18.6.19

Habla la maestra, con la voz de la poesía


Hui li donem veu a la mestra per a que, abans d'acabar els curs acadèmic, ens diga unes paraules sobre la seua manera d'entendre l'educació i la seua estima pel seu alumnat.

Habla la maestra

Llego a la escuela todos los
días renovada en mi alma la flor del
cariño a mis alumnos. Dejo en la
puerta de entrada, como se deja el
polvo de la calle, toda la angustia, el
pesimismo que pudiera tener:
Y entro, llena el alma de la
blanca luz del optimismo sano que
vierto como la bendición sobre la
cabecita de mis alumnos.
Y siempre, siempre prefiero
llegar a su corazón antes que a su
cerebro, porque el cerebro pueden
llenarlo cuando grandes, en la vida,
ellos mismos estudiando, pero el
corazón, si no se llena cuando es
tierno, queda vacío para siempre.

Il·lustració de Marta Montañá.

5.6.19

Tenim cura del medi ambient... amb poesia / Cuidamos el medio ambiente... con poesía



Hui és el Dia Mundial del Medi Ambient / Día Mundial del Medio Ambiente. És un dia fantàstic per a festejar tot el que ens regala el nostre entorn i també per a prendre consciencia de tot els que estem fent malbé: súper consumisme, ús abusiu de plàstics, deixalles per tot arreu, aigües brutes, aire contaminat, sobreexplotació dels recursos naturals, animals en perill d'extinció, boscos i selves cremades, manipulació del sers vius, i un llarg etcètera. 

Entre tots podem aturar aquesta boja destrucció del medi ambiente, podem aconseguir retornar de vida a la Terra. Els poemes que a continuació hem seleccionat fan referència a aquesta presa de conciencia i actuació responsable i consequent. El xiquets i les xiquetes ho comprenen immediatament, estimen la Terra i no volen estropejar-la, però... i nosaltres els adults?

La rumba del Medi Ambient
(Carles Cano)

Et recitem aquest poema,
la Rumba del Medi Ambient;
si vols cuidar el teu món,
escolta-la ben atent.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Comença per reciclar
tot allò que consumeixes.
Almenys el vidre i el paper,
als contenidors ho deixes.

No deixes l'aixeta oberta
quan et raspalles les dents;
la dutxa és millor que el bany,
t'estalvia aigua i temps.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Les piles són perilloses,
al fem no es podem tirar,
busca un lloc on n'arrepleguen;
porta-les sense tardar.

No tires papers ni fem
als carrers o al camp,
la natura i la ciutat
xomrients t'ho agrairan.

Tornada:
Planeta, no en tenim més que un
i tots hem de viure en ell.
Si no respectem el medi
ens quedarem sense ambient.


Ara ja ho saps col·lega,
aprén bé estos consells
o ens carreguem el planeta
si cadascú va a la d'ell.




I ara més poemetes en castellà per a conscienciar-nos, 
cada dia, de tenir cura dels nostre medi ambient
(malauradament desconeixem alguns dels seus autors/es):

Nací para cuidar
esto que veo:
para cuidar la lluvia,
para cuidar el viento,
para cuidar al ave,
al pez y a lo pequeño.
Nací para cuidar
el Universo.
(Estefy)


El reciclaje
Los niños pequeñitos
conocen lo que es reciclar,
y por eso todos quieren
el medio ambiente cuidar
en sus casas y en sus clases,
papel y cartón separar
de plásticos, envases y vidrios por igual.
Es labor hermosa,
todos podemos participar,
y casi sin darnos cuenta
de nuestra tierra cuidar,
para poder disfrutar
y nuestro planeta amar,
aire, agua y tierra,
debemos salvar.




El sol y la luna
hablan de la Tierra,
la ven muy cansada

y parece enferma.

Su cielo está gris,
no es azul, ni claro,
su mar está sucio
y los peces pálidos.

Los ríos sin agua,
los campos muy secos
y se talan árboles
en pos del progreso.

