Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia infantil i juvenil italiana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia infantil i juvenil italiana. Mostrar tots els missatges

16.2.22

Bromas de carnaval: poesia de Gianni Rodari

 


 Compte enrere per a la festa de carnestoltes

Disfresses, música, bromes... 

disbauxa poètica, aquesta vegada sota la ploma de Gianni Rodari.



Bromas de carnaval

(Gianni Rodari)

En carnaval,
no hay broma que nos siente mal.

Me pondré un disfraz
de Polichinela,
y diré que fui yo quien inventé
la mozzarella.

Me pondré un disfraz
de Pantaleón,
y diré que mi estornudo
vale un millón.

Me pondré un disfraz
de payaso
para hacer creer a todos
que el sol cabe en un vaso.

Me pondré un disfraz
de emperador,
tendré un imperio
aunque sea de quita y pon:

y por orden mía tendrá
que quitarse el disfraz
la gente que lo lleva
tapándose siempre la faz...

Y será un carnaval
de lo más riente,
viendo de verdad la cara
de alguna gente.

La il·lustració és de Jelka Reichman.

28.1.22

Los doce meses: versos de Gianni Rodari per a cada mes de l'any

 

Estem finalitzant gener, el primer mes de l'any. Encara ens resten onze mesos de singladura pel 2022 i anem a omplir-los de poesia. Comencem per un poema de Gianni Rodari en el que dedica uns versos per a cada mes de l'any.

Us desitgem un poètic, alegre, dolç i bonic caminar pel 2022.

Los doce meses

(Gianni Rodari)

Enero, mes de enero,
qué feliz es el día primero
hecho solo de esperanza:
vive mucho quien con ella avanza.


Febrero viene las vides a podar
con dedos entumecidos de cortar:
va sin guantes y tiene sabañones
y un agujero en los zapatones.


Marzo loco y de corazón contento
se despierta una mañana de viento.
Llega esa noche la golondrina primera
con el expreso de primavera.


 
Abril esquilador
lleva la lana al viejo pastor,
desnuda a las ovejas y al cordero
para hacerte una capa y un sombrero.

Mayo aparece hermoso y atrevido
con un clavel en el ojal ceñido,
con muchas banderas en el cielo dorado
para la fiesta del trabajo sagrado.


Junio, en cambio, es segador;
el heno desprende un dulce olor,
a lo alto, a lo alto la alondra vuela,
nuestro bedel cierra la escuela.

 

 

Julio siega el rubio trigo,
la mano cansada, el corazón festivo.
Canta el cuco entre las ramas:
hay quien trabaja y nada gana.

Agosto sacude el trigo en la era,
hincha los sacos, llena la fanega:
con la de harina que el mundo tendrá,
¿un poco de pan para todos no habrá?


Septiembre septembrino
madura la uva y se hace el vino,
madura la uva de moscatel:
¡colegial, prepara el papel!


Octubre, gran sembrador:
en la tierra la semilla sueña la flor,
bajo tierra el brote oscuro sabe ya
que el sol mañana lo calentará.


En el bosque noviembre leñador
se adentra solo entre el verdor,
y la última hoja de un árbol sin tacha
cae con el primer golpe del hacha.


Llega diciembre suave y leve,
hay peleas de bolas de nieve:
el muñeco se derrumba en la tierra

¡y así cae el que desea la guerra! 

 

Les il·lustracions són d'Elichkata.

23.10.20

Centenari del naixement de Gianni Rodari: poemes i llibres de poesia infantil / Centenario del nacimiento de Gianni Rodari

 


Hui celebrem el centenari del naixement de Gianni Rodari, el gran mestre de la fantasia. Des d'aquest raconet ho celebrem amb els seus versos i llegint dos dels seus llibres poètics. El primer d'ells és una edició molt acurada i bonica d'un dels seus poemes Què ens cal / ¿Qué hace falta?, editat per Kalandraka, amb unes precioses i suggerents il·lustracions de SIlvia Bonanni. És un llibre fantàstic per introduïr als xiquets i xiquetes més menudets al món de la poesia, al món de la reflexió i a l'univers Rodari.


