13.5.22

Perdí muchos hombres: versos contra la guerra

 

 

Passa el temps i la guerra d'Ucraïna no s'acaba. Morts, por, violència, exili... Stop a la guerra! Ho diem també en vers: prou de guerres, volem la pau!


Perdí muchos hombres

(Oscar Hahn)

Usted no pierde hombres general
Ias familias Ios pierden:
los padres las mujeres los hijos
Lo que usted pierde son piezas
en un tablero de ajedrez
Pero no se preocupe
pronto le llegarán más torres vivas
más peones de reemplazo
Preocúpese mejor de esa pieza
que está en campo contrario
y ya sabe su próxima jugada

La il·lustració és de Boris Artzybasheff.

11.5.22

Cucú-tras, la vida se acaba: llibre de poesia infantil sobre el tema de la mort

 

Ja he comentat diverses vegades al blog que la bona literatura infantil tracta de tot tipus de temes, sempre adients a l'edat dels xiquets i xiquetes, i sense moralina. Un dels temes que semblen tabú a la LIJ i també dins de la poesia infantil, és el de la mort. Per què?

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil que gira al voltant de la mort: Cucú-tras, la vida se acaba, de Jorge Padín Quintanal, amb il·lustracions de Mamen Urquía i editat per Pepitas de Calabaza.

Què passa quan ens morim? És un dubte que apareix en multitud de xiquets i xiquetes, també en els que ja som grans, però ningú no tenim una resposta clara. En aquest sentit, la literatura també ens pot ajudar. És un llibre per llegir en companyia i adreçat a edats a partir de 5 anys. Un llibre que ens endinsa en el fi de la vida i que, a més, ens pot ser molt útil als adults (pares, mestres, psicòlegs, bibliotecaris, etc.) davant de determinades situacions per les que poden estar passant els menuts. 

La poesia està present en tots els moments de la vida, des del naixement fins al final.


sacapuntas
como los lápices
nos sacamos punta
una vez
otra vez
muchas veces
hasta que un día
nos gastamos
y ya no pintamos
nada

aquí


*
llorar es como llover
no tengas miedo
llora
mírate la punta de la nariz
ponte bizco
no te hagas el valiente
deja caer tus lágrimas
de niño
que si se quedan en tus ojos
harán un charco
y no podrás ver
papá también llora
y se pone bizco

porque es hombre 

 

*

tic
toc
toc
es tarde
tac
tengo tiempo
tic
no tan lento
tac
cuánto dura
tic
cuánto queda
tac
es la hora
de la cena
tic
tac
tic
date prisa
tac
que no llegas
cuánto falta
no te esperan
tic



Un llibre molt recomanable per a la biblioteca escolar o pública, així com per a la biblio familiar. 



10.5.22

Un poema, una flor

 


 Un poema, una flor, una porta a l'encís primaveral.

 Quan la flor més tendra
esclata amb encís,
s’obre, al paradís,
la porta primera. 

(Joan Josep Roca Labèrnia)

La il·lustració és de Jimmy Liao.

2.5.22

Maig refranyer

 

El més de maig és el més primaveral i el refranyer popular fa molta referència a ell. Les flors creixen per tot arreu, volen les oronetes...reviu tota la naturalesa. Maig refranyer.


Maig arribat, un jardí a cada prat.

 

La il·lustració és de Victoria Protsiv-Виктории Процив

1.5.22

En tus brazos: poesía para el Día de la Madre

 


Regalem poesia a totes les mamàs del món. Res millor que uns versos per a expressar el que sentim i li afegim... un grapat de besades. Besos i versos per a les mares.

 En tus brazos

(Germán Berdiales)

Mamita, Mamita

si tu fueses árbol,

tu hijito en tus ramas

quisiera ser pájaro.

 

Si tu fueses río

que al mar va cantando,

tu hijito en tus aguas

quisiera ser barco.

 

Mamita, mamita

si fueses un río

o fueras un árbol

tú me acunarías

igual en tus brazos.


 

 Les il·lustracions són de Daniela Giarratana

30.4.22

Joc de lluna: poesia infantil sobre la lluna

 

 

Cada mes la lluna juga amb nosaltres. Des de la foscor de la nit va fent-se, poc a poc, rodoneta per anar després amagant-se fins desaparèixer. La nit sempre l'encobreixUn llunàtic joc amb el que cada nit ens invita a jugar. 

Bona nit, lluna!


Joc de lluna

(Sàlvia del Berri)


La lluna rodona,
minva, decreix,
es torna invisible
i desapareix.

On és? 
 
La il·lustració és de Cecilia Cavallini.

28.4.22

Te doy mi palabra: poesia de Silvia Beatriz Zurdo

 

 

La paraula ens defineix i ens ajuda a definir el nostre entorn en cada moment. Gràcies a les paraules podem compartir idees, conèixer nous móns, expresar sentiments, acoronar als nens, gaudir de la vida. Paraules que ens fan riure o plorar, que ens acompanyen en el cant o es balancegen entre els somnis, que s'enreden entre els pensaments o s'amaguen per por. Paraules que la poesia sempre ens dona, ens regala, ens fa viure.

 

Te doy mi palabra

(Silvia Beatriz Zurdo)

 Ronda de palabras.
Palabras cruzadas.
Dulces o macabras
libres y encantadas.

Duras palabrotas
dejan sin palabras.
Te doy mi palabra
sin abracadabras.

Palabras que van...
Palabras que vienen...
y en el camino
nos entretienen.

Hay palabras mágicas
sabias y encantadas
palabras nunca dichas
o inesperadas.

Palabras sencillas...
Palabras perdidas...
Graves o agudas...
Palabras amigas.

Palabras secretas
Palabras confusas,
Palabras ahogadas
(las que no se usan)

Palabras dormidas...
Palabras sin voz...
PALABRAS ENCANTADAS
te regalo yo.


Il·lustració de Paolo Domeniconi.

23.4.22

Libros escotilla: poesía para el Día del Libro / Libros escotilla: poesia per al Dia del Llibre

 

Hui ha estat un dia ben especial, doncs és la festa de la lectura. El Dia del Llibre és cada dia de l'any, però hui, junts, fem festa: escriptors i escriptores, il·lustradors i il·lustradores, editorials, llibreries, biblioteques, lectors i lectores. Els llibres surten al carrer, com la poesia.

En aquest dia he rebut un regal preciós, un poema sobre els llibres de Magela Demarco (muchísimas gracias y un montón de besos y versos), junt a una il·lustració de Mariana Viegas Charneca, i el vull compartir amb tots vosaltres, perquè els regals compartits són encara més bonics, com les bones lectures compartides.

Bon dia i bona lectura a tots i totes!

Libros escotilla 

(Magela Demarco)

Libros escotilla, escalones, escaleras.

Libros aerostáticos
que amplían tu mirada
y tu forma de ver las cosas.

Libros submarinos
que te permiten adentrarte
en las profundidades del alma.

Libros bichitos de luz
que encienden chispas
en tu camino.


Libros mariposa
que remontan vuelo
y te alejan de las tardes grises
y monótonas.

Libros rescatistas,
libros salvavidas, libros redentores,
emancipadores de conciencia
y corazones.

Libros escondrijo,
libros madriguera,
libros quitapenas.

Libros de todos los colores,
tamaños y sabores.

Libros receta magistral, sanadores.
Sin contraindicaciones.


5.4.22

La voz del agua: poesia de Rafael Maya

 

 

Shhh! Escoltem la veu de l'aigua. Una veu que té el seu propi llenguatge: el de riu quan baixa amb força des de la muntanya, el de les suaus ones que besen la platja, el del quiet bassal i el de la pluja que colpeja la terra, el de l'aixeta i el de la dutxa, el de la neu quan es fon i el de la font quan brolla... Escolteu? És la poesia de l'aigua...


