El mar s'ompli de poesia, de paraules mai dites o quasi oblidades, d'emocions que s'enfonsen o viatgen sobre les ones. El mar, les paraules, la poesia...
El més bell dels mars
(Nazim Hikmet)
El més bell dels mars:
el que encara no hem travessat.
El més bell dels infants:
el que encara no ha crescut.
Els nostres dies més bells:
els que no hem viscut encara.
I la paraula més bella que et vull dir:
la que encara no t’he dit
La il·lustració és d'Elena Odriozola.
1 comentari:
El mariner
És, en fer la mar el primer singlot,
quan el gran déu del tot s'esvellega
ha estat sinistre, cargolat i tot
pensant en guarnir castells de tempesta.
Surt el mariner deixant, a taverna,
la meitat dels deures amb la poca sort,
com fa cent negocis, somia i s'adreça
a la casa vella guarnida de flors.
Allí, passen, mansoies, les fosques
amb els dos marrecs jugant a callar
i la gran mestressa prenyada de feina.
Dalt de tot, els núvols fan osques
a un cel tan blau que fa mal tallar,
mai sabrà el gran déu: trobar bona eina.
Publica un comentari a l'entrada