Los osos no hibernan,
las aves no emigran,
bla, bla, bla, siguen
mientras que la miran.

Muy callado un niño
los escucha hablar,
no sabía nada,
¡él quiere ayudar!

Promete a los astros
cuidar de la Tierra,
ahorrar, reciclar,
siempre protegerla.

*


El planeta clama a gritos
por cuidado y atención,
si no ayudamos al cambio,
vendrá la muerte y destrucción.
La tierra espera paciente,
¡Paren la contaminación!
Porque el daño ecológico
ya no tendrá solución.
Dañan la naturaleza,
contaminan a los mares,
cortan y talan los árboles,
de los montes tropicales.
Cuando vienen las tormentas
los gritos de inundación,
¡Son los rayos y los truenos
el rugir de su interior!
Las temperaturas suben
y los polos se deshielan,
Talan y cortan árboles
¡Años para crecer llevan!
¿Para qué nos sirve el oro
si contaminan los mares?

¿Para qué sirven riquezas
si en la tierra no habrá nadie?

*

Cuidemos el planeta
(Delia Arjona)

El mundo se encuentra enfermo.
Agoniza, ya no puede respirar,
Todas sus aguas saben mal…
¡Hagamos algo para poderlo salvar!

Antes de que el sistema muera,
pongámonos a trabajar,
busquemos juntos una receta
para nuestro planeta cuidar.

Muchos árboles podemos plantar,
concienticemos a las personas,
al planeta vamos a oxigenar
y disfrutaremos de su sombra.

El papel que ya no usemos,
que reciclarlo tendremos.
No morirá ningún árbol
y el planeta cuidaremos.

Las pilas contaminantes,
al agua no debemos tirar.
Es un gran daño ecológico
que llevará años limpiar.

Si amamos la naturaleza,
debemos empezar a reciclar,
para que en el Planeta futuro
todos podamos respirar.

Para que la Tierra no muera,
debemos empezarla a cuidar.
Ayudamos a la creación entera
y con ella podremos contar.






Les il·lustracions que acompanyen a tots aquests poemes són de Nerina Canzi.

4.6.19

Poemant i jugant a la biblioteca de Cocentaina / Poemando y jugando en la biblioteca de Cocentaina

M'agrada l'estiu, m'agrada la poesia (il·lustracions d'Amelicart /ア・メリカ)

El curs va acomiadant-se, però a la biblioteca de Cocentaina encara ens resten les últimes sessions d'animació lectora. Enguany estem jugant amb la poesia i s'ho estem passant molt divertit. Hem creat poemes col·lectius, poemes d'amor, hem cantat i ballat amb els versos, s'hem emocionat amb les seues paraules, hem dramatitzat alguns poemes, les rialles ens han sortit en alguns dels contes poètics, hem aconseguit molta màgia amb les fórmules dels encanteris... i ens han encantat els poemes que els xiquets i xiquetes ens han anat regalant. Us deixem de mostra un botó, dos poemes que han creat els alumnes de 4rt. del col·legi Sant Joan Bosco de Cocentaina... preparant l'estiu.

El verano
Al verano le gusta
pintar los campos
de amarillo intenso
y de alegres cantos.

Ponerse el bañador
coger el flotador,
meterse en la piscina
¡y darse un chapuzón!

Ir a la playa
y refrescar el día
con un buen helado
de vainilla.

Subir a la montaña,
admirar el paisaje,
encontrarse unaarña
y volver al valle.

Hacer un picnic,
comer sandía,
montar en bici
y terminar el día
con un cielo de estrellas
que en la noche brillan.

4B: Gabriel, Badr, Nirmine, Lucía, Álex, Leyre, Marc, Yurena, Nil, Gorka, Ilyas, Hugo, Marta, Mireia, Alexia, Lara, Raquel, Itziar, Dani, Abdellah, Abduallah.


El verano
Al verano le gusta
pintar de amarillo
las flores al viento
y recoger el trigo.

Ponerse el bañador
de rallas coloridas,
tomar el sol
y darse un chapuzón.

