30.9.09

Haikús de la nit / Haikús de la noche: poesia nocturna de Carlos López


Res millor per acabar el mes que alçar la vista al cel, per la nit, i encisar-se amb els cabells de les estrelles i la seua màgia. El silenci, la foscor, l'encant de les xicotetes brillantors que ballen sense parar... la lluna com una perla dalt de la corona... millor descriure-ho amb poesia. Us invitem a llegir aquests haikus del poeta guatemaltec Carlos López:
Añadir imagen

Cuartos de estrellas

renacen en mis lunas;

sueños me peinan.

*

Negra fogata

abrasa la semilla

de marañón.

*

Diadema plata

desprendida, la noche

suelta su pelo.

*

La vía láctea

su cabellera corta:

blanca vereda.

*

La luz oscura

cierra la celestial

quemazón diurna.

*

Beso naranja

la paz azul incendia;

llueven colores.

*

Lumbre del mar,

candil de soledades,

rojo de ocote.

*

Riega, poeta,

seminales relámpagos,

cierzos naranja.

*

Raíz del trueno

vuela bajo la noche,

revuelve el mar.

*

Raya de luz

quema la eterrnidad;

borda la noche.

*

Noche olorosa,

relámpago y jazmín

es una estrella.

*

Prende la noche

negro tizón sarazo;

nunca amanece.

*

*

Con luz adorna

su cabellera negra

la noche loca.

*

Lloró la noche;

sus ojos derramaron

gotas de fuego.

*

Llueven, se estrellan

en los negros océanos

lágrimas plata.

*

Lucífuga agua,

cielo crepuscular;

llama que baja.

*

Luz, color, orbe;

brinca la nube blanca

su sinsabor.


Les il·lustracions són d'Aris.

29.9.09

Cantem i expliquem amb l'Aris: cançons infantils de Noé Rivas


Noé Rivas és un dels millors catautors catalans amb obres adreçades al públic infantil. Hui us volem recomanar un dels seus llibres, Cantem i expliquem amb l'Aris, editat per Baula, i que podem descarregar-se en format pdf. El llibre en suport paper s'acompanya d'un CD amb totes les cançons.

Un grapat de cançonetes, amb la seua partitura, adreçades als xiquets i xiquetes d'Educació Infantil. Cançons originals, imaginatives, amb humor, fàcils d'aprendre i cantar i que inviten a jugar i ballar, com en aquesta cançoneta Hola, com estàs? -per a saludar-se-:

Hola Ricard digue’m: com estàs? MOLT BÉ!
i les teves amistats, com van? MOLT BÉ!
Farem el possible per ser uns bons amics.
Hola Ricard, digue’m com estàs? MOLT BÉ!
Hola Pilar ...
Hola Josep ...

O en aquesta, que ens invita a cantar tots junts:

Vine, canta
Vine, canta,
juga amb mi.
Balla, riu
i sigues feliç.
Tots plegats
ho podem fer,
si tu vols i jo també,
Tots plegats
ho podem fer,
si tu vols i jo també.

La il·lustració és d'Elena Buttarelli.

Poesia infantil de la lluvia: plouen versos per tot arreu


Amb la cortina d'aigua que ens està caient per ací no ens hem pogut resistir a compartir amb tots vosaltres aquesta poesia infantil sobre la pluja.

Aguas mil
(Sagrario Pinto)


Clin, clin, clin,
caen las gotas
sobre mi nariz,
huele a regaliz
la lluvia me trae
bolitas de anís.

Clin, clin, clin,
caen las gotas
sobre mi mandil,
huele a perejil,
la lluvia se lleva
las manchas de hollín.

La il·lustració és de Alejandra Fernández Mingorance.

28.9.09

Duerme por la noche oscura. Canciones de cuna



Duerme por la noche oscura. Canciones de cuna és un llibre-CD editat per Fondo de Cultura Económica, dins de la col·lecció Tucanto i reallitzat per Jaramar Soto.
Les cançons d'aquest disc estan basades encançons de bressol antigues, de temes populars de la tradició sefardí, espanyola i mexicana, com també amb poemes de Jaime Sabines i García Lorca. Estan realitzades en combinació d'instruments acústics i electrònics que aconsegueixen mesclar el so de l'época i la música contemporània. Són cançonetes de vegades tendres i dolçes, altres joganeres,... cançons que sempre ens desperten sentiments.
Junt al projecte poètic musical la seua autora, Jarana Soto, ha realitzat una exposició de les il·lustracions que acompanyen al CD, una per a cada cançó.
Té les següents cançons infantils:
Duerme, duerme (de la lírica popular sefardí, espanyola i mexicana)
Arbolé, arbolé... (Federico García Lorca / Alfredo Sánchez)
Romance de los pelegrinitos (recopil·lat per Federico García Lorca)
Nana de Sevilla (recopil·lada per Federico García Lorca)
A la mar fui por naranjas (tradicional espanyola) •
La niña morena y flaca (Jaime Sabines / Alfredo Sánchez)
Nani, nani (anònim sefardí)
Mareta, no‚m faces plorar (anònim espanyol)
Makochi pitensin (anònim mexicà)
A la nana (anònim sefardí)
La tricotea (Alonso)
Al téquerreteque (Jaime Sabines / Nathalie Braux)
Morito pititón (tradicional espanyola)
Us el recomanem!

