La poesia i la meteorologia s'han unit i el resultat és un llibre sorprenent: Al cel cabretes..., de la poetessa Lola Casas i el meteoròleg Alfred R. Picó, amb unes delicioses il·lustracions de Mercè Galí, publicat per Barcanova.
Una combinació perfecta entre informació i poesia (amb música inclosa):
La pluja canta mentre estima la terra.
El vent xiula fent voleiar fulles, cabells i roba estesa.
El fred adorm la natura amb silenci.
La neu embolcalla i bressola el paisatge.
La calor balla amb el sol i la nit curta.
Els núvols ressegueixen la partitura del cel.
El cel és un escenari ple de sorpreses.
Si l’observeu sense presses,
descobrireu que la meteorologia
és plena de curiositats i, també,
de poesia i música.
En casdascún dels apartats, que podeu veure en la imatge de dalt (punxeu al damunt i la podreu veure-la millor), trobem, a doble pàgina, poemes i informació, incloent un refrany, i al final una proposta musical.
Us fiquem un ecemple sobre els núvols baixos:
Ens interessant mirar al cel -a ser possible no contaminat- i descobrir com va canviant i cóm i per què en afecta tant la meteorologia. Un llibre molt recomanable per aquestes vacances que s'apropen. A més, en Spotify podem escoltar cadascuna de les propostes musicals que se'ns fa.
1 comentari:
Segur q m'agradarà, els poemes d Lola Anglada són una passada i d ben segur q les descripcions meteorològiques també i si hi afegim música encara més. Un bon regal per aquestes festes!
Publica un comentari a l'entrada