Porteu-me la pluja... per a gaudir de la tardor, dels bolets i de la poesia

 

La pluja ens porta molts beneficis, no sols a la naturalesa, també a nosaltres. Per exemple, ara en la tardor, ens permet gaudir dels bolets i... de la poesia, com aquesta que ens ha regalat el nostre amic poeta Joan Josep Roca Labèrnia (moltes gràcies!). Axí que volem que ens porteu la pluja.

Porteu-me la pluja
(Joan Josep Roca)

Porteu-me la pluja,
dessota del braç
o en petit cabàs,
ben dolça i poruga.
Deixeu-la jugar
vora la finestra,
refarem la festa
del fet de mullar.

Porteu-me la pluja
al dedins del bosc
per cridar els bolets.
Surtin satisfets,
sense fer remor,
per si algú els busca.

La il·lustració és d'Anna Silivonchik.

Els bolets, plaer de tardor mentre passegem pel bosc de la poesia

 

 Una de les coses que més ens agraden de la tardor és sortir al bosc a per bolets. Una bona cistella al braç per anar arreplegant-los i que deixen la seua llavor mentre caminem, com en la poesia.

Plaer de tardor

(Isabel Barriel)

M'has tocat la fibra,

em tens el cor robat

quan t'ensumo entre la molsa,

quan veig que m'has esperat.

Petit ésser taronja o vi rovellat

que has nascut dissimulant,

destaques pel teu color

i perquè m'has portat plaer de tardor.

Et busco pel bosc,

respiro, camino, avanço i miro

fins que et veig al meu davant.

-Ai! una mica més i et trepitjo!

T'agafo, t'abraço, t'estimo,

ets un fantàstic exemplar.

I segueixo, segueixo cercant

els teus amics, els teus germans.

 

La il·lustració és de Mikish.

Rovelló primerenc... a la cistella de la poesia

Una tardor plena de bolets i poesia -il"lustració de Tony DiTerlizzi-

Amb la pluja surten el bolets. Ara és temps de boletaires i nosaltres, que ja hem sortit a la muntanya, hem omplit la cistella amb els primers rovellons que van deixant la llavor de la poesia en el bosc de la literatura de tardor.

Rovelló primerenc

(Bernat Huguet)

Entremig de les fulles

que t’amaguen la joia

treus la galta rosada

com si fossis un nen

amb la cara ensucrada

Podeu llegir més poemes de bolets al llibre Bosc endins, de Bernat Huguet publicat per l'Editorial Salòria.

Benestants bolets, benvinguts a la poesia

Benestants bolets

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Quan la pluja fina

aplega al meu bosc,

sento com refila,

ho desperta tot.

S'aixequen, mandrosos,

benestants bolets,

com rauen: joiosos,

esguardant, desperts.

Talment semblarien

paraigües novells,

esperant les dèries

del viatjar amb cistells.

Quan la pluja els deixa,

aplega el gran fred,

fan que un somni ver

esdevingui queixa.

I plora el vell bosc

en sentir la neu,

com de tou té el cor?,

segur que ho sabeu.

La il·lustració és d'Artisalma -Birgitta Lopez.

Un poema de bolets per a boletaires en una cistella de versos

Ja sabeu que estem en temps de bolets, tot un plaer per als boletaires. Cistella al braç i una bona passejada pel bosc on, ben cert, els trobarem amagats. Però no tots els bolets són bons, hi ha alguns que tenen... massa vida, com aquest del poema d'Isabel Barriel.

Quanta vida interna!

(Isabel Barriel)

Invisible a ull nu,

mòbil, tancada, plena,

agitada i alhora serena.

La teva pell externa

és llur infranquejable frontera

que només al final es trenca.

Ets atractiu de mena

i quan et veig,

m'injectes l'alegria en bena.

Malgrat tanta vida interna,

malgrat el manat de cucs

que et devoren amb avidesa extrema.

Malgrat tot, rovelló,

et tinc en estima intensa,

t'agafo, i et deixo anar amb pena...

La il·lustració és de Virpi Pekkalan. 

Som boletaires, amb un cistell de versos

Estem en la tardor, ha plogut i per tot arreu surten els bolets. Així, hem agafat la cistella i s'hem anat al bosc a recollir versos i bolets.

Som boletaires

(Jaume Arnella i París)

Som boletaires
som cistellaires,
la nostra vida
és el rovelló.
Sentint la flaire
no triguem gaire
a tenir ple
el cistell i el sarró.
Fredolics, reigs, carreteres,
mollarics i xampinyons,
rossinyols, magencs, llanegues,
cama-secs i moixernons.
I al voltant dels pins s’albiren
rovellons i pinatells.
I al voltant de les alzines
surenys i carlets novells.
Som boletaires...

La il·lustració és de Subi. 

Podeu llegir més poemes de bolets al blog o en aquest slideshare que vàrem fer:

Poemes de bolets from Salvia

Bolets i boletaires: poemes de la tardor

És temps de bolets, Mummm, que bons. La sortida per a recollir-los ja és tot un plaer i després cuinar-los i menjar-se'ls... encara millor. Acompanyen l'àpat amb poemes dels bolets, de la ploma de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel. Omplim la cistella de bolets i versos.

