Les ciutats en les que hem viscut ens deixen una empremta teixint tot un mapa afectiu. El cantó on sempre xerràvem les amigues abans de tornar a casa, el parc on jugàvem de menuts, la plaça on està la cafeteria que habitualment anem, la mateixa boca de metro que cada dia agafem, la font i la seua frescor (ara seca per estalviar aigua),... Un teixit diferent per a cadascú. La ciutat és la mateixa però nosaltres la fem diferent. La ciutat cobra vida cada vegada que nosaltres prenem consciència del seu existir.
Los lugares comunes
La ciudad se conserva en el recuerdo,
doblada y disponible,
como un mapa afectivo
en el que la memoria ha señalado
con una cruz la calle
y el bar y la terraza
y la cafetería
y el trocito de acera
donde se adivinó por un instante
una felicidad esquiva.
La il·lustració és d'Isabelle Demarly.
