Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes sobre climatologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes sobre climatologia. Mostrar tots els missatges

9.3.21

Subimos al tren de la lluvia y de la poesía / Pugem al tren de la pluja i la poesia

 

 

Març avança a bon pas, comportant-se meteorològicament com correspont a un mes que està a cavall de l'hivern i la primavera. Avança com un tren que va creuant diferents paisatges, con el tren de la pluja, que versifica Ana Romero:


El tren de la lluvia

(Ana Romero)


El tren de la lluvia
es de nubes gimoteando
de cielos desparramados
de soles con un turbante
despistado girasol.
El tren de la lluvia
se derrama por los bordes
de tan lleno se gotea
suena a truenos atronantes
vela-rayo
y un soplido que lo apaga
resplandor.

 La il·lustració és de María del Mar Fernández.

20.5.20

Els colors de l'arc de sant Martí, poesia / Los colores del arco iris, poesía



Coloreando

Siete colores
tiene ese puente,
que el sol dibuja
el día que llueve.

Primero ROJO,
como aquí véis.
Ahora lo borro,
y quedan seis.

ANARANJADO
se va de un brinco.
Como hay dos menos,
me quedan cinco.

Con AMARILLO
hice un retrato,
y así tan solo
me quedan cuatro.

De color VERDE
es el exprés.
El tren se marcha.
Me quedan tres.

AZUL el mar
pintó un pintor.
Se fue en las olas.
Ya solo hay dos.

AÑIL es fuerte
como ninguno.
Voló hasta el cielo.
Ya sólo hay uno.

El VIOLETA
solo quedó.
Cesó la lluvia
y se borró.

La il·lustració és de Estella Guerrera.

26.11.18

Sospecha poètica y meteorológica / Sospita poètica i meteorològica


Aquests dies de pluja i vent el Sol descansa. Ens preguntem: Cóm sap el Sol que no ha de sortir? Consulta el temps per internet? Es posa d'acord amb la pluja per poder descansar? ...? Un poc d'humor poètic per aquest dies de tardor.

Sospecha

¿Consulta el Sol

el informe meteorológico

que nunca sale

cuando llueve?

La il·lustració és de Jay Fleck.

21.11.18

Nube, nube: poesía en el cielo de las palabras


Hui caminem entre núvols pels camins de la poesia, toquem el cel amb la rima i gaudim de les gotetes dolçes de pluja.

Nube, nube
(Almudena Orellana Palomares)

Nube que subes
por los tejados.
Nube que bajas
sembrando charcos.

Nube que sube,
nube que baja,
nube que vuela
sin dejar marcas.

Nube que pinta sombras,
nube que ahueca sueños;
nube que viaja
surcando el cielo.

Nube que subes,
nube que bajas,
nube que vuelas
sobre mi almohada.

La il·lustració de Christine Roussey.

7.1.18

Copos de nieve, blanca poesía / Flocs de neu, blanca poesia


Desde mi ventana
veo caer la nieve
blanca y silenciosa,
casi no se siente. 

Ya está todo blanco
parece algodón,
que gusto da verlo
desde mi balcón.
La il·lustració és d'Adrienne Segur.

5.10.17

Taquititán de poemas: llibre de poesia infantil



Feia ja un temps que voliem recomanar-vos aquest llibre, però... el temps passa volant i no ho havíem fet. Ara és hora de ressenyar aquest llibre de poesia infantil, Taquititán de poemas. Antología de poesía, de l'editorial Ekaré, amb il·lustracions d'Ana Palmero Cáceres.

Estem davant d'una antologia de poemes preciosa i molt interessant. Versos que d'una manera inteligent uneixen les paraules al joc, a la naturalesa, a la imaginació, a la infància. Trobareu 28 poemes de diferents autors: Luis Barrios Cruz, Carmen Delia Bencomo, Andrés Eloy Blanco, Velia Bosch, Jacinto Fombona Pachano, Eduardo Gallegos Mancera, Ana Teresa Hernández, Beatriz Mendoza Sagarzazu, Esther María Ossés, Rafael Olivares Figueroa, Jesús Rosas Marcano, Manuel Felipe Rugeles, Luisa del Valle Silva, Efraín Subero, Josefina Urdaneta, Miguel Ramón Utrera, Fanny Uzcátegui i Marisa Vannini; tots ells/es són escriptors i poetes veneçolans.

