Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de gats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de gats. Mostrar tots els missatges

8.11.16

Achús! El gato poeta se ha resfriado / Atxús! Atxàs! El gat poeta s'ha refredat


Ara ja fa molt de fred, sobretot per la nit, i si sortim al carrer ens hem d'abrigar per a no refredar-se, com li va succeir al gat, que mirant la Lluna s'ha refredat. Un gat poeta i enamorat... caldrà ficar remei als seus sospirs a la Lluna.

El gato resfriado
(poema popular)

El gato Rodolfo
se ha resfriado
por mirar la Luna
subido al tejado.

Muy arrimadito
a la chimenea
tose y estornuda.
¡Achús! ¡Qué pena!

El doctor le ha dicho
-A partir de mañana,
mirarás la Luna
desde una ventana.

La il·lustració és d'Eugene Shishkin.

2.8.16

Mis gatos, poema de Charles Bukowski / My cats


Mis gatos

Ya sé. Ya sé.
Son limitados, tienen necesidades
y preocupaciones
distintas.

Pero los observo y aprendo de ellos.
Me gusta lo poco que saben,
que es
tantísimo.

Se quejan pero nunca se
preocupan.
Caminan con una dignidad sorprendente.
Duermen con una simplicidad directa que
los seres humanos sencillamente no podemos
comprender.

Sus ojos son más
hermosos que los nuestros.
Y pueden dormir 20 horas
al día
sin vacilar ni sentir
remordimientos.

Cuando me siento
bajo de ánimos
me basta con
observar a mis gatos
y me
vuelve
la valentía.

Estudio a estas
criaturas.

Son mis
maestros.


 My cats
(Charles Bukowski)

I know. I know.
They are limited, have different
needs and
concerns.

but I watch and learn from them.
I like the little they know,
which is so
much.

They complain but never
worry,
they walk with a surprising dignity.
They sleep with a direct simplicity that
humans just can't
understand.

Their eyes are more
beautiful than our eyes.
And they can sleep 20 hours
a day
without
hesitation or
remorse.

When I am feeling
low
all I have to do is
watch my cats
and my
courage
returns.

I study these
creatures.

They are my
teachers. 

Les il·lustracions són d'Anne Mortimer.

27.5.16

¿Se ríen los gatos? Me pregunto, y lo resuelvo con poesía



Riuen els animals? Cóm ho podem esbrinar si tal vegada riuen sols quan nosaltres no estem presents? O és que no riuen? Si o no? Davant del dubte... llegim el poema:

¿Se ríen los gatos?
Nunca he visto
reír a un perro,
ni a un gato.
Y a un pulpo….
¡Qué va! ¡Jamás!
¿Será que se ríen
cuando uno no está?

La il·lustració és de Samaneh Rahbarnia.

11.11.14

Caligrama del gato Garabato, de Ramón Iván Suárez Caamal

                                            G                    O
                 A         T


            El gato Garabato

        lame leche en el plato
          de la luna redonda.
                            No deja que

                               se esconda
               la rata en el zapato;
       para salir buen mozo,
 sin duda, en su retrato,
los bigotes se lame.
 A las gatitas ronda,
 -no es nada timorato-
  no hay gata que no ame
   con amor insensato.                                la
    Les lleva serenata                                 co
       a las bellas mininas                          su
        con un violín                              con
         que desafina                             le
            bajo la luz de plata            pu
             de la luna y su plato   que

          en un vaivén de ola
                 el gato Garabato.    

El cal·ligrama és de Ramón Iván Suárez Caamal

29.12.12

Miolant per la neu / Maullando por la nieve: poesia de Teresa Delgado


Hui volem compartir amb vosaltres un simpàtic i rítmic poemeta infantil de Teresa Delgado: miolant entre la neu.

Gato con nieve
(Teresa Delgado)

Este frío polvito blanco
que me hace estornudar,
ar ,ar ,ar .
Esta agua- dura
que me tengo que sacudir,
ir, ir , ir.
Envuelto en mi mantita
estaría mejor,
or, or, or.
Asi que a mi casita
me echo a correr,
er, er, er.
Adiós, au revoir, by,
arrivederci, adéu, abur
ur, ur, ur.
La il·lustració és de Beatrice Billard.

