15.4.21

Revolución femenina: poesia de Begoña Abad

 

 
La mejor revolución:
no darme por vencida,
no entrar en sus cantos de sirena,
no permitirme la amargura,
no dejar un espacio para el odio,
no olvidar la mirada de niña,
no dar por perdida la esperanza.


(Begoña Abad / Gabriel Moreno. il.)

14.4.21

Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año: un poema per a cada mes

 


L'any va avançant i l'hivern ja ha donat pas a la primavera. L'any també té els seus poemes i hui volem xerrar d'ells, gràcies al llibre Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año, de Maurice Sendak, versionat per Gloria Fuertes i reeditat per l'editorial Kalandraka.

Un poema per a cada mes, versos que assaboreixen el temps. El llibre forma part d'una sèrie de llibres escrits per Maurice Sendak en 1962, en l'editorial editorial HarperCollins, que van ser adaptats per Gloria Fuertes en 1977. Des de patinar sobre gel al gener fins a esdevenir l'arbre nadalenc al desembre, passant pels vents de març, les calors d'agost o viatjar pel món a la resta de l'any: un poema per cada mes. Els seus versos saborosos alimenten la imaginació i revitalitzen el sentit de l'humor.

Us fiquem un tastet del seu contingut:

Abril

En abril, ¡alegrías mil!

Me voy a (la bella) España

con sopa y caña,

o me voy a la India extraña,

sobre un elefante

que sorbe elegante.

Ah, eh, oh... a la una.

Ah, eh, oh... a las dos.

Ah, eh, oh... sopa de pollo con arroz.

*

Mayo

En mayo

me desmayo...

Soñe era un pajarillo

con gorro y flequillo.

Usé el nido de cazuela,

guisé sopa de la abuela.

Removiendo a la una.

Removiendo... a las dos.

Removiendo sopa

de pollo con arroz.

5.4.21

Caperucita lectora: haiku infantil de Mª Rosa Serdio

 

 

Sempre és un plaer rebre regals del amics, més encara si són versos. Gràcies, Mª Rosa Serdio per aquesta preciosa sorpresa que vull compartir amb tots vosaltres. Ara la Caputxeta llig i el llop escolta...

Celebración

(Mª Rosa Serdio)


Bajo el cerezo,
Caperucita lee
y el lobo escucha. 

 

 La il·lustració és de Valérie Duchesne.

2.4.21

Dia Internacional del Llibre Infantil 2021: "La música de les paraules" / Día Internacional del Libro Infantil 2021: " La música de las palabras"

 


Un any més -des de 1967 i coincidint amb l'aniversari de l'escriptor danès Hans Christian Andersen- celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil. Aquest any l'IBBY ha encarregat a la secció d'Estats Units (USBBY)  la realització del missatge i el cartell.

La música de les paraules, és l'escrit que ha realitzat Margarita Engle, una poeta cubanoamericana. L'autor del cartell és l'il·lustrador Roger Mello.

La música de les paraules

Quan llegim, al cap ens creixen les ales,
i quan escrivim, cantem amb els dits.

Els mots són tambors, flautes a la plana,
ocells cantors i elefants trompetistes,
rius que discorren, cascades que salten,
papallones volant com artistes.

Les paraules conviden a ballar,
amb ritmes, rimes i els batecs del cor,
repics de peülles i batecs d’ales,
amb rondalles antigues i modernes,
amb contes fantàstics o realistes.

Tant si t’estàs tranquil a casa teva
com si explores fronteres tot cercant
nous territoris i una llengua estranya,
els contes i els poemes et pertanyen.

Quan compartim els mots, les nostres veus
esdevenen música del futur,
pau, alegria i la companyonia
d’un càntic dedicat a l’esperança.


La música de las palabras

Cuando leemos, a nuestra mente le crecen alas.
Cuando escribimos, nuestros dedos cantan.