Díptics, tercets d'art major i menor, cançons i rondes, cobles,... musicalitat, sonoritat i ritme en el llenguatge, acompanyat d'unes delicades i acolorides imatges. Un llibret que és una autèntica delícia, per a grans i menuts.

Us fiquem un tastet del seu contingut:


Día gris
(Marisa Vannini)

Hoy el sol 
no ha salido

Se ha enganchado
en una nube,
y se ha quedado
prendido.

Viento, ayúdalo 
a soltarse
y a cumplir 
su recorrido.


Pensamiento
(Manuel Felipe Rugeles)

Espérame hasta que llegue
al otro lado del río,
¡para ver qué piensas tú
de este pensamiento mío!


Los capitanes de la comida
(Jesús Rosas Marcano)

Un capitán
trajo pan.
Un capitén
la sartén.
Un capitín
el cebollín.
Un capitón
el cucharón.
Y un capitún
trajo el atún.
(...)

3.7.17

Canvi climàtic: poesia de Celdoni Fonoll


Què estem fent amb la Terra!!! Estem malbaratant-la i això no pot seguir així. En una setmana que portem d'estiu hem passat d'una calor asfixiant a una frescor que no és d'aquesta temporada estival. Incendis, desertització, escombraires a mogolló, pol·lució atmosfèrica, contaminació de tot tipus... i ací no passa res!? No fem com l'estruç que amaga el cap sota terra i no vol assabentar-se del que passa al seu voltant.

És ja un fet, una realitat palpable i comprovable, que estem vivint un gran canvi climàtic -malgrat que alguns s'empenyen en fer-nos creure el contrari-. Un canvi que produeix sequera, desgel, augment del nivell del mar, pluges torrencials, tornats,... No devem tancar els ulls, ni nosaltres ni els governs que ens representen. Cal actuar correctament pel bé de tots, pel bé de la Terra que és casa nostra. 

I és que... l'hivern ja no és tan hivern i l'estiu és més estiu.

Canvi Climàtic

L'hivern ja no és tan hivern
i l'estiu és més estiu,
plou a barrals sobre els bots
o la secada és intensa,
volen desglaçar-se els pols,
al cel l'escut es forada,
i amenacen altres mals.

Homenets de massa fums
propagadors de molt fum
som culpables del desastre
que tot just ha començat.
Tant maltractem, ai!, la terra,
que ho pagarem car els d'ara
i molt més els que vindran.

I els Estats reprepotents,
-aquells que més empastifen-
fan el sord a l'evidència.
Prou els científics prediquen,
pro clamar en desert mesquí
ja ho feia Joan Baptista
quan Judes era Fadrí.

La il·lustració és de Sara Niett.

16.5.17

Temps de primavera, temps amb poesia


 Ja sabem que la primavera va un poc boja: igual fa una calor d'estiu que un fred d'hivern, un vendaval que tot ho enlaira o una pluja que en ofega... tot cap al temps de primavera, però a nosaltres el que ens agrada de veritat és el bon temps, com diu la cançoneta...

Temps
(cançó popular catalana)

Bon temps
d'on véns?
-Del cel
vine, vine,
que ja et volem.

Mal temps
d'on vens?
-De l'infern
vés-te'n, vés-te'n,
no et volem


La il·lustració és de Kate Alizadeh.

3.2.17

Nube con forma de nube: imaginatiu i fantàstic llibre de poesia infantil, de Cecilia Pisos



Per aquest mes de febrer, un poc boig,  anem a recomanar-vos un llibre ple de núvols -que també tenen un comportament un tant boig-; Nube con forma de nube, de Cecilia Pisos, amb il·lustracions de Diego Bianki i editat per Factoria K de Libros.

El llibre ens invita a alçar el cap i mirar, a deixar oberta la porta de la imaginació, a jugar amb els núvols i la poesia. Cada poema ens enllaça a un nou joc en el que els sentiments volen com els núvols, en el que les metàfores juguen a saltar, en el que el ritme sacseja els versos, en el que la imaginació va volant amb les paraules sobre núvols de cotó, en el que les estrofes descarreguen un plugim d'humor a la taça de la poesia. Una invitació al joc poètic que necessita la complicitat del jove lector. La senzillez que aparentment té el poemari amaga, a primer cop de vista, una estructura poètica ben interessant, variada, referencial, complexa i inspiradora.

