charco que pisa
Quin goig jugar en i entre els bassals! No sols entre els menudets, també per als majors. Qui no ha sigut, alguna vegada,
bassaler? Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil on els bassals i els
bassalers són els protagonistes:
Los charqueros, de Gerardo Beltrán, editat per
Edelvives dins de la seua col·lecció Ala Delta. Les il·lustracions són de Mónica Gutiérrez Serna. És un llibre original i divertit doncs juga constantment amb la paraula i els enregistraments poètics. Així, trobem, per exemple, refranys sobre bassals, adaptacions divertides de refranys molt coneguts:
Charco
con charco se paga
*
Años lluviosos
charcos hermosos
*
Más vale charco tardío
que vacío
*
Nunca digas
ese charco no pisaré
*
Donde manda mamá
no gobiernan los charqueros
*
A buen charco
no hay pie duro
Hi ha, inclús, una enquesta poètica sobre els bassals. I... molts poemes infantils que, de bassal a bassal, va divertint, botant amb un peu, per entre les pàgines del llibre. Molt recomanable!
Us fiquem un tastet:
Las nubes
son charcos
que vuelan
*
Cuando un charco se va
Cuando un charco se va
queda un desierto
un ojo tuerto
un hoyo incierto
un tristísimo mar muerto
que ya nadie cruzará.
Cuando un charquero se va
queda un charco solitario
innecesario
perdido en el vecindario.
*
La noche
es un charco redondo
un charco profundo
un charco sin fondo
el charco más hondo
del mundo.