Calentar la orilla
de la playa
y hacer castillos
de arana mojada.

Envolverse cada noche
con un manto de estrellas
y en hermosos sueños
jugar con ellas.

Comerse un helado
de fresa y limón
de postre jugoso
¡y también un melón!

Refrescarse en el río
cuando hace calor
pescar con la red
un cangrejo mordedor. 
(Alumnes de 4rt. A )


29.5.19

Poemas para leer a Troche y Moche: llibre de poesia infantil de José Luis Ferris


José Luis Ferris ens presenta el llibre de poesia infantil Poemas para leer a Troche y Moche, il·lustrat per Teresa Novoa i publicat a l'editorial Anaya Infantil y Juvenil. Poesies amb una temàtica i estil ben variat i que van directe al cor.

El poemari reuneix 24 poesies dividides en 5 apartats: 

Los árboles y otros amigos: poemes dedicats a la naturalesa
Mis queridos animales, amb versos molt divertits
La poesía es para todos: versos per a la reflexió
Trabalenguas y canciones 
Cosas del corazón: pomes a personatges de la seua vida

El llibre està dedicat a dos germans bessons, Troche i Moche, dos xiquets amb una personalitat contraposada i que li serveixen d'espectadors-lectors per intuir com reaccionaran els altres lectors menuts davant dels seus versos.

El vendedor de arcoíris
(José Luis Ferris)

El vendedor de arcoíris
le dijo a la flor pequeña:
si te falta algún color
para ser del valle dueña,
deja que yo te rocíe
con la luz que el agua sueña.


El árbol de mi calle
(José Luis Ferris)

En mi calle hay un árbol
que por la noche
llena todas sus ramas
de ruiseñores.

Antes de ir a la cama
salgo al balcón.
Me saluda contento
un ruiseñor.

En mi calle hay un árbol
que por la noche
abre su verde alma
a troche y moche.



El llibre és recomanable per als primers lectors, una bona guia per endinsar-se a la poesia.

27.5.19

Universo Lorca: web sobre Federico García Lorca

Federico García Lorca il·lustrat per Jan-André Granheim
Volem compartir amb tots vosaltres una molt bona notícia: la web Universo Lorca, impulsada per la Diputació de Granada junt a altres institucions, i que reuneix en un sol lloc web, per primera vegada, la vida i obra del poeta i la seua vinculació al territori. Aquesta plataforma digital s'integra en un projecte més ampli que pretén vincular a García Lorca amb tots els espais de la seua terra natal relacionats amb la seua vida i producció artística. La web vol potenciar la figura de Federico García Lorca mitjançant recursos culturals, educatius i turístics.

La web aglutina molta informació sobre més de 40 llocs lorquians dividits en diferents zones, ofereix cinc rutes en format cartogràfic i permet establir-ne altres en funció dels interessos del visitant.

Té una completa biografia i una gran secció sobre la seua obra, dividida en la seua emprempta literària, musical i filmogràfica. A més, la web disposa d'un índex alfabètic amb prop d'un centenar de persones lligades al poeta i altres dades útils: museus, visites i una agenda actualitzada d'esdeveniments.

Un lloc ben interessant per a tots els amants de l'univers Lorca. Entre i doneu-li una ullada.

25.5.19

Sh sh, eh guapa: poètica en femení d'Isabel Martín Ruiz


Per aquest dissabte plujós i primaveral us volem compartir un poema d'Isabel Martín Ruiz, dins d'una poètica femenina, sobre les dones, i el poc que ens agrada aquestes actituds que intenten generalitzar-nos com a sexe dèbil i decoratiu. Som persones, en igualtat de gènere i tenim nom propi.

Sh sh, eh guapa

No soy ¡sh sh sh!
No soy ¡eh guapa!

Soy Isabel, María, Amparo, Julia.
Soy Manuela, Lucía, Paloma, Ana.

Soy del 70%
que ha sufrido violencia física o sexual a
manos de una pareja.

Soy tu madre, tu hermana, tu compañera de trabajo,
tu amiga, la que pasa por ahí.

