L'any va avançant i l'hivern ja ha donat pas a la primavera. L'any també té els seus poemes i hui volem xerrar d'ells, gràcies al llibre Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año, de Maurice Sendak, versionat per Gloria Fuertes i reeditat per l'editorial Kalandraka.
Un poema per a cada mes, versos que assaboreixen el temps. El llibre forma part d'una sèrie de llibres escrits per Maurice Sendak en 1962, en l'editorial editorial HarperCollins, que van ser adaptats per Gloria Fuertes en 1977. Des de patinar sobre gel al gener fins a esdevenir l'arbre nadalenc al desembre, passant pels vents de març, les calors d'agost o viatjar pel món a la resta de l'any: un poema per cada mes. Els seus versos saborosos alimenten la imaginació i revitalitzen el sentit de l'humor.
Us fiquem un tastet del seu contingut:
Abril
En abril, ¡alegrías mil!
Me voy a (la bella) España
con sopa y caña,
o me voy a la India extraña,
sobre un elefante
que sorbe elegante.
Ah, eh, oh... a la una.
Ah, eh, oh... a las dos.
Ah, eh, oh... sopa de pollo con arroz.
*
Mayo
En mayo
me desmayo...
Soñe era un pajarillo
con gorro y flequillo.
Usé el nido de cazuela,
guisé sopa de la abuela.
Removiendo a la una.
Removiendo... a las dos.
Removiendo sopa
de pollo con arroz.
Sempre és un plaer rebre regals del amics, més encara si són versos. Gràcies, Mª Rosa Serdio per aquesta preciosa sorpresa que vull compartir amb tots vosaltres. Ara la Caputxeta llig i el llop escolta...
Celebración
(Mª Rosa Serdio)
Bajo el cerezo,
Caperucita lee
y el lobo escucha.
La il·lustració és de Valérie Duchesne.
Un any més -des de 1967 i coincidint amb l'aniversari de l'escriptor danès Hans Christian Andersen- celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil. Aquest any l'IBBY ha encarregat a la secció d'Estats Units (USBBY) la realització del missatge i el cartell.
La música de les paraules, és l'escrit que ha realitzat Margarita Engle, una poeta cubanoamericana. L'autor del cartell és l'il·lustrador Roger Mello.
La música de les paraules
Quan llegim, al cap ens creixen les ales,
i quan escrivim, cantem amb els dits.
Els mots són tambors, flautes a la plana,
ocells cantors i elefants trompetistes,
rius que discorren, cascades que salten,
papallones volant com artistes.
Les paraules conviden a ballar,
amb ritmes, rimes i els batecs del cor,
repics de peülles i batecs d’ales,
amb rondalles antigues i modernes,
amb contes fantàstics o realistes.
Tant si t’estàs tranquil a casa teva
com si explores fronteres tot cercant
nous territoris i una llengua estranya,
els contes i els poemes et pertanyen.
Quan compartim els mots, les nostres veus
esdevenen música del futur,
pau, alegria i la companyonia
d’un càntic dedicat a l’esperança.
La música de las palabras
Cuando leemos, a nuestra mente le crecen alas.
Cuando escribimos, nuestros dedos cantan.
Las palabras son tambores y flautas en la página,
pájaros cantores que alzan el vuelo y elefantes
que trompetean,
ríos que fluyen, cascadas que caen,
mariposas que revolotean
¡en lo alto del cielo!
Las palabras nos invitan a bailar:
ritmos, rimas, latidos del corazón,
ruido de cascos y aleteos,
fábulas antiguas y nuevas,
ficticias y reales.
No importa si estás cómodamente en casa
o cruzando la frontera hacia un nuevo país
y un idioma desconocido, los cuentos y poemas
son tuyos.
Cuando compartimos las palabras, nuestras voces
se transforman en la música del futuro,
en paz, alegría y amistad,
una melodía de esperanza.
Nocturno
Padre Nuestro, que estás en los cielos,
¡por qué te has olvidado de mí!
Te acordaste del fruto en febrero,
al llagarse su pulpa rubí.
