Un poema preciós per tirar endavant amb il·lusió, cada dia... tot gràcies a la poesia i al vostre espírit col·laburatiu social. Endavant, poesia! Endavant, primavera! Endavant, l'escriptura!
Que sea primavera
cuando escribas,
y el día, como hoy,
tenga un sol cuya luz
no proyecte más sombra
que la que dan las alas
de los pájaros.
Que tus pasos te alejen
más de ti,
y que cada palabra,
cada verso,
sean los que esperabas
y no acababan nunca
de llegar.
Y cuando estés muy lejos
y hayas dejado atrás
las dunas del desierto,
donde las flores vuelvan
a brotar,
no te importe seguir.
La il·lustració és de 제딧-9Jedit.