Soy a la que llamas calienta-pollas.
La que escucha tu… “no me dejes así ya que estás”

Soy la de la talla M con extra de curvas intallables.

Soy a la que acabas de asesinar y van 992

Soy la que ve los anuncios de reglas limpias,
azules (¿?) que huelen a nubecitas.

Soy por la que dices levantas tu puño machista en las
manis del 8 de marzo, “compañero” activista.

Soy una bruja.

Soy la bisnieta de “la pobre” que era muy guapa y
simpática con la que los hombres se portaron mal.

Soy a la que violaste asqueroso cabronazo.

Soy la de “es que iba provocando”.

Soy la que se cansa de “supuestos” casos de (…)
y de “presuntos” asesinos.

Soy a la que no das gracias.

Soy la que cuidó y cuida y está hasta el coño.

Soy la de
“hija tú no tengas prisa de hombre que ahí se te acaba todo”.

Soy a la que obligáis a parir (que no a ser madre).

Soy a la que temes libre.

Soy a la que llamaste marimacho y guarra.

Soy Antonia,
Esther,
Laura,
Ángela,
Alba,
Frida.

No soy ¡sh sh sh!
No soy ¡eh guapa!

Il·lustració d'Elena Papadimitriou.

24.5.19

Vaig a una escola molt guai, on poemem i aprenem


El temps d'anar a l'escola va acabant-se. El curs ha passat corrent, volant, com en un suspir. És que quan estem passant-ho bé sembla que el temps tinga pressa, sense adonar-se'n. El professorat i l'alumnat segur que han gaudit d'un temps i un espai compartit, d'un aprenentatge conjunt, d'una il·lusió permanent.

Per a tota la comunitat educativa va adreçat aquest poemeta de Vicent Camps

Vaig a una escola especial
on estudiar
és disfrutar.
i disfrutar
és una cosa natural.

Vaig a un col.legi
molt guai,
on...què be!
ho passem ben rebé.

I aixó fa gust
que m'han dit
que no hi ha
cosa pitjor,
com anar a l'escola
a contracor.

Us desitgem que aquesta recta final del curs acadèmic siga tan bonica, interessant i emocionant com l'inici de curs... i amb poesia encara millor.

La il·lustració és de Tanja Stephani.

22.5.19

Comptem cabretes i pintem ocells: llibre de poesia infantil de M. Dolors Pellicer


Hui us volem fer una recomanació  ben bonica: versos per adormir-se i despertar-se, versos per aclucar els ulls i per obrir-los, versos per somiar i per imaginar... Comptem cabretes i pintem ocells és un llibre de poesia infantil de Maria Dolors Pellicer, amb il·lustracions d'Irene Bofill i que està editat per Andana dins de la seua molt recomanable col·lecció Vagó de versos.

El llibre ha estat guardonat amb el Premi de Poesia Infantil Fundació Caixa Cooperativa d'Algemesí i és una delícia de poemari. Ens presenta poemes per acomiadar-se del dia, com aquest que parteix del nostre refrany A la taula i al llit, al primer crit:

Al llit!
(M. Dolors Pellicer)

Au, al llit
al primer crit!

Tot el dia 
ja hem jugat,
hem trescat
i no hem parat.

Ara cal,
per descansar,
cloure els ulls
i no parlar.

Sols així
vindrà soneta
per donar-nos
un regal:
un bell somni
que ens durà
de viatge
fins demà.

Au, al llit...
i bona nit!

  


Poemes dolços de caramel que somien i pugen al cel; poemes rodonets i xicotets per fer riure als menudets...

La puça més grossa
(M. Dolors Todolí)

-Bona nit!
-La puça més grossa
que et pique  el melic
i la més xicoteta
la punta del dit.

-I la mitjaneta?
-Aquesta, 
que estiga quieta.

-I la que canta en anglés?
-Aquesta
que no faça res.

-I la que sembla un confit?
-Que calle i que dorma
tota la nit,
com tu,
com jo
com la puça que sembla un baló.

