Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonia Ródenas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonia Ródenas. Mostrar tots els missatges

12.5.13

Al corro de las palabras: llibre de poesia infantil d'Antonia Ródenas


Acaba de sortir l'últim llibre de la nostra amiga i encisadora poeta Antonia Ródenas, Al corro de las palabras, amb unes excel·lents il·lustracions de Carme Solé Vendrell, publicat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la col·lecció Mi primera Sopa de Libros.

El llibre és una encantadora manera d'apropar la poesia als menudets. Haikus senzills, propers al llenguatge i als sentiments infantils. Un llibre ideal per començar a donar els primers passos pels camins de la poesia i per les estacions de l'any.  Les belles i senzilles il·lustracions acompanyen la sensibilitat dels haikus (fan un tàndem molt interessant Antonia Ródenas i Carme Solé Vendrell). Molt recomanable.




18.5.09

Sueños, nou llibre de poesia infantil d'Antonia Ródenas


Estem d'enohorabona, demà es presenta un nou llibre de la poeta villenera Antonia Ródenas. Sueños és el seu títol, que està editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua col·lecció Sopa de Libros. La presentació tindrà lloc el proper dimarts, 19 de maig, a lels 18:30 de la vesprada, en la Sala Ámbito Cultural de El Corte Inglés d'Alacant (5ena Planta).


Sueños és un llibre que ens endinsa a l'imaginari infantil, tot ple personatges que poblen els somnis dels xiquets: princeses, fades, sirenes... Imaginar i somiar. Tancar els ulls i desitjar que allò que veiem en els nostres ulls interiors es materialitze. Poemes senzills i encantadors. Un llibre rodó per a difondre la poesia infantil.

Les il·lustracions de Carme Solé Vendrell fica la pinzellada de color als somnis poètics.
Aquest és un dels poemetes que podem llegir al llibre:

Cuando cierre los ojos,
con mis alas grandes
echaré a volar...

Y pintaré nubes
naranjas y azules.

3.5.08

Vuela mariquita, conte poètic d'Antonia Ródenas

Antonia Ródenas, bona amiga i gran poeta, de la veïna població de Villena, acaba de presentar el seu últim llibre: Vuela mariquita, editat per SM. El llibre està il·lustrat per Maria Espluga (filla de la gran il·lustradora Carme Solé Vendrell), seguint el ritme poètic del text.
La màgia de la poesia corre per la narració que humanitza als insectes per mig d'"heptasílabos encabalgados". Una oda a la llibertat en un senzill text, adreçat als primers lectors.
Publiquem ací un dels seus poemetes inèdits que Antonia ens ha enviat per a poder-lo compartir amb tots els lectors d'aquest blog. Gràcies, Antonia.

Tengo una tortuga

que come lechuga

y mucho tomate.


Tengo una tortuga

que mira a la Luna

antes de acostarse.

La foto és de Fantasmilla i la il·lustració de Johan Potma.

12.10.07

Rimas de Luna, llibre de poesia infantil


Un dels llibres que més joc donen quan el llegim o el lligen els xiquets i que us volem recomanar és Rimas de Luna, de l'editorial SM. La seua autora, Antonia Ródenas (poeta de Villena, Alacant) no sols gaudeix escrivint poesia infantil, va més enllà, tambe li agrada jugar amb la poesia. Recordo quan va venir a la biblioteca de Cocentaina i al seu pati varem estar jugant amb els seus poemes. Fantàstic! Xiquets i xiquetes des dels 3 als 8 anys varem utilitzar el ritme i la musicalitat dels seus versos per a saltar, correr, cantar...

Un llibre en que tots els poemes giren al voltant de la lluna. Els versos van acompanyats d'unes xulíssimes il·lustracions de la desapareguda Asun Balzola. Poemes i il·lustracions faran les delícies dels més menuts.

Sobre aquest llibre, Pedro Cerrillo, Luz M. Ruiz Soria i César Sánchez Ortiz han confeccionat una Guia de lectura de Rimas de Luna (en format pdf.) que ens proposa moltes activitats al voltant de la seua lectura. Activitats motivadores i que ens poden servir per aplicar-les a altres llibres y poemes infantils.

Aquests són alguns dels seus poemes:
POEMAS DE LUNA

Canta la luna,
la luna canta,
y el niño chico
no se levanta.
Canta en la noche
con su bufanda,
pues siente frío
en la garganta.



La luna se va a la escuela
a danzar con las estrellas.
La luna aprende a bailar
con el viento y en el mar.