Las palabras son tambores y flautas en la página,
pájaros cantores que alzan el vuelo y elefantes
que trompetean,
ríos que fluyen, cascadas que caen,
mariposas que revolotean
¡en lo alto del cielo!

Las palabras nos invitan a bailar:
ritmos, rimas, latidos del corazón,
ruido de cascos y aleteos,
fábulas antiguas y nuevas,
ficticias y reales.

No importa si estás cómodamente en casa
o cruzando la frontera hacia un nuevo país
y un idioma desconocido, los cuentos y poemas
son tuyos.

Cuando compartimos las palabras, nuestras voces
se transforman en la música del futuro,
en paz, alegría y amistad,
una melodía de esperanza.

1.4.21

Nocturno, poema de Gabriela Mistral per a Dijous Sant

 


Nocturno

(Gabriela Mistral)

Padre Nuestro, que estás en los cielos,
¡por qué te has olvidado de mí!
Te acordaste del fruto en febrero,
al llagarse su pulpa rubí.
¡Llevo abierto también mi costado,
y no quieres mirar hacia mí!

Te acordaste del negro racimo,
y lo diste al lagar carmesí;
y aventaste las hojas del álamo,
con tu aliento, en el aire sutil.
¡Y en el ancho lagar de la muerte
aun no quieres mi pecho oprimir!

Caminando vi abrir las violetas;
el falerno del viento bebí,
y he bajado, amarillos, mis párpados,
por no ver más enero ni abril.

Y he apretado la boca, anegada
de la estrofa que no he de exprimir.
¡Has herido la nube de otoño
y quieres volverte hacia mí!

Me vendió el que besó mi mejilla;
me negó por la túnica ruin.
Yo en mis versos el rostro con sangre,
como Tú sobre el paño, le di,
y en mi noche del Huerto, me han sido
Juan cobarde y el Ángel hostil.

Ha venido el cansancio infinito
a clavarse en mis ojos, al fin:
el cansancio del día que muere
y el del alba que debe venir;
¡el cansancio del cielo de estaño
y el cansancio del cielo de añil!

Ahora suelto la mártir sandalia
y las trenzas pidiendo dormir.
Y perdida en la noche, levanto
el clamor aprendido deTi:
¡Padre Nuestro, que estás en los cielos,
por qué te has olvidado de mí!

La il·lustració és d'Yohey Horishita.

31.3.21

Jacarandá: poesia primaveral d'Otilia Fontanals

 
 
S'acomiadem de març amb un preciós poema. Us encantarà!
 
Jacarandá
(Otilia Fontanals)

Abrió la plaza de mi pueblo
su sombrilla azul celeste;
sonrió la mañana de gozo,
se detuvo el aire al verle.

De alas y de trinos se llenó
en esa tarde, su sombra.
De alegres juegos de niños,
los pétalos de su alfombra.

La noche quedó despierta
hamacándose en su copa;
cambió sus estrellas por flores
y, de celeste, brilló hermosa.
 
La il·lustració és de Kamilė Krasauskaitė.

30.3.21

Cambio tristeza por alegría, cambio...una sonrisa y una poesia


 Juguem a imaginar? Primer pensem tot el que ens agradaria canviar i fem una llista (segur que serà llarga: fam, guerres, malalties, explotació infantil, destrucció de la natura, etc.) i ara, al seu costat, fem una llista paral·lela per el que volem canviar-ho. Si ho poemem ens surten versos tan bonics i solidaris com aquests:

Cambio

(Ana Mª Romero Yebra)


-Cambio, cambio, cambio...
¿Qué quieres cambiar?
¿Son cromos de fútbol?
¿Bolas de cristal?

Yo cambio la guerra
por tiempos de paz
y armas asesinas
por flores de azahar.

El fuego por lluvia
serena y tenaz.
El llanto, por risa.
El hambre, por pan.

Y cambio el desierto
Y el pobre arenal
por un ancho río
camino del mar.

Cambio la amargura
de la soledad
por la mano amiga
para acompañar.

-Eres sólo un niño...
¿lo conseguirás?
-Sí, porque la gente
me puede ayudar.

