Un nou poema per avui, d'una dona jove, Gemma Gorga i López (Barcelona, 1968), amb una visió de la solitud molt interessant, al voltant de la taula per sopar. Una gran poema d'una gran poeta nostra.
Sopar a soles
(Gemma Gorga i López)
M'assec a taula amb la flor del gessamí
i el perfum esglaonat de la violeta
nocturna. M'acompanya la sagacitat
del mosquit, amagat al revers de les ones
acústiques. Percebo el mastegar estellós
del corc, la parpella atenta de la mort
que vigila el pas de les culleretes de plata.
I la set, que s'aboca al vertigen ritual del vi.
I la nostàlgia, que de tant en tant agita les cortines
amb un remoreig de paraules irremeiables.
No volia compartir aquest vespre amb ningú,
però cada racó de solitud estava habitat d'abans.
(Gemma Gorga i López)
M'assec a taula amb la flor del gessamí
i el perfum esglaonat de la violeta
nocturna. M'acompanya la sagacitat
del mosquit, amagat al revers de les ones
acústiques. Percebo el mastegar estellós
del corc, la parpella atenta de la mort
que vigila el pas de les culleretes de plata.
I la set, que s'aboca al vertigen ritual del vi.
I la nostàlgia, que de tant en tant agita les cortines
amb un remoreig de paraules irremeiables.
No volia compartir aquest vespre amb ningú,
però cada racó de solitud estava habitat d'abans.
La Il·lustració és de Brenda York.