La voz del agua

(Rafael Maya)


Yo soy el agua azul de la montaña,
nací en un hueco del breñal salvaje
y no llevo ni espumas de coraje
ni al caminante mi cristal engaña.


No me desbordo con rugiente saña
ni a vastos mares enderezo el viaje;
sólo copio los tonos del paisaje
y sólo huertos mi corriente baña.


Y humilde y en silencio, mi destino
es ser buena y cordial; ser agua pura
a través de la hierba del camino.


Correr sin nombre, padecer quebrantos,
y morir una noche en la espesura
como murieron tus mejores cantos. 


La il·lustració és de Sabien Clement.

4.4.22

Un llibre vell... esperant ser llegit: poesia de Joan Josep Roca


 Abril és per excel·lència el mes dels llibres, doncs es celebra el Dia del Llibre Infantil i el Dia del Llibre. No volem que aquestes celebracions resten sense poesia, així que anirem penjant poemes infantils i juvenils en el que el propi llibre és el protagonista dels versos.

Comencem per un poema inèdit de Joan Josep Roca Labèrnia (que ens ha regalat, com tantes altres vegades: moltíssimes gràcies) que fa referència a eixos llibres que per ser vells ja no es lligen. Un poema preciós.

 

Un llibre vell

(Joan Josep Roca)

En un llibre vell,
on ni els fulls volaven,
les fades posaven:
l'avenir incert.
Dormint al calaix
passava les hores,
li venien totes
a fer un daltabaix.
Però vet aquí
que un dolç minyó
el va despertar.
Avui, vol ballar
i faran, tots dos,
somnis sense fi. 

 La il·lustració és d'Arezou.

3.4.22

Centenari del naixement de José Hierro

 

Hui celebrem el centenari d'un gran poeta, José Hierro, considerat com una de les veus més representatives de la poesia social de postguerra. Els seus poemes no perdran mai la veu, arrelats com estan entre els lectors. Una veu que s'alça cada vegada que obrim les seues obres. Una veu que colpeja i acarícia... la veu de la seua poesia i de la vida.

 

Vida

(José Hierro)

Después de todo, todo ha sido nada,
a pesar de que un día lo fue todo.
Después de nada, o después de todo
supe que todo no era más que nada.

Grito «¡Todo!», y el eco dice «¡Nada!».
Grito «¡Nada!», y el eco dice «¡Todo!».
Ahora sé que la nada lo era todo,
y todo era ceniza de la nada.

No queda nada de lo que fue nada.
(Era ilusión lo que creía todo
y que, en definitiva, era la nada).

Qué más da que la nada fuera nada
si más nada será, después de todo,
después de tanto todo para nada.

 La il·lustració és d'Ayuko Tanaka .

30.3.22

El tiempo y la luna... invención / El temps i la lluna... invenció

 


Cada nit canvia la lluna, com una màgia nocturna, La veus i no la veus, poemant o versificant...


Invención

(William James Collins)

Esta noche la luna es una galleta
mordida
flotando en el cielo,

y en una semana más o menos
según el calendario
probablemente parezca

un plateado balón,
y hace nueve, diez días tal vez
me recordaba una afilada y delgada uña.

Mas finalmente—
a últimos de mes,
calculo—

se consumirá
hasta ser nada,
nada más que estrellas en el cielo,

y tendré algunas noches
para mí mismo,
tiempo para dar reposo a mi agitada pluma.

 

La il·lustració és de Jimmy Liao.

28.3.22

Primavera, poema de Ramón de Campoamor

 

Primavera
(Ramón de Campoamor) 
 
El sol en la ventana,
verde la acacia
y una rosa temprana,
llena de gracia.
 
Rasga el aire en un trino
la golondrina;
y el mirlo sobre el pino
su flauta afina.
 
La il·lustració és de Francesca Quatraro.

23.3.22

Prima, primavez, primavera... jugamos con la poesía?