27.9.09

Llibres de poesia infantil de Rosa Díaz / Libros de poesia infantil de Rosa Díaz


Ja feia temps que us voliem recomanar tres llibres de poesia infantil que ens semblen molt boniquets. La seua autora, Rosa Díaz Martínez, té publicats en l'editorial Hiperión, dins de la seua col·lecció de poesia infantil, Ajónjoli, aquests títols: El abecedario de Julieta, La cesta de Julieta i Las brujas de Julieta.

Julieta és la nena que serveix de lligam als tres llibres, però la seua temàtica és ben diferent. Els seus poemes tenen una visió molt didàctica i aprofitable a l'aula, a més de lúdica i divertida. En El abecedario de Julieta trobem un poema per a cada lletra de l'abecedari i el poemari s'acompanya de un breu vocabulari de paraules amb certa dificultad per als lectors a qui van adreçats els versos:

La Pe de pollo y de pillo,
de papá, papa y pastel,
de posible, de promesa,

de prototipo y pastel.


En La cesta de Julieta els versos i juguen amb la cistella de la compra i fa un bon repàs poètic als vegetals. Poemes, endevinalles,...

Es la madre y el padre
de las cazuelas

y está en las mil recetas

de las abuelas.

(el ajo)

I són les bruixes, fòrmules màgiques i encanteris, les que volen damunt d'una escombra per les fulles en blanc de Las brujas de Julieta:

Con la bruja malvada
toca madera,
y el mal que te dirija
vaya con ella.

Les il·lustracions que acompanyen el llibre no són molt suggerents, una llàstima.

La il·lustració és de Francesca Quatrero.

Todo es ronda, poesia infantil de Gabriela Mistral



Todo es Ronda
(Gabriela Mistral)
Los astros son ronda de niños
jugando la tierra a mirar…
los trigos son talle de niñas
jugando a ondular a ondular…
los ríos son ronda de niños
jugando a encontrarse en el mar
las olas son ronda de niñas
jugando a este mundo a abrazar.
La il·lustració és d'Anne Soline.

26.9.09

Piccole rime: web de poesia infantil italiana



Hui us volem recomanar una web de poesia infantil italiana, molt interessant: Piccole rime. Poemes infantils, cançonetes, nadales... tot ple de poesia per als xiquets, en italià. Us recomanem que li doneu una ullada. Sempre és interessant compartir poesia en altres llengües.

D'aquest lloc hem copiat aquest alfabet poètic que us invitem a llegir:
Alfabeto divertente
A è un anatroccolo che non sa volareB è una banana ancora da sbucciareC è una chitarra suonata con amoreD è il desiderio che sento in fondo al cuoreE è l'emozione dopo lo sgomentoF è una farfalla che vola con il ventoG è un gelato al gusto di vanigliaH è il suono che fa una conchigliaI immaginare tante cose belleL è la luna che brilla tra le stelleM è il momento più bello della vitaN è la forza per dir non è finitaO è un orsacchiotto per giocare insiemeP è la paura di volersi beneQ è un quadrifoglio trovato per la viaR è la rosa più bella che ci siaS è il sogno che voglio realizzareT è il tesoro che ognuno vuol trovareU è l'ulivo colore dell'argentoV cosa può essere se non il vento
Ne rimane una ultima tra tante
ma tra tutte quante è la più importante
Z come zucchero da dare al bimbo mio
zucchero e il bene che ti voglio io.

La il·lustració és de Doug Keith.

25.9.09

Poemes de l'aigua / Poemas del agua: Los tesoros del agua

Il·lustració de la pluja d'Alex Riegert-Waters

Amb motiu l'any passat de l'Expo de Saragossa, basada temàticament en l'aigua, us varem contar els projectes poètics que l'organització va realitzar: un llibre de poesia realitzat corporativament per 11 poetes europeus i la convocatòria d'un concurs de poesia adreçat a xiquets i joves. Els guardonats i finalistes d'aquesta convocatòria, amb els seus poemes, s'han editat en un llibre de poesia que podem llegir en format pdf. Es varen establir dos categories, senior i junior, y van participar 723 poemes.

En Los tesoros del agua podem llegir 22 poemes, dos dels primers premis i 20 dels finalistes. Els poemes tots giren al voltant de l'aigua, sobretot des d'una perspectiva ecològica.

El primer premi de la categoria junior va ser per a Silvia Gutiérrez Fernández (col·legi Pintor Manuel Liaño de Polanco -Cantabria-), amb la poesia Los tesoros del agua.

Il·lustració de The Last Storm

Los tesoros del agua
(Silvia Gutiérrez)
Europa es sana,
Porque tiene agua dulce,

Y agua salada.

Europa es alegre,

Porque tiene el paisaje verde,

Que el agua de lluvia mantiene.
Europa es sabia,
Porque guarda,

Los que el cielo manda.
Europa es rica porque recicla,

Y no desperdicia.

Europa es responsable,

Porque protege,

El agua y el medioambiente.


Y el primer premi de la categoria senior va recaure en el poema Somos agua, de Mario Martínez Martínez (Alfaro -La Rioja-).

Il·lustració de Tim Perissé

Somos agua
(Mario Martínez)
Eres gota de lluvia, fuente, río,
mar que bañando costas las seduce,

hielo a perpetuidad que guarda el frío,
nieve que en altas cumbres blanca luce.


Niebla al amanecer, vapor, rocío,
llanto que la tristeza nos produce,

amniótico lagar, nido sombrío

donde albores la vida reproduce.

Recurso natural que Europa cuida
sabiendo que al hacerlo se humedece
la red de sus tejidos esenciales.


Molecular presencia compartida
por todo cuanto nace, vive y crece.

Que de agua estamos hechos los mortales.


Us invitem a llegir el llibre. Els poemes dels finalistes, juniors i seniors, són també molt bonics.

24.9.09

La nana de los pajaritos, poesia de M. Roser Algué




Us invitem a llegir aquest preciós poema d'una bona amiga, poeta i mestra, M. Roser Algué Vendrells. Una poema per a dormir als xiquets -també als ocellets- amb dolçes paraules d'amor als infants, versos de cascavells a cau d'orella bressolant el silenci de la nit.

La nana de los pajaritos
(M. Roser Algué Vendrells)

Tu que te despiertas muy de mañana
con un llanto tan chico y desvalido,Añadir imagenno penes más, cual pájaro en el nido;
a tu vera, te cantaré una nana.

Sinfonia de amor, mi niño sueña;
lindos pajaritos serán el coro,
cristalina voz con reflejos de oro;
entre las mías, tu mano pequeña.

Tristes gorriones harán los clarines,
la bella alondra, arpegios de plata,
los ruiseñores suaves violines.

Melodia de acordes infinitos
te arrullará cual celestial murmullo;
será la nana de los pajaritos.

La il·lustració és d'
Amanda Itzel Mijangos Quiles.

23.9.09

¿Qué es la luna?: un juego poético con versos lunares



Això és el que te de bo difondre la poesia, que passa com en les cireres, una porta a l'altra. Després de llegir el poema de hui, de Frida Schultz, ens han regalat un poemeta. No m'he pogut resistir a muntar aquest post per a compartir-ho amb tots vosaltres. El poema infantil és de Teresa Delgado, amiga des del Facebook (us recorde que la biblioteca de Cocentaina està també en el Facebook i que al final del marge de la dreta del blog podeu punxar i l'enllaç us portarà al nostre espai), i des d'ací volem donar-li les gràcies (esperem que no siga l'últim poema que en regale).

I la pregunta clau és... Què és la lluna? És el fanal de la nit, la mirada del sol, una fada de cabells blancs, el somni d'un ratolí, la mare de les estrelles... Us proposem una nova activitat poètica: pregunteu als xiquets i xiquetes que es sembla per a ells la lluna i aneu escrivint-ho a la pissarra. Amb totes les definicions o versemblances munteu un poema llunàtic col·lectiu. L'escrivim dins d'una lluna gegant (que farem en cartolina) i la penjarem al raconet dels llibres de la biblioteca o de l'aula. Després tots junt repetirem el poemeta en veu alta varies vegades, acompanyant-se de picades de mans, de bots, de menejades de cos... Nosaltres ho fem i nosaltres s'ho disfrutem, seria el lema de l'activitat. Proveu-ho i passeu-ho be! Ens agradaria que ens enviareu alguns dels poemes que creeu i així ho compartirem.

I ara us invitem a gaudir de la lectura d'aquest fantàstic poema infantil de Teresa Delgado.

¿Qué es la luna?
(Teresa Delgado)

La luna es una mujer
¡Bah, eso no puede ser!
La luna es una hada,
yo de eso no sé nada.
La luna es un queso
¿Quién ha dicho eso?
La luna es una bombilla,
¡calla, calla, chiquilla!
La luna es una pelota;
o de polvo, una enorme mota.
Es una sonrisa picarona.
¿Y un columpio?
¿Y una tumbona?
Y, ¿cuando está chiquita?
Ah, entonces no es luna,
que es lunita.

Shhh!!! La luna duerme... poesia de Frida Schultz Mantovani


Se apagan las estrellas.
La luna duerme…
Para que no se caiga,
¿quién la sostiene?
En el agua del río
puede caerse.
¡Cuidado, Luna!
Que el río tiene
piedritas de colores,
algas y peces.
Te morderían toda
para comerte…
¡Cuidado luna!
¿Quién te sostiene?
Si estás dormida
vas a caerte.
(Frida Schultz de Mantovani, 1912-1978)

La il·lustració és de Sara Teixeira.

22.9.09

Pictogramas poéticos para empezar a leer poesia / Pictogrames poètics per començar a llegir poesia




Cal facilitar la lectura de poesia als xiquets i xiquetes que estan començant a llegir. Per a aquesta tasca són ideals els pictogrames. Al blog Infantil del Colegio Doctor Caravaca (Castro del Río. Córdoba) hem trobat aquest llibre digital de poemes infantils, en Issu, que ben bé ens pot aprofitat per a donar aquests primers començament en la lectura poètica.

Poesias con pictogramas... un bon inici poètic (si punxeu damunt de l'enllaç us portarà directament a la publicació en Issuu).



La il·lustració que encapçala el post és de La Perera.

21.9.09

Poesia de la primavera: un saludo para los amigos del hemisferio sur

 

Com el dia i la nit, com el fred i la calor, com el nord i el sud... passa el mateix amb les estacions: quan ací, a l'hemisferi nord rebem la tardor, a l'altra banda del món, a l'hemisferi sud, reben la primavera. Un cicle vital essencial: renàixer a la vida i anar apagant-la. Per a tots els amics i amigues de l'hemisferi sud també hui us volem regalar un poema, d'un gran clàssic espanyol, i així rebre-la poèticament com es mereix: una poesia a la primavera .

La primavera

(Tomas de Iriarte)

Ya alegra las campiñas
la fresca primavera;
el bosque y la pradera
renuevan su verdor.
Con silbo de las ramas
los árboles vecinos
acompañan los trinos
del dulce ruiseñor.
Éste es el tiempo, Silvio,
el tiempo de1 amor.
 
Escucha cuál susurra
el arroyuelo manso;
al sueño y al descanso
convida su rumor.
¡Qué amena está la orilla!
¡Qué clara la corriente!
¿Cuándo exhaló el ambiente
más delicioso olor?
Éste es el tiempo, Silvio,
el tiempo del amor.
 
Más bella y más temprana
alumbra ya la aurora;
el sol los campos dora
con otro resplandor.
Desnúdanse los montes
del duro y triste hielo,
y vístese ya el cielo
de más vario color.
Éste es el tiempo, Silvio,
el tiempo del amor.
 
Las aves se enamoran,
los peces, los ganados,
y aun se aman enlazados
el árbol y la flor.
Naturaleza toda,
cobrando nueva vida,
aplaude la venida
de Mayo bienhechor.
Éste es el tiempo, Silvio,
el tiempo del amor.

La il·lustració es de Paola Rattazzi.

Poesia per estrenar la tardor / Poesía para estrenar el otoño



Ja tenim ací la tardor i deixem darrere un llarg i calorós estiu ple d'experiències. És hora de començar a abrigar-se, de deixar que el vent i la pluja jugue amb el sol i de que s'agafe el ritme en la classe. Donem-li la benvinguda amb poesia. Al blog hi ha molts poemes infantils i juvenils de la tardor, en castellà i català, i també varem fer un muntatge poètic de la tardor (montaje poético del otoño) amb un bon grapat de poemes que us poden ser útils per a donar-li esta benvinguda.

Us invitem a llegir dos poemes que ben bé reflexen la nova estació que estrenem.

Tarde de otoño
(Ayes Tortosa)
Los vencejos por el cielo
van volando.
El viento, mal encarado.
Y las hojas, en el suelo,
rodando, rodando.

Son tarjetas de la lluvia.
Premonición de una tarde
que me anuncia su visita
y se invita ella sola

a merendar.

***
Vent de tardor
(Maria Dolors Pellicer)

El vent arrossega
les fulles
mortes,
obrim els llibres...
tanquem
les portes!

La il·lustració és de Vito Cano.

20.9.09

Tontería, un juego de acentos y poesia / Tonteria, un joc d'accents i poesia



Llegir en veu alta també pot convertir-se en un divertit joc. Res de dramatització, ni veu greu, ni més parsimònies... Us proposem llegir en veu alta jugant amb la rima. És una activitat poètica que ben cert ens fa sortir una bona rialla. Tan sols cal que proveu a llegir, aquest poema per exemple, d'Eduardo Polo, però sense els seus accents finals. Proveu-ho, no és el mateix. És una bona manera de comprendre que l'accent té la seua importància, a l'hora d'escriure i llegir.

Aquesta activitat la podem fer amb molts més poemes, no sols amb la rima final, també llegir en veu alta qualsevol poema amb una accentuació errònia.

Tonteria
(Eduardo Polo)Un niño tonto y retonto sobre un gran árbol se monto.
Con su pelo largo y rubio
hasta la copa se subio.
La madre sufrió un martirio,

cuando vio que su hijo se hirio.
La casa era un manicomio
porque aquel niño no comio.
Y aunque frunció el entrecejo,
el pobre nunca se quejo.
A pesar de que era recio,
el rostro se le entristecio.
Con un poco de yoduro
una enfermera lo curo.
Y después de un mes temprano
su cuerpo al final se sano.
Creció feliz y muy gordo
y nunca más lo recordo.

La il·lustració és d'Ecella (Banu Cakiroglu).

Poetes infantils en el blog de "Què llegeixes?"



Podem trobar poemes de xiquets i joves en el blog de Que llegeixes? Si encara no coneixeu aquest espai, aprofitem per a recomanar-vos-lo. D'ací hem copiat aquests poemes sobre els llibres, els nostres grans amics. Felicitacions als petits gran poetes -ens agradaria saber qui s'amaga darrere dels anònims-

A mi m'agraden els llibres,
grans, petits,
gruixuts, prims.
Llegir ens fa ser més lliures.
(geòleg)
*
Tan lliures com el vent
que sentim a la cara,
quant en un més d’abril
d’un llibre, en sentim la fragància.
(Mixa)
*
Fragància de roses,
fragància de nans,
fragància de bruixes,
també de gegants.
(geòleg)
*
I allà que m'enfilo!
Fantasia! –crido - vola ben alt!
Que desitjo tocar els núvols
amb les puntes de les mans.
(Mixa)
*
I m'enfilo més amunt,
buscant la màgia i l'amistat.
Que els llibres són amics
i ens acompanyen de veritat.
(Taronja)
*
Amics d’aventures,
amics d’altres móns.
Amics que ens fan viure
un sens fi d’emocions.
(Mixa)
*
Els llibres són dolços,
amargs o salats,
et poden fer riure
o també plorar.
(Taronja)
*
Et poden fer emocionar
algun no t'haurà pas d'agradar
llibres de tots colors
Enginys, somriures i plors.
(geòleg)
*
I es que a mi, m'agraden els llibres
grans, petits,
gruixuts, prims.
Perquè llegir, sempre ens farà ser més lliures.
(Mixa)

Les il·lustracions són d'Oscar Albeiro Soaca.

19.9.09

Chachiycalaca: poesia infantil


Hui us volem recomanar el blog del poeta salmantí Carlos Blanco Sánchez: Chachiycalaca. En ells podem llegir els seus poemes, conèixer els seus libres i més notícies sobre poesia. Ens agrada, doneu-li una ullada i comprovareu el perquè. De tastet un poesia infantil, La bolsa de canicas, per a jugar a les boles amb poesia.

La bolsa de canicas
(Carlos Blanco Sánchez)

En la bolsa de canicas
guardo un trozo de canción,
el principio de un poema
y un sueño que sueño yo.

Cuando sale el arco iris
hasta él voy a jugar
con mi bolsa de canicas
y me pongo a columpiar.

En el patio del colegio,
siempre la misma canción...
matarile, rile, rile,
matarile, rile, ron.

Y sueño que sueño un sueño...
y el trocito de canción
se convierte en un poema
que el viento me arrebató.
 

18.9.09

Barcos en la lluvia: llibre de poesia infantil de María Cristina Ramos

No és el mateix navegar en dies de sol que en dies de pluja, ni és el mateix sortir a jugar en dies de sol que en dies de pluja; de vegades aquests últims dies solen ser més avorrits. Per què? Són precisament en els dies de pluja quan millor podem gaudir a casa dels jocs de paraules. Això és el que fan Teresa i Lucía: s'inventen un joc circular en mig d'una pluja que ho ompli tot... els carrers, els camins, els camps, les muntanyes, pareciera que la Tierra fuera a beberse el cielo.

Amb les pàgines d'un quadern escolar crearan vaixells que solcaran les aigues i portaran d'un costat a l'altre missatges. Són els missatges on viatgen els versos que ens descobreixen el seu meravellós món. Allò que ens sembla més insignificant, com un botó o una lletra, entren a formar part, per si mateix, en aquest món. Tot un descobriment per a una vesprada de pluja.

Tot això podem descobrir en el llibre de poesia infantil Barcos en la lluvia, de la poeta María Cristina Ramos i que està il·lustrat per Claudia Legnazzi. Un llibre que us recomanem i que està editat per Fondo de Cultura Econòmica, dins de la seua col·lecció Los primerísimos.

Escribo este papel
y lo convierto en barco,
que llegue hasta tus manos
cruzando por los charcos.

17.9.09

Somnis íntims d'una fada amagada: poema d'amor de Daniel Ferrer


 

Daniel Ferrer i Esteban al seu espai Barreja ens presenta els seus magnífics poemes. Versos que omplin el blog, passejant-se per entre l'espai blanc, esperant tan sols una mirada o una veu per a que cobren vida. Ens agraden els seus poemes i per això us invitem a llegir-los. Doneu-se una llarga miradeta i ho comprovareu.