La il·lustració és de Fernando Noriega.

29.3.21

Poeteca: web de poesia catalana

 

Us recomanem que li doneu una ullada a Poeteca, una web de poesia que surt de la transformació de Mag poesia, una font de consulta imprescindible per a tots els amants i divulgadors de la poesia infantil i juvenil en català. Al 2000 va néixer el projecte Mag Poesia, una secció creada per Antoni Artigues dins del web de Magisteri Teatre. La secció poètica va anar creixent de manera continuada amb els anys, esdevenint durant dues dècades un instrument efectiu per incorporar la poesia catalana en l'entorn digital i fer-la accessible, permetent ampliar la seva divulgació.

 Ara, en la seua transformació, podem veure diferents seccions:

-Blai & co.: recull el llegat poètic de Blai Bonet i també Damià Huguet i  Jaume Pomar

-Nova: compilació viva de poesia catalana actual

-Mag Poesia: molts autors i molts poemes en català

-Festival: veus del món al bell mig de la Mediterrània


Un lloc de lectura i consulta poètica imprescindible.

Us fiquem un tastet:

Bumerangs

Tornen sempre, les aranyes.

Tornen, són enormes i n'hi ha moltes.

Tornen amb els cossos peluts, les potes llargues.

Tornen i encara tenen gana. No han deixat mai, de tenir gana.

 

De tots els contes tornen si et toca creuar sola un parc de matinada.


25.3.21

La primavera de la aldea: poesia de Jaime Torres Bodet


 La primavera viatja del camp a la ciutat per a que tothom puga gaudir d'ella. Anem a seguir-la per mig de la poesia.
 
La primavera de la aldea

La primavera de la aldea
bajó esta tarde a la ciudad,
con su cara de niña fea
y su vestido de percal.

Traía nidos en las manos
y le cantaba el corazón
como en los últimos manzanos
el trino del primer gorrión.

Tenía, como los duraznos,
de nieve y rosa hecha la piel
y sobre el lomo de los asnos
llevaba su panal de miel.

A la ciudad, la primavera
trajo del campo un suave olor
en las tinas de la lechera
y los jarros del aguador
 
La il·lustració és d'Holly Wojahn

24.3.21

La poesía es... nos dice Isabel Barriel

 

 

Es respira en l'aire la primavera, s'olora la poesia a l'ambient, s'escolten els versos a la nit... Serà que a març surt cada any la màgia de la poesia?

Es la brisa de una noche de Marzo,
es el sol que se oculta en verano,
es la luz soberana intermitente de un faro,
es el aroma del azahar
es el azahar que evoca la luna,
es la luna que preside el altar,
es el altar que pinta la luz de color azafrán,
es el azafrán que perfuma cada verso y echa la rima a volar.
Es el Universo,
es la deriva de cada matiz,
es pasear un domingo por Shiraz,
es callar y escuchar,
es hallar el ritmo de tu propio caminar,
es dotar de poder al olvido
y de serenidad al deseo,
es cantar, es soñar,
es brillar bailando sobre el mar.
La Poesía es volar
por los cielos y barnizar
con gotas de lluvia el cristal de tu bar
sabiendo que los culpables de todo son los demás...
 
La il·lustració és d'Yoshinori Kobayashi

22.3.21

Tres biografies de Federico García Lorca per a nens i joves

 

Per encetar aquest bonic dia de primavera us volem recomanar tres biografies sobre Federico García Lorca, les tres ben diferents i adreçades a un públic d'edat divers. Una biografia que està recent publicada, Las cosas de Federico, de Mónica Rodríguez Suárez, amb il·lustrat per Federico Delicado i editat per Milenio, dins del seu segell infantil Nandibú-

El llibre ens mostra la infancia del poeta granadí. Recrea la infantesa a la Vega de Federico García Lorca perquè els xiquets i xiquetes s'iniciïn en l'imaginari del poeta. Tracta sobre el poder de la imaginació, la relació amb la naturalesa i la sensibilitat social davant la injustícia.