Poemes amb molt de ritme per despertar-se amb un somriure i anar a l'escola com a una festa:

La meua escola es desperta
(M. Dolors Pellicer)

La meua escola es desperta
a ritme de txa-txa-txa.
A la porta sonen banjos, 
a l'escala el contrabaix,
més endins se senten notes
de trombons i saxos alts.
Les guitarres, enfilades
a la taula del fdespatx,
carrisquegen divertides,
mai no perden el compàs.
El piano i la trompeta,
sempre tan enamorats,
van llançant-se miradetes
quan comencen a sonar.
Les congues i els clarinets,
d'allò més acomboiats,
fan duets vius que contesta,
amb estrèpit, el jazzband.
I un estol d'ocellets cantaires
que de cel van aplegant,
als xiquets i les xiquetes,
en convida a anar-hi entrant.

Un llibre que us volem recomanar, sobretot per a compartir adults i menudets a casa, i anar omplint les orelletes de poemes que donen la benvinguda al dia o la nit. Molt xulo.

20.5.19

Medias y cuentos: l'àvia teixeix històries i poemes


Tric-trac, tric-trac... l'àvia va tricotant mentre teixís paraules i poc a poc van formant-se les històries, les narracions van prenent cos... punt al dret, punt a l'inrevés... el nanet apareix i l'ovella s'amaga, la pastora la busca darrere l'escala... punt al dret, punt a l'inrevés... les madeixes de colors fiquen el paisatge... Cóm m'agraden els contes que tricota la meua àvia!

Medias y cuentos
(Gervasio Melgar)

En la vieja cocina,
mientras las horas pasan,
la linda abuela teje
con hilos y palabras.

Con hilos teje medias
muy grandes y muy blancas.
Y con palabras teje…
¿Qué teje con palabras?

Teje cuentos bonitos
de pastoras lozanas,
y enanitos barbudos,
y princesas robadas.

Mientras la abuela teje
con hilos y palabras,
los ojos de los nietos
se embellecen y agrandan.

Cae fuera la lluvia,
sobre la tierra arada,
y el viento silba y ruge
con fuerza extraordinaria.

Y ante un mundo de rulos
y un montoncito de almas,
la linda abuela teje
con hilos y palabras…

Pero en la gran cocina,
los canarios cantan,
baila el fuego dorado,
duerme el perro de caza.

La il·lustració és d'Anne Derenne

16.5.19

Himno al árbol: poesia de Gabriela Mistral


Himno al árbol

Árbol hermano, que clavado
por garfios pardos en el suelo,
la clara frente has elevado
en una intensa sed de cielo.

Árbol que anuncias al viandante
la suavidad de tu presencia
con tu amplia sombra refrescante
y con el nimbo de tu esencia.

Árbol diez veces productor:
el de la poma sonrosada,
el del madero constructor,
el de la brisa perfumada,
el del follaje amparador.

Hazme en el dar un opulento.
¡Para igualarte en lo fecundo
el corazón y el pensamiento
se me hagan vastos como el mundo!

Y todas las actividades
no lleguen nunca a fatigarme;
¡Las magnas prodigalidades
salgan de mí sin agotarme!

Árbol que no eres otra cosa
que dulce entraña de mujer,
pues cada rama mece airosa
en cada leve nido un ser.

¡Haz que a través de todo estado
-niñez, vejez, placer, dolor-
asuma mi alma un invariado
y universal gesto de amor!

La il·lustració és de Leszek Andrzej Kostuj.

7.5.19

Que tengas un gran día, mejor aún si es con poesía


Que tengas un gran día

Que tengas un gran día… a menos que tengas otros planes.

Esta mañana desperté emocionado con todas las cosas
que tengo que hacer antes que el reloj sonara.

Tengo responsabilidades que cumplir hoy. Soy importante.
Mi trabajo es escoger qué clase de día voy a tener.

Hoy puedo quejarme porque el día está lluvioso...
o puedo dar gracias porque las plantas están siendo regadas.

Hoy me puedo sentir triste porque no tengo más dinero....
o puedo estar contento porque mis finanzas me empujan a planear mis compras con inteligencia.

Hoy puedo quejarme de mi salud....
o puedo regocijarme de que estoy vivo.

Hoy puedo lamentarme de todo lo que mis padres no me dieron mientras estaba creciendo....
o puedo sentirme agradecido de que me permitieran haber nacido.

Hoy puedo llorar porque las rosas tienen espinas ....
o puedo celebrar que las espinas tienen rosas.

Hoy puedo autocompadecerme por no tener muchos amigos....
o puedo emocionarme y embarcarme en la aventura de descubrir nuevas relaciones.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a trabajar....
o puedo gritar de alegría porque tengo un trabajo.

Hoy puedo quejarme porque tengo que ir a la escuela....
o puedo abrir mi mente enérgicamente y llenarla con nuevos y ricos conocimientos.

Hoy puedo murmurar amargamente porque tengo que hacer las labores del hogar....
o puedo sentirme honrado porque tengo un techo para mi mente y cuerpo.

Hoy el día se presenta ante mí esperando a que yo le de forma y aquí estoy, soy el escultor.

Lo que suceda hoy depende de mi.
Yo debo escoger qué tipo de día voy a tener.

Que tengan un gran día… a menos que tengan otros planes...

La il·lustració és de Lisandro Rota.

6.5.19

Versos con faldas: tertúlia femenina de la década dels cinquanta del segle XX



El 1951 Gloria Fuertes, Adelaida Les Santes i María Dolores de Pablos van fundar la tertúlia femenina Versos con faldas, per donar resposta a la necessitat d'un espai propi on diferents autores donessin a conèixer els seus poemes i inquietuds literàries, sobretot, en un context polític i cultural tan advers per a la dona en aquest moment.

En aquest acte Edicions Torremozas, en col·laboració amb el CSIC i l'Institut Cervantes, va retre homenatge a aquesta tertúlia i a les quaranta-set poetes que van participar en ella, a través d'un col·loqui en el qual es va revelar la història d'aquesta singular reunió de dones i d'un recital que ens va tornar les seves veus.

Col·loqui: Ana Rossetti, Marta Porpetta i Fran Garcerá.
Música i poesia: Sheila Blanco, Ana Conca i María Prat Vega.
Lectura de poemes: Julieta Valero, Valeria Correa Fiz, Maria Cabrera, Elsa Veiga, Emily Roberts i Mar García Lozano.

5.5.19

Un poema para mamá / Un poema per a la mare


Versos i besos, moltes besades per a mamà, perquè és genial i s'ho mereix tot hui i cada dia de l'any. Li regalem un poemeta amb els versos de Beatriz Berrocal.

Mamá ya había llegado
cuando nosotros nacimos,
por eso es la persona
que primero conocimos.

Cuando ella tiene frío
a nosotros nos abriga,
y nos da el jarabe rosa
si nos duele la barriga.

Tiene rayos infrarrojos
y ¿sabes lo que le pasa?
Que es capaz de detectar
si mi cuarto está tirado
antes de llegar a casa.

Mamá, a veces, mola mucho,
y otras, nada de nada,
porque nos acuesta pronto
cuando ELLA está cansada.

La il·lustració és de Santiago González.

3.5.19

Para que llueva... juguemos con la poesía


Sembla que aquesta primavera la pluja ens saluda, per fi, després d'una llarga sequera. Necessitem aigua. Anem a cardar els núvols amb la poesia per a que la sequera desaparega.

Para que llueva


En plena sequía

tuve esta puntada:
tejí en mi telar
las nubes con lana.

Abre tu sombrilla,
pon grandes tus ojos,
verás el milagro
que nos moja a todos.

Escardo las nubes
que en el cielo corren,
bordo el arco iris
con sus siete flores.

Con hilos de lluvia
los gajos florecen,
con hilos de gozo
mi canto se teje.