 

 

Al jardí de la poesia, en esta primavera,  han brollat versos per primavolta, en primallum, amb l'aigua de primapluja i hem fet un pomell amb ells per a que jugueu.

Una primavez
una primavera
trajo primaluz
con agua fiestera.
Una flor azul,
una frorestela
floripenduló
en la enredadera.
Una blanquitez,
nube paseandera,
cayó en el portal
de una madriguera
y en el conejal
de la conejera
se volvió raíz
de la dormidera.
En la pequeñez
de una peñasquera,
una piedritez
que rodando fuera
pajarita es
una primavez,
pajarita fue
una primavera.
 

 Less il·lustracions són de Lorena Álvarez.

22.3.22

Març, marçot: poema de Joana Raspall

 

 

Març està sent un mes ben rebolicat: dies de molta calor o de molt fred, vent, pluja i neu. Març, marçot, mes d'estrena de la primavera i de la poesia.

Març, marçot

(Joana Raspall)

- Març, marçot...
i borinot!


- Què rondines?
No endevines
que és un vent
excel·lent?


Per al pol·len,
les flors volen
missatgers
ben lleugers
perquè una altra flor l'espera.


Març, marçot,
i borinot?


Visca el vent de primavera!

 

La il·lustració és de Jesse Reisch.

21.3.22

Dia de la Poesia en la biblioteca de Cocentaina: regalem versos... sobre la pau

 

 

Un any més, al Dia de la Poesia, en la biblioteca de Cocentaina hem regalat poemes. Aquest any tots els versos giren al voltant de la pau (tot seleccionats d'aquest blog, en castellà i en català). Llegir els poemes, triar el que més ens agrade i emportar-se'l a casa. A més, enguany hem barrejat amb els versos diferents il·lustracions de Meike Töpperwien, unes fantàstiques imatges infantil sobre la pau i contra la guerra actual d'Ucraïna.

Celebrem la festa de la poesia degustant versos. Bon profit poètic!

 








Dia de la Poesia: 3 poemes que ens animen a escriure poesia

 

 

També celebrem el Dia de la Poesia amb tres poemes en la nostra llengua.

 Versos que ens inviten a gaudir de la poesia i a escriure'n. S'animeu?

 

És poesia
(M. Dolors Pellicer)

És poesia parlar de tu
parlar de mi,
del que és molt lluny,
del que és a prop.
Parlar del sol,
parlar del vent,
de la tempesta,
de mars calmats.
Dels mots perduts,
dels mots trobats.
Del plor d'infants,
del crit amarg
dels desvalguts,
dels afamats.
D'allò que amoixa,
d'allò que cou.
D'odis arcaics,
del pa calent
en temps de llum.
Del bleix cansat
que es va apagant.
Dels brots novells,
de l'esperança
d'un nou esclat.



Escriure un xic
(Joan Josep Roca Labèrnia)

Poseu-me, al plat,
la més dolça paraula,
puix sóc a taula
com convidat.
Escriure un xic,
lluny d’atonia,
vol alegria
i ésser eixerit.
Per navegar,
només un full
i nau lleugera.
El port espera,
vol sentir el brull
d’un nou demà.

 

Que no ens manqui mai
un poema a la boca,
un vers al pensament
i tota la Poesia
a la proa del nostre vaixell.

(Isabel Barriel

 

Les il·lustracions són d'Anna Cunha.

Día de la Poesía: 3 poemas sobre la poesía

 

Dia de la Poesia, dia de festa poètica, de paraules amb colors, de versos joganers, de... celebració. Ara ho fem amb tres poemes, ben diferents i originals, que giren al voltant de la poesia des de diferents vessants. 

Feliç Dia de la Poesia!