Què ens cal?
(Gianni Rodari)

Per fer una taula
ens cal la fusta,
per fer la fusta
ens cal l'arbre,
per fer l'arbre
ens cal la llavor,
per fer la llavor
ens cal el fruit,
per fer el fruit
ens cal una flor,
per fer una taula
ens cal una flor


El llibre està basat en un poema de Rodari que us fiquem complet en italià i castellà:
 
Per fare un tavolo ci vuole il legno
per fare il legno ci vuole l’albero
per fare l’albero ci vuole il seme
per fare il seme ci vuole il frutto
per fare il frutto ci vuole un fiore
ci vuole un fiore, ci vuole un fiore,
per fare un tavolo ci vuole un fiore. 

Per fare un fiore ci vuole un ramo
per fare il ramo ci vuole l’albero
per fare l’albero ci vuole il bosco
per fare il bosco ci vuole il monte
per fare il monte ci vuol la terra
per far la terra ci vuole un fiore
per fare tutto ci vuole un fiore.
 

Para hacer una mesa hace falta la madera
para hacer la madera hace falta el árbol
para hacer el árbol hace falta la semilla
para hacer la semilla hace falta el fruto
para hacer el fruto hace falta una flor
hace falta una flor, hace falta una flor,
para hacer una mesa hace falta una flor.

Para hacer una flor hace falta una rama
para hacer la rama hace falta el árbol
para hacer el árbol hace falta el bosque
para hacer el bosque hace falta el monte
para hacer el monte hace falta la tierra
para hacer la tierra hace falta una flor
para hacer todo hace falta una flor.
 

El segon llibre és Retahilas de cielo y tierra, del que ja hem parlat al blog. S'acaba de fer una nova edición en SM, molt xula, il·lustrat aquesta vegada per Tomas Hijo. Us fiquem un tastet:


Un niño en el mar
(Gianni Rodari)
 
Conozco a un niño que es tan pobre
que nunca ha podido ver el mar.
El puente de agosto voy a ir a buscarlo
y en tren a la playa lo voy a llevar.
“¡Ahí está, mira!”, le diré.
“¡Este es el mar, te lo puedes quedar!”
Entre tanta gente, con su cubito,
podrá robar solo un poquito,
pero en los ojazos que abrirá
el mar entero se llevará.
 
*
 
Otoño
(Gianni Rodari) 

El heno ya está segado,
el cazador ha disparado,
el otoño queda inaugurado.
El grillo se ha amurallado
en una tumba en medio del prado.  

*

Las estaciones
(Gianni Rodari)

La primavera es una feliz jovencita
 que lleva en la boca la primera florecita.
Luego viene el verano, en un giro eterno...,
para los pobres siempre es invierno.
Viene el otoño desde las montañas
y nos regala olor a castañas.
Viene el invierno de los glaciares
 estrayendo en su saco muchos pesares.
 
*
 
 Esperanza
(Gianni Rodari)

Si abriera yo una tiendita,
adivina adivinanza,
¿sabéis lo que vendería?
Solo esperanza.
"¡La esperanza está barata!",
pregonaría a la gente
y, por dos perras, daría
cuanta quisiera el cliente.
Y a los pobres que no tienen
ni para desayunar
les daría mi esperanza
toda entera y sin pagar.
 
*
 
Preguntas
(Gianni Rodari)
 
Un tipo me vino a preguntar:
"¿Cuántas fresas produce el mar?"
Y yo le dije, improvisando:
"¿Y cuántas sardinas has visto volando?"


Tenim també el llibre en català, Tirallongues del cel i la terra, publicat per Estrella Polar. 



30.8.17

Abbiamo fame di tenerezza / Tenim fam de tendresa: poesia de


Sempre... tenim fam de tendresa, de carícies i abraçades, d'una mà amiga, de besades i paraules boniques, de poesia.