13.11.12

Com gat i gos: llibre de poesia infantil de Salvador Comelles

És foça sabut que els gats i els gossos són enemics des de sempre, però el que no sabeu és que de vegades no és així, malgrat que ells assumeixen aquest tòpic. Cóm ho sabem? Doncs perquè acabem de llegir el llibre de poesia infantil, Com gat i gos, de Salvador Comelles, editat per Castellnou.

És un d'aquests llibres que pel seu contingut, tant poètic com il·lustratiu -les il·lustracions són de Valentí Gubianas i empatitzen a la perfecció amb els versos-, el fan molt recomanable per a xiquets i xiquetes de molt diverses edats: hi ha poemes que faran la delícia dels més menudets i altres que són per a bons lectors.

El llibre se'ns presenta d'una forma molt original, doncs són el gos i el gat els que donen pas al poemari i al llarg de les pàgines van picant-se un a l'altre. Per mig alterenen els poemes de gossos i gats, cadascú quin més estrany i "ressalat". Gats noscturns, gats presumits, gats amagats, gats porucs, gats invisibles, gats xerraires... que es barregen amb gossos nocturns, gossos ferotges, gossos abandonats, gossos caçadors, gossos lectors... Un món poètic de gats i gossos versificats. 

Cada animal té una doble pàgina amb el seu poema i il·lustració. Ens ha encantat aquest llibre de poesia infantil. El llibre està dins de la col·lecció Pícnic -ja anirem comentant-vos altres llibre d'aquesta mateixa col·lecció que ens han agradat molt-. Llibre de poesia intel·ligent per a lectors i lectores espavilats, que estimula la lectura de poesia i la creativitat poètica. A més, els llibres són força barats.

Us fiquem un tastet del que podeu trobar:

Gos meteoròleg
(Salvador Comelles)

Tot just s'acaba de llevar
i ja ensuma el temps que fa.

Obre bé els ulls, alça el mussell
i veu si gira el seu penell.

El cel serè o ennuvolat
es mira bé des del terrat.

Per a la humitat toca un mitjó
que es va quedar a l'estenedor.

La temperatura resol
tot comprovant l'aigua del bol.

I escriu després un bon pronòstic,
com un metge fa un diagnòstic.

"Farà un bon sol", diu a la nota.
Per tant, si plou, fica la pota.

*

Gat nocturn
(Salvador Comelles)

Ninetes grogues,
ulls de moresc,
la nit espia,
detectivesc.

Les galtes roges
per l'aire fresc,
per tot s'enfila,
funambulesc.

La cua negra,
un arabesc,
ell fa la guàrdia,
tot soldadesc.

I quan clareja,
i sense pressa
tothom es lleva
i surt del rusc,

ell torna a casa
-fi de jornada-
i al jaç badalla
com un mol·lusc.

19.10.12

Gato Gatuno, gato inoportuno: poesía infantil de Javier Villegas


Gato gatuno

Gato Gatuno,
gato inoportuno,
vas por lo tejados,
con ojos desorbitados.

A la luna miras,
la miras y remiras
y ron, ronroneas
por las chimeneas.

Gato somnoliento,
te dobla el viento,
gato que feliz,
vas sin tu nariz.

Te falta un ojo,
andas medio cojo,
la cola tronchada,
de una machetada.

Ratones no miras,
ni la cola estiras,
ya no te acicalas,
andas de muy malas.

Gato Gatuno,
como tú hay uno,
gato monigote,
de verde bigote.

Gato Gatuno,
gato inoportuno,
caminas al cementerio,
lleno de misterio.

La il·lustració és de Lima Junior.

24.7.12

Los sueños de mi gato: poesia de Luciano Saracino



Los sueños de mi gato

Mi gato tiene sueños de colores
y me los cuenta siempre en un papel.
Mueve la cola mientras pinta soles
y ronronea cuando ve un pincel.

Cometas rojos, verdes primaveras,
cielo amarillo y globos con cordel.
Mi gato sueña sueños de acuarelas
y hasta me invita a soñar con él.

La il·lustració, de Sebastián Barreiro, està feta especialment per al poema. 

28.6.12

La calle del gato que pesca, de Maria Elena Walsh


Els gats sempre fan entremaliadures, són molt juganers i independents. Però hi ha alguns que... vaja, vaja... amos del carrer i pescadors de barrets.