Qué es la poesía
(César Arístides)

Le pregunté a mamá qué son los versos
y me dijo que eran flores de lluvia y algodón
papá qué son los versos
y me habló de caballos rojos en un mar de azucenas
profesora qué son los versos
y escribió en el pizarrón palomas de cristal  


pero dígame maestro que son los versos
y me enseñó un dibujo donde lloraba un corazón
ahora sé qué son los versos
tu sonrisa en la lluvia
y el amoroso silencio.

 


¿Crees en la poesía disfrazada de luz...?

(Gladys Carmagnola)

¿Crees en la poesía disfrazada de luz,
de primavera, flores sin espinas
que desde un pedestal –mármol o lodo–
nos recrimina?

No contestes aún, hermano. Escúchame:
Yo creo en la poesía
que al mostrarnos la luz,
con ella nos envuelve e ilumina;
la que de los crepúsculos y sombras
jamás se olvida;
la que en flores y aromas nos embriaga,
y nos pincha.

Creo
en el supremo don de la poesía
que nace sin amarras y sin ídolos;
que llama a nuestra puerta como una leal amiga,
que entra en nuestro hogar,
se sienta a nuestro lado en cualquier silla
a compartir el pan
que nos legó el afán de cada día
si queda aún; si no,
se hace pan ella misma.

Creo
en esa poesía
que vive con nosotros y dialoga
con palabras excelsas o sencillas:
poesía que consuela,
poesía que alimenta y acaricia,
poesía que sacude y acompaña
en la desesperanza o la alegría.

Creo, por sobre todo, en la palabra
que guarda entre sus sílabas
lo que no por razones idiomáticas
obligatoriamente se mutila.

Sí. Creo desde hace tiempo
en la entrelínea
–la que, para nosotros, de la muerte
arranca, y nos lo entrega, un retazo de vida–.

Ahora que me entiendes puedo oírte:
Hermano: ¿Crees en la poesía?

 

Siempre es Día para la Poesía

(Mª Rosa Serdio)


Vengan las palabras a recibirnos.
Traiga cada una su tesoro de luces y de sombras.
Abramos sus cofres de soles y lunas.
Mostremos las tiendas. Quememos inciensos…
Seamos un zoco de bellas palabras.
Demos a los niños ramos de bengalas.
Dejemos que pinten el suelo de las calles.
Hoy es el día de las bellas palabras.
Quizá te sorprendan los guiños del tiempo.
Acaso la luna se quede a mirarnos.
Hoy es el día en que el niño habla.
Palabras sin miedo a cambiar el mundo.
¡Feliz Día de la Poesía!

 

Il·lustracions d'Anna Cunha.

19.3.22

Poemes i flors: benvinguda primavera / Poemas y flores: bienvenida primavera

 

 Demà ja és primavera i ho celebrem amb tota l'alegria que comporta veure renovar-se la naturalesa. Com sempre, també ho celebrem amb poesia.

Campo estelas
(José María Hinojosa)

Almendros en flor.
La primavera
se acerca.
Cerezos en flor.
La primavera
está plena.
Granados en flor.
Ya se aleja
la primavera.
 
La il·lustració és d'Aeppol.

17.3.22

Un santo para cada mes, unos versos para cada santo: poesía con humor

 

 

El calendari està ple de sants. El santoral marca cada dia de l'any amb els sants que li corresponen. Però Carmen Gil ha creat un santoral diferent, poètic i amb molt d'humor, per a cada mes. Us encantarà. Què tal si vosaltres s'inventeu un altre santoral i feu rodolins amb ell?

 

El santoral

(Carmen Gil)



En enero San Tiamén

se arremanga el capisayo

y, en menos que canta un gallo,

frie un huevo en la sartén.



En febrero, San Dunguero.

El patrón del carnaval,

siempre contento y jovial:

¡qué santo tan jaranero!



En marzo, San Sirolé:

un santurrón metepatas,

zampatortas, papanatas,

que no sabe el abecé.



En abril llega San Son.

Con la punta del meñique

puede tirar un tabique

este santo fortachón.



En mayo, Sanseacabó

cuelga al gato el cascabel,

pone la guinda al pastel

y da el toque al entrecó.



