El procés d'escriure és per al poeta l'epicentre del seu ésser existencial. Però, quan els altres mirem el fet en si, des de fora, com el veiem? Quina curiositat! Cadascú interpreta el procés en funció d'allò que ell/ella faria o li agradaria rebre.
Aquesta mateixa curiositat porta, de vegades i en països repressors, a sospitar de tot el que escriu el poeta. I és que la paraula té molta força i la poesia pots ser un martell que copeja dirèctament la nostra consciència i, això, ens fa despertar de la somnolència benestant i conformista. El poder de la poesia és molt gran. Caldria llegir-ne més i enlairar-la per tot arreu.
Necessitem la veu del poeta, necessitem de la poesia.
Interpretaciones
Un poeta está sentado en un café, escribiendo:
la anciana
cree que está escribiendo una carta a su madre,
la joven
cree que está escribiendo una carta a su novia,
el niño
cree que está dibujando,
el hombre de negocios
cree que está meditando una transacción,
el turista cree que está escribiendo una postal,
el empleado
cree que está calculando sus deudas
el policia secreta
camina lentamente, hacia él.
La il·lustració és de Jonoo Takeshi.