I per obrir boca, un tastet:

Somnis íntims d'una fada amagada

Somnis íntims d’una fada amagada
a l’avantsala de la obscura tornada
somniem abans cap somni et reclama
amades són les ales nues de la màgia.
Somnis premonitoris entre fades i dimonis
aturen el món dins les nimfes del teu nom,
momentànies són les mirades de les albades,
ahir somniava en la teva mirada de fada nua
després t’amagaves entre el llençol blanquinós
vestides al teu lleu sol, entre blanques ales,
vas desaparèixer, esmorteïda entre la mort
em vas donar la vida quan ho veia llunyà
ets la fada anhelada, dolça bruixa estimada,
que segueixin els somnis íntims de la mirada
esclava de les hores, de les nits, estimant-nos.
Mirant-nos, cremant-nos, expulsant-nos del món
el teu nom ressona entre l’ona i cada embruix nu,
una vegada et vaig estimar sense mirar-te, sol,
des d’aquell dia et miro, somni a somni, sentint,
tint a tint, tintem tiges trigo-mètriques i suaus,
el blat de les terres castelleres ara és llet dolça,
als teus pits que em reclamen, abans del després.
Somnis íntims que una fada amaga, són el far,
ràfegues de llum que guien els ulls turqueses,
als teus ulls, reflectits digitalment a la ment.
Temeraris són els contes dels infants muts,
no entenen de la naturalesa d’una fada viva,
entenen els miratges d’una fada antiga i nua.
El bosc fosc ens dóna el camí d’on ara mirem,
són les línies fines d’un destí mai prou present,
sent com jo sento que ja res no és etern, ara,
el present és el futur quan tot acaba, tot reneix.
I no és una paraula o un lament, després d’això,
és el fet que una fada amagada et diu el que no sent,
per així desfer-se en lloances cap el teu vers silent.
Quan em mires, ulls mig clucs, els teus llavis s’encenen
amb un foc que ve entre la dansa i el ball dels estels,
de tant en tant la nit amagarà la fada i el somni infant,
entre les nimfes estranyes de núvols de cotó i encens.
Va volar la papallona on l’ona alçava una veu allà mateix
i eixia el que creixia just quan ja res existia rere el cant.
Somnis íntims d’una fada amagada que no vol esperar més,
que sent pressa d’una passió que els infants no miraran,
perquè són encants d’ombres que ja s’han fet grans,
són gegants galants que saben on hi ha cada límit,
la nit estén les seves ales, quan tu et fas gran.
Somnis íntims, efímers, d’un infant i una joguina,
la serp del desert es pentina, és la fragància,
mai assolida, dissolta entre pintures i natura.
Somnis íntims d’una fada amagada estranya,
que cerca l’ombra quan tot just ja s’acaba.

La il·lustració és de Ray Caesar.

16.9.09

És el lector de poesia un poeta?



Què us sembla aquesta frase? Ens agradaria saber la vostra opinió!

Llegir poesia requereix molta energia. El lector de poesia també és un poeta, un poeta que ha decidit no explicar-se. (Adam Zagajewski)

Leer poesía requiere mucha energía. El lector de poesía también es un poeta, un poeta que ha decidido no explicarse. (Adam Zagajewski)

La il·lustració és de Fred Calleri.

15.9.09

September poetry and fall / Poesia de setembre i de la tardor / Poesia de septiembre y del otoño



Uns poemes infantils, en anglès, per a saludar el mes de setembre i jugar amb la poesia en altres llengües. Versos que ens parlen de com les estacions influeixen en la natura i els colors canvien, donant pas a una nova paleta cromàtica. Per una banda ens sap greu acomiadar-se de l'estiu, per altra banda la tardor ens sembla una estació molt sensible per als poetes i la poesia i amb un colorit molt bonic. A les ciutats es nota menys aquest canvi equinoccial, cosa que al camp és molt evident, però sempre ens resta el cap de setmana per poder gaudir d'una bona sortida.

Aquests i molt més poemes en anglès podeu llegir-los a la web Mother Goose Caboose, en el seu apartat Rhymes and Poetry, un lloc que us recomanem. Hi podeu trobar poesia per a totes les edats per a jugar en les classes d'anglès amb la poesia.


In September Time
All the fruit is ripe and mellow
When the fall flowers dress in yellow
In September time.
Leaves are turning red and brown,
Trees with nuts are bending down
In September time.

September
(Helen Hunt Jackson,1830-1885)
By all these lovely tokens
September days are here,
With summer’s best of weather
And autumn’s best of cheer.


Autumn
(Anon)
The goldenrod is yellow
The corn is turning brown
The trees in apple orchards
With fruit are bending down.

Preciosos poemes i colors, amb el gris inclòs, per anar preprarant-se per a la tardor.

Les il·lustracions son de Jars of Cute.

II Certamen Poesía Joven "Florencio Quintero"


L'Institució Literària Noches del Baratillo, amb el patrocini de la Fundació Cruzcampo, convoca el II Certamen de Poesía Joven. És una bona ocasió de animar-se a escriure poemes o traure'ls del calaix i participar. Tot un món... en un vers.

Bases:
1.- Podrán concurrir a este Certamen todos los jóvenes que lo deseen nacidos con posterioridad a enero de 1974 y presenten sus poemas en castellano.

2.- Los trabajos serán originales e inéditos y no haber sido premiado en otro concurso, ni hallarse pendientes del fallo en cualquier jurado. Se acepta un solo trabajo por autor.