Un llibre de poesia infantil molt recomanable. Us fiquem un tastet del que us trobareu en la seua lectura:

Puse una nube
en un frasco
de mermelada vacío.
(No creas
que voy a untar
de nube
mi tostada.)

Tan sólo
quiero ver
(es un momento,
espera, luego la libero)
si duerme
tiene frío
dice algo
se mueve.

A lo mejor
tengo suerte
y hasta entiendo
cómo es que hace
para llover.


... la cabeza en las nubes
nubes en los ojos
ojos en el cielo
cielo entre las manos
manos en la cabeza
la cabeza en las nubes...

*

Nube de nieve
sobre mi cabeza.
No quiero que se mueva
                      ni un poco
                      ni un copo.

*

Mucha gente lleva
un paraguas,
por si acaso llueve.

Yo siempre tengo a mano,
una nube de lluvia
por si se largan los paraguas.

*

Del mar de lágrimas sube
apenas una nada pena nube...


El joc poètic d'aquests versos s'arrodoneix amb la part lúdica visual, xulíssima, amb tocs d'humor i deixant volar la fantasia dels colors i formes pe alimentar la complicitat amb els núvols de poesia.

20.6.16

Al cel cabretes... Meteorologia i poesia: poemes, refranys, cançons i informació sobre el clima


La poesia i la meteorologia s'han unit i el resultat és un llibre sorprenent: Al cel cabretes..., de la poetessa Lola Casas i el meteoròleg Alfred R. Picó, amb unes delicioses il·lustracions de Mercè Galí, publicat per Barcanova.

Una combinació perfecta entre informació i poesia (amb música inclosa):

La pluja canta mentre estima la terra.
El vent xiula fent voleiar fulles, cabells i roba estesa.
El fred adorm la natura amb silenci.
La neu embolcalla i bressola el paisatge.
La calor balla amb el sol i la nit curta.
Els núvols ressegueixen la partitura del cel.
El cel és un escenari ple de sorpreses.
Si l’observeu sense presses,
descobrireu que la meteorologia
és plena de curiositats i, també,
de poesia i música.



En casdascún dels apartats, que podeu veure en la imatge de dalt (punxeu al damunt i la podreu veure-la millor), trobem, a doble pàgina, poemes i informació, incloent un refrany, i al final una proposta musical.

Us fiquem un ecemple sobre els núvols baixos:


Ens interessant mirar al cel -a ser possible no contaminat- i descobrir com va canviant i cóm i per què en afecta tant la meteorologia. Un llibre molt recomanable per aquestes vacances que s'apropen. A més, en Spotify podem escoltar cadascuna de les propostes musicals que se'ns fa.




19.5.13

Núvols: poesia de Joana Raspall


Un divertiment primaveral, sobretot en dies de descans, és deixar córrer el temps i alçar la mirada per veure els multiformes núvols. Aquesta primavera està sent propícia per aquest tipus de joc: a què s'assemblen? Núvols negres, núvols blancs, núvols taronja... núvols bal·lena, núvols arbre, núvols borreguet, núvols monstres -aquests són el que a la fí acaben enxopant a tothom sense avisar-.

Juguem a imaginar i també a poemar... amb els núvols.

Núvols
 
Núvol negre, núvol blanc,
les cabòries se me’n van.
amb vosaltres, cel enllà.

Si em tornessin a venir,
desfeu-les en llagrimetes
i ruixeu tot el camí.

La il·lustració és de Shiina Tamai. 

25.4.13

Miradas: llibre de poesia infantil de Lola Casas


Us volem recomanar un xicotet llibre de poesia infantil que és tota una delícia: Miradas, de Lola Casas, publicat oper l'editorial Almadraba. El llibre està dividit en tres parts, que corresponen a tres dels elements de la Terra: Cielo, Mar i Tierra. Cada part inclou poemes ben diferents, fent relació al títol del capítol, però tots ells són poemes frescos, originals, enginyosos, amb pessics d'humor i molt de sentiment. Les il·lustracions de Pere Cabaret s'ensamblen a la perfecció amb aquest degotall de poemes. 

Meteorología
(Lola Casas)

El meteorólogo
              se maravilla
de que las nubes
                    lleven mantilla
                      hecha de blonda
                                          y mucha puntilla.

Más sorprendido
aún ha quedado
de que un sol galante,
                 rubio y osado
finas peinetas
                         les haya regalado.