Lorca va deixar escrit que la seva infància està lligada a l'olor de la terra, als treballs de camp, a el so de l'aigua córrer, a parlar amb ocells i arbres. Lorca deia que tota la seva infància era poble.

 


 Us volem també recomanar un altre llibre, aquest per a més menudets, que publica l'editorial Alba dins de la seua col·lecció Pequeño & Grande, Federico García Lorca, de María Isabel Sánchez Vergara, il·lustrat per Alfonso Casas. Podem llegir-lo també en català. És fantàstic per apropar la vida i obra de García Lorca als més petits i començar a endinsar-se en la poesia per mig de la veu d'una gran poeta.


Per a joves i adults us recomanem el llibre d'Ilu Ros, Federico, editat per Lumen. La seua biografia en format còmic.

En aquest llibre escoltem les veus d'aquells que el van conèixer, des de la seva família propera fins a la legió d'amics i amigues que ho van freqüentar en els seus anys granadins, a les gresques líriques de la Residència d'Estudiants o al llarg de la seva intensa vida literària. I, per descomptat, la seva pròpia: la de poeta, la de l'dramaturg, la de l'conferenciant amb la claredat i força d'unes idees que avui tenen la mateixa urgència, i, per fi, la veu nua de l'fill, de l'germà i de l' amant enamorat. Ilu Ros fusiona veus i paraules amb les seves il·lustracions, que ens arrosseguen com la magnètica personalitat de Federico García Lorca: icona de generacions passades, presents i futures.

21.3.21

El oficio del poeta: versos de Goytisolo per acomidar el Dia de la Poesia

 

Anem a acomiadar-se d'aquest Dia de la Poesia amb els versos de José Agustín Goytisolo que ens parla sobre l'ofici del poeta.

Recordem que cada dia hem de prendre una cullerada de poesia, no tan sols en aquest dia.

 

 El oficio del poeta

(José Agustín Goytisilo)

 Contemplar las palabras
sobre el papel escritas,
medirlas, sopesar
su cuerpo en el conjunto
del poema, y después,
igual que un artesano,
separarse a mirar
cómo la luz emerge
de la sutil textura.

Así es el viejo oficio
del poeta, que comienza
en la idea, en el soplo
sobre el polvo infinito
de la memoria, sobre
la experiencia vivida,
la historia, los deseos,
las pasiones del hombre.

La materia del canto
nos lo ha ofrecido el pueblo
con su voz. Devolvamos
las palabras reunidas
a su auténtico dueño.

La il·lustració és d'Andrew Lyons.

En el Dia de la Poesia compartim el poema

 

 
 
He trobat uns quants mots 
al món de la poesia, 
no vull quedar-me'ls tots! 
Si t'agrada llegir 
et faran companyia, 
ens els podem partir. 
 

A cada pam... un poema sobre la poesia, de Damià Huguet

 

 
A cada pam…

1. A cada pam del solc sembrar-hi un llapis.
2. Amollar la comporta del safareig
i deixar que la terra s’ameri
durant vuit dies consecutius.
3. Si es fa així, seguint aquest ordre establert,
al cap d’un mes començaran a néixer les estrofes
que serviran per enllestir el sonet. 

La il·lustració és de Noemí Villamuza.

El poeta, solo ante el peligro: versos en el Día de la Poesía



 Cóm s'imagineu al poeta davant de la fulla o de la pantalla en blanc? Sol d'avant del perill de la paraula, dels versos? Sol davant de tots els lectors? Sol davant de la seua responsabilitat? Ens aclareix el dubte el gran poeta Juan Carlos Martín Ramos i encetem així la celebració del Dia de la Poesia.

Solo ante el peligro

(Juan Carlos Martín Ramos)

¡Ay, pobre poeta!,

solo ante el peligro

de la tinta negra.

 

Solo ante el peligro

de mirar de cerca,

de poner en verso

todo lo que piensa.