La calle del gato que pesca

Peligroso es
andar por la Ca,
la Calle del Ga,
del Gato que Pes,
que Pesca y después
se esconde y escá-
pa pa pa pa.

¿Lo ves o no lo ves
al Gato que Pes?
Allí, allí,
sentado en su ventaní.


A la gente que
pasa distraí,
el Gato bandí
con caña y anzué
les pesca el sombré,
sombrero y el mo-
ño ño ño ño.

El Gato francés,
con tanto sombré,
nadie sabe qué
qué hace después,
y el asunto es
es que se disfrá-
za za za za.

Pero el Gato un dí
salió disfrazá
con gorra de la
de la policí.
Disfrazado así
dio una caminá-
ta ta ta ta.

Así disfrazá
oyó la denún-
cia de un transeún
contra un Gato ma
porque le ha robá
robado el boné-
te te te te.

El Gato no pue
decirle: Soy yo.
Confundido, no
tiene más remé
que llevarse pre,
preso al calabó-
zo zo zo zo.

La il·lustració és de Marcela Calderon.

Nota: gràcies a Maite (que ens ha deixat una nota) hem conegut la cançó cantada per Rosa León. La fiquem:

24.2.12

Soneto a los gatos, poesia de Rafael Alberti


 Els gats han tingut i tenen els seus rapsodes. Al llarg del blog hem anat pujant diferents poemes de gats i hui us invitem a llegir aquest sonet, de Rafael Alberti, on els gats són els protagonistes principal... o són les rates? De vegades és pijor el remei que el problema...

Gatos

Gatos, gatos y gatos y más gatos
me cercaron la alcoba en que dormía.
Pero gato que entraba no salía,
muerto en las trampas de mis diez zapatos.

Cometí al fin tantos asesinatos,
que en toda Roma ningún gato había,
más la rata implantó su monarquía,
sometiendo al ratón a sus mandatos.

Y así hallé tal castigo que no duermo,
helado, inmóvil, solo, mudo, enfermo,
viendo agujerearse los rincones.

Condenado a vivir viviendo a gatas,
en la noche comido por las ratas
y en el amanecer por los ratones.

La il·lustració és de Tim Beart.

31.1.12

D'empreses i gats el ratolins estan farts

Mal negoci és juntar els ratolins amb els gats (il. de Marta Mayo)

S'acomiadem d'aquest gener amb humor. Un poema divertit i molt actual, de Joan Josep Roca.

El mixino

A la font,
ben pobrissons,
he trobat:
dos ratolins,
blancs i fins,
amb un gat.
El mixino, bona cara,
els contava:
una història
de un regne amb bona llei
i remei,
a les portes de la glòria.
Els ratolins escoltaven
i menaven
llargs bigotis,
de tant en tant, s'envolaven
i pensaven:
Serem socis!
No cal dir que aquesta empresa,
farcida de gran promesa,
s'ha acabat,
han expirat els dos socis,
els dels bigotis,
a les urpes d'aquell gat. 


22.11.11

Una gata per a la poesia / Una gata para la poesía


Els gats són uns dels animals domèstics que ens fan més companyia i, a la vegada, tenen més independència i llibertat per moure's. Ja hem anat pujat diferents poemes de gats i hui us volem invitar a llegir aquest nou, Quesia.


 Quesia

Era mansa, algo necia y se aovillaba
casi reciennacida en la caja de dulces
con un retal de fieltro a guisa de colchón.
Luego exploró la casa miedo a miedo
hasta imponer su ley a las butacas.
Acabó en trapecista y más de dos estores
  hubo que desechar. Su estilo dio en precioso
y el reiterado tufo de tanta deyección
sólo era condonado al recortarse, regia,
contra el cegante murallón de junio.
Entonces me miraba, lamiéndose una pata
y brotaban dos chispas cinabrio por sus ojos
con las que suponía zanjado el incidente.
Pero no pudo ser. Y nadie me lo dijo.
De modo que una tarde, al volver del trabajo,
hambriento y blasfemando como siempre,
rastreé cual apache por suelos y guaridas.
Pero no podía ser, ya me habían advertido.
Y me senté en mi silla y me perdí en lo alto
y allí, tal vez me admitan -no sin pagar el diezmo-
al limbo estornudante de los gatos.