Abbiamo fame di tenerezza,
in un mondo dove tutto abbonda
siamo poveri di questo sentimento,
che è come una carezza
per il nostro cuore.
Abbiamo bisogno di questi piccoli gesti
che ci fanno stare bene.
La tenerezza
è un amore disinteressato e generoso,
che non chiede nient’altroitalia
che essere compreso e apprezzato.


Tenemos hambre de ternura,
en un mundo donde todo abunda
somos pobres de este sentimiento,
que es como una caricia
para nuestro corazón.
Necesitamos estos pequeños gestos
que nos hacen sentir bien.
La ternura
es un amor desinteresado y generoso,
que no pide nada más
que ser incluido y apreciado.
(Alda Merini) 

Tenim gana de tendresa,
en un món on tot abunda
som pobres en aquest sentiment,
que és com una carícia
per al nostre cor.
Necessitem aquests petits gestos
que ens fan sentir bé.
La ternura
és un amor desinteressat i generós,
que no demana res més
que sigui entès i apreciat.
(Alda Merini)

Les il·lustracions són de Kiyo Tanaka

28.2.15

Fammi giocare solo per gioco / Deixa'm jugar sols per divertir-me: poesia de Bruno Tognolini


Una de les coses més boniquetes de la infància, de les que més plaer donen, és el joc. Jugar per jugar, jugar amb els amics, compartir temps divertint-se. Amb els jocs aprenem i es socialitzem, que és molt important, però no cal buscar objectius al joc, el que cal és jugar per jugar, com bé diu aquest poema, Diritto al gioco -que està en italià, però que segur sabreu llegir i comprendre fàcilment-. Des d'ací reivindique el joc i la poesia.

Diritto al gioco

Fammi giocare solo per gioco
Senza nient’altro, solo per poco
Senza capire, senza imparare
Senza bisogno di socializzare
Solo un bambino con altri bambini
Senza gli adulti sempre vicini
Senza progetto, senza giudizio
Con una fine ma senza l’inizio
Con una coda ma senza la testa
Solo per finta, solo per festa
Solo per fiamma che brucia per fuoco
Fammi giocare per gioco

La il·lustració és de Ella Okstad.

28.11.13

Retahílas de cielo y tierra: llibre de poesia infantil de Gianni Rodari amb moltes tirallongues


L'editorial SM, dins de la seua sèrie Rodari, acaba d'editar el llibre de poesia infantil Retahílas de cielo y tierra.

Gaudir dels poemes d'un clàssic com Gianni Rodari sempre és una aposta segura per passar-ho bé.  És que la força d'aquest autor, l'extraordinària sensibilitat del llibre, la seua original càrrega poètica fa que estem davan d'un llibre fenomenal. A més, les il·lustracions del Tomás Hijo, ens embarquen en tota una aventura  per a tots i casdascun dels nostres sentits. 

Escoles per adults, punts orgullosos, olors dels oficis, números que s'enfaden i es desenfaden,pèl-rojos que apareixen en un betlem, ... poemes plens d'humor i enginy que magníficament ha traduït Miguel Azaola. Un llibre del que cal prendre bona nota per a regalar o regalar-se'n.

Us fiquem un tastet:

La escuela de los mayores
(Gianni Rodari)

También van los mayores a la escuela
cada día del año, aunque les duela.

En su aula no hay pupitres ni tinteros,
ni pizarras, ni tizas, ni punteros,

y tienen problemones infinitos
que han de solucionar ellos solitos:

"Con este sueldo habría que pagar
casa, comida y un mes junto al mar".

Hay otros que los dejan turulatos:
"Reducir más los gastos en zapatos".

Y deberes que pasan de la cuenta:
"Calcular el impuesto de la renta".

*

Los olores de los oficios
(Gianni Rodari)

Los oficios tienen también sus olores:
yo sé que a tierra huelen los labradores,
que el mono del mecánico huele a grasa
y que el tendero huele a uvas pasas,
que los pintores huelen a pintura
y los panaderos a harina pura,
que la bata blanca que lleva el doctor
huele a medicina, ¡qué buen olor!
Y el gandul que solo echa la siesta
nunca huele a nada, pero siempre apesta.

