Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andrés Díaz Marrero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andrés Díaz Marrero. Mostrar tots els missatges

27.9.13

Versos per saltar a la corda / Versos para saltar la comba


Estem perdent els jocs de carrer perquè ara és impossible que les xiquetes i els xiquets puguen jugar-hi. Són els parcs, espais reduïts i acotats, els únics llocs urbans on es pot jugar. És una llàstima! Hem canviat les rialles i jocs, les converses i crits pel soroll dels motors i les botzines -que lleig!-.

No ens resistim a gaudir del joc i del nostre folklore. Per exemple, saltar a la corda. Malgrat que aquest tipus de jocs sembla que s'han quedat reduit al  pati del col·le o a les classes d'Educació Física, no devem de perdre totes les cançons que van afegides al joc (feu memòria, hi ha moltes). Aquest suport poètic-musical no es valora lo suficient i és el que dona ritme al joc. Ara és responsabilitat nostra anar donant a conèixer aquests jocs, que mantenen el cos en forma, i les seues cançonetes, que mantenen el ritme poètic a la ment.

Us fiquem tres exemples de pomes que animen a saltar a la corda / saltar la comba. Què, s'animeu a saltar i poetitzar?

A saltar la cuerda
(Andrés Díaz Marrero)

Zumba que zumba,
viaja zumbando.
Se alza ligera
formando un arco.

Sube la cuerda.
Se oye un silbido.
La brisa juega
con mis amigos.

Golpea el suelo.
Yo pego un brinco.
¿Quieres gozar?
¡Salta conmigo!

*

¡A la comba!
(Gloria Fuertes)

Comba, comba,
la que gane, que se ponga,
la que pierda, que se vaya.

Vaya, vaya,
la valla del corral,
el pollo sin pelar,
la niña le echa sal.

Vaya, vaya,
la arena de la playa.
La niña con la ola,
sola, sola.

Vaya, vaya,
quien pierda, que se vaya.

Comba, comba,
Quien gane, que se ponga.



Salta la cuerda

Salta, salta la cuerda
salta a más no poder,
y si al saltar te enredas
entonces vas a perder.

Salta de buena gana
salta y no te rindas…
salta, salta, salta
brinca, brinca, brinca.


Saltando la cuerda
felices seremos
vamos a la merienda
y después saltemos.

Il·lustracions de Rebecca Cool.

23.10.12

Para curar el dolor... préstame un verso


Sembla que la poesia és cosa de quatre, però en realitat necessitem la poesia cada dia en la nostra vida. Poesia per llegir, per trobar-se i retrobar-se, per sentir... necessitem els versos per viure, per reconèixer els nostres sentiments, per donar cabdal a les emocions, per trobar les paraules precises del que sentim. Poeta, prestam un vers per...
Préstame un verso

Poeta, préstame un verso
para llorar mis heridas
con lágrimas encendidas
de luna y sol, de universo.
De todos busca el más terso,
el más dolido, el más puro,
el del rincón más oscuro,
el que mana del costado:
clavel albo ensangrentado
con qué romper el conjuro.

Conjuro cruel que me apresa
en las redes de un quebranto.
Poeta, préstame el llanto
para este mal que no cesa.
Dime si a ti te interesa
saber mis cuitas mayores
entender que mis dolores
causa son de su desdén
y en verso llorar también
conmigo penas de amores.

Amores, hiedra en pared
que se extiende en mis adentros
rumores, vías de encuentros
que se entrelazan en red.
Siento en el diluvio sed
veo oscuro el mediodía
la prenda que más quería
pagó a mi amor con olvido
dejóme el pecho dolido
lleno de melancolía.

Melancolía y tristeza
que se desborda en mi lecho.
Un verso, poeta, hecho
con la más ígnea sustancia;
con el ardor y fragancia
del incienso que se quema,
con la pasión de la gema
de ensangrentado rubí;
¡hazlo, poeta, por mí!
¡Dame tu mejor poema!

La il·lustració és de Kristy Anne Ligones

18.5.12

Canta la grilla, malgrat estar trista: poema infantil

Canten els grills a la nit... alegria o tristesa? (il. Studio Lolo)

La grilla triste
(Andrés Díaz Marrero)
Una grilla
se trepó
en lo alto
de una silla,
la silla
se le viró
y se rompió
cuatro costillas.

Pobre grilla
que quedó
sin silla, y…
cuatro costillas,
pobre grilla
que cayó,
por poco
se hace tortilla.

Triste se
quedó mi grilla,
pues, la silla,
se hizo astillas.
Triste astilla.
Triste silla.
Triste grilla
sin costillas.

2.6.10

Música, marxa, ritme i poesia... al fons del mar



També hi ha festa al fons del mar. Música i ball, poesia i ritme, per a celebrar que una estrella s'ha submergit, deixant el firmament sense permís, per a conèixer l'univers marí. Quina música els acompanyarà? Serà una rumba? Serà de jazz? Serà un fandango... un rock o un vals? Quina s'imagineu vosaltres?

Fiesta en el mar
(Andrés Díaz Marrero)

Suenan caracolas
flautas de coral.
Tocan lo tambores,
pulpo y calamar.

Baila que te baila
en suave compás
hay una estrellita
que brilla en el mar.

Mueve su ancha enagua
de blanco cancán
y a todos convida
con ella a bailar.

Se fugó del cielo
en noche de San Juan
sin que se enterará
don Sol, su papá.

Pues, cuando se entere,
¡ya ustedes verán!
que en la madrugada
la vendrá a buscar.