No eres un pez: llibre de poesia infantil de Rafael Martínez Roy

Hui us volem presentar un llibre de poesia infantil que fa poc hem llegit: No eres un pez, de Rafael Martínez Roy i amb il·lustracions de Laura Pastor Lorente, publicat en l'editorial Latas de Cartón, dins de la seua col·lecció Los versos del Caracolefante.

Versos per cantar i jugar amb la poesia, amb ritme i rima, amb molta musicalitat i temes propers a l'imaginari infantil, amb tocs d'humor i molta tendresa -que no sesibleria-. Un llibre molt recomanable.

Us fiquem un tastet per a que ho comproveu:

Bajo las nubes

(Rafael Martínez Roy)

Uff, uff!!

Bochorno

bajo las nubes.

Brum!, brum!, brum!

rayos y truenos

en la ciudad.

Brooom!, brooom!

que negro

se ha puesto el cielo.

Tic, tic, tac,

golpea el agua

en el cristal.

Toc, toc,

goteando

estan las nubes.

Chaf, chaf, chaf,

hasta el mar

se va a mojar.

Chof, chof,

burbujas

sobre los charcos.

Plaf, plaf, plaf,

que un niño

corre a pisar.

Tiempo de invierno, el pájaro repliega sus alas

 (Milagros)

Aguanta, pajarillo.

Pronto llegará la primavera

y secaremos las sábanas al viento.

El trigo dejará su cuna

y paso a paso se hará grano.

Entonces abriremos la jaula,

volaremos hasta el campo,

y saborearemos las espigas.

Aguanta, pajarillo, aguanta:

Hoy hiela todavía.

La il·lustració és d'Alexandra Nedzvetckaya.

Poemes a les mares / Poemas a las madres: homenatge poètic a totes les mares del món

No tenim suficients paraules per a rendir-li un homenatge a la mare, a les mares de tot el món, així que millor fer-ho amb un poema. Ens agradari regalar-los, a totes les mares, una poesia cadacun del 365 dies de l'any, però com que no podem al menys esperem que gaudiu d'aquests versos d'Antonio Pérez i de part nostra rebeu 365 besadetes (les podeu agafar totes junts o dossificar-les una per a cada dia de l'any).

Al blog podeu trobar més poemes i llibres sobre la maternitat, on la mare és la protagonista.

Si cupiera la vida en un poema (para mi madre)

(Antonio Pérez Morte)

Si cupiera la vida en un poema,
si en pequeños pedazos me cupiera,
como cupo tantas veces la tristeza
en la cuadrícula menuda de una agenda,
los añicos más hermosos tomaría
para limar con mimo y sin pereza,
sus aristas afiladas
por ámbitos perdidos,
nombres lejanos y olvidadas fechas.
Si cupiera la vida en un poema,
si en pequeños pedazos me cupiera,
como cupo anteayer tanta esperanza,
tomaría la tinta que eligieras,
para rimar de otro color tus días grises.
Si cupiera la vida en un poema,
si en pequeños pedazos me cupiera,
como cupo a menudo la nostalgia.
Si cupiera vivir antes que nada,
tomaría el amor que tú nos diste,
tomaría al amor que ayer perdiste,
para forjar unos versos que vivieras.
¡Si cupiera tanta vida en un poema!

La il·lustració és de Tay Enq

Venc i compre poemes

En este món on tot és ven -tot?- i tot és compra -tot?- podem també vendre i comprar poemes, com fa el poeta aragonès Desideri Lombarte en Trist Joc.

Trist Joc

(Desideri Lombarte)

Trist joc de comprar i vendre:

Vestits, sabates, llibres,

mobles, cotxes i motos.

Alcohol i detergent,

discs, peres i aspirines,

acer inoxidable, carn picada.

Camises, bacallà,

calces, pasta de dents

i fulles d'afaitar.

Desodorant i mitges,

diaris i revistes.

Tot es ven, tot es compra.

Es ven la intimitat,

i es ven la llibertat,

i es compra l' amistat.

I es compren il·lusions

i es tenen decepcions.

I es compre una hora al llit,

i un bes i un plor i un crit.

Qui compre poesia?

Jo en venc a tant el vers.

Tinc trossos d'intimisme,

retalls de pols d'estiu,

estocs passats de moda

de flors de primavera

i blanca neu d'hivern,

i... diables de l'infern.

Venc romanços i versos,

barata llibertat.

Venc paraules al vent

a canvi d'amistat.

Poemas por la paz, web de poesia amb poemes per la pau

Hem trobat un lloc ple de poemes per la pau, poemes sobre el poder desgarrador de la guerra sobre les persones, sobre les seues conseqüències. Un lloc molt interessant, Poemas por la paz, que està editat dins de la web de la UNED.

Efecto colateral

(Ángela Ibáñez, Used -Zaragoza, 1957)
Yo soy un simple

efecto colateral

un pequeño suceso,

útil en su momento,

del que se pasa

sin más.

Un accidente

prescindible

cuando pierde

su utilidad.

Nadie nunca notó

que yo, como todos,

era un ser único

y excepcional.

Yo fui emisario,

yo fui un calvario,

yo fui solamente un soldado.

De muerte.

De la vida.

Solamente nada.