Es significatiu que els països centre i sud americans editen molta més poesia infantil i juvenil que nosaltres. Ara acaba d'editar-se un llibre de Bethoven Medina, Cerrito del amanecer, en l'editorial Katequil (Perú). És un poemari infantil i juvenil d'un gran poeta peruà que revisa la visió del món amb ulls de nen. Aquest és el seu primer llibre de poesia infantil i juvenil (desitgem que no siga l'últim). L'obra està dividida en tres parts: cerro de Sierra, cerro de Costa, cerro de Selva. Medina utilitza la paraula turó -cerro-, com a símbol del desenvolupament humà.
Por él debemos ascender;
por más curvos que sean sus caminos,
siempre nos guían a la cúspide.
----
Los cerros se unen formando nudos en la cordillera
porque se aman,
y el hombre cansado de subir bebe el azul,
y, eufórico, escucha el trueno que despierta su alma.
----
Y el hombre,
despierta, vive y duerme,
entre cerros,
ya empinados, ya extendidos
celebrando la existencia.
-----
La quebrada constituye una herida
de nuestro amigo cerro,
hasta ahí bajan a dialogar los luceros.
Poesia intimista, reflexiva, interessant, al marge del didactisme i la pedagogia intencionada.