¡Llevo abierto también mi costado,
y no quieres mirar hacia mí!
Te acordaste del negro racimo,
y lo diste al lagar carmesí;
y aventaste las hojas del álamo,
con tu aliento, en el aire sutil.
¡Y en el ancho lagar de la muerte
aun no quieres mi pecho oprimir!
Caminando vi abrir las violetas;
el falerno del viento bebí,
y he bajado, amarillos, mis párpados,
por no ver más enero ni abril.
Y he apretado la boca, anegada
de la estrofa que no he de exprimir.
¡Has herido la nube de otoño
y quieres volverte hacia mí!
Me vendió el que besó mi mejilla;
me negó por la túnica ruin.
Yo en mis versos el rostro con sangre,
como Tú sobre el paño, le di,
y en mi noche del Huerto, me han sido
Juan cobarde y el Ángel hostil.
Ha venido el cansancio infinito
a clavarse en mis ojos, al fin:
el cansancio del día que muere
y el del alba que debe venir;
¡el cansancio del cielo de estaño
y el cansancio del cielo de añil!
Ahora suelto la mártir sandalia
y las trenzas pidiendo dormir.
Y perdida en la noche, levanto
el clamor aprendido deTi:
¡Padre Nuestro, que estás en los cielos,
por qué te has olvidado de mí!
La il·lustració és d'Yohey Horishita.
Cambio
-Cambio, cambio, cambio...
¿Qué quieres cambiar?
¿Son cromos de fútbol?
¿Bolas de cristal?
Yo cambio la guerra
por tiempos de paz
y armas asesinas
por flores de azahar.
El fuego por lluvia
serena y tenaz.
El llanto, por risa.
El hambre, por pan.
Y cambio el desierto
Y el pobre arenal
por un ancho río
camino del mar.
Cambio la amargura
de la soledad
por la mano amiga
para acompañar.
-Eres sólo un niño...
¿lo conseguirás?
-Sí, porque la gente
me puede ayudar.
La il·lustració és de Fernando Noriega.
Us recomanem que li doneu una ullada a Poeteca, una web de poesia que surt de la transformació de Mag poesia, una font de consulta imprescindible per a tots els amants i divulgadors de la poesia infantil i juvenil en català. Al 2000 va néixer el projecte Mag Poesia, una secció creada per Antoni Artigues dins del web de Magisteri Teatre. La secció poètica va anar creixent de manera continuada amb els anys, esdevenint durant dues dècades un instrument efectiu per incorporar la poesia catalana en l'entorn digital i fer-la accessible, permetent ampliar la seva divulgació.
Ara, en la seua transformació, podem veure diferents seccions:
-Blai & co.: recull el llegat poètic de Blai Bonet i també Damià Huguet i Jaume Pomar
-Nova: compilació viva de poesia catalana actual
-Mag Poesia: molts autors i molts poemes en català
-Festival: veus del món al bell mig de la Mediterrània
Un lloc de lectura i consulta poètica imprescindible.
Us fiquem un tastet:
Tornen sempre, les aranyes.
Tornen, són enormes i n'hi ha moltes.
Tornen amb els cossos peluts, les potes llargues.
Tornen i encara tenen gana. No han deixat mai, de tenir gana.
De tots els contes tornen si et toca creuar sola un parc de matinada.
Es respira en l'aire la primavera, s'olora la poesia a l'ambient, s'escolten els versos a la nit... Serà que a març surt cada any la màgia de la poesia?
Per encetar aquest bonic dia de primavera us volem recomanar tres biografies sobre Federico García Lorca, les tres ben diferents i adreçades a un públic d'edat divers. Una biografia que està recent publicada, Las cosas de Federico, de Mónica Rodríguez Suárez, amb il·lustrat per Federico Delicado i editat per Milenio, dins del seu segell infantil Nandibú-
El llibre ens mostra la infancia del poeta granadí. Recrea la infantesa a la Vega de Federico García Lorca perquè els xiquets i xiquetes s'iniciïn en l'imaginari del poeta. Tracta sobre el poder de la imaginació, la relació amb la naturalesa i la sensibilitat social davant la injustícia.
