Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris àlbums il·lustrats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris àlbums il·lustrats. Mostrar tots els missatges

6.5.18

Hebra de agua: àlbum poètic il·lustrat-brodat, un cant a les mares


Hi ha llibres que pel seu contingut, l'exposició del tema i la seua il·lustració són difícils de classificar, com aquest, Hebra de agua, de Gimena Romero, editat per Thule.

Amb unes precioses il·lustracions bordades, Gimena Romero ens invita a seguir per un riu de meravelloses paraules, un poema que va diluint-se en l'aigua i que està dedicat a totes les mares. Tendre, emotiu, molt poètic... un llibret preciós per regalar-li a les mares o... per autorregalar-se i deixar-se gronxar al compàs dels versos.


Des de la portada al seu interior, de l'originalitat de les il·lustracions tèxtils al díptic vegetal que inclou per proporcionar diferents nivells de lectura a la pàgina on s'inserta... tot en el seu conjunt acaba sent una autèntica joieta. Em superencanta!

Mamá no pide un deseo, pide tres. Pide cuatro.
Mamá baila locamente.
Se hace vapor, se hace nube, se la lleva el viento.
(...)


Podeu trobar més de 100 llibres infantils en les que la mamà és la protagonista punxant en aquest taulell de Pinterest: Mamàs en la literatura infantil / Mares en la literatura infantil. Doneu-li una ullada!

13.7.16

Reflexions al voltant de la lectura infantil i de la poesia / Reflexiones alrededor de la lectura infantil i de la poesía: 'La pluma roja'



Per molt que insistim en explicar la importància que té la lectura entre els xiquets i xiquetes, incloent la lectura de poesia, el número de lectors infantil no creix com caldria. És veritat que cada vegada hi ha més lectores i lectors infantils, però trobem que hi ha encara molts d'ells/es que no lligen més que per obligació al col·legi. Ara, quan venen les vacances d'estiu, aquests últims deixen de llegir, fan un atur total. Quan tornen al col·le en setembre estan en blanc.

A tothom ens agraden les vacances per a descansar i no per a continuar fent feina. L'estiu és per a relaxar-se i carregar les pil·les. Si omplim de deures els dies de vacances la retornada serà dura. Un estiu per a jugar, fer excursions, banyar-se, dormir durant més temps, refrescar-se amb els gelats, passejar, etc. Un estiu per fer tot allò que la resta de l'any no ens permet fer per manca de temps. També llegir, clar. Però llegir allò que ens agrada, sense cap imposició. Llegir pel gust de llegir, sense tenir cap criteri més que el seu, sense fer fitxes i resums, sense controlar la velocitat lectora. 

Tal vegada els adults no comprenem que por molt que els digam i ens cansem de repetir que la lectura és molt important per a ells/ells, per al seu rendiment acadèmic, per a créixer i madurar millor, fins que ells no ho comproven, fins que de debò no els entre el cuquet per la lectura, fins que no s'ho passen tan requetebé que després de llegir un llibre en busquen altre per a continuar llegint... fins que realment la lectura no forme part de les seues vides, com un joc més, com una manera de cobrir la seua curiositat, fins eixe moment no seran lectors. La nostra tasca d'adults és apropar-los a la lectura, obrir-los i donar-los a conéixer molts camins lectors.

A l'estiu regalem llibres, acudim a les biblioteques, descobrim junts nous autors, noves lectures. És com un mapa del tresor i cal seguir les pistes per anar fent troballes. Som el que llegim, el que vivim i dia a dia ens hem d'enriquir amb noves vivències, reals o literàries. A més i més bò, millor. Incloem poesia en totes les edats. De vegades com que als adults no els agrada -sobretot perquè no la coneixen i no han jugat amb ella- no la recomanen als menuts. No rebutgem la poesia per la nostra ignorància. Aprofitem per apropar-se a ella amb els llibres i poemes infantils; us encantaran.

Un poc d'açò que estem xerrant-vos és el tema del llibre La pluma roja, de Teresa Novoa, un preciós llibre poètic il·lustrat que ens serveix per adonar-se'n de la importància que un poema pot tenir en la nostra vida, arrelant-se ben a dintre i germinant quan menys ens pensem. Un cant a la imaginació poètica i a les relacions familiars. Està editat per Nostra i per Planeta Agostini. Molt recomanable.

12.8.13

El poeta y el mar: àlbum poètic il·lustrat de María Wernicke


Hui us volem recomanar un preciós i original àlbum poètic il·lustrat de María Wernicke, El poeta y el mar, editat per Kalandraka. El títol en si ja es molt sugerent i el seu contingut, textual i gràfic, encara ho és més. 

