Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Graciela Genta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Graciela Genta. Mostrar tots els missatges

22.6.20

Poemas para Jazmín, llibre de poesia infantil de Graciela Genta


Hui anem a recomanar-vos un llibre de poesia infantil que podem llegir, i descarregar-se, digitalment. Poemas para Jazmín és un poemari de Graciela Genta, poeta uruguaia, que li dedica a la seua neta. Està editat per A.U.L.I. (Asociación Uruguaya de Literatura Infantil-juvenil), dins de la seua col·lecció Tente en el aire.

Versos infantils propers a l'univers de la infància per la seua temàtica i estructura: animals, cançons de bressol, les estacions de l'any, etc. Poemetes per encetar un estiu que desitgem que estiga ple de poesia.

Hoy
(Graciela Genta)

Hoy me pondré de sombrero 
una roja cacerola 
adornada con dos plumas
y veinticinco amapolas. 

Me pondré zapatos verdes, 
verdes como la escarola 
y los cordones serán 
de fucias hierbas y hojas. 

Así vestida saldré 
a jugar con las palomas 
y volaré por las nubes 
en sus alas de magnolias.

*

Luna de lata
(Graciela Genta)

La luna de lata
salió de paseo, 
los grillos le tocan 
un aire ligero. 

Y baila la luna 
entre los naranjos; 
se viste de encajes 
mientras va bailando.

 Después en puntillas 
anda por los charcos, 
se moja la enagua 
¡y hasta los zapatos! 

Y baila que baila 
entre los geranios, 
se hamaca en las rosas, 
se empina en un árbol.

¡Que luna, la luna 
de este tibio marzo! 
Se fue de paseo 
bailando… bailando.

*

Canción al pez pequeño
(Graciela Genta)

El pececito cruza 
como una flecha al agua, 
burbujitas lo anuncian 
brotando entre unas algas. 

¿Adónde va el pequeño 
pececito de plata? 
¿Qué caracol le espera? 
¿Con quién juega a la marcha? 

El pececito cruza 
como una flecha el agua; 
le quieren poner riendas 
las algas que lo abrazan. 

Pero el pez pequeñito 
se escabulle sin pausa 
y sólo son burbujas s
u carrera en el agua.



19.6.19

La lluna es refresca al mar... de la poesia / La luna se refresca en el mar... de la poesía, de Graciela Genta


La lluna, juganera, també vol refrescar-se al mar. Per una escala d'estrelles, i amb el banyador ficat, baixa per a bussejar amb el mapa de l'escuma.

Canción
(Gabriela Genta)

Por un tobogán
de estrellas,
la luna llegó
hasta el mar
y en una barca
de espumas
fue por mapas
de cristal.

La il·lustració és de Barbara Vagnozzi.

8.1.19

La luna está cosida con alfileres de frío... versos de invierno de Graciela Genta


Però quin fred està fent aquest mes de gener! Fins i tot la lluna porta bufanda (mireu bé el cel que segur ho podeu comprovar). Cap manera millor d'explicar aquesta fredor que amb la poesia.

Alfileres de frío

Una luna de aluminio
quedó prendida en el pino,
con alfileres de sombras,
con alfileres de frío.

En le mar juegan las olas
a tejer encajes niños,
mientras sonámbula vuela
una gaviota a su nido.

La il·lustració és de Toni Demuro.

8.10.18

Poesia de la tardor / Poesía del otoño


La tardor va omplint la natura i els carrers de fulles seques, joganeres i sorolloses, especialment divertides per a jugar amb la poesia.

Poema de otoño

Otoño de pies dorados
¿qué traje te has puesto hoy?
Mi pantalón de hojas rojas
y mi galera marrón.

Otoño de andar travieso
¿qué saco te has puesto hoy?
Mi saco de hojitas secas
que al correr hacen clic cloc.

¡Qué lindo que estás, otoño!
De amarillo y de marrón,
Si hasta pareces un niño
despeinado y juguetón.

Il·lustració de John Ripa.

7.2.18

El señor Invierno se pasea con su manto blanco y sus poemas


Sembla que l'Hivern desplega aquests dies tot el seu esplendorós poder. Fa fred, molt de fred. El senyor Hivern es passeja per tot arreu amb el seu mantell blanc i sembla que la poesia l'acompanya.

El señor Invierno
(Graciela Genta)

El señor Invierno tiene
un corazón de alelí,
sombrero grande de lluvia
y un paraguas de marfil.
En un tren de nubes negras
vino otra vez por aquí.
¡Qué corbata de rocíos!
¡Y qué roja su nariz!
El señor Invierno tiene
un corazón de alelí
y en su valija de frío
trajo un sobretodo gris.

La il·lustració és de Marjorie Pourchet.

20.5.16

Por las calles del ensueño siempre me pierdo... me acompañas con los versos?


 M'acompanyeu a passejar pel carrer de l'ensomni? Junts podem descobrir la gran quantitat de meravelles que perdem i retrobem, que no veiem però estan. Vinga, seguiu les petjades dels versos i endinsem-se.

Por las calles
(Graciela Genta)
Por las calles
                         del ensueño,
siempre me pierdo
                                y me encuentro;
voy con mis alforjas
                llenas
de duendes locos
                       y versos.
¡No llevo más
                       equipaje!
Me basta saber
                          que tengo,
una sonrisa
                              en los labios
y un corazón
                                    siempre abierto.
Por las calles
                               del ensueño,
siempre me pierdo
                                    y me encuentro:
ven conmigo
                           y ya verás
 me iré por la calle
calzando zapatos
                                            de trébol bien frescos,
llevaré un canasta
de uvas rosadas
y lilas que canten
                                        perfume de eneros;
y de mariposas
                                         que vayan y vengan
con la miel en el vuelo. 

Un día cualquiera
volveré a ser niña
y pondré en un saco
                                              todos los recuerdos.
Tiraré a las olas
                                           las noches sin luna
y hare con la lluvia
                                           un collar de besos.

Un día cualquiera…
Un día… de estos.

La il·lustració és de Soju Sor.

8.2.16

Las nubes descargan poemas: llueven versos


 Volem la pluja i mentrestant la esperem mirem com passen el núvols, a veure si algun descarrega.


Las nubes
(Graciela Genta) 

Corren que corren
las nubes,
el viento la empujó.
Después se volvieron lluvia.
¡Ah, qué fresquito
está hoy!

La il·lustració és d'Aurelie Guillerey.

16.11.15

Caen hojas de otoño teñidas de poesía / Cauen fulles de tardor tenyides de poesia



Malgrat la calor que està fent pel aquest Llevant mediterrani, que sembla més primavera que tardor, les fulles dels arbres van canviant de color i, poc a poc, lentament, tímidament, van caient. Estem en tardor i la catifa de fulles seques no pot faltar, com tampoc ho pot fer la poesia per tots els carrers.

Las hojas de otoño
(Graciela Genta)

Las hojas de otoño
el viento las lleva.
¡Qué viaje amarillo!
¡Qué alfombra ligera!
Yo voy por la calle
dorada y serena,
y cruje el otoño
con voz de hojas secas.

*

Otoño travieso
(Graciela Genta)

Tijerita traviesa
del viento
que en su mano
el otoño empuñó
y con ella cortó
las hojitas
que a la tarde
de oro vistió.

*

Lluvia de otoño
(Graciela Genta)

La tierra sedienta
se bebe la lluvia
que desborda suave
de una copa gris.
En un barco frágil
viajan hojas secas
un viaje de otoño
por mapas de zinc.


Les il·lustracions són d'Anna Silivonchik