T'has fixat que a la tardor
tot canvia de color?
Molts arbres perden el verd,
el mar apareix més gris,
la terra esdevé més fosca
i el cel allarga la nit.
La roba engrossa els teixits,
molts animals van de viatge,
d'altres s'amaguen pel fred
i tots buiden el paisatge.
T'has fixat que a la tardor
tot canvia de color?
La il·lustració és d'Ian Bliss.
9 mesos per donar a llum, 9 mesos d'embaràs, 9 poemes que acompanyen el pas a l'existència, a la formació de l'ésser. ¿Qué pasó en aquellos nueve meses? és un preciós i tendre llibre de poesia infantil de Esperanza Ortega, amb il·lustracions d'Ana Suárez i que està editat per A buen paso.
Esperanza li dona la veu al fetus, després bebé, per narrar poèticament cada fase de la seua travesia. 9 poemes per a viure o reviure amb els nostres fills i filles aquells moments, aquell viatge tan important. Al final del llibre hi ha una infografia on, de manera rigorosa, ens mostra cada etapa, cada mes, de l'embaràs.
Un llibret molt bonic i perfecte per a regalar a futures mares o als menudets, per comprendre i descobrir d'on venim.
Us fiquem un tastet del seu contingut
Primer mes
(Esperanza Ortega)
Sssss... Sssss
Sssss... Sssss
No tiene peso,
no tiene voz,
pero palpita
sin corazón.
Sssss... Sssss
Sssss... Sssss
A esta hora
serás la muchacha ejemplar y enamorada
a quien engañan y maltratan
todos los hijos de puta de la tierra
lo cual no tiene la menor importancia
ellos siempre regresan
compungidos
a tus faldas
solícitos
con la cara lavada
con la excusa de siempre
con la eterna cantata
yo te perdono
yo te prometo
yo te lo juro
mi ego te besa
al final de la escena
hasta el perro es feliz.
Hui us proposem caminar per tots els mesos de l'any de la mà d'Huga, una tortugueta. De gener a desembre va lentament ficant les seues potes pels dies de l'any i pels versos.
Huga la tortuga
(Marisa Alonso Santamaría)
Huga la tortuga
se perdió una noche,
un día de enero
jugando en el bosque.
A los pocos días
encontró un sombrero,
y sin darse cuenta,
conoció febrero.
Se manchó de barro
cayendo en un charco,
croó la rana
que estaban en marzo.
Cuando se aseó,
se marchó de allí,
llovió en el camino,
ya estaba en abril.
Una larga senda
llena de colores,
la llevó hasta mayo,
el mes de la flores.
Apretaba el sol
en el mes de junio,
se bañó en el río
en el mes de julio.
Se puso a la sombra
en el mes de agosto,
y a pesar de todo
se quemó su rostro.
Entrando en septiembre
Huga, la tortuga,
en alfombra de hojas
durmió con orugas.
En el mes de octubre
como el caracol,
se metió muy dentro
del caparazón.
Estaba perdida
aún en noviembre,
cantar villancicos
escuchó en diciembre.
Halló la tortuga
su bosque en enero,
y estuvo perdida
todo un año entero
Una fulla
colorada
ha caigut
de matinada.
Cau una,
cauen dos,
cauen fulles
a la tardor.
(M.D.I. / Sara Braga, il.)
"Que nadie robe la niñez a los niños, por favor", va escriure Gloria Fuertes - El libro de Gloria Fuertes para niñas y niños, publicat per Blackie Books-. Així anota un decàleg que hui, Dia Universal dels Drets dels Infants, volem compartir amb tots vosaltres.
1. Las niñas y los niños tienen derecho a crecer sanos y felices. Son inocentes, puros, no saben de política, ni de dinero, ni de intereses, ni de geografías, ni de odios. Y, si tienen suerte, seguirán ignorando esos temas de mayores.
2. Las niñas y los niños tienen derecho a tener un nombre al que responder y una casa en la que vivir. Y si no les gusta su nombre, que se inventen otro que suene mejor.
3. Las niñas y los niños tienen derecho a tener amor, comida, compañía, juguetes y medicinas. Hay que quererlos y comprenderlos. Si puede ser, es recomendable que estén en contacto con los animales. Se extrae más sabiduría de contemplar (y entender) a un animalito durante unas horas que de leerse todos los tomos de la enciclopedia universal. Esto los niños lo saben, pero a muchos adultos se les ha olvidado.