Ens conta como un poeta inicia un viatge per a conèixer el mar i saber com és. Descobreix un paisatge meravellós, immens, grandiós que té les seues avantatges i perills.  A la tornada del seu viatge empren un nou viatge, aquesta vegada per a trobar les paraules precises, concretes, per expressar allò que ha vist i ha sentit. Aquest nou viatge és difícil de realitzar, està sòl en el seu escriptori davant del paper en blanc.

Un preciós llibre ple de metàfores, que s'expressa plàsticament de forma molt original mitjançant collage de papers tenyits. Un llibre molt recomanable per als més menudets que els farà imaginar i pensar, descobrir com és de difícil i bonic el procés de creació literària que ells també emprendran en algun moment de la seua vida.


Kalil preguntó: ¿Cómo es el mar?
Ondulante.
Inmenso.
Avasallador...

25.1.13

Esa gigantesca pequeña cosa: àlbum poètic il·lustrat, de Beatrice Alemagna


La recomanació de hui és majúscula, doncs estem parlant d'un tema que cal tractar amb majúscula i d'un llibre majúscul en tots els sentits de la paraula. Esa gigantesca pequeña cosa, un àlbum il·lustrat de Beatrice Alemagna, editat per SM.

Un àlbum il·lustrat poètic, narrat d'una manera molt original, com una proposta d'endivinalla, que ens invita a descobrir quina és eixa cosa gegantesca. Està, però no està; passa volant i quasi no se n'adonem, uns la troben en  la nostàlgia i altres es cansen d'esperar-la; és gegant i a la vegada menuda com un pessiguet; alguns volen comparar-la, però no poden, i altres voldrien tenir-la sempre guardada en una capseta; és... la felicitat.

Amb un plantejament visual molt interessant, se'ns planteja la recerca que la humanitat té, tot, grans i menuts, de buscar la felicitat. Cadascú la troba d'una manera diferent, segons el nostre bagatge emocional i les nostres expectatives vitals. Perquè... on s'amaga per a vosaltres la felicitat?

Un àlbum molt recomanable, per adults i per a menuts; interessant per l'educació emocionals dels xiquetes i xiquets. Una altra manera de passejar-se per la poesia. Les il·lustracions de Beatrice Alemagna són extraordinàries. 





21.5.12

Avións de papel : un álbum ilustrado poético, original, busca editorial para publicarse


Un original de llibre s'ha d'editar per a poder-se llegir (il. Núria Diaz)


Per aquest lloc és usual que xerrem de llibres de poesia, infantil i juvenil, però hui la proposta és diferent. Ens hem assabentat d'un llibre de poesia infantil, Avións de papel -en gallec-, amb uns poemes molt xulos, bonics i interessants i amb unes precioses il·lustracions, que busca editorial per a publicar-se.

Els autors són Nuria Díaz i Juan Carballo i, ambdós, han creat un àlbum il·lustrat poètic que tan sols necessita publicar-se per tal de que aplegue a les mans dels xiquets i xiquetes. Enlairem el seu projecte perquè ens ha agradat molt i sabem que entre els lectors d'aquest blog també hi ha editors. Poemes minimalistes ens conten la història d'un amor impossible, tot amb molta elegància, delicadesa i intel·ligència.

Sabem que molts projectes com aquest resten, de vegades, en el calaix de l'oblid perquè ningú s'anima a editar-los; però, veiem que de vegades s'editen llibres de poesia infantil, "ñoña" i babau sense cap tipus de complexe per part de les editorials. Per això, recolzem tots aquests projectes, que tan sols necessiten una difusió per a donar-los a conèixer i editar-se.

S'animeu, senyores i senyors editors? Apa, moltes xiquetes i xiquets us ho agrairan!

19.3.12

Almanaque musical: àlbum poètic infantil d'Antonio Rubio




Almanaque musical és l'últim llibre de poesia infantil d'Antonio Rubio, amb unes fantàstiques il·lustracions de David Pintor i està editat per Kalandraka.

Aquest àlbum il·lustrat poètic està format per 12 poemes, un per a cada mes i la música clàssica és la protagonista principal. El pentagrama, el temps, el ritme, la batuta, etc. Els poemes i les il·lustracions formen un conjunt perfecte.

La música es verde,
           verde, verde-hoja,
                     verde, verde-fresca,
                                verde y rumorosa.
 



 


El llibre es complementa amb una relació escrita de peces de Vivaldi, Bach, Mozart, Beethoven, Mendelssohn, Brahms, Chaikovski, Sibelius, Prokofiev, Alban Berg, Béla Bártok, Boccherini, Haydn i Dvorak, un repertori ideal per anar escolatant mentre llegim els poemes i gaudim de les il·lustracions.




3.12.11

Escolto, miro / Escucho, miro: àlbum de poesia infantil

Hi ha llibres que per les seues característiques especials van adreçats a tothom, no tenen una banda d'edat concreta. Hui us volem recomanar Escolto, miro / Escucho, miro, un llibre de Cosetta Zanotti, amb il·lustracions de Cristina Cerretti, editat per Sleepyslaps.

Aquest és un àlbum poètic on text i il·lustració, tot un, ens invita a fer un passeig pels sentiments. Un llibre on els xiquetess i xiquets podran gaudir del sincretisme de la paraula feta imatge. Una invitació a sentir, experimentar, somiar, escoltar, reflexionar, emocionar-se... Els adults trobarem en la seua lectura un oasi de silenci i benestar, pessics de reflexio per a l'atrafegament diari. Perquè... en realitat fem tantes coses que no tenim temps per a gaudir del propi silenci, per descobrir o redescobrir la bellesa de la nit...

Cada doble pàgina ens ofereix un poema visual. Un llibre molt recomanable! Una joieta de llibre.








27.11.11

Los Meagrada: llibre de poesia infantil


Los Meagrada és un llibre que a primera vista sembla un conte, però quan el llegim se n'adonem que en realitat està escrit d'una forma força original i que trobem molt poc en els llibres de poesia infantil: micropoemes.

Està escrit per Álvaro Fierro i Gracia Iglesias, amb unes molt simpàtiques i originals il·lustracions de  Susana Rosique, editat per Bornova. Estem davant d'un llibre de poesia infantil adreçat als prelectors o primers lectors. És un llibre que respira esperit positiu per tot arreu, molt d'optimisme i alegria. Els Meagrada són uns extraterrestres que aterren als nostre planeta i es meravellen de tot allò que trobem. És un àlbum il·lustrat que ens ajuda a prendre conciència del món que ens envolta de les meravelles que tenim, de vegades tan prop de nosaltres que no se n'adonem. Tot depen dels ulls en que mirem i cal tenir lels ulls ben oberts per a descobrir cada dia noves meravelles (tan els menuts com els grans).

Me agrada que los murciélagos defiendan su punto de vista


Un text poètic senzill i profund, amb molta plasticitat, amanit amb unes il·lustracions molt expressives. Un llibre original i bonic, molt recomanable per a començar a endinsar-se en la poesia. M'agraden aquests Meagrada.



23.11.11

El Apestamelgas / L'Empestamelgós: àlbum poètic


Acaba de sortir publicat, recent cuït, El Apestamelgas / L'Empestamelgós (en castellà i català) un llibre de Mar Pavón amb unes molt bones i humorístiques il·lustracions d'Ernesto Navarro. Està editat per Apila.

L'Empestamelgós és un personatge que s'introdueix al món del somnis dels xiquets i xiquetes per tal d'espantar-los, no sols pel seu aspecte, també per la pudor que fa:

El Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

I en cada somni en que es fica té un entrebanc, darrere d'un embolic ve un altre, i el pobre Empestamelgs acaba fart i cansat fins que... Tot amanit amb un text acumulatiu i repetitiu que facilita la lectura en companyia i en veu alta.

Que se lo digan a la luna,
que soñaba que era un balón,
y botando botando...
¡fue a chocar con el apestoso pie
del Apestamelgas!

Con un pie en la luna,

el Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

Que se lo digan al balón,
que soñaba que
era un piloto llamado Oto,
y pilotando, pilotando...
¡fue a aterrizar
sobre la calva maloliente
del Apestamelgas!

Con un pie en la luna
y un balón en la calva,

el Apestamelgas
va de sueño en sueño
y asusta y apesta
la mar de risueño...

Les il·lustracions d'Ernesto Navarro complementen el text poètic, anant més enllà amb les seues pinzellades, donant-li un toc informal i simpàtic, jovial, davant d'un personatge que, suposadament, en ha de donar por. Hi ha poc llibres de LIJ en els que l'humor predomine, com en aquest (no sabem ben bé el per què) i als xiquets i xiquets els encanten. Així, cal anar prenent nota per a regalar en Nadal.

Un llibre molt recomanable!

18.11.11

Libro de Brun: àlbum poètic de Gonzalo García



Hui us volem recomanar un llibre adreçat a xiquetes i xiquets ja lectors i als adults amb ganes de llegir bona i imaginativa literatura. Libro de Brun està escrit per Gonzalo García -Darabuc-, amb il·lustracions de Mannfred Salmon i està editat per Librodenotas, dins de la seua col·lecció LIJ.

No és un poemari, però estem davant d'un text narratiu molt poètic. Tot el llibre gira al voltant del creixement i maduració emocional de Brun, una xiqueta que viu amb el seu pare en una zona rural i aprecia a Mirko, fill d'una família d'immigrants de l'est d'Europa. D'una forma molt original, ens presenta aquesta evolució al llarg de les estacions de l'any: les seues pors, fantasies, aficcions... la seua manera de viure i estimar, de relacionar-se i créixer, de plantar cara al món.

Un llibre molt bonic que podem descarregar-se gratuïtament, però millor aportar 1 euro per la descàrrega, així recolzem la llavor d'aquesta editorial. Si el volem tenir en suport paper cal entrar en Meubook. No se'l perdeu!


13.11.11

Ver llover: llibre de poesia infantil


Quan el cel plora surt la pluja. Hui us volem recomanar un deliciós llibre de poesia infantil sobre la pluja: Ver llover, de Germán Machado, amb il·lustracions de Fernando de la Iglesia, editat per Calibroscopio. Estem davant d'un àlbum poètic il·lustrat on versos i imatges són tot ú. Es juga amb el plugim i els colors en una espècie d'escala que puja els graons amb els que la pluja es presenta i als que els xiquets, joves i adults, traslladen els estats d'ànim i emocions que la pluja es provoca.

Un llibre per llegir i rellegir, amb pluja i amb sol, per descobrir noves harmonies cada vegada que el llegim. Una preciositat de llibre, fantàstic per a regalar i autorregalar-se. Us fiquem un tastet:

Piensas que hoy llueve contra vos,
que esta llovizna es contra vos, 
porque te quedas sin el paseo prometido.


Llueve de verdad,
llueve fuerte, 
diluvia.

Llueve porque imaginas que llueve.

Bajo las sábanas y las frazadas,
con los ojos cerrados,
acabas de inventar la lluvia
*

Aquí es invierno.
Pasa un niño descalzo
caminando por la calle.

El cielo está llorando de frío.

Bajas la cabeza,
miras tus zapatos
y agregas una lágrima a la lluvia.


15.6.11

En Ric Rap Rondalles: àlbum il·lustrat de rondalles d'Enric Valor, musicades a ritme de rap


 Prompte ve l'estiu, s'acaba l'escola i tenim que anar preparant la nostra motxilla estiuenca plena de llibres. Entre ells us recomanem que no s'oblideu de ficar En Ric Rap Rondalles: el musical, publicat per Edicions del Bullent.

Es tracta d'un àlbum il·lustrat-disc on podem gaudir d'una reinterpretació de sis rondalles d'Enric Valor amb ritme de rap (Joan-Ratot, Les velletes de la Penya Roja, I Queixalets, també!, El jugador de Petrer, El castell d'Entorn i no Entorn i El dimoni fumador). Hi ha moltes i diverses edicions de les rondalles d'Enric Valor, però aquesta és especial, no sols per les seues magnífiques il·lustracions -d'Alejandra Romero-, destaca per l'originalitat al musicar les rondalles. Andreu Laguarda és el responsable de l'adaptació musical i l'enregistrament a Mésdemil Estudis.





Que la poesia es musique és prou usual, però que les llegendes es musiquen, com un autèntic musical de Broadway, és totalment inusual, estrany, original, xulo, bonic i divertidíssim. Els resultats són sorprenents, marxosos, no sols per al xiquetes i xiquets, també per als adults. Els intèrprets són Vol de núvol, una companyia teatral formada bàsicament per membres de Rapsodes. Tota en una barreja de llenguatges que ens transporta des de la tradició a l'actualitat amb ritme de folklore i rap. Enguany, que estem celebrant el centenari del naixement d'Enric Valor, ens sembla que aquesta és una forma molt, molt interessant de descobrir o redescobrir la seua obra. 

Per això, tant si sou grans com menuts, aquest és un llibre que cal afegir a la nostra motxilla per gaudir de la seua lectura, cantar i ballar al ritme de les cançons. És d'aquest llibres que cal tenir a les biblioteques -escolars, públiques i familiars-, per anar recuperant i coneixent el nostre folklore i passar-ho bé escoltant i ballant.

No se'l podeu perdre, és fantàstic!!!

