Un poema infantil sobre el Alzheimer

21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, primer dia de la tardor: cauen les fulles de la memòria... les acompanyem amb poesia per a xiquets i xiquetes i, a més, demanant més inversió en investigació per a curar esta terrible malaltia.

Veo, Veo

(María Jesús Jabato)

Veo…

veo…

                                                         ¿ Qué ves, abuela ? ¿ Qué ves ?

Una cosita…

                                                 ¿ Con qué letrita ?

 Y yo que sé.

                                          ¿ Será con té ?

 Será.

                                          ¿ Será con ce ?

Será.

                                    ! Camafeo !

!Quiá!

                                En la punta de la lengua

                      tengo lo que veo,

es…

es…

                                                               ! Pues saca la lengua, abuela,

                                          y yo lo leo !

La il·lustració és de Kathy Hare.

Yes, yes, la abuelita coge el libro del revés: poesia infantil sobre l'alzheimer

Un poema i una abraçada amb molta estima a tots els malalts d'Alzheimer -il.Vladimir Stankovic-

Hui celebrem un dia molt especial, el Dia Mundial de l'Alzheimer, una malaltia que afecta a moltes famílies. És un dia adient per a reivindicar les ajudes socials a tots els malats i els seus cuidadors que per aquesta crisi econòmica estan patint unes molt injustes retallades.

Però, a més, des d'ací volem apropar amb poesia el coneixement de la malaltia de l'Alzheimer als xiquets i xiquetes, doncs molts d'ells tenen al seu voltant avis, o altres familiars i veïns, que pateixen la malaltia i no acaben de comprendre com els majors podem acabar sent com ells, un xiquet més.

També la poesia ens ajuda en aquest terrible tema, malauradament molt actual i real. Us deixem amb la poesia de María Jesús Jabato.

Yes, yes

(María Jesús Jabato)

Según Don Maxi, el doctor,
la abuelita está peor,
pero está tan divertida…
Todo, todo, se le olvida:

Guarda el peine en el zapato,
le pone el collar al gato,

busca la tele en el frigo,
saca en verano el abrigo,

echa flores en la sopa,
pone carmín en su ropa,

coge el libro del revés
y dice que está en inglés,

yes,
yes.

Paseando junto a ella: llibre de poesía infantil sobre l'alzheimer

Hui us recomanem Paseando junto a ella, un llibre de poesia infantil de Georgina Lázaro, il·lustrat per Teresa Ramos i editat per Everest.

Un llibre que amb els seus versos tracta de la pèrdua de memòria en la vellesa i de les persones que sofreixen infermetats degeneratives. De la relació d'una xiqueta amb la seua àvia surten poemes amb una gran sensibilitat. Les infermetats mentals degeneratives afecten cada dia a més persones majors i són molts els xiquets i xiquetes que dintre del seu ambient familiar conviuen amb una problemàtica que, de vegades, els costa entendre.

Aquest llibre, com Domingo de pipirimingo, enfronten la qüestió d'una manera original, intel·ligent, tendra i molt poètica. Necessitem llibres com aquests i ficar-los a les mans dels xiquets i xiquetes.

Del cofre de tesoros
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que la hagan recordar.  

Libro, fuente, paloma
arena, ola, espuma,
hormiga, miel, abeja,
caracol, viento, luna.

La vida abre sus brazos.
Su memoria perdida
hace nido en mi alma
que la guarda y la cuida.

Tinc Alzheimer / Tengo Alzheimer, poesia en el Dia Mundial de l'Alzheimer

Hem estat uns dies sense estar em contacte perquè estàvem atrafegades en escoltant i participant en Maneras de Leer (per cert, molt interessant... ja us anirem contant). Hui és un dia que té un to especial, no sols perquè ens ha entrat la tardor, com un nen recent nascut que encara no s'ha instal·lat a casa; hui celebrem el Dia Mundial de l'Alzheimer i no podem deixar que àsse de llarg sense ficar una pinzellada poètica a tanta grisor com comporta aquesta malaltia. Aprofitem per a donar-li les gràcies a Àngela Lucas amiga, usuaria de la nostra biblioteca i una persona amb molta empenta i sensibilitat, amb compromís social, que ens ha recordat e poema Tinc Alzheimer.

Des de ací volem donar un recolzament, xicotet i poètic però de tot cor, a totes les persones que pateixen aquesta malaltia i als seus familiars, cuidadors, personal tècnic -que cadascú en el seu camp ajuda a portar millor la malaltia- i als científics que, des dels seus laboratoris, dia rere dia, amb ciència i paciència, investiguen per tal de donar cura o endarrir els seus síntomes.

Tinc Alzheimer

(Salvador Riera)
 Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sent,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que tartamudege,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm,
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Alça'm
Si em veus i te n'adones que tremole,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que plore,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me,

d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I per damunt de tot,no deixis mai d'estimar-me.

*

Tengo Alzheimer

(Salvador Riera)

Si me ves y te das cuenta que no te veo,
Mírame
Si me ves y te das cuenta que no te oigo,
Háblame
Si me ves y te das cuenta que tartamudeo,
Escúchame
Si me ves y te das cuenta que no te puedo tocar,
Tócame
Si me ves y te das cuenta que me cuesta moverme,
Muéveme
Si me ves y te das cuenta que he caído,
Levántame
Si me ves y te das cuenta que tiemblo,
Abrázame
Si me ves y te das cuenta que lloro,
Déjame llorar
Pero no dejes nunca de mirarme, de hablarme, de escucharme,
De tocarme, de moverme, de levantarme, de abrazarme
Y por encima de todo,
No dejes nunca de amarme

Les il·lustracions són de Slauz.

