires,

airiños, leváime á ela.

...

¡Ai, miña probe casiña!

¡Ai, mina vaca bermella!

Años, que balás n-os montes,

pombas, qu'arrulás n-as eiras;

mozos, qu'atruxas bailando,

redobre das castañetas,

xas-co-rras-chás d'as cunchiñas,

xurre-xurre d'as pandeiras,

tambor d'o tamborileiro,

gaitiña, gaita gallega:

xa non m'alegrás, dicindo

¡muiyeira!, ¡muiyeira!

¡Ai!, quén fora paxariño

de leves alas lixeiras!,

¡ai, con qué prisa voara

toliña de tan contenta,

para cantar a alborada

n-os campos d'a miña terra!

Agora mesmo partira,

partira com'unha frecha,

sin medo as sombras d'a noite,

sin medo d'a noite negra;

e que chovera ou ventara,

e que ventara ou chovera,

voarla e voaría

hasta qu'alcansas'á vel-a.

Pero non son paxariño

e irei morrendo de pena.

Xa en lágrimas convertida,

xa en sospiriños desfeita.