31.3.11

La cruzada de los niños, àlbum poètic il·lustrat



La cruzada de los niños és un llarg poema narratiu de Bertolt Brecht en el que ens conta l'aventura i la penúria que varen passar un grup de xiquets alemanys, polacs i jueus que, fugint de la II Guerra Mundial, van anar ajuntant-se en un poblet derruit de Polònia. Un poema dur i que cal conèixer.

Ara tenim l'oportunitat de poder llegir-lo i difondre'l entre els xiquets i joves, amb un preciós àlbum il·lustrat poètic que acaba d'editar El Jinete Azul. Les meravelloses il·lustracions de Carme Solé Vendrell donen vivacitat als versos i ajuden, encara més, a prendre consciència dels horrors que produeix la guerra, encara més entre els xiquets. Un poema que denúncia les situacions bèl·liques i les seues conseqüències. Un poema que, malgrat el pas del temps, té plena vigència als nostres dies i en diferents indrets del món. Un poema que ens ajuda a reflexionar sobre la violència militar i les guerres i ens porta, com no, a defendre dia a dia la PAU.


En Polonia, en el año treinta y nueve,
se libró una batalla muy sangrienta
que convirtió en ruinas y desiertos
las ciudades y aldeas.

Allí perdió la hermana al hermano
y la mujer al marido soldado.
Y, entre fuego y escombros, a sus padres
los hijos no encontraron.

No llegaba ya nada de Polonia.
Ni noticias ni cartas.
Pero una extraña historia, en los países
del Este circulaba.

La contaban en una gran ciudad,
y al contarlo nevaba.
Hablaba de unos niños que, en Polonia
partieron en cruzada.

Por los caminos, en rebaño hambriento,
los niños avanzaban.
Se les iban uniendo muchos otros
al cruzar las aldeas bombardeadas.

De batallas y negras pesadillas
querían escapar
para llegar, al fin,
a algún país en el que hubiera paz.

Había, entre ellos, un pequeño jefe
que los organizó.
Pero ignoraba cuál era el camino,
y ésta era su gran preocupación.

Una niña de once años era
para un niño de cuatro la mamá:
le daba todo lo que da una madre,
mas no tierra de paz.

Un pequeno judío iba en el grupo.
Eran de terciopelo sus solapas
y al pan más blanco estaba acostumbrado.
Y, sin embargo, todo lo aguantaba.
Más tarde se sumaron dos hermanos,
y ambos eran muy buenos estrategas
para ocupar las chozas que en el campo
los campesinos cuando llueve dejan.

También había un niño muy delgado
y pálido que siempre estaba aparte.
Tenía una gran culpa sobre sí:
la de venir de una embajada nazi.

Y un músico, además, que en una tienda
volada había encontrado un buen tambor.
Tocarlo les hubiera delatado,
y el niño músico se resignó.

Y hasta un perro llevaban que, al cogerle,
se disponían a sacrificar.
Pero ninguno se atrevía a hacerlo,
y ahora tenían una boca más.

También había una escuela
y en ella un maestrito elemental.
La pizarra era un tanque destrozado
donde aprendían la palabra «paz».

Y, al fin, hubo un concierto entre el estruendo
de un arroyo invernal.
Pudo tocar el niño su tambor
pero no le pudieron escuchar.

No faltó ni siquiera un gran amor:
quince años el galán, doce la amada.
En una vieja choza destruida,
la niña el pelo de su amor peinaba.

Pero el amor no pudo resistir
los fríos que vinieron:
¿cómo pueden crecer los arbolillos
bajo toda la nieve del invierno?

Hubo incluso una guerra
cuando con otro grupo se encontraron.
Pero viendo en seguida que era absurda,
la guerra terminaron.

Cuando era más reñida la contienda
que en tornó á una garita sostenían,
una de las dos partes
se quedó sin comida.

Al saberlo la otra, decidieron
un saco de patatas enviar
al enemigo, porque sin comer
nadie puede luchar.

A la luz de dos velas
un juicio celebraron.
Y, tras audiencia larga y complicada,
el juez fue condenado.

Hubo un entierro, en fin: el de aquel niño
que tenía en el cuello terciopelo.
Dos alemanes junto a dos polacos
enterraron su cuerpo.

No faltaban la fe ni la esperanza,
pero sí les faltaba carne y pan.
Quien les negó su amparo y fue robado
después, nada les puede reprochar.

Mas nadie acuse al pobre que a su mesa
no los hizo sentar.
Para cincuenta niños hace falta
mucha harina: no basta la bondad.

Si se presentan dos, o incluso tres,
es fácil que cualquiera los atienda.
Mas cuando llegan niños en tropel
las puertas se les cierran.

