Versos al vent de la poesia

 Bufa el vent i arrossega la tardor que poc a poc va enlairant-se entre gotes de pluja i rebolica de fulles. Bufa el vent i ens porta poesia.

Passa vent

(Clementina Arderiu)

Passa vent, cosa sinistra

qui et pogués mai deturar!

Tota la casa em fa trista

el teu malastruc xiular.

*

Truquen amb mà forta

(Maria Martorell)

Truquen amb mà forta

qui truca la meva porta?

El vent, el vent,

el vent furient!

*

El vent

(Joan Salvat-Papasseit)

Veure el vent despullant plàtans

sense motiu ja és un calfred,

i si ens atrapa al vespre un xàfec

sota els balcons plora un barret.

La il·lustració és d'Anna Golub.

El meu cant, poema de Clementina Arderiu

El meu canta, alegre o trist... és el meu cant -il- de Morin Zasly-

El meu cant
( Clementina Arderiu)

 De no cantar
jo m’entristia:
per mi és el cant
tal com el pa
de cada dia.

És un parany,
una ferida.
Cada cançó
s’emporta un tany
de ma florida.

Però què hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar
tota ma via.
 

Dia del llibre: una rosa, un llibre, un drac i un poema

Hui és dia de festa major per al llibre i per a Catalunya. Celebrem el Dia del Llibre i cal fer-ho com cal: comprant llibres, llegint i regalant roses. Sobrevolant per llibreries, fires del llibres i biblioteques trobareu al drac, un animalot màgic que aquest any va repartint de la seua boca roses, com ens ho mostra la esplèndida il·lustració d'Elena Ospina.

Feliç i meravellós Dia del Llibre! Cantem-ho amb els versos de Clementina Arderiu:

Cançó
(Clementina Arderiu)

Tintada de verd,
primavera!
La rosa ja és
en presència;
la rosa ja és,
meravella!,
esquinça la son
i batega;
nomes cal un nom
per bandera.

La primavera, poesia de Clementina Arderiu

La primavera

(Clementina Arderiu)

He desertat de ma ribera
-oh, por, la por!
-la tendra fada remeiera-
remei i olor.
Per qui ens ha pres la primavera

no hi ha perdó.

Digueu-me sí,
digueu-me no.

Les flors abans escotorides
-abril, setí-
llangueixen com les nostres vides,
sense destí,
que ni de somnis són ardides
-ho eren ahir.

Massa dic no,
massa dic sí.

L'emboirament que ens acompanya
-ai, la claror!-

batalla perd, batalla guanya

-quina remor!

La primavera se'ns fa estranya,

i el sí i el no.

Qui ens ha afollat la primavera

no té perdó.

La il·lustració és de Danielle Paré.