Domingo de pipiripingo, llibre de poesia infantil sobre l'alzheimer

S'acaba d'editar el llibre guardonat amb la segona convocatòria del premi de poesia infantil El príncipe preguntón: Domingo de pipiripingo de la poeta burgalesa Mª Jesús Jabato (ens agrada que siga col·laboradora de la revista BiB de la Biblioteca de Burgos, en la secció de poesia infantil Arrímate a la rima)

Ens diu l'autora: Hay que enseñar a los niños a valorar las palabras... La poesía debería ser un producto de primera necesidad, pero la culpa de que no lo sea es de nosotros y en vez de regalar videojuegos, los Reyes Magos deberían poner libros en todos los zapatos. Al llibre el joc de paraules és fonamental, el joc poètic.

Domingo de pipiripingo aborda la malaltia de l'Alzheimer des de la mirada d'un xiquet. Al llarg dels 30 poemes que composen el llibre l'autora ha pretès mostrar la visió que tenen els xiquets sobre aquesta pandèmia que cada vegada s'escampa més i més entre els nostres ser volguts. Tot amb molta sensibilitat, frescor i senzilles, eliminant el dramatisme -caldrà que els adults prenguem bona nota d'aquests poemes-. Cosas en un principio incongruentes como olvidar tu propio nombre o el lugar en el que vives pasan a formar parte de los juegos de un niño que aplica en su abuela el mejor remedio contra su enfermedad: el cariño.

L'avia va a casa del nen i aquest s'alça com una ajuda fonamental per a la iaia que està perduda en els laberints de la seua memòria. Els xiquets se n'adona del seu problema, de com un adult va tornant-se xiquet, va fent-se dèbil i converteix en un divertiment cada problema que es plantetja. A més, la vinguda de l'avia es converteix en tota una festa per al xiquet i la família. És tota una sèrie de valors que van perdent-se en aquesta societat nostra, tan egoista, i que cal reivindicar, en aquest cas a cop de versos.

Un llibre, doncs, per a xiquets i per adults. El llibre està il·lustrat per Laura Esteban Ferreiro i està publicat per Hiperión, dins de la seua col·lecció de poesia per a xiquets Ajónjoli.

Un poema com a mostra:

¡Qué bien huele el gato!

La abuela, en un arrebato,

ha echado colonia al gato.

Y ahora que huele a lavanda,

se lo ha puesto de bufanda

y se lo ha llevado a Misa,

¡Ay qué risa, tía Luisa!

Poesia en el Dia Mundial de l'Alzheimer: Papallones en la boira

Papallones en la boira
(Sàlvia del Berri)
Digueres adéu als teus records
amb un somriure als llavis,
sense adonar-t'en
que era dir adéu
a tota una vida.

Una boira t'envolta,
tan espesa,
tan fonda,
que no et deixa
ni reconèixer el meu nom.

Dona'm la mà, estas lluny,
jo sempre estic ací.
El meus ulls són els teus.
Papallones de colors
belluguen el nostre avui.

Aquesta poesia està dedicada a totes les persones que pateixen aquesta greu malaltia, l'alzheimer, incapaços de llegir el poema, però que sempre hi tenen al seu voltant als seus familiars i amics que com papallones de colors donen llum i alegria als malalts. I també està dedicada a tots els seus cuidadors que, amb molta paciència i carinyo, s'arroseguen entre aquesta espesa i pesada boira de l'oblit donant llum i vida als malalts.

La il·lustració és de Mask (1996) i pertany a una exposició realitzada en Filadelfia de diferents artistes tractant el tema de l'Alzheimer.

Poesia des de l'oblit: Dia Mundial de l'Alzheimer

Cada vegada augmenta més el número de les persones majors i grans que pateixen la terrible malaltia de l'Alzheimer. En aquest dia, especialment, volem dedicar-los un poema a elles i als seus familiars-. Desconeixem el nom de l'autora, però després de llegir el poema podem concloure que hi ha una gran sensibilitat pel tema. Aquests malalts, i també els seus familiars, necessiten molt d'amor i carinyo i molta, molta ajuda.

TE REGALO UN ESTRELLA

Cuando la cosa se ponga fea
tómatelo con calma;

baja el ritmo, aguanta un poco,

que hasta la peor de las rachas

tiene un final.

No tires la toalla,

porque aunque muchas cosas no te gusten,

no podrás parar el mundo para bajarte,

pero sí puedes luchar

día a día para cambiarlo.

Cuando no sepas lo que está pasando

y no veas sentido a las cosas que te ocurren,

mira hacia las estrellas, a la más blanca, esa que tanto brilla,

y siéntete parte esencial del Universo,

respirando, viviendo, en pie,

porque ni el Universo

con toda su grandeza,

podrían intentar ser el mismo sin ti.

Habrá días que pienses

que no significas nada para nadie;

pero yo te aseguro

que eres lo más importante de nuestras vidas.

Y que tu vida ha sido

el mejor regalo inigualable.

Mira la noche tan hermosa...

escucha el silencio...

siente el amor que palpita...

En todos los seres que pueblan el planeta...

¡¡¡Aquí nada está acabado!!!

Y si alguna vez te fallan las fuerzas

Si alguna vez te quema la tristeza,

desde la inmensa soledad del alma...

Mira hacia el cielo

y escoge la estrella más bonita:

¡¡TE LA REGALO!!

I finalitzem amb les paraules d'Enrique Villagrasa, El alzheimer es el laberinto y la poesia es tu hilo.