4. Las niñas y los niños tienen derecho a que se les proteja de todo lo malo. Tienen derecho a que no les enseñemos violencia, crímenes, ni guerras, y a que no les bombardeemos con hambre, susto y metralla. Si los que montan las guerras quisieran de verdad a los niños, no habría más guerras.
5. Las niñas y los niños tienen derecho a ser queridos y cuidados por sus madres y sus padres. Los mayores tienen que jugar con los niños. De todo lo que tienen alrededor los mayores, las niñas y los niños son lo que más vale.
6. Las niñas y los niños tienen derecho a recibir una educación buena y gratuita. Tienen que aprender de todo, porque cuando nosotros ya no estemos serán ellos quienes se encarguen de cuidar el planeta y a las niñas y niños del mañana. Tenemos que enseñarles todo lo que sabemos (todo lo bueno). El futuro depende de ellos.
7. Las niñas y los niños tienen derecho a ser las primeras personas en recibir ayuda en cualquier situación peligrosa. Que nadie dispare donde haya niños, en la gloria no necesitamos más ángeles.
8. Las niñas y los niños tienen derecho a no ser abandonados nunca y a no tener que trabajar en trabajos de adultos. No hay nada más triste que ver a un niño con cara de señor o a una niña con cara de señora. Que nadie robe la niñez a los niños, por favor.
9. Las niñas y los niños tienen derecho a ser protegidos contra el racismo, la discriminación religiosa y cualquier otra práctica inhumana. Nacen para ser mejores que nosotros, no para ser nuestras víctimas.
10. Las niñas y los niños tienen derecho a aprender lo que significan las palabras amor, tolerancia, amistad, empatía, paz y fraternidad. Un mensaje para las niñas y niños que estéis leyendo esto: tened los ojos bien abiertos porque todas esas palabrejas os las voy a explicar yo misma en este libro.
I nosaltres afegim:
- Els xiquets i les xiquetes tenen dret a que els conten contes, a tenir llibres al seu alcanç, a gaudir de la poesia i de la il·lustració, a imaginar llegint.
La pintura i la poesia van de vegades de la mà. Un quadre pot inspirar un poema o un poema pot inspirar la creació d'una pintura. Això és el que passa amb el poema de Juan Ramón Brotons (dins del llibre Cada cuadro con su cuento, editat per Anaya Infantil y Juvenil) en que es crea un poema basant-se en la pintura de Giuseppe Arcimboldo, Retrat de Rodolfo II en vestit de Vertumno, finalitzat cap a 1590, el més famós dels caps compostos a partir de vegetals. L'artista italià va recrear el sobirà del Sacre Imperi com a Vertumno, déu de la mitologia etrusca i romana associat al canvi ia l'abundància de la Natura.
Original la pintura i el poema.
El retrato del emperador
(Juan Ramón Brotons)
Con frutas, verduras y flores
pintaba Arcimboldo emperadores.
No nevcesitaba mirar al modelo,
prefería un buen futero.
Con peras y manzanas
iba haciendo las caras.
Para la frente despejada
una gran flor bastaba.
Las mejillas sonrosadas
salían con dos manzanas.
Con una pera hacía la nariz
y para la oreja una mazorca de maíz.
Ojos, párpados y cejas
con espigas, guisantes y frambuesas.
Con dos pepinillos
hacía los bigotillos.
Manzanas, ramilletes y castañas
le onían barbas bien extrañas.
Para el pelo y las melenas
espigas y uvas por docenas.
Aunque parezca mentira el cuello y la garganta
con cebollas, pepinos y nabos no se atragantan.
Sin camisa el pecho
con una calabaza está hecho.
La capa de flores, alcachofas y espigas
es una capa que da mofa y no abriga.
Pero el retrato está hecho,
no parece contrahecho
y Arcimboldo está satisfecho.
La pintura és d'Arcimboldo. S'atrevirieu a fer vosaltres un poemeta d'alguna de les pintures vegetals d'aquest singular artista?