 

Solo ante el peligro

de sacar la lengua,

de decir verdades

con todas sus letras.

 

Solo ante el peligro

de izar la bandera

de la paz, en medio

de todas las guerras.

 

¡Ay, pobre poeta!,

solo ante el peligro

de salvar la Tierra.

Il·lustració d'Olaf Hajek.

20.3.21

La lluna s'ha refredat / Cuento de la luna resfriada: poesía de Nieves García

 


 Ara fa calor, ara fa fred. Ara bufa el vent, ara plou. Ara cambia el temps. El mes de març està un poc boig i els refredats estan a l'ordre del dia, fins i tot la Lluna s'ha refredat. Menys mal que el seu amic el Sol té cura d'ella i ben aviat estarà bona... Atxís! Ai, cóm ens afecta el canvi de temps!

Cuento de la luna resfriada

(Nieves García García)


La Luna está tosiendo,
la Luna tiene tos,
se constipó la otra noche
por salir en camisón.


Ha venido a visitarla
su querido amigo el Sol,
le ha regalado un jarabe
de fresa y de mentol.


Se lo ha tomado tres veces,
con un poco de sifón
y parece que la Luna
se encuentra mucho mejor. 


La il·lustració és d'Arezou.

19.3.21

Palabras: dos poemas infantiles de dos poetas argentinas

 


Som paraules, estem fets de paraules, ens comuniquem amb les paraules, creem paraules i amb les paraules, versifiquem gràcies a les paraules i queden impresses amb el vers.

Dos poemes de dos poetes argentines, al voltant de la paraula.

Palabras


Escribo palabras,
palabras de tiza
que a los pizarrones
les hacen cosquillas.

Escribo palabras,
palabras traviesas
que llegan y borran
todas las tristezas.

Escribo palabras,
palabras de luna
que cantan de noche
mi canción de cuna.

Escribo palabras,
palabras con brillo
que viajan contentas
dentro de un bolsillo.

Escribo palabras,
palabras de arena
que hilvanan consuelos
para cada pena.

Escribo palabras,
palabras sin dueño
que esconden secretos
y tejen los sueños.

Y escribo palabras,
palabras tan mías
que nacen y crecen
en mi poesía.

*

Milonga de la palabrota

Una palabra
palabritera
despalabrábase
por la escalera.

¡Pobre palabra!
se apalabró
palabrincando
cada escalón

Cayó de cola
la palabrisa y
palabrochóse
flor de paliza.

Despalabra
pala que brota
de ser palabra
ya es palabrota.

15.3.21

Ballem i poemem, al ritme dels versos / Bailamos y poemamos, al ritmo de los versos


Vinga, va, anem a començar a acomidar-se de l'hivern amb un bon ball. Recitem, enredrant-se la llengua, i ballem. Seguim el compàs de la música... una rumba!

Rumba sin rumbo

Rumba sin rumbo
sin rumbo viene
viene bailando
y no se detiene.

Rumba bailumba
bailumbailé
musicaliente
larai lailé.

Rumba bailumba
bailumbairía
blanca de noche
negra de día.

Rumba bailumba
bailumbailé
musicaliente
larai lailé.

Rumba sin rumbo
sin rumbo caen
cuatro colores
que se las traen.

Rumba bailumba
bailumbailé
musicaliente
larai lailé.

Rumba sin rumbo
sin rumbo va
va por el mundo
re mi sol fa.

La il·lustració és de Manka Kasha.

12.3.21

Refranys popular i dites sobre la casa

 

Il·lustració d'Angela Marchetti

Continuem recuperant i difonent el nostre folklore mitjançant els refranys populars i les dites. Ara que s'apropa la primavera, en aquest mes de març, i estem en plena quaresma i la Pasqua ronda al seu voltant, segur que us interessen alguns dels refranys sobre ells. Però a més hui us portem una selecció de refranys sobre la casa, ara que en aquest temps de pandèmia hi estem tant.