En una hacienda destruida, harina
hallaron en pequeña cantidad.
Una niña en mandil, de once años,
durante siete horas coció pan.

Amasaron la masa largamente,
la leña, bien cortada, ardía bien,
pero el pan no subió
porque ninguno lo sabía cocer.

Decidieron marchar,
buscando sol, al Sur. El Sur
es donde a mediodía todo
está lleno de luz.

A un soldado encontraron
herido en un pinar.
Siete días cuidándole, y pensaban:
«Él nos podrá orientar.»

Mas el soldado dijo: «¡A Bilgoray!»
Debía de tener
mucha fiebre: murió al día siguiente.
Le enterraron también.

Y los indicadores que encontraban
la nieve apenas los dejaba ver.
Pero ya no indicaban el camino,
todos estaban puestos al revés.

Aunque no se trataba de una broma:
sólo era una medida militar.
Buscaron y buscaron Bilgoray,
mas nunca la pudieron encontrar.

Se reunieron todos con el jefe,
confiados en él.
Miró el blanco horizonte y señaló:
«Por allí debe ser.»

Vieron fuego una noche:
decidieron seguir sin acercarse.
Pasaron tanques, otra vez, muy cerca,
pero iban hombres dentro de los tanques.

Al fin, un día, a una ciudad llegaron,
y dieron un rodeo.
Caminaron tan sólo por la noche
hasta que la perdieron.

Por lo que fue el sureste de Polonia,
bajo una gran tormenta, entre la nieve,
de los cincuenta niños
las noticias se pierden.

Con los ojos cerrados,
dentro de mí los veo cómo vagan
de una casa en ruinas
a otra bombardeada.

Por encima de ellos, entre nubes,
caravanas inmensas
penosamente avanzan contra el viento,
y, sin patria ni meta,

van buscando un país donde haya paz,
sin incendios ni truenos,
tan diferente a aquel de donde vienen.
Y, unidas, forman un cortejo inmenso.

Y, al caer el ocaso, ya sus caras
no parecen iguales.
Ahora veo caras de otros niños:
españoles, franceses, orientales...

Y en aquel mes de enero,
en Polonia encontraron
un pobre perro flaco
que llevaba un cartel de cartón al cuello atado.

Decía: «Socorrednos.
Perdimos el camino.
Este perro os traerá.
Somos cincuenta y cinco.

Si no podéis venir,
dejadle continuar.
No le matéis. Sólo el
conoce este lugar.»

Era letra de niño
y campesinos quienes la leyeron.
Ha pasado año y medio desde entonces.
Desde que hallaron, muerto de hambre, un perro.



20.9.10

Cuéntame, de Pedro Villar: àlbum poètic il·lustrat per endinsar-se en els misteris dels somnis


Acaba d'editar-se un preciós àlbum poètic, d'aquest que considerem una joieta. Parlem de Cuéntame, un llibre de poesia infantil de Pedro Villar, amb il·lustracions de María Wernicke, publicat per l'editorial Fineo.

El llibre és una invitació a endinsar-se al món del somnis d'una forma molt dolça i poètica i, una vegada dins d'ells, van prenent vida, van jugant i volant, ens fan pessigolles... i, de vegades, ens porten damunt de les ones, suaument ens arrosseguen per l'arena mentre escoltem la misteriosa música d'una caragola. I és escoltant esta música meravellosa  com acabem atrapats en la lectura... o és per la lluna que ens acompanya al llarg de tot el viatge?

Pedro Villar ha aconseguit amb les seues paraules crear fils que van donant puntades en la nostra imaginació i enredant-se en els sentiments. María Wernicke fica forma i colors als somnis, arrodonint el bell text. Els resultat és espectacular. És un d'aquests àlbums poètics que cal ficar a les mans, ulls i orelletes de tots el xiquets i xiquetes. Un regal per a menuts i fadrins!

Todos soñamos.

Algunos
sueños
nos 
acompañan
siempre,
cerramos los ojos
y aparece un rostro
que nos mira,
unos labios
que nos besan
o una manos
que nos llenan
de caricias.

Pero
los
sueños
se mueven,
cambian
de persona
y de lugar,
van
y vienen
por los caminos
como las nubes
o las mariposas.

Hay
sueños dulces
y otros amargos.
...

22.6.10

La vaca en la baca: llibre de poesia infantil

 

No és el mateix una "vaca" que una "baca", però ambdues paraules es pronuncien -sobretot en castellà- pràcticament igual. I d'aquest joc de paraules surt aquest llibre de poesia infantil: La vaca en la baca, de José Luís Berenguer Navarro, amb unes fantàstiques i gracioses il·lustracions de Mónica Gutierrez Serna i que està editat per Edelvives.