Hui us volem recomanar un original llibre de poesia de Beatriz Giménez de Ory, Un libro me liga a vos, amb il·lustracions de Paloma Corral, de l'editorial SM. L'obra ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2021. En el llibre ressona la tradició de la lírica clàssica a la mètrica i recursos retòrics dels poemes, de gran bellesa. Aquests creen un contrapunt amb la narració pel qual els joves lectors seran capaços de reconèixer alhora en altres veus, o en altres arts, les referències als mites que constitueixen un dels pilars de la cultura occidental. Aquest llibre on s'entreveuen lírica i narració és una proposta d'alt vol i altíssima qualitat literària
Este hilo
(Beatriz Giménez de Ory)
Los hilos a menudo son tan leves
que viajan por el aire inadvertidos.
Son las briznas de hierba, los caminos,
las cuerdas de un laúd, la vida breve,
las hormigas que marchan como deben,
los versos alineados en un libro,
tus venas, tus cabellos... todos hilos.
También la lluvia que la tierra bebe.
No sueltes esta hebra que te tiendo
y a mí gentes más viejas me dejaron.
Eres porque otros fueron en el tiempo.
Que este hilo es la voz de antiguos cantos.
Si nadie los recuerda, van muriendo.
Un presente te doy: nuestro pasado.
Amb un estil senzill i poètic, l'autora ha creat diferents poemes amb personatges de l'Antiga Grècia i una sèrie de mites, explicats de manera senzilla, per això poden ser entesos per un lector tant juvenil com adult. L'amor, el desamor, la valentia, la curiositat, la gelosia, la poca traça, la gosadia, l'avarícia, el sacrifici o la venjança transiten per aquests poemes i escrits.
Soneto del rey Midas
(Beatriz Giménez de Ory)
Las trenzas apretadas de los trigos
ya eran de oro antes que las rozaras.
El sol tiñó de rubio las mañanas
día tras día, sin contar contigo.
¿No era dorado el polvo del camino?
¿No era oro puro el fuego que quemaba?
¿No es la luna moneda anaranjada?
¿Qué hay del alba y del astro matutino?
Tenías pocas luces tú, rey Midas,
pues pobre en brillos te pareció el mundo.
Justo castigo pienso que tenías:
lingote duro el pan, la carne, el fruto;
metal amargo el agua que bebías...
¡Mendigabas pobreza, vagabundo!
Desprès del sonet ens trobem un text que ens conta el mite de Mides:
A Dionisos lo crio su maestro, Sileno, a quien tenía mucho cariño. En cierta ocasión, el anciano Sileno bebió más de la cuenta (no en vano su señor era el dios del vino), se quedó dormido y se perdió en medio de unas viñas. Afortunadamente, lo encontraron unos campesinos y lo llevaron ante su rey, Midas. El rey lo acogió en su palacio durante diez días y celebró grandes fiestas en su honor. Después lo acompañó hasta donde se encontraba Dionisos.
–Midas, te agradezco enormemente que hayas cuidado tan bien de
mi querido ayo Sileno. Pídeme lo que quieras, que te lo concederé –le dijo el dios.
El rey era codicioso y bobo a partes iguales:
–¡Oh, excelso dios! Haz que todo lo que toque se convierta en oro.
–¡Qué deseo tan disparatado! Piénsatelo mejor, Midas, o te arre-
pentirás.
–¿Arrepentirme? ¿Cómo habría de arrepentirme? Transformar en
oro todo lo que toque sería para mí la mejor de las fortunas.
–Sea –respondió Dionisos.
Y con ese regalo envenenado, Midas volvió a casa. Enseguida quiso comprobar que el dios no le había mentido, y recorrió el camino rozando ramas, piedras, espigas y manzanas. ¡Todo quedó convertido en refulgente metal! ¡Era el hombre más rico de la Tierra! ¿Podía haber felicidad mayor que la suya?...
Punt i part són les il·lustracions. Paloma Corral fa un treball magistral portant tots aquests déus a l'era actual i convertint-los en personatges fàcilment assimilables a l'imaginari col·lectiu. Col·labora així en el propòsit de l'autora de proporcionar-nos a tots un motiu per empatitzar amb aquests herois clàssics i sentir-nos part de les proeses.
Un llit de tardor
amb les fulles velles,
dessota les estrelles,
la dolça remor.
(Joan Josep Roca / Sasha Ivoilova, il.)
Ara és tot un goig anar al mercat i omplir el cistell de tota la fruita de la tardor: magranes, caquis, pomes, raïm, castanyes, carabasses... Cada temporada té la seua fruita, com té els seus poemes. Ens agrada la tardor i la seua poesia!
