Un poema-guant per a cada mà: poesia i matemàtiques

 

 Sembla que està tardor ha entrat ben freda i que hem de tornar a ficar-se els guants per protegir-se les mans, els 10 dits... o són onze? Depèn, tot depèn de com ho contem i de com o comptem.

Guants

(Joan Brossa)

Deu, nou, vuit, set, sis.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Cinc i sis: onze dits.

La il·lustració és d'Eleonora Arosio.

L'ocell canta des de la gàbia de la poesia

Primavera, flors i ocells, pinzellades de colors entre la naturalesa...

L’ocell

(Joan Brossa)

Miro saltar l’ocell,

un ocell que xerroteja,

un ocell tancat en una gàbia.

Escolto el cant de l’ocell,

un ocell verd,

un ocell petit de cua llarga.

L’ocell canta des del seu món

en forma de gàbia.

La il·lustració és de Jimmy Liao.

Què es necessita per escriure un vers? / Qué se necesita para escribir un verso?

Podem aprofitar este temps de tornada de les vacances per agafar paper i bol·li i... soltar-se a escriure un poema (també podem fer-ho amb el teclat i el ratolí). Al principi sembla difícil, però ben cert que després de llegir alguns poemes sentim una certa inspiració. Hi ha molts tipus d'estrofes en les que podem jugar o podem escriure amb versos lliures. El més important és expressar allò que sentim. 

Joan Brossa ens dona unes pautes per anar soltant-se en el vers, poc a poc, i tot això en un poema. Llegiu, sentiu, poemeu.

A tu, qui
siguis, t’invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.

(Joan Brossa)

Il·lustració d'Anke Weckmann.

Actitud: reflexió poètica de Joan Brossa sobre la guerra

Actitud

(Joan Brossa)

¿Qui cal considerar culpable: els soldats

que han passat a mata-degolla la població,

els oficials que han donat les ordres

o la guerra que els ha emmerdats tots?

La il·lustració és d'Alessandro Gatto

Teixint paraules fem versos

Teixint paraules fem versos -il. Alice Wellinger-

Entreacte
(Joan Brossa)

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d’altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d’adjectius mirant pel
forat del teló.

El poema següent ara començarà.

 

Un joc poètic agafant el mot, de Joan Brossa

Des de ben menudets cal llegir poesia i crear nous poemes -il. de Kim Roberti-

Agafo el mot

(Joan Brossa)

Agafo el mot

marxar.

Al davant, hi poso

M'agradaria poder.

I tinc

M'agradaria poder marxar.

Aquest poema de Joan Brossa, com molts altres dels seus, ens serveix com a model per anar creant-ne de nous i escrivint poesia. Anem a jugar "agafant el mot":

Agafo el mot

Agafo el mot

compartir.

Al davant, hi poso

M'agradaria poder.

I tinc

M'agradaria poder compartir.

o

Agafo el mot

Agafo el mot

llegir.

Al davant, hi poso

M'agradaria agafar un llibre.

I tinc

M'agradaria agafar un llibre, llegir.

Agafo el mot

Agafo el mot

nedar.

Al davant, hi poso

A l'estiu m'agradaria.

I tinc

A l'estiu m'agradaria nedar.

o

Agafo el mot

Agafo el mot

mosca.

Al davant, hi poso

Volant i molestant va.

I tinc

Volant i molestant va la mosca.

Molestant i mosquejant. 

Podem cambiar, afegir, esborrar, transformar, jugar, retallar... podem crear. Anem, doncs, a jugar amb la poesia! Millor si ho fem junts els adults i els xiquets. 

Les il·lustracions són de Kim Roberti.

Poesía AsomBROSSA (o juegos de ilusionismo verbal): article

Hui us volem recomanar un interessant article sobre la poesia d'un gran escriptor i artista, Joan Brossa. L'article, Poesía AsomBROSSA ( o juegos de ilusionismo verbal), és de Carmen Valcárcel, de la Universitat Autònoma de Madrid. Ens pot ajudar a comprendre millor la poesia de Joan Brossa, molt lúdica, i la seua aplicació a les aules.

Finestra,
tres fulles de clavell.
Obertura practicada a la paret,
dues branques de morera.
Per donar entrada,
una fulla d'heura.
A la llum i a l'aire,
una branca de gerani.

*
Ventana,
tres hojas de clavel.
Abertura practicada en la pared,
dos ramas de morera.
Para dar paso,
una hoja de hiedra.
A la luz y al aire,
un esqueje de geranio.

(Joan Brossa)

La il·lustració és d'Emanuele Luzzati.

Joan Brossa, clau poètica

 Recorde un dia con hui, ara fa deu anys, que al obrir el poemari... les lletres estaven tristes, ploraneres, ben negres i de dol. No entenia res. Per més que llegia els versos les paraules restaven mudes, com hibernant entre les blanques fulles del llibre. Què passava?, hem vaig preguntar. Va ser la lectura del períodic la que hem va donar la clau del misteri: Joan Brossa havia fet el seu últim viatge. Aleshores vaig entendre el plany de les paraules, el dol dels versos, la freda brisa al repassar les pàgines del seu llibre.

Una vegada desxifrat el misteri me'n vaig adonar que en realitat jo tenia la clau, l'esperit de Brossa als meus ulls.

Tic-
tac,
tic-
tac.

Tic-
tac,
tic-
tac.

Tic-
tac,
tic-

tac,
tic-
tac...