3.- Los poemarios deberán tener una extensión mínima de 75 versos y 100 versos máximos. Se presentarán con liberad de tema, metro y rima, mecanografiados por una sola cara, a doble espacio en tamaño DIN-A4, por cuadruplicado ejemplar.

4.- Junto a la obra presentada, y dentro del mismo sobre, se incluirá otro (plica), en este último se pondrá (en el exterior) el título de la obra, y (dentro) el nombre y apellidos del autor/a, dirección, teléfono, se repetirá el título de la obra, así como el correo electrónico (si lo hubiese).

5.- Las obras se enviarán al apartado de correos 19026, CP 41080, de Sevilla. Indicando en el sobre “Para el II Certamen de Poesía Joven “Florencio Quintero”. Tras esta indicación, en el exterior del sobre, deberá aclarar si la procedencia del trabajo es de ámbito nacional (cualquier lugar del estado español) o de ámbito local (Sevilla y provincia).

6.- El plazo de admisión de originales comienza el 1 de septiembre de 2009 y finaliza a las 13.00 horas del 1 de octubre del mismo año.

7.- El jurado calificador estará formado por destacadas personalidades de las letras.

8.- La Institución Literaria Noches del Baratillo podrá publicar el poemario premiado -así como otros trabajos que considere con valor suficiente- dentro de sus medios de difusión.

9.- Proceso de selección.-La selección de los poemarios se hará de acuerdo con el siguiente criterio:Una vez haga el comité lector una preselección de los trabajos recibidos, el Jurado seleccionará los mejores poemarios tanto en el grupo ámbito nacional como en el grupo ámbito local. De entre el total de obras seleccionadas saldrá el ganador del Premio Florencio Quintero. Y de entre los trabajos de ámbito local el jurado elegirá el Segundo Premio Juan Sierra y los accésits que por la calidad de los trabajos presentados considere oportunos.

10.- Premios.-El ganador del Premio Florencio Quintero recibirá 700 euros, tres ejemplares del libro con los poemarios ganadores, estatuilla diseño exclusivo del Certamen y diploma acreditativo.El ganador del Premio Juan Sierra recibirá 300 euros, tres ejemplares del libro con los poemarios ganadores, estatuilla y diploma acreditativo.Cada uno de los accésits recibirá tres ejemplares del libro con los poemarios ganadores, pluma estilográfica y diploma acreditativo.

11.-Las obras presentadas podrán ser retiradas personalmente o por persona autorizada en el plazo de un mes, a partir de la fecha del fallo del Jurado, que será inapelable.

12.- La Comisión organizadora del Certamen no se obliga a mantener correspondencia con los participantes.

13.- Se hace obligatorio la asistencia de los ganadores al acto de entrega de los premios, donde se hará una lectura total o parcial de su trabajo, y tendrá lugar, preferentemente, a finales del mes de noviembre de 2009 en el salón de actos de la Fábrica de Cervezas Heineken España. Avda. de Andalucía nº 1. Sevilla. En fechas próximas al acto se concretará el día y la hora de la celebración.

14.-Las bases quedarán colgadas en la página web de Noches del Baratillo

14.9.09

Tots tenim una orella verda i poesia al nostre dintre / Todos tenemos una oreja verde y poesía en nuestro interior

 

 
Estem segures que tots els lectors i lectores d'aquest blog, grans i menuts, teniu i mimeu un raconet del vostre cor, o del vostre cos, que sempre està en contacte directe amb la imaginació, la creativitat, el joc, el companyerisme, l'aventura... Una part que ens vincula directament amb el món de l'infància i tot el seu imaginari. Tal vegada us passe com en el famós poema de Gianni Rodari i també la vostra orella siga verda. Un món d'il·lusions que cal no perdre mai! Cal tenir cura, diariament, d'aquesta orella verda.
 
Un señor maduro con una oreja verde
(Gianni Rodari)
 
 Un día en el expreso de Soria a Monterde 
ví que subía un hombre con una oreja verde. 
 
No era un hombre joven, sino más bien maduro, 
todo menos su oreja que era de un verde puro.
 
 Cambié pronto de asiento y me puse a su lado 
para estudiar el caso de cerca y con cuidado. 
 
Le pregunté: " Esa oreja que tiene usted, señor... 
¿Por qué es de color verde si ya es usted mayor?" 
 
"Puede llamarme viejo - me dijo con un guiño- 
esta oreja me queda de mis tiempos de niño.
 
Es una oreja joven que sabe interpretar 
voces que los mayores no llegan a escuchar. 
 Oigo la voz del árbol, de la piedra en el suelo, 
del arroyo, la del pájaro, de la nube en el cielo.
Por eso entiendo a los niños cuando hablan de esas cosas 
que en orejas de mayores resultan misteriosas,
 
Eso me dijo el hombre con una oreja verde,
un día en el expreso de Soria a Monterde. 
 


 
Un uomo maturo con un orecchio acerbo  
Un giorno sul diretto Capranica-Viterbo
  vidi salire un uomo con un orecchio acerbo. 
 
  Non era tanto giovane, anzi era maturato, 
tutto, tranne l'orecchio, che acerbo era restato. 
 