La tardor a la plaça
(Lola Casas)
Vés content cap a la plaça
i omple cistella i cabàs
amb tot el munt de delícies
que allí segur trobaràs!
Magranes pintades com joies,
pomes amb to de setí,
ametlles i avellanes
de gust adient i fi.
Móres de tacte de seda,
batata i moniato calent,
caixes i piles de caquis
amb pela de color rogent.
Castanyes ja netes de punxes,
raïm del negre i del ros,
bolets i també carbasses,
de gust molt dolç agradós.
La il·lustració és de Shannon Snow.
La lluna i el sol, la nit i el dia juguen amb els paisatges i, sobretot, amb el pi. Jugem amb el poema...
La luna en el pino
(Otilia Fontanals)
-¡Tan! ¡Tan!
-¿Quién es?
-Pino verde
del verde pinar:
Soy el Día
y traigo al Sol.
¿Puede entrar a jugar?
-Sí, sí; puede entrar.
¿Y a qué jugaremos?
-Verás: entre los árboles
el Sol se esconderá.
-Y yo, ¿qué haré?
-Cada vez que el Sol salga
en tu alegre pinar,
los pájaros para avisarte,
en tus ramas cantarán.
-¡Oh! ¡Qué divertido será!
Yo lo atraparé
y no podrá escapar.
*
-¡Tan! ¡Tan!
-¿Quién es?
-Pino verde
del verde pinar:
Soy la Tarde
y traigo a las Olas del Mar.
¿Pueden entrar a jugar?
-Sí, sí; pueden entrar.
¿Y a qué jugaremos?
-Verás; las olas son muy alegres
y se pondrán a cantar.
-Y yo, ¿qué haré?
-Una flauta muy hermosa
con tus ramas formarás
y en ella el viento
una canción silbará.
-¡Oh! ¡Qué divertido será!
Por más que suban las olas
a mi copa no llegarán.
-¡Tan! ¡Tan!
-¿Quién es?
-Pino verde
del verde pinar:
Soy la Noche
y traigo a la Luna.
¿Puede entrar a jugar?
-Sí, sí; puede entrar.
¿Y a qué jugaremos?
-Verás. Esta niña ha llorado mucho
y se quiere columpiar.
-Y yo, ¿qué haré?
-Como está muy pálida
de tanto llorar,
en la hamaca de tus ramas
suavemente la mecerás.
-¡Oh! ¡Qué divertido será!
Tendré mucho cuidado...
Es traviesa... Se pude lastimar.
*
¡Ay que se cae la Luna!
¡Ay que ya se cayó!
Y en la rama del pino
colgadita se quedó.
La il·lustració és d'Anna Silivonchik.
Poema de Tots Sants
L'aire porta olor de festa
pels qui venen i se'n van.
El vent fa volar les fulles,
fulles del temps de Tots Sants.
Pel carrer es torren castanyes,
A les mans es porten guants.
Al mercat ja hi ha magranes,
les magranes de Tots Sants.
Ara és temps de confitures,
de moniato i massapans,
codonyat i llepolies,
llepolies de Tots Sants.
Animetes estimades,
emocions en un sol ram,
de flors aviat marcides,
flors marcides de Tots Sants.
Il·lustració de Marta Bartolj.
Para el Día de la Madre
(Carmen Gil)
Mi mamá
Tengo una mamá divina,
la quiero requetemucho.
Parece un hada madrina
con varita y cucurucho.
Los enfados, si me besa,
se me van en un segundo.
Mi mamá es una princesa.
¡La más bonita del mundo!
Sus caricias, sus cosquillas
y su risa chispeante
ahuyentan mis pesadillas.
¡Es mi caballera andante!
Tararea una canción
y cualquier monstruo se va,
sea fantasma o dragón.
¡Tengo una supermamá.
Cuando me duele la tripa,
me arrulla y me cuenta un cuento.
Con ella lo paso pipa.
¡Qué dulce medicamento!
Me espanta cualquier temor.
Me consuela cuando lloro.
Es la pirata mejor;
y yo, su mayor tesoro.
Mi mamá es maravillosa,
me alegra con su alegría,
pinta la vida de rosa
y ¡TODO EL AÑO ES SU DÍA!
La il·lustració és de Fotini Tikkou.