*

El dictador
(Gianni Rodari)

Un minúsculo puntito,
muy soberbio e iracundo,
gritaba: "¡Después de mi
solo queda el fin del mundo!"

Las palabras protestaron:
"Este chico está fatal;
no es más que un punto y aparte
y se cree el punto y final".

Lo dejaron solo en medio
de la página, chillando,
y una línia más abajo
el mundo siguió girando.
 

6.11.13

Emociones y sentimientos: llibre de poesia infantil


Hui us recomanem un preciós llibre de poesia infantil, Emociones y sentimientos, de Roberto Piumini, amb unes simpàtiques i humorístiques il·lustracions d'Anna Laura Cantone, editat per Edelvives.

Estem davant d'un llibre ple de sensibilitat i carregat d'emocions, amb molta tendresa. Un llibre per llegir espaiet, assaborint els poemes, un a un, gaudint de les il·lustracions. Un llibre encantador per a compartir adults amb menuts.

Els poemes expressen vivències quotidianes properes als xiquets i xiquetes que de vegades són, per a ells, difícils d'expressar. Amb humor i fina ironia, tot jugant amb els versos, trobem emocions i sensacions molt properes al cos; el plor, el mal de panxa, el sufoco per la vergonya, les palpitacions, els badalls, l'agressivitat i la ràbia, la tos nerviosa, el pipi al llit, els sospirs... i un llarg etcètera.

El cos és el medi per a expressar els nostres sentiments, amb un llenguatge propi que cal conèixer des de menudets, tot amb ajuda dels adults i, ara també, de la poesia.

Us fiquem un tastet:

Tartamudeo
(Roberto Piumini)

Hay gente que habla a borbotones.
Como si la frase que va a decir
topase con tabiques o portones,
y seguida no pudiera salir.

Algo hay en la garganta que atasca,
un estorbo interrumpe la carrera,
como si la palabra se temiera
que, si sale, seguro que la casca.

10.11.12

Immaginazione e sentimento: poesia d'Alda Merini


Bambino,
se trovi l’aquilone della tua fantasia
legalo con l’intelligenza del cuore.
Vedrai sorgere giardini incantati
e tua madre diventerà una pianta
che ti coprirà con le sue foglie.
Fa delle tue mani due bianche colombe
e portino la pace ovunque
e l’ordine delle cose.
Ma prima di imparare a scrivere
guardati nell’acqua del sentimento.


La ilustració és de Galia Zynko-Галя Зинько

10.8.12

Recepta per fer una poesia / Receta para hacer una poesía / Ricetta per una poesia


Ens agrada la web de poesia infantil italiana L'angolo della poesia, un lloc on trobar molts poemes en italià, escrits per adults i pels propis xiquets i xiquetes, amb temàtica variada. D'aquest lloc hem copiat el poema següent:

Come si fa una poesia
(Roberto Piumini)

Per fare la poesia
si prende una p
come pialla, pasta, pietra;
poi si prende una o
come oro, ombra, orizzonte;
poi si prende una e
come erba, edera, esilio;
poi si prende una s
come sole, sale, silenzio;
poi si prende una i
come io, isola, Icaro;
poi si prende una a
come acqua, arancia, ala,
poi si mettono insieme senza odio,
senza noia,
senza fretta, senza rabbia,
senza malinconia,
e si fa la poesia.

Aquest poema ens pot ajudar, molt bé, a crear el nostre propi poema sobre la poesia:

Per fer una poesia
es pren una p
com palla, poma, pau;
després es pren una o
com or, orquestra, oliva
...
*

Para hacer una poesia
se toma una p
como paz, pis, puente;
después se toma una o
como orondo, ósculo, oro
...

Cada xiqueta i xiquet pot crear els seus propis versos sobre la poesia. A què és fàcil? Proveu-ho i ja ens contareu.
...

La il·lustració és de Yuliya Somina.

26.7.12

Venem paraules per a fer versos / Vendemos palabras para hacer versos


Les paraules són vehicles de comunicació, oral i/o escrita. És important tenir un bon bagatge (quan més llegim més omplim el nostre cistell de paraules). 