Lorca va deixar escrit que la seva infància està lligada a l'olor de la terra, als treballs de camp, a el so de l'aigua córrer, a parlar amb ocells i arbres. Lorca deia que tota la seva infància era poble.
Per a joves i adults us recomanem el llibre d'Ilu Ros, Federico, editat per Lumen. La seua biografia en format còmic.
En aquest llibre escoltem les veus d'aquells que el van conèixer, des de la seva família propera fins a la legió d'amics i amigues que ho van freqüentar en els seus anys granadins, a les gresques líriques de la Residència d'Estudiants o al llarg de la seva intensa vida literària. I, per descomptat, la seva pròpia: la de poeta, la de l'dramaturg, la de l'conferenciant amb la claredat i força d'unes idees que avui tenen la mateixa urgència, i, per fi, la veu nua de l'fill, de l'germà i de l' amant enamorat. Ilu Ros fusiona veus i paraules amb les seves il·lustracions, que ens arrosseguen com la magnètica personalitat de Federico García Lorca: icona de generacions passades, presents i futures.
Anem a acomiadar-se d'aquest Dia de la Poesia amb els versos de José Agustín Goytisolo que ens parla sobre l'ofici del poeta.
Recordem que cada dia hem de prendre una cullerada de poesia, no tan sols en aquest dia.
El oficio del poeta
Contemplar las palabras
sobre el papel escritas,
medirlas, sopesar
su cuerpo en el conjunto
del poema, y después,
igual que un artesano,
separarse a mirar
cómo la luz emerge
de la sutil textura.
Así es el viejo oficio
del poeta, que comienza
en la idea, en el soplo
sobre el polvo infinito
de la memoria, sobre
la experiencia vivida,
la historia, los deseos,
las pasiones del hombre.
La materia del canto
nos lo ha ofrecido el pueblo
con su voz. Devolvamos
las palabras reunidas
a su auténtico dueño.
La il·lustració és d'Andrew Lyons.
Cóm s'imagineu al poeta davant de la fulla o de la pantalla en blanc? Sol d'avant del perill de la paraula, dels versos? Sol davant de tots els lectors? Sol davant de la seua responsabilitat? Ens aclareix el dubte el gran poeta Juan Carlos Martín Ramos i encetem així la celebració del Dia de la Poesia.
Solo ante el peligro
¡Ay, pobre poeta!,
solo ante el peligro
de la tinta negra.
Solo ante el peligro
de mirar de cerca,
de poner en verso
todo lo que piensa.
Solo ante el peligro
de sacar la lengua,
de decir verdades
con todas sus letras.
Solo ante el peligro
de izar la bandera
de la paz, en medio
de todas las guerras.
¡Ay, pobre poeta!,
solo ante el peligro
de salvar la Tierra.
Il·lustració d'Olaf Hajek.
Ara fa calor, ara fa fred. Ara bufa el vent, ara plou. Ara cambia el temps. El mes de març està un poc boig i els refredats estan a l'ordre del dia, fins i tot la Lluna s'ha refredat. Menys mal que el seu amic el Sol té cura d'ella i ben aviat estarà bona... Atxís! Ai, cóm ens afecta el canvi de temps!
Cuento de la luna resfriada
La Luna está tosiendo,
la Luna tiene tos,
se constipó la otra noche
por salir en camisón.
Ha venido a visitarla
su querido amigo el Sol,
le ha regalado un jarabe
de fresa y de mentol.
Se lo ha tomado tres veces,
con un poco de sifón
y parece que la Luna
se encuentra mucho mejor.
La il·lustració és d'Arezou.
Som paraules, estem fets de paraules, ens comuniquem amb les paraules, creem paraules i amb les paraules, versifiquem gràcies a les paraules i queden impresses amb el vers.
Dos poemes de dos poetes argentines, al voltant de la paraula.
Il·lustració d'Angela Marchetti
Continuem recuperant i difonent el nostre folklore mitjançant els refranys populars i les dites. Ara que s'apropa la primavera, en aquest mes de març, i estem en plena quaresma i la Pasqua ronda al seu voltant, segur que us interessen alguns dels refranys sobre ells. Però a més hui us portem una selecció de refranys sobre la casa, ara que en aquest temps de pandèmia hi estem tant.