Seguint una estructura repetitiva i acumulativa, la vaca i la baca van tenint les seues aventures. Aquest és un àlbum poètic il·lustrat amb molt d'humor, que juga amb el llenguatge, fins i tot en alguns moments el poema sembla un embarbussament. Té bon ritme. el que ajuda al joc poètic. Un llibre divertit per anar jugant amb la lectura aquest estiu.

Una vaca.
*
Una baca.
*
A la vaca le llamo vaca y acude.
La baca, no.

La vaca muge.
La baca, no.

La vaca me da leche.
La baca, no.

La vaca come hierba.
La baca, no.

Entonces, ¿para que quiero la baca?
Muy sencillo: para transportar a la vaca.
*
¿Y si añado a la baca
una hamaca para la baca?
"Viajaría más cómoda", pienso,
y se la añado.

Y de paso, una maceta de albahaca,
que da buen olor
y protege de los mosquitos.
*
Así, pues, la vaca
está echada en la hamaca,
con la planta de albahaca,
sobre la hamaca.

Y debajo, un coche
que conduzco yo.

Sin coche,
no podría transportar la vaca
echada en la hamaca,
con la planta de albahaca,
sobre la baca.

Sin coche,
la vaca estaría en el prado;
la otra baca, tirada a su lado,
y la maceta de albahaca,
en el alfeizar de mi ventana.
...

13.12.09

El domador de línies, llibre de poesia de Marc Granell



Un nou llibre de poesia especial per a regalar: El domador de línies, amb poemes de Marc Granell sobre il·lustracions del gran artista valencià Paco Giménez, de Perifèric Edicions. El llibre és un homenatge al 35 anys de professió de l'il·lustrador Paco Giménez. És una original antologia poètica ideada i dissenyada per Manuel Granell, en la que Marc Granell escriu els seus versos inspirats en cadascuna de les il·lustracions. És una de les poques vegades en que els poemes giren al voltant de les il·lustracions i no al revés.

Com bé diu Teresa Durán al pròleg, Paco és un domador de línies. Marc l'acompanya en aquest circ de paper, que va més enllà i s'embolica en els nostres pensaments més íntims, ens fa reflexionar i ens deixa una forta empremta.

És un llibre molt bonic, d'aquest que lliges i repasses una i altra vegada, que agrada a grans i menuts. Un àlbum il·lustrat preciós, fantàstic per a regalar.

Us fiquem un tastet dels poemes:

Tot passa
(Marc Granell)

Alegries i tristeses
són com les ones del mar:
cada vegada que vénen,
cada vegada se'n van.
*
Somnis
(Marc Granell)

Cada nit sóc un altre
diferent del que sóc.
Una nit sóc un indi,
una altra un caçador
i una altra nit encara
un científic mig boig
a qui empaiten uns monstres
amb un malgeni atroç.
La gent, d'això, en diu somnis
i diu que els somnis són
absurdes ocurrències
que tenim en el son.
Però jo tinc igual,
no m'importa el seu nom.
M'agrada cada nit,
per molt que passe por,
viure diferents vides,
ser altre dels que sóc.

10.12.09

El amor te espera, un llibre on el art i la poesia estan al servei de l'amor


Continuem recomanant llibres de poesia -pensant en Nadal-. Aquesta vegada és un llibre especial, per a joves i adults, que gira al voltant de l'amor: El amor te espera, de Fabián Negrín, editat per Thule.

D'aquest llibre ens crida l'atenció, en primer lloc la seua maquetació, format i presentació: dins d'una capseta s'amaga un llibre-acordeó que mesura 2'5 metres. Tot il·lustrat, els seus ocells que volen per les pàgines, porten en l'aleteig un poema llíric que ens parla d'amor i van dibuixant als amants al ritme d'una dança sensual...

Dentro de tu boca
sueña un caracol
de aliento y saliva.

Un beso lo despierta
se mueve, está vivo.

Un llibre especial per a regalar als enamorats o al amants de la poesia i l'art.


7.12.09

¿Qué me está pasando? / Què m'està passant?: llibre il·lustrat de poesia infantil i juvenil (amb CD de cançons)


La poesia no es troba sols en la rima i el vers, de vegades són les pròpies paraules, el seu contingut i la manera de presentar-lo el que fa que un llibre estiga ple de poesia. Així és l'àlbum il·lustrat ¿Qué me está pasando?, de Marc Parrot i amb il·lustracions d'Eva Armisén, editat per Lumen (també podem llegir-lo en català, Què m'està passant?, en l'editorial Beascoa).

