18.2.15

En cada llamarada un hada: juego de palabras y poesía / joc de paraules y poesia



La poesia, infantil i d'adults, pot ser molt dramàtica, però també molt lúdica. Les paraules, com les lletres, ens permeten jugar amb elles i, així, estructurar noves frases, nous versos, noves idees. I és que tot està en les paraules... i l'ús que fem amb elles, com podem comprovar amb aquest poema de José María Parreño. Juguem, doncs, amb les lletres i els versos. Qui ha dit que la poesia és avorrida?

En cada llamarada llama un hada

En cada llamarada llama un hada
las cosas por su nombre:
león al que lee mucho
tartamudo al goloso de silencio
higuera a un fuego verde 
cuyos hijos
son blandos
dulces
nudos
de luz 
el hada inmóvil
me llama perverso
me recita:
la pantera era pan
que se comió al hambriento
la rosa risa
de olor
o loor callado
que el hada pálida
abra cada palabra
como la nuez que no es
me dé a sufrir su fruto
a comer comas
y ya sólo sintaxis sin amigos
sin señas sin dinero
me conceda
el poema

La il·lustració és d'Estefanía Jiménez Zúñiga

Cap comentari: