Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dani Espresate. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dani Espresate. Mostrar tots els missatges

22.12.17

Us regale, per aquests Nadals, una safata de torrons i petons embolicats amb fina plata de poesia


Entre torrons i polvorons... ja tenim Nadal ací. Alegria en família, la taula amb bons confits, les paraules que s'amiguen de cor a cor, un grapat de temps per a compartir. Ens encanten les festes de nadal, sobretot si són solidàries i van acompanyades d'una bona safata de poesia per a que tothom puga degustar-la i entremig afegim petons, molts petons ensucrats per Dani Espresate.

Els torrons
(Dani Espresate)

D’entre tots els gustos dolços,
que jo tasto al Nadal,
sense cap dubte escullo
un que és ben especial.

N’hi ha de crema, xocolata,
coco, menta, nous i gerds,
inclús fets amb carabassa
i també de fruits vermells.

N’hi ha de tous, durs, impossibles,
N’hi ha que fan crec, que es desfan,
n’hi ha de coco, de Xixona,
i alguns fets des d’Alacant.

D’entre tots els gustos dolços,
que jo trobo més genial,
sense cap dubte escullo
els petons d’aquest Nadal.


Les il·lustracions són d'Eme de Rita.

4.1.17

Carta poètica als Reis Mags, de Dani Espresate



Segur que ja heu escrit la carta a Ses Majestats el Reis Mags d'Orient i, donem per sentat, que entre els vostres desitjos haureu inclòs molts llibres per a regalar i també llibres de poesia infantil i juvenil. Tot allò que demanem es pot complir si s'hem portat molt bé -segur que si-, però de vegades s'oblidem d'incloure el més important, allò que no podem comprar, adquirir, però que està a les nostres mans poder regalar.

Això és el que ens recorda que devem regalar, aquest dia i tots els dies de l'any, el nostre amic i poeta Dani Espresate.

Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags, coma,
Aquest any heu de saber,
que no vull jocs,
ni vull res.

No vull llibres de gripaus
ni cap joc que es jugui amb daus.
No vull colors, ni cap cosa
que a casa pugui fer nosa.
(espera que no tinc tinta,
agafo un boli: aquest pinta)

Jo vull per aquest Nadal:
que la gent sigui feliç,
que tothom tingui un regal,
gran, mitjà o molt petit.

Que tothom tingui vacances,
que la gent mengi calent,
que ningú dormi a una plaça,
que tots siguem bona gent.

Que el món sigui una gran casa,
on tots convivim en pau
sent feliços i amables:
Gràcies Reis, adéu-siau!

La il·lustració és de Nuri Ann.

15.12.15

Nadal blanc, amb boles de neu i poesia


Oh, blanca Navidad... això és el que diu la cançó, però per aquests indrets sembla que cada vegada és menys blanca i més calorosa. Al final ens tocarà eliminar la farina blanca que fiquem al betlem per un sol radiant i els pastors i pastores en banyador o bikini. I és que el canvi climàtic està canviant els paisatges als que estem acostumats per aquestes dades.

Volem... un blanc Nadal, amb flocs de neu, ninots de neu amb una gran pastanaga per nas i poder tirar boles per a jugar. Si, volem un Nadal blanc.

Nadal blanc

Com cada any a aquestes dates
ens abriguem fins a dalt,
amb gorra, guants i bufanda,
us desitgem Bon Nadal.

Construïm junts el pessebre
i la neu no veiem pas:
ho diuen tots els poemes
i a mi em sembla un disbarat!

És mentida, quina barra!
Ja m’agradaria a mi
llençar boles a la mare
i fer un ninot gegantí!

Com a petits astronautes
agafarem un coet
per pujar cims de muntanyes
i veure neu, flocs i gel.

I l’any vinent al desembre
potser ja haurem recitat
un poema dels de sempre
d’un Nadal blanc i nevat.

Il·lustració d'Oksana Grivina

16.2.15

Ninot de neu fet de boles de poesia


Resta encara molta neu per tot arreu i estem segures que haureu aprofitat el cap de setmana per a jugar fent boles i simpàtics ninots de neu, com el d'aquest poema:
 
Ninot de neu

Una cara blanca,
gran bola de neu,
una panxa llarga
blanc de cap a peus.

Una pastanaga,
el nas enganxat,
dues olives negres,
dos ulls ben gegants.

La síndria de boca
tres botons ben grans
bufanda de llana,
i els peus abrigats.

A les mans guants negres,
barret sobre el cap,
una escombra al terra
ninot acabat!

La il·lustració és de Frozen Olaf.

3.1.15

És nit fosca i tot d'una... poesia contra la por nocturna


La nit té el seu encís, però de vegades provoca moltes pors als xiquets i xiquetes que necessiten d'una bona abraçada i dolçes paraules per sentir-se protegits o un versos com aquests que conjuren les pors.

És nit fosca i tot d'una
(Dani Espresate)

És nit fosca i tot d'una,
entre un llençol de lli
s'enfilava la lluna,
tal i com va fer ahir.

Si li dius bon dia
potser ella respon
les estrelles et miren
i la lluna mai dorm.

Fulles verdes sens ombra
cauen mudes al llac,
els carrers en silenci,
corren els núvols blancs.

Dorm, bonic, descansa
imagina't un drac
que et passeja pels aires
sobre una ciutat.

Els fanals tot ho veuen,
l'estació sense trens,
el diari a la impremta
i el pa és ben calent.