I el dia encara no han acabat, doncs els nostre amic poeta, Joan Josep Roca Labèrnia, ens ha regalat dos poemes preciosos, fent referència als personatges protagonistes del dia: sant Jordi, la princesa i el drac i el llibre. Moltíssimes gràcies. Compartim amb vosaltres aquests boniquets versos.
Un llibre vell
(Joan Josep Roca)
En un llibre vell,
on ni els fulls volaven,
les fades posaven:
l'avenir incert.
Dormint al calaix
passava les hores,
li venien totes
a fer un daltabaix.
Però vet aquí
que un dolç minyó
el va despertar.
Avui, vol ballar
i faran, tots dos,
somnis sense fi.
Un drac covard
(Joan Josep Roca)
M’he llevat, de bon matí,
per a lliurar a la princesa
d’un drac covard, mala fera
qui, a tothom, ha espaordit.
El manament fou sincer
i un xic desesperat:
Hi ha un drac ben afamat
qui procura menjar bé!
De vaques i de moltons,
ja no n’hi ha ni cap ni un;
aplega, menja, s’esmuny
tot dient: Hi tornaré!
Porto l’espasa, el cavall
i una llança de vint pams,
haurem de fer-ne un estrall,
d’aquells que es feien abans.
I sant Jordi aplega a plaça
quan troba les paradetes,
amb roses de totes menes
i llibres de mil colors.
Tot preguntant pel mal drac
avança entre el desconcert:
On ha de ser aquell cap verd
qui, avui, no vol lluitar?
Espero que haja estat un Dia del Llibre i Dia de Sant Jordi ben especial.
Estem celebrant la festa de sant Jordi i el Dia del Llibre. Com sempre, ho fem amb poesia, hui amb dos regals especials que ens ha fet la nostra amiga poeta Isabel Barriel (moltíssimes gràcies). Versos acabats de coure pera que els lectors i lectores del blog pugueu festejar-los (encara van oloreta de tinta electrònica).
Cal explicar-vos que cadascun d'aquests poemes surten d'unes il·lustracions que li propose a Isabel Barriel. La primera, d'un drac assomant-se en un camp de roselles, és de Valentí Gubianas. El poema resultant és el següent:
S’ha perdut el drac,
ha quedat tapat
per la més alta herba,
se l’ha empassat la primavera.
És tot, tot, una taca verda
amb tocs vermells de rosella.
És tot, tot, Natura fresca
per decorar amb delí
el palau de la princesa.
Quin ambient més delicat!
Quina elegància la del drac!
És l’interior millor decorat!...
El segon poema, sobre els llibres, surt d'una il·lustració d'Amanda Oleander, en la que podem veure una lectora, en la llibreria, capficada en la lectura per a fer la seua tria.
Feliç Dia de Sant Jordi, amb el cavaller, la princesa, el drac i la rosa i... especialment bonic Dia del Llibre per a tots i totes.
Amb la pandèmia han canviat moltes coses, entre elles les festivitats. Sant Jordi i el Dia del llibre enguany es celebra, però amb totes les mesures necerssàries per a evitar els contagis (siguem prudents, que ja resta poquet pera sortir de la pandèmia) . Recordeu que l'any passat estàvem confinats a casa? Ara estem semi-confinats, sortim tan sols per necessitat, així que volem recuperar un poema de Núria Albertí que, amb humor, ens descriu cóm fou el confinament de sant Jordi, la princesa i el drac.
Enguany aquests tres personatges ja surten al carrer, amb mascareta i distància social (els tres estan vacunats) i podem gaudir d'una festa del llibre... un tant especial.
Sant Jordi, la princesa i el drac es queden a casa
Sant Jordi i la princesa
porten mesos confinats
amb un drac de quatre metres
amb certes necessitats.
El sostre és negre del fum
de muntar circuits aeris.
En Jordi li ha fet un mapa
però ell seguéis els seus criteris.
Juguen a fet i amagar
i el drac es pot camuflar.
Tot i que saben on és
per la gran pudor que fa!
Per tenir una mascota,
al drac poden passejar
i comprar i tirar la brossa.
Això sí, s’han d’alternan.
A en Sant Jordi, quina dèria,
li ha donat per fer pa.
Farina, aigua, oli, llevat,
sobrassada i parmesà.
Han fet una gran comanda
a totes les llibreries.
Quan acabi tot plegat
tindran lectura per dies!
La princesa ha pintat roses
i les penja al balcó.
El drac i el Jordi apaludeixin.
Sembla que facin olor!