 Cambiai subito posto per essergli vicino  
e poter osservare il fenomeno per benino. 
 
"Signore, - gli dissi - dunque lei ha una certa età: 
di quell'orecchio verde che cosa se ne fa"?  
 
Rispose gentilmente: " Dica pure che son vecchio. 
Di giovane mi è rimasto soltanto quest'orecchio. 
 
E' un orecchio bambino, mi serve per capire  
le cose che i grandi non stanno mai a sentire:  
ascolto quel che dicono gli alberi, gli uccelli, 
le nuvole che passano, i sassi, i ruscelli, 
  capisco anche i bambini quando dicono cose 
che a un orecchio maturo sembrano misteriose." 
 
  Così disse il signore con un orecchio acerbo 
quel giorno sul diretto Capranica - Viterbo.
 
La il·lustració és de Margarita Espertino.

Un colegio animal: poesia infantil



També els animals van a l'escola i tenen els seus embolics:

Un colegio animal
Un nuevo año escolar en la selva va a comenzar,
todos los animales preparados para ir a estudiar:
zapatos, mochilas y ropa nueva van a usar,
muchos trabajos y tareas tendrán que realizar.

El primer día el cocodrilo se quedó dormido.
Muy enojado está el león, pues todavía no ha comido.
Ya dieron mucha tarea, la cebra lo celebra
y muy concentrada en la pizarra está la culebra.

El oso polar no para nunca de jugar,
el profesor camarón lo acaba de expulsar.
Muy enojado está reclamando el calamar,
castigado por el recreo, en la sala se va a quedar.

El caballo de mar no para de saltar.
El recreo va a comenzar, ¡todos a jugar!
La foca de arquera quiere jugar a la pelota
y el profesor saturado ¡pobre!... está que explota.

La il·lustració és d'Adam Rex.

13.9.09

La muerte vista por 33 poetas Chiapanecos: llibre de poesia


La muerte vista por 33 poetas Chiapanecos és un llibre que podem llegir en format digital on els poetes joves de Chiapas escriuen sobre la mort i la seua visió de la vida i el més enllà. La selecció està feta per Esaú Márquez. i en el pròleg ens explica quin és el per què d'aquesta selecció i de com el patiment d'una societat fa que el tema de la mort estiga sempre present. El llibre està editat pel Consejo Estatal para las Culturas y las Artes de Chiapas, en Conaculta -Mèxic-.

Molts i bons poemes i poesies que us invitem a llegir. D'aquest llibre hem copiat el poema Nada sabemos de la vida, d'Adolfo Ruiseñor.

Nada sabemos de la vida
(Adolfo Ruiseñor)
Nada sabemos de la vida
El día nos confina en la materia que somos:
Pianos sordos boca abajo en la arena
Un dolor medido por un oído ejercitado
El minero agita su dicha de polvo
Bajo el estruendo de la melancolía
¡Sueños recién resucitados
Nos repudia el tiempo!
¿Y cómo está hecha la vida
Qué teoría rige su vuelo?
¿Dónde aprende el impulso que la eleva
La fragancia en que se precipita?
No es la muerte la que nos derriba
Ni la seca estación de invierno
Para templar este alambre
Este rostro que nombramos vida
No conocemos los hechos de un mundo
que nos niega
La noche sólo es la noche
Brisa de una isla que nos sueña
Para la combustión de esta página
Nada sabemos de la vida

La muerte nos escupe sus frutos
Cabalga en el aire
La uña pálida de la desesperanza


La il·lustració és de Pedro Maia Nogueira.

12.9.09

Pregón del librero: poema de llibres i lectures



Hem comentat altres vegades que ens agraden les llibreries, uns llocs màgics plens de lectura esperant a la gent per a ser llegida, per a descobrir el seu misteri. Res te a veure la llibreria amb les seccions de llibres de les grans superfícies, això és evident. La xerrada amb el llibreter sobre les novetats, l'intercanvi d'opinions, els nous descobriments, la recuperació de determinades obres... Les llibreries tenen un encant especial i ens sap greu que desapareguen.

Esperem que us agrade aquest romanç antic sobre els llibreters.


Pregón del librero
(Cantar anònim castellà del segle XVIII)
Voy por los pueblos vendiendo libros
vendiendo el alma de los poetas
vendiendo el grito de los profetas
vendiendo ideales
vendiendo ciencias
vendiendo arte
vendiendo sangre de ajenos dramas
vendiendo trozos de ajenas vidas
vendiendo el ansia del infinito
vendiendo dudas
vendiendo anhelos
cómo me duele vender los libros
como me duele dar por dinero mi mercancía
cómo me duele los ojos ávidos de los que quieren leer libros
todos los libros…no poder dárselos
voy por los pueblos vendiendo libros
yo que quisiera llenar las manos
colmar los ojos de todos
¡todos los que a mi vengan pidiendo libros!
Todos los libros
Como me duele vender los libros… y no poder regalarlos.
La il·lustració és d'André Martins de Barros.