En junio San Alotodo,

que con besos y achuchones,

sin jarabes ni inyecciones

siempre te cura a su modo.



En julio San Día

que es el más carirredondo,

orondo, mondo y lirondo

de toda la clerecía.



Y en agosto San Dalia.

Nunca lleva calcetines;

lo sacan con baldaquines

y mucha parafernalia.



En septiembre, San Guijuela,

que se le pega a otro adrede,

saca todo lo que puede

y corre que se las pela.



En octubre, San Gregorda.

Es un santo tranquilón

y no se da un sofocón

ni aunque venfa el sursuncorda.



En noviembre, San Chopanza.

En su juventud porquero;

amigo del refranero

y de la buena pitanza.



Y en diciembre está San Dez,

que hace pesca submarina:

se zambulle en la piscina

y nunca pesca ni un pez.

 

 La il·lustració és de Rafa Vega "Sansón".

 

15.3.22

Poesía en la escuela: pregón poético de Juan Carlos Martín Ramos

 

Ja tenim ben propet, en aquest mes, la vinguda de la primera i amb ella el Dia de la Poesia. Us suposem amb els preparatius a l'escola per celebrar-ho, fent festa. També suposem que la poesia està sempre a l'escola i no sols el 21 de març. Poesia per a jugar i riure, per a cantar i sentir, per a estimar i criticar, per a compartir. Poesia per aventurar-se dins del màgic món de la paraula. Entre sumes i localitzacions geogràfiques, entre anàlisi del cos i coneixement de la natura, entre els contes i la dramatització... esperem, desitgem, que la poesia s'hagi fet un llogaret a les vostres aules, com ens diu aquest pregó poètic de Juan Carlos Martín Ramos.


Poesía en la escuela
(pregón)

¡Atención, niños y niñas,
jóvenes de este planeta!
¡Y atención, mucha atención,
los maestros y maestras!


¡Tomad lápiz y papel
y apuntad bien esta idea!
Para hablar de poesía
cualquier excusa es la buena.


¡Poesía, poesía
que viva libre en la escuela!
¡Poesía sin horarios,
sin deberes ni monsergas! 


Está bien la geografía,
¡no digamos la aritmética!,
pero en ellas sin poesía
la lección no está completa.


Es mejor pintar un mapa
donde no existan fronteras
y, si no hay pan para todos,
¡la cuenta no está bien hecha!


Y ¡atención, mucha atención!,
que no se trabe la lengua,
que el idioma es un tesoro,
si se esconde, no se encuentra.


Haced camino al andar
contando piedras y estrellas,
para oír al ruiseñor
dejad la ventana abierta. 


¡Poesía, poesía
-ya lo dijo algún poeta-
como el pan de cada día,
como el sol que nos calienta!

 La il·lustració és de Francesca Quatraro.

10.3.22

Miramos el mundo desde la ventana... con poesía / Mirem el món des de la finestra... amb poesia

 


La finestra és un petit buit de la casa que ens permet, sense sortir veure el món. És un punt de màgia. Protegits des de dins, podem contactar amb l'exterior que ens envolta. En tot aquest temps de pandèmia, les finestres han cobrat un protagonisme especial; tambè quan fa molt de fred o plou. Mirem per la finestra i veiem com el món viu i nosaltres, pasivament, el deixem fluir, remullant-se amb gotes de pluja i de poesia.

En la ventana
(César Arístides)


Desde mi ventana el mundo son los árboles

los pájaros que vuelan sobre el sueño de los gatos

allá están los camiones las calles las ilusiones

los niños más grandes regresan de la escuela

entonces las nubes ponen el mantel

y le avisan al sol que lave sus manos

pues es hora de llover



desde mi ventana la ropa tendida

es un baile de fantasmas que dan risa

un vestido tiembla y corren calcetines

en busca de un señor barrigón

que trabaja en un mercado



corren las bancas porque llueve

y las casas también los semáforos

sólo los sueños se quedan quietos

disfrazados de niñas mojadas

que saltan una cuerda.

