28.2.15

Fammi giocare solo per gioco / Deixa'm jugar sols per divertir-me: poesia de Bruno Tognolini


Una de les coses més boniquetes de la infància, de les que més plaer donen, és el joc. Jugar per jugar, jugar amb els amics, compartir temps divertint-se. Amb els jocs aprenem i es socialitzem, que és molt important, però no cal buscar objectius al joc, el que cal és jugar per jugar, com bé diu aquest poema, Diritto al gioco -que està en italià, però que segur sabreu llegir i comprendre fàcilment-. Des d'ací reivindique el joc i la poesia.

Diritto al gioco

Fammi giocare solo per gioco
Senza nient’altro, solo per poco
Senza capire, senza imparare
Senza bisogno di socializzare
Solo un bambino con altri bambini
Senza gli adulti sempre vicini
Senza progetto, senza giudizio
Con una fine ma senza l’inizio
Con una coda ma senza la testa
Solo per finta, solo per festa
Solo per fiamma che brucia per fuoco
Fammi giocare per gioco

La il·lustració és de Ella Okstad.

Cap comentari: