Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sàlvia del Berri. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sàlvia del Berri. Mostrar tots els missatges

30.4.22

Joc de lluna: poesia infantil sobre la lluna

 

 

Cada mes la lluna juga amb nosaltres. Des de la foscor de la nit va fent-se, poc a poc, rodoneta per anar després amagant-se fins desaparèixer. La nit sempre l'encobreixUn llunàtic joc amb el que cada nit ens invita a jugar. 

Bona nit, lluna!


Joc de lluna

(Sàlvia del Berri)


La lluna rodona,
minva, decreix,
es torna invisible
i desapareix.

On és? 
 
La il·lustració és de Cecilia Cavallini.

24.10.18

Dia de la Biblioteca, 2018: celebrem-ho amb poesia


Vine a la biblio,
hi trobaràs
moltes històries
que et faran pensar.

Obri la porta, 
obri la ment
i llig a la biblio
en qualsevol moment.

Podràs estudiar
i també connectar,
música escoltar
i pel·lis mirar.

Trobaràs amics
amb qui gaudir,
companys d'aventures
i junts llegir.

Vine a la biblio!
Vine!

Poèticament volem celebrar amb tots vosaltres el Dia de la Biblioteca. Una iniciativa de l'Associació Espanyola d'Amics del Llibre infantil i Juvenil que va tenir el seu origen en l'any 1997. Des de llavors, Amics del Llibre s'ha esforçat a donar a conèixer i reconèixer la tasca de les biblioteques, els seus serveis, els seus recursos professionals i agrair i reconèixer la tasca dels bibliotecaris i les bibliotecàries. Enguany la celebració tindrà lloc a la biblioteca "Ramón Pérez d'Ayala" (Oviedo) i comptarà amb la participació de bibliotecaris, escriptors, il·lustradors, narradors d'històries, editors, professors, membres de l'associació, responsables polítics i entitats que fomenten l'ús de les biblioteques.

El pregó d'aquest any, que reproduïm a continuació, és obra de l'escriptor Gonzalo Moure (Premi Cervantes Chico 2017), i el cartell ha estat realitzat per l'il·lustrador Alfonso Zapico, Premi Nacional de Còmic el 2012.

El día de la luz
Vengo del desierto del Sáhara, de inaugurar una biblioteca. Está en Dajla, el más alejado, el más olvidado de los cinco campamentos de refugiados saharauis. Es la cuarta biblioteca que construimos, y es preciosa. En el centro hemos plantado árboles, para que los niños y los jóvenes del Sáhara puedan experimentar el gozo de sentarse a su sombra a leer un libro. No queremos que esa biblioteca sea ningún “templo de silencio”, sino más bien un espacio para del sonido, para el ruido. Una biblioteca que ya es el lugar más hermoso del campamento. Un espacio para desear ir a buscar lectura, pero también amistad, sueños compartidos. Incluso amor. Un lugar en el que enamorarse mirando unos ojos por encima de un libro. Porque al fin y al cabo, la biblioteca es el lugar en el que se descubre al otro, de papel o de carne.

En una película inolvidable, la mejor película de ciencia ficción de la historia, 2001, una odisea del espacio, aparece un monolito cada vez que el hombre se dispone a dar un salto cualitativo. Kubrick, su director, debería haber puesto un libro en su lugar. Porque han sido los libros los que han marcado el ritmo de los cambios del ser humano. Porque el libro es el laboratorio del hombre, el lugar en el que se experimenta con emociones, descubrimientos, utopías, apuestas. Somos lo que somos porque hemos pensado y escrito sobre cómo ser y sobre cómo no ser. Y seremos lo que pensemos, lo que piensen y escriban las próximas generaciones.

Así que una biblioteca no es solo un lugar en el que invitar a leer, sino también, o por eso, un lugar en el que invitar a escribir. Las bibliotecas del siglo XXI son, pueden ser, tienen que ser el semillero de nuevas novelas, nuevos monolitos, mojones de nuestro futuro. Si el siglo XX fue sin duda el siglo de la lectura, el siglo XXI puede llegar a ser el siglo de la escritura, ya lo está siendo.

Por todo eso construimos bibliotecas en los campamentos del desierto. Porque no son solo para los saharauis. Las paga nuestra sociedad civil, mediante socios adultos, y mediante actividades solidarias en colegios, institutos y bibliotecas. Y los alumnos y lectores que las sufragan se hacen conscientes de lo extraordinario que es tener una biblioteca, aprenden a valorar la suya, a defenderla. Cada biblioteca del desierto tiene detrás a miles de niños, jóvenes y adultos que la han hecho posible con su pequeño esfuerzo. Sumando. Cada lector saharaui tiene a su lado a miles de lectores, más conscientes de la importancia de una biblioteca, porque con su trabajo se ha construido una, en un clima y un lugar tan hostil.

Piensa en tu biblioteca. Hubo un día en el que esa biblioteca no existía. Alguien la soñó, luchó por ella, la llenó de libros y también de sueños. Hazte del equipo de ese alguien que la hizo posible, lucha por un mundo en el que no haya un ser humano que no tenga cerca una biblioteca, o un amoroso bibliobús. Que no haya un solo niño, joven o adulto, que no roce la mano de una bibliotecaria que le aconseje, que le oriente en el laberinto. Que es lo mismo que decir que no haya un solo ser humano conectado a lo que fue, lo que es y lo que será.

En tu mano hay millones de manos, estrechando la tuya, acompañándote en el camino. Tiernas o callosas, pequeñas o grandes. En el libro que te espera en la mesilla de noche o junto al sofá, hay millones de libros. Ingenuos o complejos, humildes o lujosos. Pero todo preciosos. Conectados todos por un invisible hilo de plata que une mano con mano, estantería con estantería, un hilo inacabable y luminoso. Inacabable, y así sea. Hoy es el Día de la Biblioteca, que es lo mismo que decir El día de la Luz.

Quedeu tots i totes invitats/des a visitar la biblioteca i llegir molt, el 365 dies de l'any.

5.4.15

Dia de Pasqua: es mengem la mona, juguem i cantem. 100 jocs tradicionals popular amb les seues cançons



Ací em pica,
ací em cou,
i ací t'esclafe l'ou

Hui és dia de Pasqua, dia de sortir al camp amb bona companyia, passejar i jugar, cantar i menjar-se la mona.  És un bon moment per a recuperar els jocs tradicionals i populars que van perdent-se. Molts d'aquests jocs, com ja sabeu, van acompanyats de cançonetes -de les que a vegades ni se'n recordem-

Us recomanem que llegiu el llibre digital Joc de jocs. 100 jocs populars i tradicionals, recollits i seleccionats per Teresa Amat i Josefina Guerrero i editat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, Centre de Normalització Lingüística Ca n'Ametller. Trobareu un grapat de jocs dividits en diferents seccions: jocs de falda, jocs de rotlle i balls rodons, cançons electives i eliminatòries i altres jocs. Cada joc està explicat i aporta la seue cançó amb la partitura.

Jugar una bona colla a la natura és molt divertit i ben diferent a fer-ho sobre l'asfalt o el cement de les ciutats. L'entorn ens invita a recuperar eixos jocs nostres que van perdent-se. I, entre joc i joc, es mengem la mona.

...
Visca la mona de Pasqua!
Aquest pastís tan preuat,
que agrada a grans y petits
i en un no-res és menjat.
 *
...
Menjarem la mona
que ens han regalat,
trencarem els ous
damunt del teu cap.
 

Poemes de Pasqua per gaudir del camp i dels jocs populars, refranys i dites populars de Pasqua que en remunten als nostres arrels, cançons populars típiques de pasqua. És temps de disfrutar amb els amics i la família.

20.4.14

La mona de Pasqua, el joc i la poesia


Diumenge de Pasqua, diumenge de jocs -il. Robert Wagt-

Les nostres tradicions gastronòmiques festives són boníssimes. Ara és Pasqua i toca... menjar-se la "mona". A Catalunya és tradició que els padrins regalen aquest pastís als seus fillols, ací a València són els adults els que la regalen: pares, tios, avis, etc. Recorde que de menuda juntava en Pasqua un grapat de mones, totes fetes en casa, que estaven riquíssimes.

No volem que s'acaben estes tradicions, però volem afegir-li poesia. Tenim dites i refranys de Pasqua, cançons populars de Pasqua i poemes pasquers.

Diumenge de Pasqua, diumenge de mona -il. Roser Calafell-
La mona de Pasqua
(Sàlvia del Berri)

Diumenge de Pasqua,
diumenge festiu,
diumenge de mones,
de jocs col·lectius.

Menjarem la mona
que ens han regalat,
trencarem els ous
damunt del teu cap.

Aprofite per a recomanar-vos un llibre d'Antoni Dalmases, La mona, en l'editorial Cruïlla. En el llibre Helena explica a Xiu, una companya d"escola que ha vingut de la Xina, què és una mona, tot en rodolins.


24.10.13

Dia de la Biblioteca, 24 d'octubre de 2013: poesia sobre la biblioteca

Dia de la Biblioteca (il. d'Eva Vázquez)

Hui, 24 d'octubre, celebrem el Dia de la Biblioteca, tota una festa de la lectura. És una festa per als lectors i per als bibliotecaris i bibliotecàries. En un temps de retallades i megaapretades de cinturó, en que la gent necessita més que mai els seus fons actualitzats i els serveis gratuïts que presta, volem reivindicar des d'ací la importància de fomentar la lectura invertint en recursos documentals i humans, en nous serveis digitals, en formació lectora... tot per a tenir una societat avançada, crítica, democràtica, reflexiva, igualitària, tolerant, on tothom tinga accés a la documentació fàcilment -amb independència del seu nivell econòmic-. La cultura i l'educació són bens que engrandeixen a una societat i un dels primers factors per avaluar als països. S'invertim en les biblioteques estem invertim en cultura i educació, estem invertint en el nostre present i en el nostre futur; si no ho fem així... sense dubte: estem hipotecant el nostre futur i el futur de moltes generacions.

I fem festa amb la poesia, amb la paraula i el sentiment que ens ofereixen els versos. Bon dia , passeu, passeu, entreu a la biblioteca... a més ací trobareu poesia de la biblioteca.

La biblioteca
(Luis de Horna)

La Biblioteca es un anaquel
llena de libros para leer.

Porque los libros de uno en uno,
van desde Safo hasta Unamuno.

Saben de Alicia, de don Quijote,
de Blancanieves y del Coyote.

Del Dante ese de La Comedia,
Bécquer o Lorca o Gil de Biedma...

Libros, más libros, muchas palabras
y todas tuyas cuando los abras.

Con ellos dudas, recapacitas,
piensas, razonas y hasta meditas.


Esto parece que es una broma
pero de pronto te haces persona.

Passeu, entreu a la Biblioteca (il. de Sim Kyoung Sik)
Del llibre de poesia infantil -digital-, Volen versos, que vàrem editar -on trobareu molts poemes sobre la biblioteca-, hem copiat aquest poema:

La biblioteca
Passeu,
entreu,
és casa nostra,
casa de tots.

Portes obertes
i camins per traçar .
Tresors amagats,
saviesa a grapats.

Màgia de lletres
amb cor de colors.
Llum per a xiquets
i per a grans inquiets.

Passeu,
entreu,
tot un món
us està esperant.

5.5.13

Un món de besades: poema per a les mares

 

Volem festejar el dia de hui amb un món de besades i poesia per a totes les mares, besades de colors i sabors, besades especials per agrair tot l'amor que dia rere dia ens donen. Les mares són úniques, especials, màgicament genials i els regalem allò que a elles més els agrada: un grapat de somriures i moltes besades.

 Un món de besades

Tinc moltes besades:
besades sinceres,
besades senceres,
besades menudes, 
besades peludes,
besades rosades,
besades morades,
besades rodones
plenes d'aromes.

Tinc també besades
dolces, 
vermelles,
salades,
rimades,
que volen com fades.

Besades amb pessigolles,
besades suaus com plomes,
besades tendres
per al dilluns i el divendres,
besades i més besades
un món ple de besades
totes per a ma mare. 

La il·lustració és d'Evangelina Prieto.

21.6.12

L'estiu: enredra't amb la poesia i gaudeix


Ja està ací l'estiu i amb ell les vacances, el temps de joc i lectura, de rialles i banys, d'excursions i viatges, de descans... Ballant, ballant ve l'estiu i sempre riu.

L'estiu
Riu, riu
que ve l'estiu
ballant altiu.

Vesteix...
de roig,
de sol;
de blau,
de cel;
de verd,
de mar;
de groc,
de blat;
de blanc,
de cranc.
No,
el crac no va de blanc,
però també ve ballant.

La il·lustració és de Francesca Cavallaro.

6.3.12

Què és necessita per ser mestra?: activitat de poesia infantil a classe


Els i les mestres tenen moltes i molt bones qualitats que dia a dia transmeten als seus alumnes. Però... què es necessita per a ser mestre / mestra? Doncs segur que els vostres alumnes ho saben molt requetebé. Feu la prova i pregunteu-ho.

Amb les respostes de tots ells podem fer un gran poema, com aquest, Per a ser mestra, tot jugant amb les qualitats dels mestres i les qualitats que destaquen en altres professions. Un esquema senzill que fàcilment es pot seguir, divertit i que ens porta a molta reflexió. Comencem...


Per a ser mestra
es necessita
un gran somriure.

-No, això
és per a ser pallasso.

Per a ser mestra
es necessita
una gran veu.

-No, això és
per a ser cantant.


Per a ser mestra
es necessiten
unes llargues cames.

-No, això
és per a ser esportista.

Per a ser mestra
es necessiten
grans ulls per veure-ho tot.

-No, això 
és per a ser detectiu.

Per a ser mestra
es necessita
...
Ens encantaria que vosaltres, entre tots, continuareu el poema i ens envieu, o ens deixeu en els comentaris, les vostres creacions. Val?

La il·lustració és de Nicoletta Costa.

25.1.12

Un regal molt poètic: poema i il·lustració de Dolors Todolí


Editar aquest blog, dia a dia, té moltes sorpreses boniques! Mireu aquest poema i la il·lustració que ens ha regalat la nostra amiga Dolors Todolí. Què boniquet!!!!! Moltíssimes gràcies Dolors. Volem compartir amb vosaltres els nostre regal poètic.

La bruixa Dolors,
viu en un bell jardí,
de bipliopoemes
i blibliocolors,
obert per a tú
d’hivern fins l’estiu.

Herbaris de fades,
memòries d’arbres,
mentides il·lustrades
i paraules
que se’n van de vacances.

Qui dóna
més per menys?

Llibres d’etiqueta,
petits conills blancs ,
un peix irisat,
i un mig pollastre
que sols vol casar-se
amb la filla d’un rei.

Qui dóna
més per menys?

Alfabets d’art,
un soroll blanc,
un món del revés
i un punt vermell.
Llibres a les mans
de nans i gegants

Qui dóna
més per menys?

Ostres avorrides,
pirates
i dracs
animals de pluja
i donyets cantants.

Qui dóna
Més per menys?

(Dolors Todolí)

10.1.12

100 poesies per a tot l'any: poemes infantils per il·lustrar


La lluna no vol dormir, vol poemetes llegir (il. An Candaele)

Hui us volem presentar un projecte educatiu i poètic que ens sembla molt original, sobretot per la seua immediates a l'hora de portar-lo a l'aula. Es tracta de 100 poesies per a tot l'any, un projecte i un blog de M. Dolors Todolí. De què es tracta? Doncs d'arreplegar 100 poemes infantils i els seus alumnes les il·lustren. 

Així que cal que s'animeu i deixeu al blog algun poemeta, que desprès veureu com els xicotets artistes el fan seu i l'il·lustren.Versos i colors: genial! És una molt bona idea per a fomentar la poesia infantil. Podeu enviar-los en castellà o en català i van adreçades a xiquets de 0 a 6 anys.

Des d'ací volem enviar-los el nostre poemeta, la nostra xicoteta aportació. Esperem que els agradi.

Llunilectora
(Sàlvia del Berri)

La lluna no vol dormir,
vol poemetes per a llegir.

Poemes de princeses i dracs,
d'un gegant amb nas de nap,
 i d'estrelles ballarines
amb ullets com mandarines.

I vosaltres?
Què voleu per dormir?
Segur que amb els pares llegir!
Llegir, somiar i dormir.

S'apaga la llum.
Bona nit!

22.4.10

Sant Jordi, la princesa i el drac: poema reescrivint la llegenda


Tots coneixem la llegenda de Sant Jordi i el drac, però hui us proposem fer un tomb a la història i que els seus protagonistes assumisquen un paper diferent en la narració. Podem crear la nostra pròpia història en forma poètica, com aquesta que hem creat nosaltres:

Sant Jordi, el drac i la princesa
(Sàlvia del Berri)

Cavalca el cavaller,
valent,

buscant al drac,
audaç,

per rescatar la princesa,

bella.
S'estableix la lluita,

cruenta,

i neix la rosa

roja.

La història canvia...

Reescrivim la història,

nova.

Hi ha una princesa,

valenta,

que s'enamora del cavaller,

bell,

company d'un vell drac,

desdentat.
Tots tres són lectors

llavors...

Se'n van de passeig

el vint-i-tres d'abril

quan la rosa floreix

i de llibres hi ha mil.

I vosaltres, com reescriviu i/o adapteu la llegenda?

La il·lustració és de Razz.

8.11.08

20.9.08

Poesia en el Dia Mundial de l'Alzheimer: Papallones en la boira

Papallones en la boira
(Sàlvia del Berri)
Digueres adéu als teus records
amb un somriure als llavis,
sense adonar-t'en
que era dir adéu
a tota una vida.

Una boira t'envolta,
tan espesa,
tan fonda,
que no et deixa
ni reconèixer el meu nom.