Il·lustració d'Amalia K

2.5.19

9 lunas (poemas para esperarte): libro de poesía para futuras mamás / 9 lunas (poemas para esperarte): llibre de poesia, de Mar Benegas, per a embarassades



Hui us volem fer una recomanació ben especial: 9 lunas (poemas para esperarte), un llibre de poesia de la nostra amiga poeta Mar Benegas i amb unes fantàstiques il·lustracions de Concha Pasamar. Està editat per Litera.

Es tracta de la primera iniciació dels bebès i les mamàs a la poesia, doncs són un bon grapat de poemes il·lustrats per a fer més bonica l'espera del nouvingut i que aquest ja vaja alimentant la seua orelleta amb els versos. Poemes que ens endinsen en un procés de creació de vida, d'amor i tendresa, d'il·lusió i esperança. Poemes que ens ajuden a expressar en paraules tot allò que hem sentit o senteixen les futures mamàs. Versos que surten des de dins de l'ànima i acaronen amb suavitat el petit cor que batega dins de la panxeta de les mares. Des del desig primer de la concepció fins al naixement del bebè anem seguint tota l'evolució de sentiments.

Deseo
(Mar Benegas)

Soplé un diente de león,
monedas a un pozo viejo,
les pedí a estrellas del cielo,
pero, por más que pensara,
solo tenia un deseo.

Soplando apagué las velas,
lancé pestañas al vuelo
y tres ramitas al fuego,
pero, por más que pensara,
solo tenia un deseo.

Me encontré con la herradura,
del campo corté romero
y cuatro hojitas de trebol...

De toda la buena suerte,
que me encontré y me dieron,
la suerte que siempre tuve,
enganchadita en el elo,
fue soñarte y ya quererte
cuando solo eras deseo.


Lluna a lluna va construint-se tot un niu d'amor que va creixent mentre la mare, emocionada i amb certa impaciència, va mostrant-li el món, amb la seua dolça veu.

Manzanita
(Mar Benegas)

-Linda manzanita,
nadas en un mar.
Qué larga la espera,
¿cuándo llegarás?

A més, el llibre barreja els versos de Mar Benegas amb la poesia visual de Concha Pasamar, imatges que prenen poesia, que ens inviten a parlar amb un altre llenguatge més enllà de la paraula. El poemari està dividit en quatre parts, seguint les fases de la lluna:

-Menguante o deseo del agua
-Creciente o aprender a esperar
-Plenilunio o la redonda impaciencia
-Luna nueva o la voz de la alegría




Canción para saber dónde
(Mar Benegas)

Si nace en invierno,
nacerá en copo de nieve,
en una estrella de escarcha
o sobre nubes si llueve.

Si nace en primavera, 
nacerá en una amapola,
vendrá sobre mariposa
o sobre un bichito bola.

Si nace en verano,
nacerá en una sandia,
en la espuma de la playa
o sobre estrella tardía.

Si nace en otoño,
nacerá al soplo del viento,
vendrá cayendo en las hojas
o entre alabras y cuentos.

És un regal súper perfecte per a les embarassades, però també per a tothom, perquè els poemes ens transmeten tanta estima que ens fa emocionar d'igual manera. Una preciositat de llibre. Molt recomanable.

El día que nació
(Mar Benegas)

Desnudita vino al mundo
y cantando una canción.
Se creyeron que lloraba,
pero no era llanto, no.

Como hacía mucho frío,
a su madre se abrazó.
Cantaba y no la entendían,
enseguida se durmió.

Pero la piel de su madre
olía a leche y calor.
Tuvo un hambre, grande y nueva,
con mucho esfuerzo subió.

Y aquel pecho era una fuente,
por primera vez comió.
Y, tras la blanca caricia,
entonces si, se durmió.

Desnudita vino al mundo
y cantando una canción.
Se creyeron que lloraba,
pero no era llanto, no.



Estic segura que el bebès als que ens han llegit aquests dolços versos abans de néixer seran bon lectors de poesia, bons escoltadors de besos i versos, feliços xiquets i xiquetes estrenant un món cada dia.