Dites populars i refranys sobre la casa

A cabells blancs honrats, no hi ha panys 

A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades 

A cada porta la seva clau 

A casa a guardar la brasa 

A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat 

A casa de ta germana, només un cop a la setmana 

A casa honrada, no n'hi haurà porta tancada

A casa l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit 

A casa mengem a taula, però cadascú al seu pla 

A casa no s’ha de tornar mai de buit   

A casa nova no s'hi plou 

A casa pobra, fora gos  

A casa que no n'hi ha, tot é rinyes i gritar 

A casa vella, portalada nova 

A casa vostra, quan no hi plou hi ruisellea 

A casa, encara que siguen pedres   

A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver sols un caixer 

A la casa cremada acudixen en l’aigua 

A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada 

A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar 

A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred 

A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell 

A la casa vella, no n'hi ha terrat sense gotellera 

A la vora del riu, no faces niu; ni hivern, ni estiu 

A menjar, a casa 

Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge 

Agranar cap a casa 

Algun dia passarà la processo per ma casa

Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost 

Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat 

Anant a casa, mai és tard 

Anar de visita és bo; però estar a casa, millor 

Au, que la casa cau 

Il·lustració de Juan Hoyos Silva


Bé sap lo que fa el qui sa casa crema 

Beu en casa i faràs casa 

Cada casa és un món, i cada persona, un misteri   

Cada casa un amo i cada corral un gall   

Cada pany té la seua clau 

Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana 

Cada u a casa seua 

Cada u sap a casa seva on s'hi plou 

Cadascú és mestre a casa seva 

Cap a casa que cauen gotes 

Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda   

Casa d'orenetes, casa d'amoretes 

Casa de dues portes, fa de mal guardar 

Casa de molts amos, casa de ningú 

Casa de poc fonament: l’enderroca un xic de vent 

Casa de poc pa, casa de raons 

Casa escombrada, casa endreçada 

Casa humida, el metge crida 

Casa i roba, poca 

Casa meva per pobra que sia 

Casa negra, llum encesa 

Casa nova, fora rates 

Casa on no hi ha mesura un pa poc dura 

Casa pobra, no cal tanca 

Casa robada, casa assegurada 

Casa sense dona, barca sense timó 

Casa sense gent a dins, niu de ratolins 

Casa sense mare, riu sense mar 

Casa vora riu, sempre en perill 

Clau d'or obri qualsevol pany 

Com en casa no hi ha res 

Com si fos a casa seva 

Començar la casa pel terrat   

 De dia la cambra ventejada, de nit ben tancada

De la clau no hi sigues esclau 

El casat, casa vol 

El que cuida casa d’altre, la seua la té un estable 

El que tanca i obri casa, sap en ella el que passa 

En porta tancada no entren lladres 

Entre uns i altres, la casa per agranar 

Escombrar cap a casa 

Ficat dins de casa, mentre la trona passa 

Forasters vingueren que de casa ens tragueren 

Guanye qui guanye, tot queda en casa 

Ja que la casa es crema, escalfem-nos 

La roba bruta es renta a casa 

Les mans al cul i el cul a casa 

Més sap un tonto a ca seua, que un llest a ca d'un altre 

No caure-li les teulades damunt

No escalfar cadira a casa seva 

Obrir la casa 

Pel febrer, mig a casa i mig al carrer 

Primer els de casa, i després els de la plaça 

Quan els lladres han saltat per la finestra, hi posen reixa 

Que es cremi la casa, però que no faça fum 

Qui no apanya una gotera, apanya la casa sencera

 Ser el gos de la casa

Si ta casa vols obrar, pel març has de començar

Si vols fer casa, els comptes repassa

Tancar la porta i llençar la clau 

Tardaràs, però a casa tornaràs 

Tindre entrada 

Tirar la casa pel balcó 

Una casa pobra, una altra n'assola 

Vista la porta, sabuda la gent

Trobareu més refranys sobre la casa en El refranyer.