La il·lustració és d'Eli Elis.
Tinc un llibre fet
amb pètals de rosa,
esquitxos de mar
i olor de maduixa.
Per fer lletres d’or,
una papallona
s’hi espolsa les ales,
i el sol les dibuixa.
Els dits blaus del cel
hi escriuen les faules
que cap ull humà
sabria llegir.
El vent me les conta;
les sé de memòria!
Me les conta el vent...
o surten de mi?...
La il·lustració és de Maja Veselinovic.
L'any va avançant i l'hivern ja ha donat pas a la primavera. L'any també té els seus poemes i hui volem xerrar d'ells, gràcies al llibre Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año, de Maurice Sendak, versionat per Gloria Fuertes i reeditat per l'editorial Kalandraka.
Un poema per a cada mes, versos que assaboreixen el temps. El llibre forma part d'una sèrie de llibres escrits per Maurice Sendak en 1962, en l'editorial editorial HarperCollins, que van ser adaptats per Gloria Fuertes en 1977. Des de patinar sobre gel al gener fins a esdevenir l'arbre nadalenc al desembre, passant pels vents de març, les calors d'agost o viatjar pel món a la resta de l'any: un poema per cada mes. Els seus versos saborosos alimenten la imaginació i revitalitzen el sentit de l'humor.
Us fiquem un tastet del seu contingut:
Abril
En abril, ¡alegrías mil!
Me voy a (la bella) España
con sopa y caña,
o me voy a la India extraña,
sobre un elefante
que sorbe elegante.
Ah, eh, oh... a la una.
Ah, eh, oh... a las dos.
Ah, eh, oh... sopa de pollo con arroz.
*
Mayo
En mayo
me desmayo...
Soñe era un pajarillo
con gorro y flequillo.
Usé el nido de cazuela,
guisé sopa de la abuela.
Removiendo a la una.
Removiendo... a las dos.
Removiendo sopa
de pollo con arroz.
Sempre és un plaer rebre regals del amics, més encara si són versos. Gràcies, Mª Rosa Serdio per aquesta preciosa sorpresa que vull compartir amb tots vosaltres. Ara la Caputxeta llig i el llop escolta...
Celebración
(Mª Rosa Serdio)
Bajo el cerezo,
Caperucita lee
y el lobo escucha.
La il·lustració és de Valérie Duchesne.
Un any més -des de 1967 i coincidint amb l'aniversari de l'escriptor danès Hans Christian Andersen- celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil. Aquest any l'IBBY ha encarregat a la secció d'Estats Units (USBBY) la realització del missatge i el cartell.
La música de les paraules, és l'escrit que ha realitzat Margarita Engle, una poeta cubanoamericana. L'autor del cartell és l'il·lustrador Roger Mello.
La música de les paraules
Quan llegim, al cap ens creixen les ales,
i quan escrivim, cantem amb els dits.
Els mots són tambors, flautes a la plana,
ocells cantors i elefants trompetistes,
rius que discorren, cascades que salten,
papallones volant com artistes.
Les paraules conviden a ballar,
amb ritmes, rimes i els batecs del cor,
repics de peülles i batecs d’ales,
amb rondalles antigues i modernes,
amb contes fantàstics o realistes.
Tant si t’estàs tranquil a casa teva
com si explores fronteres tot cercant
nous territoris i una llengua estranya,
els contes i els poemes et pertanyen.
Quan compartim els mots, les nostres veus
esdevenen música del futur,
pau, alegria i la companyonia
d’un càntic dedicat a l’esperança.
La música de las palabras
Cuando leemos, a nuestra mente le crecen alas.
Cuando escribimos, nuestros dedos cantan.
Las palabras son tambores y flautas en la página,
pájaros cantores que alzan el vuelo y elefantes
que trompetean,
ríos que fluyen, cascadas que caen,
mariposas que revolotean
¡en lo alto del cielo!
Las palabras nos invitan a bailar:
ritmos, rimas, latidos del corazón,
ruido de cascos y aleteos,
fábulas antiguas y nuevas,
ficticias y reales.
No importa si estás cómodamente en casa
o cruzando la frontera hacia un nuevo país
y un idioma desconocido, los cuentos y poemas
son tuyos.
Cuando compartimos las palabras, nuestras voces
se transforman en la música del futuro,
en paz, alegría y amistad,
una melodía de esperanza.