La luna va creciendo
en las noches de invierno,
recoge sus cabellos
cuando los besa el viento.

Que baje la luna,
hasta mi ventana.
Que su luz se meta
dentro de mi cama.
Que luego se acerque
y roce mi cama.
Que muy despacito
pueda yo abrazarla.


Les il·lustracions són de Marta Costa i d'Asun Balzola (originals del llibre Rimas de Luna).

11.10.07

Poesia infantil al voltant de la lluna

Luna, lunera, cascabelera... La lluna, la pruna, vestida de dol... diuen les cançons del ric folklore infantil. La Luna vino a la fragua con su polizón de nardos, el niño la mira, mira, el niño la está mirando... ens diu una estrofa de la famosa poesia de Federico García Lorca. La lluna, des de sempre, ha exercit una gran atracció als artistes, en general, i ha servit de gran inspiració als poetes, en particular.
La poesia infantil també ha tractat en molts poemes el tema de la lluna. Per anar obrint boca hem fet una selecció de poemes infantils de la lluna que desitgem us agrade:

Sota la lluna
Isabel Barriel (Barcelona)
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
*
Però... ell no ho sap!
Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.
*
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
________________________
La luna, lunita -POEMA-

La luna, lunita,
salió muy bonita
con su moño franco
con su velo blanco.
*
Y me he preguntado:
¿ Porque se ha marchado
antes de la hora
esta gran señora ?
*
Tuve que partir
- me dijo al salir -
pues si yo me quedo
ya dormir no puedo.
*
Tengo que dormir,
dormir y dormir,
pues si no , pequeño ,
me muero de sueño .
______________________
Haikus de Luna y Estrellas

Mil y una estrellas
esperan a que salga
la luna nueva.

Recien peinada
se asoma sobre el cerro
la luna blanca.

Baja la luna
a lavarse sus manchas
en la laguna.
____________________
Rimas de Luna -POEMA-
Antonia Ródenas (Villena)

La luna ha salido,
el sol ya se va;
una luciérnaga
sale a pasear.
--
Mira la luna,
no tiene cuna.
La jardinera,
con flores tiernas,
trenzará una
para que duerma.
__________________________
Los aburridos

El sol, aburrido
de ser dorado,
pidió a la luna
su fino velo plateado.
*
La luna, aburrida
de ser plateada,
le dijo al sol si le daba
su linda aureola dorada.
*
Llegó la luna
en su coche
de noche
y terciopelo,
y entregó al sol su velo
de plata sola,
y el sol le dio a la luna
su gran aureola.
*
Llegó la luna en su coche
de noche,
y desde entonces,
sí, señoría,
ya no se sabe cuándo es de noche,
ya no se sabe cuándo es de día.

¡Qué picardía!
________________________
La luna-POEMA-
Inma Valdivia (Sevilla)
La luna se levanta
cuando los niños se acuestan.
Mi niña la mira y llora.
*
- Hija ¿por qué lloras?
¿No te gusta su luz blanca
y su melena de plata?
- Sí me gusta mamá, lloro
por qué no puedo tocarla.
*
Y la luna muy contenta
entró por la ventana
y se quedó con mi niña
encima de la almohada.
_____________________
Microgramas de la luna
1 La luna para verse oronda,
allá en el cielo rodó
y se volvió redonda.

2 La luna, para verse iluminada,
raptó las luz del sol
una lejana madrugada.

3 La luna, para reconocerla
en la oscuridad de la noche,
decidió parecerse perla.

4 La luna, se está de buena gana,
viene rodando alegre
hasta mi ventana.

5 Para cambiar de fases,
la luna pidió prestado
a los gnomos sus disfraces.

6 La luna, para no morir de pena,
de un momento a otro
se vuelve llena.
________________________
Yo, vi llorar a la luna-POEMA-

Yo, vi llorar a la luna
por la noche allí en el cielo,
desde su calida cuna
de algodón y caramelo.

¿Qué pasa Luna lunita?
le pregunté yo enseguida
pues su cara redondita
me miraba entristecida.

La noche se está acabando
vendrá de nuevo claro día
me confesó ella llorando
redondita como sandía.

No llores luna querida,
que gran descanso merece
estar de noche encendida
hasta que al alba el sol crece.

Ya vendrá nuevo anochecer
Y brillarás tan hermosa
que hasta en tu desaparecer
serás tan bella cual rosa.

La il·lustració és de Sergey Tyukanov.