Dona'm la mà, estas lluny,
jo sempre estic ací.
El meus ulls són els teus.
Papallones de colors
belluguen el nostre avui.

Aquesta poesia està dedicada a totes les persones que pateixen aquesta greu malaltia, l'alzheimer, incapaços de llegir el poema, però que sempre hi tenen al seu voltant als seus familiars i amics que com papallones de colors donen llum i alegria als malalts. I també està dedicada a tots els seus cuidadors que, amb molta paciència i carinyo, s'arroseguen entre aquesta espesa i pesada boira de l'oblit donant llum i vida als malalts.
La il·lustració és de Mask (1996) i pertany a una exposició realitzada en Filadelfia de diferents artistes tractant el tema de l'Alzheimer.

31.8.08

Tornada de vacances: poesia dins la motxilla

Ja s'han acabat. Hem viatjat, passejat, caminat, vist, xerrat, escrit, fotografiat, menjat,... hem viscut l'estiu, en tota la seua plenitut i solejament, tot a les vacances d'aquest mes que hui finalitza. Però no sempre la tornada és el fi, com el conte de Sergi Pàmies on el personatge gaudeix més en la preparació del viatge que en record.

Tornada de vacances
(Sàlvia del Berri)
De tornada a casa
porta el records a la motxilla
i, al seu cap,
les images del proper viatge.

Sempre és un inici,
la tornada no existeix.
Tan sols les fotografies
deixen testimoni
dels records quasi esborrats.
La il·lustració és de John Devine.

29.8.08

Joc de cranc, poesia infantil

A bona hora del matí, quan ningú el veu, el cranc gaudeix de les ones com un autèntic surfiste. Després, es soterra a l'arena a descansar, sempre mirant les ones. Un secret que esguarden les ones.
Joc de cranc
(Sàlvia del Berri)
Ona va, ona ve,
a la vora de la plaja
el cranc es diverteix.
Ona va, ona ve,
en un balancí d'aigua
al cranc s'engronseix.
De matinada,
el cranc surfista,
aflueix.

La il·lustració és de Liz Conrad.

7.5.08

Somni, poema nocturn infantil


Somni
(Sàlvia del Berri)

Penjant d'un fil
s'engronsa un somni
cada nit.

Les estrelles,
juganeres,
l'empenyen.

La lluna,
descarada,
li pica l'ullet.

La il·lustració és d' Irisz Agocs.

25.3.08

La màgia del teatre, poesia infantil per al Dia Mundial del Teatre


Per tal de celebrar el Dia Mundial del Teatre (el proper 27 de març), des d'aquest raconet de poesia infantil i juvenil, volem donar-li un fort reconeixement i un gran aplaudiment a tota la gent que d'una o altra manera, directa o indirèctament, ens fa particip de la seua màgia. Una màgia en la que també cal endinsar als xiquets i xiquetes per a contagiar-los des de ben menudets. Cal anar al teatre, gaudir en directe de les representacions.
Us regalem una poesia infantil sobre el teatre i la seua màgia.

La màgia del teatre
(Sàlvia del Berri)

¡Amunt el teló
i que comenci la funció!

El públic està preparat
per a veure teatre versificat.
Les xiquetes i els xiquets
a la butaca no paren quiets.

S'alça el teló
i un món de meravelles
ens espera a la funció.

Hi ha gats llepaplats
disfressats de rentaplats
i formigues amb pigues
carregant unes figues.

Apareix per damunt el sol
penjant d'un fil al trespol,
seguit d'un cor d'estrelles
que hi fan meravelles.

Arraulit en un cantó
plora un robot de llautó
perquè ha perdut el paper
i ara no sap que fer.

El director mira estupefacte
esglaiat per l'impacte.
¿Què fer?
¿Què dir?
Silenci.
Ni una mosca,
ni un sospir
Tothom quiet!

Però el públic arranca ràpid
amb un aplaudiment intrèpid.

El director surt a escena
i saluda amb els actors
tots sumant una centena.
Ara el robot ja riu
amb somriue electriu.

La funció s'ha acabat
malgrat el text inacabat
i tot mal recitat.

Però al cors dels xiquets,
guardada en sarronets,
resta la màgia
que contagia...
¡La màgia del teatre!
La il·lustració és de Mara Cárdenas.

19.3.07

La rosella, benvinguda primavera

Rosella, foto de Toni Bra

La rosella
(Salvia del Berri)

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Vestida de vermell,
taques de color
damunt d’un mantell
virolat de verdor.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!

Eclosió de roig
flor de senzillesa,
i primerenc goig
de modesta promesa.

Quina meravella,
la rosella,
tan bella!