29.4.19

Verdezca siempre la alegría: poesia de Rafael Alberti



Estem ja finalitzant abril, un mes ple de llibres i flors, d'alegria.. o no tanta?

Verdezca siempre la alegría
(Rafael Alberti)

Verdezca siempre la alegría
con el sol de primavera.

Motivos hay para estar triste
a pesar de la primavera.

La sangre corre por el mundo
y ha llegado la primavera.

En libertad anda la muerte
a pesar de la primavera.

¿En dónde la verde alegría
si un mal viento la torna negra ?

¿Será la muerte necesaria
para implantar la primavera ?


La il·lustració és de Lee Young.

23.4.19

Feliç Dia del Llibre!!! Ho celebrem amb la poesia d'Isabel Barriel


Dia del Llibre

Floreix el dia
i amb l'alba neix
el desig d'un llibre
per alimentar cervells.

Serà subtil?
Serà lleuger?
Serà un vell vaixell ?
Serà un gran estel
lluïnt al nostre cel!

I als fulls les lletres
amb tinta fosca i so
teixiran històries
de milers de mons...

Il·lustració de Vireta.

19.4.19

Los dados eternos: un poema per al DIvendres Sant


Los dados eternos

Dios mío, estoy llorando el ser que vivo;

me pesa haber tomádote tu pan;
pero este pobre barro pensativo
no es costra fermentada en tu costado:
¡tú no tienes Marías que se van!

Dios mío, si tú hubieras sido hombre,
hoy supieras ser Dios;
pero tú, que estuviste siempre bien,
no sientes nada de tu creación.
¡Y el hombre sí te sufre: el Dios es él!

Hoy que en mis ojos brujos hay candelas,
como en un condenado,
Dios mío, prenderás todas tus velas,
y jugaremos con el viejo dado.
Tal vez ¡oh jugador! al dar la suerte
del universo todo,
surgirán las ojeras de la Muerte,
como dos ases fúnebres de lodo.

Dios míos, y esta noche sorda, obscura,
ya no podrás jugar, porque la Tierra
es un dado roído y ya redondo
a fuerza de rodar a la aventura,
que no puede parar sino en un hueco,
en el hueco de inmensa sepultura.


La il·lustració és de Giuseppe Cristiano.

18.4.19

Poemas para niños chicos de Federico García Lorca; llibre de poesia infantil


Poemas para niños chicos de Federico García Lorca, amb il·lustracions d'Elena Hormiga està editat per Jaguar. Un bon grapat de poemes d'aquest gran escriptor; versos sobre la naturalesa, la infància i l'alegria. Poesia de Federico García Lorca per a recitar, cantar, jugar i gaudir-ne des de ben menudets. Una selecció poètica força interessant per apropar-nos a l'obra del poeta granadí.

Les il·lustracions ens ajuden a arrodonir, d'una forma molt bonica, aquesta antologia: suggerents i acolorides, properes al món infantil. Un llibre molt recomanable.

Us fiquem un tastet:


Media luna
(Federico García Lorca)

La luna va por el agua
¿Cómo está el cielo tranquilo?
Va siguiendo lentamente
el temblor viejo del río
mientras que una rama joven
la toma por espejito.

13.4.19

Viajando por un libro: versos imaginatius entre la lectura


Ens pot passar qualsevol cosa quan viatgem per un llibre: trobar-se un monstre al racó de la pàgina, un gegant que bota entre les línies, una nena xerrant amb un alien, dos ànecs amics d'una rabosa, una estrella ballarina i un elefant jugant amb una nina. Tot és possible quan llegim!

Viajando por un libro

¡Cu-cú!
Cantaba una cabra,
vestida de gala
sobre una manzana.

¡Miau!
Maullaba una mula,
mientras pintaba el cielo
sobre una grúa.

Podían nadar las aves
y volar los cocodrilos.
¡Llevaban pañales
los grillos!

Y todo esto sucedió,
viajando por un libro…

La il·lustració és d'Olivier Tallec.