30.4.22

Joc de lluna: poesia infantil sobre la lluna

 

 

Cada mes la lluna juga amb nosaltres. Des de la foscor de la nit va fent-se, poc a poc, rodoneta per anar després amagant-se fins desaparèixer. La nit sempre l'encobreixUn llunàtic joc amb el que cada nit ens invita a jugar. 

Bona nit, lluna!


Joc de lluna

(Sàlvia del Berri)


La lluna rodona,
minva, decreix,
es torna invisible
i desapareix.

On és? 
 
La il·lustració és de Cecilia Cavallini.

28.4.22

Te doy mi palabra: poesia de Silvia Beatriz Zurdo

 

 

La paraula ens defineix i ens ajuda a definir el nostre entorn en cada moment. Gràcies a les paraules podem compartir idees, conèixer nous móns, expresar sentiments, acoronar als nens, gaudir de la vida. Paraules que ens fan riure o plorar, que ens acompanyen en el cant o es balancegen entre els somnis, que s'enreden entre els pensaments o s'amaguen per por. Paraules que la poesia sempre ens dona, ens regala, ens fa viure.

 

Te doy mi palabra

(Silvia Beatriz Zurdo)

 Ronda de palabras.
Palabras cruzadas.
Dulces o macabras
libres y encantadas.

Duras palabrotas
dejan sin palabras.
Te doy mi palabra
sin abracadabras.

Palabras que van...
Palabras que vienen...
y en el camino
nos entretienen.

Hay palabras mágicas
sabias y encantadas
palabras nunca dichas
o inesperadas.

Palabras sencillas...
Palabras perdidas...
Graves o agudas...
Palabras amigas.

Palabras secretas
Palabras confusas,
Palabras ahogadas
(las que no se usan)

Palabras dormidas...
Palabras sin voz...
PALABRAS ENCANTADAS
te regalo yo.


Il·lustració de Paolo Domeniconi.

23.4.22

Libros escotilla: poesía para el Día del Libro / Libros escotilla: poesia per al Dia del Llibre

 

Hui ha estat un dia ben especial, doncs és la festa de la lectura. El Dia del Llibre és cada dia de l'any, però hui, junts, fem festa: escriptors i escriptores, il·lustradors i il·lustradores, editorials, llibreries, biblioteques, lectors i lectores. Els llibres surten al carrer, com la poesia.

En aquest dia he rebut un regal preciós, un poema sobre els llibres de Magela Demarco (muchísimas gracias y un montón de besos y versos), junt a una il·lustració de Mariana Viegas Charneca, i el vull compartir amb tots vosaltres, perquè els regals compartits són encara més bonics, com les bones lectures compartides.

Bon dia i bona lectura a tots i totes!

Libros escotilla 

(Magela Demarco)

Libros escotilla, escalones, escaleras.

Libros aerostáticos
que amplían tu mirada
y tu forma de ver las cosas.

Libros submarinos
que te permiten adentrarte
en las profundidades del alma.

Libros bichitos de luz
que encienden chispas
en tu camino.


Libros mariposa
que remontan vuelo
y te alejan de las tardes grises
y monótonas.

Libros rescatistas,
libros salvavidas, libros redentores,
emancipadores de conciencia
y corazones.

Libros escondrijo,
libros madriguera,
libros quitapenas.

Libros de todos los colores,
tamaños y sabores.

Libros receta magistral, sanadores.
Sin contraindicaciones.


5.4.22

La voz del agua: poesia de Rafael Maya

 

 

Shhh! Escoltem la veu de l'aigua. Una veu que té el seu propi llenguatge: el de riu quan baixa amb força des de la muntanya, el de les suaus ones que besen la platja, el del quiet bassal i el de la pluja que colpeja la terra, el de l'aixeta i el de la dutxa, el de la neu quan es fon i el de la font quan brolla... Escolteu? És la poesia de l'aigua...


La voz del agua

(Rafael Maya)


Yo soy el agua azul de la montaña,
nací en un hueco del breñal salvaje
y no llevo ni espumas de coraje
ni al caminante mi cristal engaña.


No me desbordo con rugiente saña
ni a vastos mares enderezo el viaje;
sólo copio los tonos del paisaje
y sólo huertos mi corriente baña.


Y humilde y en silencio, mi destino
es ser buena y cordial; ser agua pura
a través de la hierba del camino.


Correr sin nombre, padecer quebrantos,
y morir una noche en la espesura
como murieron tus mejores cantos. 


La il·lustració és de Sabien Clement.

4.4.22

Un llibre vell... esperant ser llegit: poesia de Joan Josep Roca


 Abril és per excel·lència el mes dels llibres, doncs es celebra el Dia del Llibre Infantil i el Dia del Llibre. No volem que aquestes celebracions resten sense poesia, així que anirem penjant poemes infantils i juvenils en el que el propi llibre és el protagonista dels versos.

Comencem per un poema inèdit de Joan Josep Roca Labèrnia (que ens ha regalat, com tantes altres vegades: moltíssimes gràcies) que fa referència a eixos llibres que per ser vells ja no es lligen. Un poema preciós.

 

Un llibre vell

(Joan Josep Roca)

En un llibre vell,
on ni els fulls volaven,
les fades posaven:
l'avenir incert.
Dormint al calaix
passava les hores,
li venien totes
a fer un daltabaix.
Però vet aquí
que un dolç minyó
el va despertar.
Avui, vol ballar
i faran, tots dos,
somnis sense fi. 

 La il·lustració és d'Arezou.

3.4.22

Centenari del naixement de José Hierro

 

Hui celebrem el centenari d'un gran poeta, José Hierro, considerat com una de les veus més representatives de la poesia social de postguerra. Els seus poemes no perdran mai la veu, arrelats com estan entre els lectors. Una veu que s'alça cada vegada que obrim les seues obres. Una veu que colpeja i acarícia... la veu de la seua poesia i de la vida.

 

Vida

(José Hierro)

Después de todo, todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.

Grito «¡Todo!», y el eco dice «¡Nada!».
Grito «¡Nada!», y el eco dice «¡Todo!».
Ahora sé que la nada lo era todo,
y todo era ceniza de la nada.

No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada).

Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.

 La il·lustració és d'Ayuko Tanaka .