Estas canciones para niños que he escrito tratan sobre las emociones porque, como padre, me gustaría tener un libro así, ens diu Marc Parrot. I és que cadascun dels poemes es fan cançons, que podem escoltar an un CD que acompanya al llibre. El llibre ens parla dels sentiments: de la vergonya, de la por, de l'amor, de la ràbia, de l'egoisme i de la melancolia.

Us donem un tastet de cada poema:
Vergüenza
...
Qué vergüenza, qué vergüenza,
qé vergüenza me da
que me miren cuando miro,
que me hablen cuando yo no quiero hablar
...
*
Me he enamorado
Te acercas y no sé qué hacer ni qué decir,
se esconden las palabras, no quieren salir.
Haces que desaparezca todo lo demás;
hoy, en nada más que en ti puedo pensar,
...
*
Qué rabia
...
No me habléis que no os oigo,
no hagáis señas que no os veré,
doy calambre a quien me toca.
Tengo rabia ya lo veis
*
Tengo miedo
...
Se acerca muy despacio
invisible y en silencio
entra por los pies y va creciendo
...
*
Mío
Es MÍo, ¿no lo ves?
tú no lo vas a tener,
no lo toques, nadie lo puede coger.
Ni lo mires, a ver si lo vas a romper.
...
*
Echo de menos
Echo de menos el sol en invierno,
salir hasta tarde a pasear con mi perro.
Echo de menos los días de playa,
la casa y el mar que se ve por la ventana.
Estar con mis primos, jugar con las olas,
...
Tot un plaer per a llegir i escoltar! Molt recomanable, per a xiquets i joves (també per adults).

2.12.09

Poemas a la luna: àlbum poètic il·lustrat de l'editorial Edelvives


De vegades, escorcollant per les llibreries, es trobem amb novetats que ens sorprenen per la seua bellesa. Això ens ha passat amb el llibre Poemas a la luna, de l'editorial Edelvives. El primer que ens crida l'atenció és el seu tamany, molt gran, i la il·lustració de la portada, magnífica. Però la millor sorpresa s'amaga al seu interior: una excel·lent barreja de poemes sobre la lluna i unes il·lustracions que van abraçant cada poema. És espectacular!

Sota l'encís de la lluna han sortit molt poemas al llarg de la literatura universal. Amb aquesta selecció s'ha volgut rendir un bell homenatge a la lluna, amb una molt interessant selecció de poetes i poemes (molt ben feta la tria) i unes il·lustracions de l'artista italià Gianni De Conno que donen llum als versos.

Un poètic àlbum il·lustrat, adreçat sobretot a tot tipus de lectors, però sobretot als lectors juvenils i adults. Una molt bona recomanació per a regalar o regalar-se aquests nadals. Una autèntica joia literària i artística.

D'aquest llibre hem copiat un dels poemes a la lluna de Federico García Lorca:

Cuando sale la luna
se pierden las campanas
y aparecen las sendas
impenetrables.

Cuando sale la luna,
el mar cubre la tierra
y el corazón se siente
isla en el infinito.

Nadie come naranjas
bajo la luna llena.
Es preciso comer
fruta verde y helada.

Cuando sale la luna
de cien rostros iguales,
la moneda de plata
solloza en el bolsillo.

8.8.09

Una luna redonda y una estrella para mi

Una luna redonda y una estrella para mi, d'Ingrid Mennen i amb il·lustracions de Niki Daly, editat per Intermón Oxfam.
Hui us volem recomanar un llibre que té un text poètic preciós:
És un àlbum il·lustrat que ens narra la història d'un xiquet africà que veu caure una estrella fugaç justament quan està a punt de naixer el seu germanet. Tot el poble celebra i dona la benvinguda al recien nascut, però el xiquet, quan veu les grans mans de son pare que acaricia les manetes del germanet -igual les dos- sent al seu interior un gran buït, tan fosc com una nit sense lluna. Li costa compartir la paternitat fins al punt de preguntar-li al pare:

Papá, ¿de verdad también eres mi padre?.
Com hem comentat, tot el llibre està narrat amb un llenguatge poètic que ens contagia un certa màgia des de les primeres frases. En el fons del tema està la recerca del xiquet per saber quin és el seu lloc en el món. Les il·lustracions donen pas a una certa serenidad que comunica el paisatge rural de Sud-Àfrica.

Aprofitem per a recomanar-vos l'apartat de Literatura infantil y juvenil que té la web de Cultura Africana, on podeu trobar molts llibres, classificats per edats, sobre temes africans.