 

La il·lustració és d'Alessandra Fussi.

8.3.22

Som tantíssimes: 8 de març, poesia en veu de dona

 


Som tantíssimes

De nit, blanques, 

molt silencioses. 

Som tantíssimes! 

 

Les nostres veus 

agafen fort les 

nostres mans. 

 

Ningú ens sent, 

som com la pols 

cega i muda; 

 

sorda, de vegades. 

Ningú ens veu 

som partícules. 

 

Éssers estranys, 

imatges fòssils 

de mons llunyans; 

dels nostres cercles, 

cercles mundans. 

 

De mare naixem, 

d’aigua som, 

i morirem sense ella. 

Filles, per sempre. 

 

Som la llavor del nostre fruit, 

que arrela i creix. 

Som la llavor del nostre cos 

en perill d’extinció.

 

 Tu, jo i ella 

serem per sempre. 

Tantíssimes! 

 

Avui dia D i hora H despertam. 

Demà el món ja serà nostre! 

 

La il·lustració és de Carole Hénaff.

7.3.22

Poetas andaluces: web de poesía

 


Us recomano que li doneu una llarga ullada a una web que està plena de poesia: Poetas andaluces. Ja us imaginareu que sota este títol es parla de poesia andaluza. Un grapat de poetes, ordenats alfabèticament pel seu nom, desfilen per la web. Cada poeta té una xicoteta biografia i han penjat alguns dels seus poemes. Poetes clàssics i poetes molt actuals. 

Cal dir, aprofitant que esta setmana estem penjant poemes en veu de dona, que trobem a faltar més dones poetes a la seua web (cal suposar que anirant afegint-se poc a poc, per tal de ser una lloc actualitzat).

D'entre totes les dones poetes, hem fet una tria de tres poemes i tres poetesses, per anar degustant la seua obra.


 La cajera de Muriel

(María Eloy-García)

Estoy pensando en la cajera sedente
ella es lo verdadero de la sincronía del mundo
con su rayo láser ávido de códigos
me murmura complacida las ofertas
y cómo suma los dígitos arrastrando
entre lo dócil y el hastío
el tesoro precioso de mi dulce integral
a través de la máquina que le computa
el precio exacto de toda mi tarde
dice tres
y nunca nunca fue este número más mágico
la cajera extraordinaria teclea el sumatorio
de la monotonía y dice tres
y mira entonces justo antes de que se produzca
el cotidiano milagro de que mi dulce integral
sea mío para siempre
de repente ella mira otra tarde
sale de lo mío a lo del otro
le susurra las mismas ofertas
le marca el tetrabrik con el ojo de su láser
abriendo en fin el cajón místico del hiper
con un movimiento suyo de mercado
los billetes ordenados repiten la cara de ella sin gestos
y me voy por esas puertas
que se abren sólo con el aura
dejándola mientras su láser que suena
va marcando otra tarde.

*
La memoria
(María Sanz)


Si quieres olvidar, si no te basta
con ahuyentar heridas y desprecios,
acuérdate del día en que un poema
te liberó del mundo y sus engaños.

 *

Sin ángel

(María José Mures)

Me quedé sin ángel
se desplumó sólo,
se quitó las alas
y salió volando
y con ellas
ni siquiera escribió.
Ángel caído y estrellado.


Les il·lustracions són d'Alexander Sokht.

4.3.22

Versos de Cèlia Nolla: intimisme poètic femení


Travesses una porta intacta
i en surts que t'han trencat
que tot és nou,
que potser allò és la vida.


Cinc minuts més tard
comença el drama d'estimar,
i no saps què era més verge:
si el teu cos
o el teu cor,
perquè els dos et fan mal.


A fora les garrofes cauen.
I no et necessiten.

(Cèlia Nolla i Yeste / Ana Godis, il.)