De paraules hi ha de molts tipus: absurdes, boniques, sentides, tendres, captivadores, equivocades, traïdores, rares, indomables, fredes, tòpiques, buides, dolçes, brillants, soses, dures, incomprensives, xafarderes, utòpiques, eixelebrades, caritatives, bastes... Paraules de tot tipus, moltes i diferents... paraules per cosir els versos en xicotetes o grans puntades.

Hui venem paraules, com Gianni Rodari! Barates, venem paraules! Compreu-ne! Sense elles no hi ha poesia.

Las palabras
(Gianni Rodari)

Tenemos palabras para vender,
palabras para comprar,
palabras para hacer palabras.
¡Busquemos juntos palabras para pensar!
Tenemos palabras para fingir,
palabras para lastimar,
palabras para hacer cosquillas.
¡Busquemos juntos palabras para amar!
Tenemos palabras para llorar,
palabras para callar,
palabras para hacer ruido.
¡Busquemos juntos palabras para hablar! 

La il·lustració és d'Alberto Ruggieri.

4.4.12

Canzone: "Doni" / Cançó: el regals de les estacions


Cada estació de l'any ens fa una sèrie de regals, tots bonics i ben diferents. Hi ha una cançoneta italiana que ben bé exposa els regals que la natura ens dona en cada estació:

Doni

Primavera vien danzando
vien danzando alla tua porta.
Sai tu dirmi che ti porta?
Ghirlandette di farfalle,
campanelle di vilucchi,
quali azzurre, quali gialle;
e poi rose, a fasci e a mucchi.

E l'estate vien cantando,
vien cantando alla tua porta:
Sai tu dirmi che ti porta?
Un cestel di bionde pesche
vellutate, appena tocche,
e ciliegie lustre e fresche,
ben divise a mazzi e a ciocche.

Vien l'autunno sospirando,
sospirando alla tua porta.
Sai tu dirmi che ti porta?
Qualche bacca porporina,
nidi vuoti, rame spoglie,
e tre gocciole di brina,
e un pugnel di foglie morte.
E l'inverno vien tremando,
vien tremando alla tua porta.
Sai tu dirmi che ti porta?
Un fastell d'aridi ciocchi,
un fringuello irrigidito;
e poi neve neve a fiocchi
e ghiacciuoli grossi un dito.

La tua mamma vien ridendo,
vien ridendo alla tua porta.
Sai tu dirmi che ti porta?
Il suo vivo e rosso cuore,
e lo colloca ai tuoi piedi,
con in mezzo ritto un fiore:
Ma tu dormi e non lo vedi!

La il·lustració és de Barbara Issa.

29.8.11

Caro albero meraviglioso / Estimat arbre meravellós: poesia de sesibilització als arbres


Ja està dient-nos adéu el mes d'agost i un any més els incendis han protagonitzat gran part d'aquest estiu i, com quasi sempre, provocats sota alguns interesos. Per què? Quina poca vergonya! El arbres són els nostres pulmons de la natura i tenir cura d'ells és fonamental. Aquest poema de Vivian Lamarque, en defensa dels arbres i contra la porqueria que de vegades deixem al seu voltant, ens ajuda a sensibilitzar-nos sobre la importància de la protecció als arbres. Un preciós poema!

Caro albero meraviglioso
(Vivian Lamarque)


Caro albero meraviglioso

che dal treno qualcuno

ti ha tirato un sacchetto

di plastica viola

che te lo tieni lì

stupito

sulla mano del ramo

come per dire«cos'è questo fiore strano

speriamo che il ventolo porti lontano»,

ci vediamo

al prossimo viaggio

ricorderò il numero

del filare, il tuo

indirizzo, ho contato

i chilometri dopo lo scalo-merci

arrivederci


Estimat arbre meravellós
(Vivian Lamarque, traduc. Pere Galceran-Uyà)

Estimat arbre meravellós
que des del tren algú
t'ha llançat una bossa
de plàstic de color lila
que la tens allà
tot sorprès
damunt la mà de la branca
com si diguessis
«què és aquesta flor estranya
tant de bo el vent
se l'endugui lluny»,
ens veurem
el proper viatge
recordaré el número
de la filera, la teva
adreça, he compta
tels quilòmetres des de l'estació de mercaderies
a reveure


Les il·lustracions són de Toni Demuro.

