Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de mitjans transport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de mitjans transport. Mostrar tots els missatges

4.6.16

Chu-cu-chú, chu-cu-chú: nos subimos al tren de los versos

Hui pugem al tren dels versos i poc a poc avancem per la poesia, des de menudets, per un camí ple de paraules.
Chu-cu-chú, chu-cu-chú
 
Chu-cu-chú, chu-cu-chú.

Yo soy un trenecito
que sube la montaña
que vuela por el aire
que nada por el agua.

Yo llevo mis vagones
cargados de ilusiones
de pájaros y flores
de gatos y ratones.

Chu-cu-chú, chu-cu-chú
Chu-cu-chú, chu-cu-chú.

Veo una cabaña
una cabra loca
una cucaracha
una mariposa.

En mi maquinita
me falta un botón
por mi chimenea
canto mi canción.

Chu-cu-chú, chu-cu-chú
Chu-cu-chú, chu-cu-chú.

He visto una gamba
bailando una samba
he visto un delfín
haciendo pipí.

Una pescadilla
un beso me da
después se ha marchado
me he puesto a llorar.

Chu-cu-chú, chu-cu-chú
Chu-cu-chú, chu-cu-chú.

La il·lustració és de Kakel.

4.10.13

Poemes viatgers: llibre de poesia infantil de Joaquina Barba


Per aquest divendres tenim una nova recomanació: Poemes viatgers, un llibre de poesia infantil de Joaquina Barba, amb unes simpàtiques il·lustracions de Noèlia Conca i publicat per Edicions Bullent.

Poemetes per als més menudets, versos que ens inviten a visitar el país dels somnis i la imaginació, un lloc on tot és possible i on podem trobar-se personatges d'allò més estranys. Un llibre molt recomanable per començar a endinsar-se en la poesia amb la nostra llengua. Us fiquem un tastet:

El tren màgic
(Joaquina Barba)

XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren que xiula
em ve a arreplegar.
Amb tanta pressa
on em portarà?

 XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren que canta
ja ha arribat,
obri la portas
perquè pugui jugar.

XUC, XUUC, XUCUXUCUXUC.
El tren s'atura,
he de baixar,
a l'estació dels somnis
em vull quedar.


14.11.11

En filereta: els xiquets creen poemes / En fila: los niños crean poemas


 En fila
(Consuelo Armijo)

Por la calle va un coche
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que va detrás de otro coche,
que ya debe de estar en Perpignan.

Aquest model de poema és perfecte per començar a crear, els xiquets i xiquetes més menudets, els seus primers poemes. La seua estructura senzilla i repetitiva és fàcil de canviar i ens permet crear un nou poema. Us fiquem diversos exemples:

 En fila
Por la vía va un tren
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que va detrás de otro tren,
que ya debe de estar en Perpignan.

En fila
Por el cielo va un avión
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que va delante de otro avión,
que está despegando de Perpignan.

En fila
Por el campo va una hormiga
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que va delante de otra hormiga,
que está muy cansada de trabajar.



Podem fer-ho també en català:

En fila
Pel mar va un vaixell
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que va davant d'altre vaixell,
que ja està aplegant a Canadà.

En filereta
Per la biblioteca va un ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que va darrere d'un altre ratolí,
que està llegint al racó de la poesia.

En tirereta
Per la muntanya vola un olibà
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que va davant d'altre olibà,
que s'ha oblidat les ulleres al niu.



 Dona tan de joc i és tan fàcil crear un nou poema que suposem que la classe es pot omplir de poemetes, diferents, personals i originals. S'animeu a escriure'n? Ja ens conteu!

Les il·lustracions són de João Vaz de Carvalho.

4.5.10

Trenes: llibre de poesia infantil d'Ana Romero en Ediciones El Naranjo

 

 
 
Us volem recomanar el llibre de poesia infantil Trenes, publicat per Ediciones El Naranjo (Mèxic, però que podem comprar ací sense cap dificultat), una deliciosa obra, en format d'àlbum poètic il·lustrat, amb versos que van passejant pels rails de les fulles en blanc, poemes d'Ana Romero amb unes magnífiques il·lustracions de María del Mar Hernández. Trobem molts poemes i versos dels trens. I és que hi ha de tot tipus! Sembla que tinguen màgia pròpia i que l'autora tan sols hi haja ficat el pessic de paraules amb ritme per a que cobren realitat. Tot en un sospir, tancant els ulls i deixant escoltar el xiulet del tren. Un llibre que ens ha encantat i que cal ficar a les mans i ulls dels xiquets i xiquetes (també dels majors, doncs el tipus de poemes són d'aquests que no tenen edat). Per tal de que se n'adoneu un poc del seu contingut, hem muntat un slideshare presentant-vos el llibre. Desitgem que us agradi! Com diu un dels poemes: 
 
Si los tomas no los sueltes  
que en los trenes no hay boletos 
si los compras no te sirven  
¡nadie dijo de monedas!  
usa el verso y esas otras maravillas  
pincha el viento que te envuelve  
sólo un salto  
y estás listo para entrar.
Trenes
View more presentations from Salvia.

5.3.10

El tren: vaivé de versos pels rails de la poesia


El tren també és tema per a versificar. Al fòrum E.P.I.T. Enfermos de Parkinson de Inicio Temprano, Campanilla, una poeta espontània ha escrit aquest poemeta del tren, que ens ha encantat. Esperem que a vosaltres també us agrade.

El tren
Corre por los campos,
cruza las fronteras,
se esconde en los túneles,
sube por las laderas.
Como una serpiente
que va zigzagueando,
lleva incertidumbre,
dicha amontonando.
También la tristeza,
la dulce inocencia,
la vejez tranquila,
sonrisa lozana
de dulce juventud.
Cuántos largos rieles
de afectos humanos,
como en una caja
los recoge aquel tren.

La il·lustració és de Toru Fukuda.

10.10.09

Autologia poètica: llibre de poesia sobre automòvils


Hi ha gent que amb el soroll del motor d'un cotxe o una moto troben poesia, però es que a més hi ha poetes que versifiquen també els automòvils. Tant és així que podem trobar una Autología poética. Antología de la poesía sobre automóviles, escrita por autores españoles de expresión castellana, editat per Los libros de Fausto (1998); per als apassionats dels autos i, per què no, de la poesia.


Automóvil
(Concha Méndez)
Una cantata de bocina.
Gusano de luz por la calle sombría.
Los ojos relucientes bajo la noche fría.
Reptil de la ciudad que raudo se desliza.

La il·lustració és de Toyz Machin.

17.10.07

Las cosas que odio y otras exageraciones, llibre d'Ana Maria Shua

Un poema dedicat a tots els pares i mares que amb "molta paciència" viatgen en cotxe amb els seus fills. Una experiència inoblidable, us ho asseguro. Però... que opinen ells d'aquests viatges?
Ana María Shua (Buenos Aires, Argentina, 1951), al seu llibre Las cosas que odio y otras exageraciones, ens ho versifica amb molt d'humor. Aprofitem per a recomanar-vos la lectura d'aquest llibre de poesia infantil, doncs estem segures que els poemes us agradaran, a grans i menuts. Cea una emaptia total en l'univers infantil. El llibre està editat per Alfaguara (Argentina, 1998). Les il·lustracions d' O´Kif (Alejandro O´Keeffe) arrodoneixen l'humor dels poemes.

Odio viajar en auto

Viajar en auto es bobo,
no es nada divertido,
y de tan aburrido
es casi parecido
a no poder dormir:
¡yo quiero haber llegado
pero no quiero ir!

No quiero contar autos
como ovejitas blancas
que saltan una cerca
que pasan, que pasamos
que van para otro lado,
no quiero ver las torres
de la electricidad
volando tan veloces
que no alcanzo a contar.

Y mi hermanito llora,
papá siempre se enoja,
mamá nos grita basta,
y siento olor a nafta
y quiero irme a mi casa.

Si miro a la distancia
parece que la ruta
está toda mojada.
Mamá dice "Qué lindo,
eso es un espejismo".
A mí me da lo mismo:
ni me parece lindo
ni me parece bello
para ver espejismos
en vez de andar en auto
prefiero ir en camello.