Tic-tac, tic-tac,
fins a la mort.
Mort jo, tot mort.

Joan Brossa, clau de la poesia. Clau que ens obri portes, calaixos, armaris, baguls, capsetes,... que sense adonar-se'n estan repartides ben dins del nostre ésser i de la nostra societat i ens ajuda a descobrir emocions, sentiments, a racionalitzar el que imaginem i a imaginar la realitat.

La poètica de Brossa ens dona claus amb les que podem obrir el pany de la boira del nostre bosc, de la fantasia i de la il·lusió, de la màgia i l'alquimia alfabètica. Claus grans, llarges, pesades, per a les grans ocasions -l'amor, la mort, l'esperança...-; claus menudes i penjant del coll amb una llarga cadeneta per obrir els secrets més dolços; claus rovellades de panys de portes que han sigut i ja no hi són; claus de plàstic que obrin somnis de neó; claus encriptades que ens donen accés a tot un món enxarxat; claus de vidre amb il·lustracions de colors per als nens i grans; claus... per a tot i per a tots. Les claus de Brossa:

El primer vers és taula i és jardí,
el segon tira una cortina al bosc,
l'altre és trompeta o bé diumenge o bosc,
l'altre perfila curt un nou jardí.

El cinqué vers, estés en un jardí,
té el secret de les fonts com en cap bosc
no pot ocórrer, perquè el joc del bosc
és un altre. Al següent bosc del jardí

ja tria mots senzills i més de tarda,
el següent obra i fa present el vespre.
Trobo la nit perduda en una taula

i armat de límits vaig sabent que un vespre
durà la nit, que crida els tretze vers.
I fa d'arrel de tots els darrers vers.

I sobre les claus revolotetja una papallona de colors que suaument reposa al seu damunt, silenciosa, art de la natura, obrint pas a la pròpia esència de la seua poesia.

I en aquest homenatge a Joan Brossa no estem en solitari, ben al contrari. Una colla de gent de diferents àmbits socials i culturals ens hem unit per a enlairar hui, en aquesta teranyina internaútica, els seus poemes, per a brossairar amb tots vosaltres. Comrpoveu-ho! Doneu-li una ullada al Abloccedari i gaudiu del conreu de les llavors brossianes.

M'acomiade emprenent un llarg Viatge a cavall del seus versos

El poema
es posa en moviment
i us fica per la boca
d'una foradada.

Dilluns
dimarts
dimecres
dijous
divendres
dissabte

Aquí
el poema es para
perquè baixeu i sortiu
a la llum del dia.

Pluja... de poemes per a totes les edats

Una pluja de poemes de pluja.

Un llibre:
Gotas de lluvia y otros poemas para niños y jóvenes, de José Emilio Pacheco, editat per Era (Mèxic, 2005)

Un haiku, Tormenta de Javier Díaz Gil:

TORMENTA

Me inundarán

en noches de tormenta

voces de ausencia.

Un poema juvenil, Sota la pluja, de Joan Brossa:

Sota la pluja desplego un mapamundi

Un poema infantil, Lluvia, de Rubén ( 8 anys, col·legi P. San José. Prado del Rey -Cádiz-):

LLUVIA

Cuando las nubes se ponen grises

llueve en el campo.

Cuando llueve en el campo,

huele a tierra mojada.

Cuando huele a tierra mojada

salen las margaritas.

Y cuando salen las margaritas

se ponen contentas.

Y cuando se ponen contentas

escampa.

Un poema d'amor, Escrito de lluvia, de J.O.D:

ESCRITO DE LLUVIA

La lluvia persigue sin cesar

Derramando con lenta precisión

No miente, no hiere

Solo es,

Solo es... fría.

La lluvia corre sin parar

Como besos perdidos

A cuerpos ajenos

No miente, no hiere

Solo es... dulce.

La lluvia invade sin prisa

Como el hurto,

Que son los besos arrancados

No miente, no hiere

Solo es.... descuidada.

La lluvia arropa, envuelve

Sin voz, sin llantos

Como los truenos de luz

Que se disparan entre neuronas lloronas

Solo es.... agonía.

Poesia Visual, una web de poesia infantil molt lúdica

Si voleu jugar amb la poesia us recomanem que es doneu un tomb per l'apartat "Juguem amb la poesia" d'aquest blog.

Hi acabem de penjar un enllaç que ens pareix molt divertit i lúdic. Es tracta de jugar amb la poesia visual, un estil poètic que no es sol treballar a classe ni a casa. En la web de Educalia hi ha un apartat, anomenat Poesia Visual, on hi dirèctament podem descobrir què és, exemples ben variats i com nosaltres i la gent menuda poden crear les nostres pròpies poesies visuals i, en aquest cas, virtuals. Està en castellà, però els poemes es podem crear en qualsevol llengua, com podreu comprovar.

La poesia infantil i juvenil, en un sentit ben ampli, va més enllà del rodolins, però de vegades el nostre desconèixement fa que acabem morint en els poemes amb rima forçada o amb la poesia més "superclàssica". Cal descobrir altres camps, que ens obriràn nous camins i en ajudarà a donar a conèixer, més global i lúdicament, la poesia als lectors infantils i juvenils -us recomanem visitar en aquest mateix blog, en la secció de "poetes" a Joan Brossa, gran mestre de la poesia visual; i a l'apartat de "Juguem amb la poesia", Els entra-i-surts, també de Brossa-.

Proveu a jugar...és molt divertit!