25.5.20

Versos para comérselos: llibre de poesia infantil de Sagrario Pinto


Acaba de sortir d'impremta el llibre de poesia infantil Versos para comérselos, de Sagrario Pinto, amb unes requetesimpàtiques il·lustracions de Teresa Novoa, editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la col·lecció Sopa de Libros.

Poemes per a mullar pa i xuclar-se els dits. Versos sobre aliments, sobre estrís de cuina, receptes per a menjar bé, per a compartir i no oblidar. Poesia ben pastada des de la cuina, el cor de la casa. Un llibre molt recomanable per a compartir adults i menuts... mentre cuinem.

Us deixem un tastet... i bon profit!


Los huevos
(Sagrario Pinto)

Dos huevos con puntillitas
bailan en una sartén.
Clic, clac, van marcando el ritmo
 como si fuese claqué.

Sobre la pista de aceite,
¡qué bien deslizan los pies!
Y la espumadera, atenta:
¡no se vayan a romper!


Los garbanzos
(Sagrario Pinto)

A la rueda, rueda,
cuecen los garbanzos,
 pequeños, redondos,
rugosos y blancos,
dentro de la olla,
en su rico caldo.

Con dos zanahorias,
 un diente de ajo,
una cebollita
y un poco de apio,
a la rueda, rueda,
cuecen los garbanzos.

Chus, chus, cuchichean.
Y van engordando…
El garbanzo negro se huele algo raro
y, a la rueda, rueda,
se escapa de un salto.

*

Del mar
(Sagrario Pinto)

El calamar, 
que es un artista,
hace arroz negro
con su tinta.

La merluza,
muy resalada,
cocina algas
a la romana.

Y las almejas,
tan marineras,
bailan su salsa
en la cazuela.


20.5.20

Els colors de l'arc de sant Martí, poesia / Los colores del arco iris, poesía



Coloreando

Siete colores
tiene ese puente,
que el sol dibuja
el día que llueve.

Primero ROJO,
como aquí véis.
Ahora lo borro,
y quedan seis.

ANARANJADO
se va de un brinco.
Como hay dos menos,
me quedan cinco.

Con AMARILLO
hice un retrato,
y así tan solo
me quedan cuatro.

De color VERDE
es el exprés.
El tren se marcha.
Me quedan tres.

AZUL el mar
pintó un pintor.
Se fue en las olas.
Ya solo hay dos.

AÑIL es fuerte
como ninguno.
Voló hasta el cielo.
Ya sólo hay uno.

El VIOLETA
solo quedó.
Cesó la lluvia
y se borró.

La il·lustració és de Estella Guerrera.

16.5.20

11.5.20

Per nens i nenes, aplaudiments: cançó infantil de Núria Albertí i Toni Xucla

Aplaudiments per a tots els xiquets i xiquetes -il. Valentí Gubianas-

Dos mesos que xiquets i xiquetes han estat a casa, sense sortir. Són genials! Es mereixen un fort aplaudiment i un poema de Núria Albertí, fet cançoneta per Toni Xuxlà. Voleu escoltar-la? Voleu cantar-la? Per nens i nenes, aplaudiments.

Per nens i nenes, aplaudiments
(Núria Albertí)

Sempre alegres, 
imaginant, 
mil aventures 
quan sortiran. 

Dibuix de còmics, 
el joc d’espies, 
llegint molts llibres 
en aquests dies. 

Junts a la cuina 
i a netejar. 
Anglès i mates 
faran demà. 

Piquem amunt, 
piquem avall. 
Amb tots els nens 
fem aquest ball. 

Cantem tots junts 
per nenes i nens, 
posant color 
en aquests moments. 

Cantem tots junts 
al cel immens, 
pels nostres nens, 
aplaudiments! 

Llegir en veu alta, 
gimnàs abans. 
Escriure cartes. 
rentar les mans. 

Sota les taules 
muntem cabanes. 
Passem-ho bé. 
Posem-hi ganes! 

I la natura es 
pren un descans. 
La tenim neta s
ense els humans. 

Piquem amunt, 
piquem avall. 
Amb tots els nens 
fem aquest ball. 

Cantem tots junts 
per nenes i nens, 
posant color 
en aquests moments. 

Cantem tots junts 
al cel immens, 
pels nostres nens, 
aplaudiments! 

Cantem tots junts 
O-o-o 
Per nenes i nens, 
aplaudiments!






4.5.20

Marieta, voladora eixerida i poeta


Si ja heu tingut l'oportunitat de sortir al camp, segur que s'heu trobat amb més d'una marieta que, eixerides, volen per tot arreu. Nosaltres en tenim una a qui li agrada molt la poesia i que ens sol visitar al blog, semblant a aquesta del poema. 

Marieta

Amunt i avall va la marieta,
tota pintada, tota rogeta.
Compta-li les taques de l'esquena,
mira a veure si en té una setena.
Se'n va, s'escapa, no sap estar-se quieta!


La il·lustració és de Gabi Baracsi.

3.5.20

La medida de mi madre: un poema especial per al Dia de la Mare


Us desitgem a totes les mamàs un molt feliç dia, ple de besadetes i poemetes, mostra de la felicitat que cada dia de l'any repartiu entre els vostres fills i filles.

La medida de mi madre

No sé si te lo he dicho:
mi madre es pequeña
y tiene que ponerse de puntillas
para besarme.
Hace años yo me empinaba,
supongo, para robarle un beso.
Nos hemos pasado la vida
estirándonos y agachándonos
para buscar la medida exacta
donde poder querernos.

La il·lustració és de Júlia Sardà.