Mirar i no tocar

(Isabel Barriel)

Amanita muscaria,

llar de follets.

Harmonia colorida.

*
 

Un cistells ple de bolets

(Isabel Barriel)

Un cistell ple de bolets

trobats aquest matí entre la molsa,

l’olor humida sota els peus,

herba mullada i terra flonja…

Els pins ens fan ombra

tot pujant per la solana,

els prats encara blancs

amb la gebrada

i el desig a la mirada

de veure fredolics

per menjar-ne a la vesprada.

*

Amanita

(Isabel Barriel)

Amanita emmetzinada

seu boscosa del follets

vida extrema als bolets
que acoloreixen la temporada.

La il·lustració és de Victoria Kirdy.

Poesia al voltant dels bolets i dels boletaires, amb cistella virtual per recollir bolets

Amb totes aquestes pluges del mes passat ben segur que aquest serà un any de bolets. La cistella ben agafada i un poema que ens acompanye. Poesia per a boletaires matiners i per als que encara busquem nanets i gnoms als seu voltant.

COLLIR BOLETS

(Josep Maria Poblet)

Berrugues del sòl boscà,

emergents com una piga,

són els bolets, fruita antiga

que a la tardor sol brotar

i que amb cura ens cal buscar.

Més d’un se’n cansa i fa figa

i els compra en una botiga

per poder – ne, així, menjar.

De petit, a trenc d’albada

vaig tenir uns grans desenganys

al bosc, tot buscant bolets,

a més d’una esgarrinxada

vaig trobar uns bolets estranys:

quatre gripaus i dos serps...

A la brasa o a la llauna,

què bons els bolets!...

paraula...

I també us proposem recollir bolets virtualment, un joc ben difertit que està a la web de Tocats del bolet. Molta observació i paciència, com un autèntic passeig pel bosc, per recollir els bolets amb l'ajuda d'una lupa. Si es vol continuar amb el joc cal donar-li als nuvols per a que torni a ploure i que surten els rovellons i altres bolets. Un sorollet d'ocells acompanya tota la recollida. Es convertirem en boletaires virtuals.

La il·lustració de l'avi boletaire és de Gemmilus.

Cançó dels bolets: poesia dels bolets per als dies de la tardor

Il·lustració d'Elsa Mora


Cançó dels bolets
(Emília Civit de Font i Quer)

Quina boletada!
I quin goig que fa!
Anar a muntanya,
Bolets a cercar
És plaer inefable,
No el puc explicar!

Semblen les joguines
d’algun altre món,
escampats per terra
els bells barretons
de formes diverses,
de diferents tons.



Uns són comestibles,
De nocius n’hi ha;
Cal anar amb compte,
Saber-los triar,
Perquè el que intoxica,
Ho fa de veritat!

Dubteu dels que tenen
collaret subtil,
que la mort amaguen
dins del seu teixit,
com negres moretes
del roldor enganyís.

Mireu, com s’oculten
en la molsa humil,
aquestes joietes
de somni infantil,
que el cor ens exalten
amb joia pueril

Pinetells perfectes,
Rovellons tacats,
fent erols fantàstics
Alguns n’he trobat,
i amb la llur sang roja
m’han ben senyalat.


Il·lustració de Theodoru

Cama-secs esquàlids,
camperols torrats,
bolets de l’anís,
blaus i perfumats,
pebrassos coents,
reigs ataronjats.

Rossinyols i cualbres,
pobres fredolics,
carlets sofocats,
ciurenys fornits,
que semblen la bústia
de follets gentils.

Trompetes de mort,
totes endolades,
manetes de bombo
i llengües de vaca,
els becs de perdiu
i els peuets de rata.


Tòfona ennegrida,
porto un bon gosset
que amb el seu olfacte
em dirà allà on ets;
la flaire que exhales
prou te descobreix.



Il·lustració de Danielle.

Alzinois simpàtics
ben acostadets
un voreta a l’altre
com bon germanets
formant una "flota"
centúria innocent.

Pipes de pastor
brillants coriàcies,
escassos bolets
d’espècies molt rares
mireu que els micòlegs
us van a la caça.

Llanegues viscoses
mucílag de mel
féu, cantors bucòlics
pels nostres bolets,
cançonetes tendres
que escamparà el vent...!

És a Catalunya
on són tan volguts,
capollets d’octubre
en el bosc perduts,
emmotllats en cera
d’un ignorat rusc.


La nostra cistella
curulla n’està.
Quines coloraines
de més bon mirar!
Jo poc em pensava
de trobar-ne tants!

Pleguem de la feina
que ja estem cansats
d’apartar la brossa
i d’esgratinyar.
Mes, un altrer dia
Ja hi voldrem tornar.

Oh!, gràcils ombrel·les
de contes de fades
caigudes del cel
en la humida obaga,
com més us conec,
més enamorada.

Suau bes del sol,
amorós i dolç,
matí de tardor...
Servem-ne el record!

Il·lustració de Nuria Aymà

Aquesta cançoneta l'hem copiada de la web de Jordi Mañà.