16.4.11

Il puntino di fuoco: divertit poema de Gianni Rodari

 

 
 Pobra "i", ha perdut el seu puntet i ara sembla un pal. Menys mal que un bol·li roig l'ajuda i acaba sent l'enveja de la resta de les "is". Divertit poema de Gianni Rodari, que està il·lustrat per Rosemarie


Il puntino di fuoco
(Gianni Rodari)

C'era una volta un «I» senza il puntino:
gliel’aveva soffiato via
un vento sventato
scambiandolo per un cappellino.
Rimasto cosi
senza testa,
che male ci resta
quel povero «I»,
davanti ai suoi fratelli e ai suoi cugini
tutti ricconi e pieni di puntini.
Ma una matita rossa
che passava di là
gli regalò un puntino di fuoco.
rosso come una mela,
così bello e fiammante
che tutta la parentela
per la gelosia
ci fece una malattia.

5.2.11

Ninna nanna: cançoneta de bressol italiana per dormir bebes de tot el món


Una cançoneta de bressol, en italià, amb molta musicalitat, per bressolar aquesta freda nit de divendres.

Ninna nanna

Fai la nanna bimba bella
dormi con la rondinella
il nido è il tuo caldo letto
lassù in alto sotto il tetto

fai la nanna bimbo bello
dormi insieme all'asinello
la pecora ti starà a cullare
dolcemente col suo belare

fate la nanna bei bambini
siate bravi e non birichini
già vi stanno ad aspettare
tanti sogni che dovete fare

ecco che uno già fa un salto
ed ha spiccato il volo in alto
l'altra non resta a guardare
nel cielo insieme va a volare

la bimba una rondine è diventata
il bambino una pecora alata
la rondine si mette a belare
la pecora invece a ragliare

il sonno comincia a fare ingresso
tutto a soqquadro ha già messo
ma la mamma non fa arrabbiare
perché i bambini fa addormentare 

la mamma allora si avvicina
bacia il bimbo e la bambina
lasciandoli liberi di sognare
tutto ciò che a loro piace far

La il·lustració és de Nicoletta Costa.

18.6.10

Poemas on line: web de poesia romàntica


 

Cada vegada hi ha més, i són més interessants, les webs de poesia en internet. Hui us volem recomanar Poemas on-line, un lloc on trobem, a manera de base de dades poètica, un grapat de poemes, sobretot poemes d'amor, de poetes clàssics de la literatura universal i actuals. Podem fer una recerca de poemes per països dels seus autors, per poetes i per títols. És un d'aquests llocs que cal tenir a mà i afegir-ho als nostres favorits.

Aprofitant la lectura dels poemes d'aquesta web, volem rescatar un poeta clàssic del que, fins hui no haviem xerrat: Petrarca.

Bendito sea el año
(Francesco Petrarca
Versión de F. Maristany)
Bendito sea el año, el punto, el día,
la estación, el lugar, el mes, la hora
y el país, en el cual su encantadora
mirada encadenóse al alma mía.
Bendita la dulcísima porfía
de entregarme a ese amor que en mi alma mora,
y el arco y las saetas, de que ahora
las llagas siento abiertas todavía.
Benditas las palabras con que canto
el nombre de mi amada; y mi tormento,
mis ansias, mis suspiros y mi llanto.
Y benditos mis versos y mi arte
pues la ensalzan, y, en fin, mi pensamiento,
puesto que ella tan sólo lo comparte.
La il·lustració és de Marieloes Reek.