La il·lustració és d'Aninés Macadam. Podeu veure moltes més il·lustracions de gats punxant ací

19.8.11

Elegia poètica als gats, de Nelson Ascher


Pequeña elegía
(Nelson Ascher)
In memoriam Nikita (gata d'Inés)

Los gatos no mueren de verdad:
simplemente se reincorporan
al ronroneo de la eternidad.

Los gatos nunca mueren del todo:
sus almas salen de puntillas
a perseguir el alma de algún roedor.

Los gatos no mueren: su ficticio
fallecimiento no es más que una forma
de pereza más refinada.

Los gatos no mueren: ponen rumbo
a las alturas y, rama a rama,
suben por un árbol invisible.

Los gatos no mueren: es más preciso
asegurar –en resumen- que
se han ido a arañar los sofás del paraíso

y allí, después de siete vidas
bien vividas, dormirán
sus siete merecidos sueños.

La versió al castellà del poema és de Jesús Jiménez Domínguez. La il·lustració és d'Audrey Jeanne.

30.11.10

A un gato: poesia de Jorge Luís Borges


A un gato
(Jorge Luis Borges)

No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.

La il·lustració és d'Ian Schoenherr.

15.11.10

Llegim i escrivim poesia infantil: blog de poetes infantils, "Pitufilandia", des de Cocentaina


Per tal d'anar creant poesies, els xiquets i xiquetes necessiten conèixer-ne'n moltes. Llegir i trobar molts poemes amb registres i estructures poètiques diferents, temàtica variada, etc... facilita que a l'hora de plasmar en vers les seues idees i sentiments, sobre la pàgina en blanc o la pantalla de l'ordinador, tinguen ja assumit l'esquema poètic en que ho volen fer. Caldria que a classe es llegira molta poesia per anar assumint i fent propis aquests models, jugant i quasi sense adonar-se'n.

Us fiquem un exemple concret: a Pitufilandia, blog de poesia dels alumnes de 3r. d'Educació Primària del C.P. Sant Joan Bosco de Cocentaina podem veure com, basant-se en uns poemes, els xiquets i xiquetes han anat creant-ne altres (molt bonics, per cert; així que aprofito per a felicitar-los públicament i animar-los a seguir en aquesta senda poética al llarg de tot el curs). Aquesta és una excel·lent manera de fomentar la poesia, com hem estat xerrant el cap de setmana passat a les Jornades.

Del poema de Miguel Hernández, El corazón es agua, han creat un poema, El gato.

El corazón es agua
que se acaricia y canta.

El corazón es puerta
que se abre y se cierra.

El corazón es agua
que se remueve, arrolla,
se arremolina, mata.

Sobre aquesta mateixa estructura poètica els xiquets i xiquetes han creat aquest poema d'un gat:

El gato
(Los pitufos poetas)

El gato es mirada
que observa y calla.

El gato es noche
que hechiza y esconde.

El gato es sombra
que acecha, vigila,
contempla, escapa.

Al seu blog podem llegir altres poemes creats també de la mateixa manera. És genial! Poc a poc la poesia va enlairant-se, transformant-se... vivint. 

La il·lustració és de Maria Fernanda Mantilla

26.10.10

El gat enfitat i el remei poètic


Esteu enfitats? Heu devorat massa llibres? A la vostra panxa no li caben més paraules? Doncs... tenim el remei perfecte o al menys això pensem. Llegiu aquests poemeta i se us empassarà l'enfit. El xarop poètic sempre dona bon resultat.

El gato sin botas
de puro goloso
amaneció enfermo
de un mal doloroso.
La gata afligida
no duda el motivo
de alguna comida
o de un salto furtivo.
El gato asustado
confiesa su culpa
devoró confiado
cinco ratas juntas.
Melindrosa
es la melindrosa
de tal condición
que le dio un insulto
al ver un ratón.
Al estar cosiendo
en el pasadizo
con el aire el hilo
le dio un romadizo.
Al tomar un libro
se le cayó una hoja
le pegó en el pie
y la dejó coja.
Ella está en la cama
muy de gravedad
por haberse puesto
un botín helado.
Ella sigue enferma
de muchos días
por haberse puesto
la sortija fría.

 La il·lustració és d'Abigail Davidson.

