Bufa el vent i arrossega la tardor que poc a poc va enlairant-se entre gotes de pluja i rebolica de fulles. Bufa el vent i ens porta poesia.
Passa vent
Passa vent, cosa sinistra
qui et pogués mai deturar!
Tota la casa em fa trista
el teu malastruc xiular.
*
Truquen amb mà forta
(Maria Martorell)
Truquen amb mà forta
qui truca la meva porta?
El vent, el vent,
el vent furient!
*
El vent
Veure el vent despullant plàtans
sense motiu ja és un calfred,
i si ens atrapa al vespre un xàfec
sota els balcons plora un barret.
La il·lustració és d'Anna Golub.
1 comentari:
No té pressa
No té pressa el ventijol
en enllestir el seu viatge,
no porta cavall ni patge
ni demana per a ell sol.
Com les fulles allargassen
aquest fet del davallar,
en un llit han de restar
fins que la fredor les guanye.
Publica un comentari a l'entrada