5.2.10

El Club degli Autori: Poeti: base de dades de poesia italiana


 

Cada vegada són més els organismes i institucions que confeccionen i editen bases de dades especialitzades. Són recursos molt útils a l'hora de tenir a mà un ampli ventall d'informació sobre un tema determinat. Hui us volem recomanar una base de dades de poesia italiana, i en italià: El Club degli Autori: Poeti.

La web ens permet fer recerques per autors d'altres gèneres literaris, però en aquest cas a nosaltres ens interessa la poesia. Els autors estan ordenats alfabèticament pel seu cognom. Doneu-li una ullada!

Un tastet amb el poema Il bacio -El bes / El beso-, de Carla Leonard.

Il bacio
(Carla Leonard)
Il bacio è una carezza del cuore,
magia di dolce sensazione,
attimo che respira con le labbra
mentre i minuti proiettano al tuo cuore
l’aria di battiti dolce e decisi.
È un gesto d’amore,
è un gesto fraterno
dal sapore naturale.
I baci sono parole non dette
Che ci uniscono e ci comprendono,
ci svelano i nostri segreti.
I baci sono gioie di momenti
Che desideriamo sempre avverarsi,
sono sorrisi eterni ed intensi
che volano, reprimono altri gesti,
si gettano inconsapevoli,
ti donano calore e corpo
e con un piccolo gesto di labbra
effondi la tua anima ad altri.
Il bacio è solo un’essenza pura
Di profumo d’amore.


La il·lustració és de Leonor Pérez.

24.1.10

Tots tenim un infant a dintre / Todos tenemos un niño dentro: poesia d'Alfonso Gatto


Alfonso Gatto és un escriptor i poeta italià que fins ara desconeixiem, però una vegada que comencem a conèixer la seua obra, sobretot els seus versos, ens ha atrapat. L'hem conegut mitjançat el blog de l'il·lustrador Miguel Tanco. Us invitem a llegir aquest poema, traduït de l'italià, pel propi Miguel.

Cada hombre ha sido un niño
-pensadlo bién- un chiquillo.
Ahora tiene bigotes, barba
la nariz roja, se enfada
por nada...y era gracioso,
sonriente, etéreo
como una nube en el cielo turquesa
*
Ogni uomo è stato un bambino
- pensate – un bel bambino.
Ora ha i baffi, la barba,
il naso rosso, si sgarba
per nulla… Ed era grazioso
ridente, arioso
come una nube nel cielo turchino.
No hem pogut esbrinar qui és l'autor de la excel·lent il·lustració que encapçala aquest post.

10.1.10

Gennaio poesia / Poesia de Gener, de Roberto Piumini


Gennaio / Gener
(Roberto Piumini)

Gennaio è un mese / Gener és un mes
freddo e scortese / fred i hostil
porta una sciarpa / porta una capa

di neve e fango, / de neu i fang,

non suona l’arpa / no fa tocar l'arpa

non balla il tango / no fa ballar el tango

batte fra i denti / batega entre les dents

la pipa spenta, / el tub apagat,
grida lamenti / gemec planyívol

poi s’addormenta. / després es queda adormit.


Ilustració de Francisco Pimiango

4.11.09

Poetic House: una web de poetes i poesia italiana

 

Cada vegada hi ha més llocs monogràfics de poesia, en diferents idiomes, sobre tot per a joves i adults. Hui us volem recomanar una web italiana, Poetic House. Il portale dei poeti e della poesia.

Aquest és un lloc on hi podem trobar, en el seu contingut:


Molt interessant! D'aquest lloc hem copiat el poema:

Novembre Indossa un Mantello Bianco
(Axel)

E' un sorriso di foglie,
gialle d'addio,
saluto d'un sole lontano,
a cogliere lampi nell'iride
scheggiata d'autunno,
mentre mormori piano
un assenso incredulo,
all'estasi dell'amore nuovo.

E' tigrato il tramonto
in attesa di verbi e aromi
a tatuare la pelle stregata
di piccoli giorni neonati,
verso braccia d'edera
avvolte in spire al tuo petto,
spremendo rubini dal cuore.

E' più vicina,
l'alba al tramonto.
E la notte è lunga.

La il·lustració és de Raul Allen.