El meteorólogo
ha decidido
montar un tablao.
¡Qué divertido!

Amanecer
(Lola Casas) 

Ábreme los ojos.
Caliéntame el alma.
Acelérame el pulso.
¡Buenos días, Sol!

22.4.12

Cantamos para contar Conti Teres: llibre-disc per a xiquets




Aquest proper Dia del Llibre podem regalar una suma de llibre + música. Us recomanem Cantamos para contar Conti Teres, de La gotera de lazotea.

En aquest llibre-disc podem trobar cançons creades per a tres dels espectacles de titelles del grup La gotera de lazotea: Viento pequeño, La mata de albahaca i La boda de la pulga i el piojo. La majoria de cançons són de creació pròpia, però també s'inclouen altres que formen part del folklore infantil o escoltades en els seus viatges. Si entrem a la seua web, a l'apartat d'"Espectáculos" podem punxar damunt del llibre-disc i escoltar un tastet d'algunes de les seues cançons.

Una proposta interessant i ben original. Les il·lustracions dels genial Guridi li donen encara més sabor artístic a l'obra. Un llibre que uneix poesia, música, cançó i art. Preciós per a regalar o regalar-se.

El viento pequeño
(La gotera de lazotea)

El viento pequeño vuela
agarrado a la cuerda de la cometa.

Vuela, la cometa.
Mece y amanece.
Ulula, la mula.
El viento pequeño revolotea
cuando juega con los niños y las niñas
en la azotea.

El viento pequeño ulula
agarradoa la cola de la mula.

Ulula, la mula.

El viento pequeño mece
a los pájaros y a los peces cuando amanece.

Mece y amanece.
Ulula, la mula.

20.12.11

Adéu a la tardor, amb poesia


Demà entra l'hivern i està fent-nos un temps esborrajat (canvi climàtic?!). S'acomiadem de la tardor amb un poema d'Isabel Barriel, gran poeta i amiga.

Ni plou ni neva

Ni plou ni neva.
Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,
el cel se'l mira i espera
que no ens enganyem i pensem:
oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l'any cap a l'hivern
i a tots ens arrossega.
Per gastar les bufandes i la llenya,
per girar amb la roda del temps,
per navegar amb l'harmonia de la Terra.

La il·lustració és de Sabina Schürmann.

10.4.11

Fa bon temps! La poesia s'enlaira per entre els dits de la primavera


Ha tardat però ja està ací el bon temps. Res a veure amb el fred, la pluja, el vent, estar tancats a casa. L'oratge ens invita a sortir, passejar, gaudir de la natura i del sol, de la roba lleugera i les sandàlies. Un molt bon temps que deixa també el seu rastre en la poesia. Bon i poètic diumenge primaveral!

El bon temps

Festival avui al cel,
el sol llueix, és el rei;
l'aroma, de tarongina,
inunda lleu l'ambient
i serenament m'anuncia
que ha arribat el bon temps.

La il·lustració és d'Anja Klauss.

5.3.07

Sac de poemes, d'Isabel Mingo

Acaba de publicar-se, en l'editorial Bullent, Un sac de poemes, llibre l'escriptora Isabel Mingo Martí i que està il·lustrat per Ana Ruiz, dins la seua col·lecció Estrella de mar. El poemari va adreçat a xiquets de cicle mitjà d'Educació Primària, però per la senzillesa i musicalitat dels versos ben bé els podem llegir a lectors més menuts.

El llibre es presenta el proper dissabte, dia 10 de març a Octubre Centre de Cultura Contemporània de València -carrer Sant Ferran, 12-, a les 12 hores. La presentació del llibre estarà a càrrec de Llorenç Giménez. Assistiran l'escriptora i la il·lustradora. Ben segur que serà un acte interessant, lúdic i poètic.

Aquest llibre és com un sac ple de poemes amb protagonistes ben variats. Podreu volar en un avió, tocar el piano, dormir amb un nino o viatjar amb tren. També gaudireu d’una orquestra de tabalets i dolçaines i vos deixareu acompanyar del vent i les roselles, dels caragols, de les marietes, de les formigues, de…

Per anar prenent-li gust us regalem un poema dels del llibre:


El sol, la lluna i la pluja
El sol i la lluna
van vestits de festa.
Els núvols els miren
amb cara d’enveja.
El sol i la lluna
van vestits de dol.
La pluja els crida
i els dóna el condol.