Si tens fred, el pare
et farà un gran petó
mentre la mare et tapa
amb un bon edredó.


La casa sembla freda
perquè tothom hi dorm,
si a la nit et despertes
canta això sense por:

La nit és tranquil·la,
quan la gent no té son
les estrelles et miren
i la lluna mai dorm.

És nit fosca i tot d'una,
entre un llençol de lli
s'enfilava la lluna,
tal i com va fer ahir.

Les il·lustracions són de Cassia Thomas.


4.12.14

M'agrada... la poesia de nadal



El Nadal ve generós i comença a vindre ple de regals, com aquest poema infantil que ens ha regalat Dani Espresate ( moltes gràcies, Dani, saps que este raconet sempre reb amb molta alegria aquests regalets) i, com que també som generoses, el compartim amb tots vosaltres.

M'agrada...

M'agraden les joguines,
m'agraden els regals,
menjar torrons i neules
i celebrar el cap d'any.

M'agrada quan fosqueja
la nit, voreta el foc,
veus fora com grogueja?
carrers plens de colors.

Posar boles a l'arbre,
l'estrella dalt l'avet
muntar un petit pessebre,
amb un àngel al cel.

Anar a dormir ben d'hora,
quan venen els reis mags,
deixar llet a la porta
pels camells afamats.

Despertar-me ben d'hora
nerviós d'obrir els regals
anar a avisar els meus pares
a sobre el llit, saltant.

M'agraden moltes coses,
m'agrada això que he dit
però el que més m'apassiona
és poder compartir:

estones amb la mare,
fer al pare molts petons,
i no anar a l'escola!
Molt bon Nadal a tots!


Les il·lustracions són de Selda Marlin Soganci.

28.12.13

Juguem cóm si fóssim nens, juguem amb els nens i també poemem


Juguem amb els nens, compartim i gaudim del temps de Nadal -il. Olga Cuellar-

Aprofitem aquests dies de descans nadalencs per a jugar. És més important el temps que compartim jugant amb els xiquetes i xiquets, el plaer de gaudir junts dels jocs, que els regals que podem fer-hi en Nadal. Aquests moments són inoblidables i cal tenir-los com un tresoret permanent. Juguem amb ells, com si fóssiu nens, com ens diu aquest poema que Daniel Espresate ens ha regalat (gràcies Daniel, pel poema i per recordar-nos allò que veritablement és important).

 Cóm si fóssiu nens...

Jo que sóc petit,
però també gran
no puc pas entendre
com no jugueu mai.

Com és que no juguen
els grans per Nadal?
Quan jo haig de fer-ho
cada dia de l'any!

Embruta't! Somnia! Vés en patinet!
Si tot ho imagines pots arribar al cel!
Escriu una carta dient als Reis Mags
que aquest Nadal vols tornar a ser un infant.

Amb la neu fer boles,
gronxar-te al parc,
menjar xocolata
i saltar als bassals.

Ni mirar el rellotge,
ni anar a treballar.

Com si fóssiu nens...
Jo no vull ser gran!

Bon Nadal!

11.7.13

El temps és lent? Depèn... també de la poesia i el joc


El temps va lent?

Plou,
Un cargol surt,
Xop,
L' arbre és mut.

Sec,
El terra ferm,
Prat,
Sota els estels.

Nit,
Cuques de llum,
Fred,
Gelats de fum.

Bosc,
Conte d'infants,
Mar,
Llibre pels grans.

Sol.
banya cargol,
Sec,
puja pel tronc.

Vent,
la fulla es mou.
Riu,
l' aigua recull.

Plof,
un animal?,
Clac,
Ai quin sotrac!

El llac,
és un mirall
Veus
El què no hi ha.

Peus,
caminen nus
Pots,
voltar amb gust.

Chss!

Reposa,
aquí,
dins la closca.
- Dorm cargolí.

La il·lustració és d'Hikari Nelly

4.11.11

Vesprada de divendres: sense avorriment amb un somriure, una poesia i excel·lent companyia


Divendres per la vesprada sembla un moment ideal per a fer plans: on sortir el cap de setmana, quina pel·lícula de cinema veure, on sopar per la nit, quin llibre llegir còmodament, escriure allò que al llarg de la setmana no hem tingut temps; però... de vegades els plans es trunquen... o no, perquè un somriure d'un infant val per tots els plan del món. Llegiu el poema de Dani Espresate i tragueu les vostres pròpies conclusions.

Vesprada

I aquí ho tens,
sense res més a dir,
una vesprada de divendres més
al costat del coixí.

Pensant entre lletres,
somiant entre fils,
barrejant idees
dins un únic sentit.

I sense mastegar
amb poc menys d'un bocí,
et crees quilos d'històries,
però cap d’elles té fi.

Comences un llibre,
Acabes en vers,
i tot et fa riure
pensant que és pervers.

Et dediques un somni,
realment és dolent,
tanques bé la finestra
i no surts al carrer

I la gent mentre passa
impassible et somriu,
et diu allò que tant ànsies,
no ets sols un motiu.

Penses que tot gira,
que res para,
que tot crida
i res té màgia.

Aleshores el veus,
dins el bressol,
que per allò has viscut,
i et mira als ulls, -sols-.

Et toca amb innocència complida,
et crida la infantesa no existida,
et somriu entre fades de carícies,
i crida que vol (altra vegada)
el teu somriure.

I el petit és allí,
sense res més a dir,
una vesprada de divendres més
al costat del coixí.

La il·lustració és de Kim Roberti