17.6.10

Gatos con alas: poesia gatuna




Els gats es comporten d'una manera molt diferent als gossos. Podriem dir que contrasta la docilitat del gos amb la llibertat del gat. El reducte de la casa és menut per aquests animals, i també per algunes persones, com bé ens diu aquest poema:

Gatos con alas
(Julia)
Hay gatos (de todos los tamaños y colores)
que de pronto se dan cuenta
que no les alcanza el jardín,
ni el espacio
que se han hecho en nuestra cama,
ni nuestra calle,
ni el techo del vecino.
Y un día cualquiera
se van más lejos.
Despacito,
solos,
en silencio... Sin equipaje,
sin brújula y sin mapa. Y te dejan una silla vacía...
Y el corazón con ausencia. (Hay gatos-de todos los tamaños y colores-,
que ahora son dueños del azul infinito;
gatos con alas que miran el mundo
desde techos de nubes ,
que persiguen estrellas en vez de ratones
y se quedan dormidos
en la sonrisa de la luna…)

Il·lustració de Geninne D Zlatkis. Si a més voleu acompanyar aquesta il·lustració amb altres de gats, punxeu ací.

10.4.10

El gat sense botes / El gato sin botas: rimes per a jugar o llevar l'empatx

 

Les rimes i rodolins no sols s'utilitzen per a jugar, també como fórmules per a tirar sort, per a trobar coses perdudes, per a curar, etc. Moltes vegades no tenen cap sentit, rimant en una espiral de joc de non-sense, però són molt divertides. Per exemple, tenim un rodolí per a llevar l'empatx, del gat o... per a riure's llegint-ho ràpid.

El gato sin botas
De puro goloso
amaneció enfermo
de un mal doloroso. 

La gata afligida
no duda el motivo:
de alguna comida
o de un salto furtivo. 

El gato asustado
confiesa su culpa:
devoró confiado
cinco ratas juntas.

Melindrosa,
es la melindrosa
de tal condición
que le dio un insulto
al ver un ratón. 

Al estar cosiendo,
en el pasadizo,
con el aire el hilo
le dio un romadizo. 

Al tomar un libro
se le cayó una hoja,
le pegó en el pie
y la dejó coja.

Ella está en la cama,
muy de gravedad,
por haberse puesto
un botín helado. 

Ella sigue enferma,
de muchos días,
por haberse puesto
la sortija fría. 

La il·lustració és de Jason Limon.

25.2.10

Salto i volo: poesia d'un gat



Salto i volo

No parlo perquè miolo,
no ploro perquè me'n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l'eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d'un barri antic.
M'estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d'amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s'acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m'enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,
només li trec quatre mossos
d'un pinso que fa morir.

La il·lustració és de Juana Martínez-Neal.

10.12.09

Gatonades il·lustrades: llibre de cançons gatunes i una nadala dels gats



Hui us volem recomanar un llibre preciós, simpàtic, alegre i cantarí: Gatonades il·lustrades. Aquesta delícia de llibre té un recull de cançons sobre gats, gatots i gatets de tot tipus. El text de les cançons és de Pilar Cabot -que ha demostrat tindre molta imaginació i bona rima- i va acompanyat d'unes molt bones il·lustracions d'Oriol Malet i la música és de Jordi Domènech -s'inclu la partitura de cada cançó per a que la pugam interpretar i cantar-. L'obra està publicada per Pagès Editors. I si el que volem és escoltar les cançonetes, amb vona veu coral, el llibre s'acompanya d'un CD.

Del llibre hem copiat una nadala gatuna, que per aquests dies acompanya amb els seus mèus i marramèus els cors de nadaletes.

Nadala dels gats d'en Mia
(Pilar Cabot)
Dins de l'establia
prop d'un focarret
Josep i Maria
bressen el fillet.
Els fan companyia
la mula i el bou
i els gatets d'en Mia
que són vuit o nou.

Gatets i gatetes
lai-lai que Jesús
no vol fer nonetes.

Els gatets d'en Mia,
ho diu el veïnat,
a l'Escolania
sempre han afinat;
i amb la xeremia
i el tamborinet
fan tanta armonia
que sembla un ballet.

Gatets i gatetes
bum-bum que Jesús
fa la balmmanetes.

I quina alegria!
Amb el cor joiós
Josep de Maria
marca el tres per dos.
El gatets d'en Mia
nyigo-nyigo-nyeu
diuen a Maria
-i vós no balleu?

Gatets i gatetes
nyeu-nyeu que Jesús
fa la ballcametes.