Dites populars i refranys sobre la casa
A cabells blancs honrats, no hi ha panys
A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades
A cada porta la seva clau
A casa a guardar la brasa
A casa de l'amic necessitat, vés-hi sense ser cridat
A casa de ta germana, només un cop a la setmana
A casa honrada, no n'hi haurà porta tancada
A casa l'amic ric, no hi vagis si no ets requerit
A casa mengem a taula, però cadascú al seu pla
A casa no s’ha de tornar mai de buit
A casa nova no s'hi plou
A casa pobra, fora gos
A casa que no n'hi ha, tot é rinyes i gritar
A casa vella, portalada nova
A casa vostra, quan no hi plou hi ruisellea
A casa, encara que siguen pedres
A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver sols un caixer
A la casa cremada acudixen en l’aigua
A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada
A la casa on de tot hi ha, aviat s'arregla el sopar
A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred
A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell
A la casa vella, no n'hi ha terrat sense gotellera
A la vora del riu, no faces niu; ni hivern, ni estiu
A menjar, a casa
Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge
Agranar cap a casa
Algun dia passarà la processo per ma casa
Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost
Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat
Anant a casa, mai és tard
Anar de visita és bo; però estar a casa, millor
Au, que la casa cau
Bé sap lo que fa el qui sa casa crema
Beu en casa i faràs casa
Cada casa és un món, i cada persona, un misteri
Cada casa un amo i cada corral un gall
Cada pany té la seua clau
Cada poble la seva llengua, cada casa la seva façana
Cada u a casa seua
Cada u sap a casa seva on s'hi plou
Cadascú és mestre a casa seva
Cap a casa que cauen gotes
Casa arreglada i taula parada, hostes aguarda
Casa d'orenetes, casa d'amoretes
Casa de dues portes, fa de mal guardar
Casa de molts amos, casa de ningú
Casa de poc fonament: l’enderroca un xic de vent
Casa de poc pa, casa de raons
Casa escombrada, casa endreçada
Casa humida, el metge crida
Casa i roba, poca
Casa meva per pobra que sia
Casa negra, llum encesa
Casa nova, fora rates
Casa on no hi ha mesura un pa poc dura
Casa pobra, no cal tanca
Casa robada, casa assegurada
Casa sense dona, barca sense timó
Casa sense gent a dins, niu de ratolins
Casa sense mare, riu sense mar
Casa vora riu, sempre en perill
Clau d'or obri qualsevol pany
Com en casa no hi ha res
Com si fos a casa seva
Començar la casa pel terrat
De dia la cambra ventejada, de nit ben tancada
De la clau no hi sigues esclau
El casat, casa vol
El que cuida casa d’altre, la seua la té un estable
El que tanca i obri casa, sap en ella el que passa
En porta tancada no entren lladres
Entre uns i altres, la casa per agranar
Escombrar cap a casa
Ficat dins de casa, mentre la trona passa
Forasters vingueren que de casa ens tragueren
Guanye qui guanye, tot queda en casa
Ja que la casa es crema, escalfem-nos
La roba bruta es renta a casa
Les mans al cul i el cul a casa
Més sap un tonto a ca seua, que un llest a ca d'un altre
No caure-li les teulades damunt
No escalfar cadira a casa seva
Obrir la casa
Pel febrer, mig a casa i mig al carrer
Primer els de casa, i després els de la plaça
Quan els lladres han saltat per la finestra, hi posen reixa
Que es cremi la casa, però que no faça fum
Qui no apanya una gotera, apanya la casa sencera
Ser el gos de la casa
Si ta casa vols obrar, pel març has de començar
Si vols fer casa, els comptes repassa
Tancar la porta i llençar la clau
Tardaràs, però a casa tornaràs
Tindre entrada
Tirar la casa pel balcó
Una casa pobra, una altra n'assola
Vista la porta, sabuda la gent
