19.9.18

Viure és combatre la peresa: poema de Martí i Pol


Viure és combatre la peresa

No tot és desar somnis pels calaixos
rodejats d'enemics o bé d'objectes
que subtilment i astuta ens empresonen.

Perquè viure és combatre la peresa
de cada instant i restablir la fonda
dimensió de tota cosa dita.

Podem amb cada gest guanyar nous àmbits
i amb cada mot acréixer l'esperança.
Serem allò que vulguem ser.


Il·lustració d'Antony Williams.

18.9.18

Si yo fuera: llibre de poesia infantil de Carles Cano per llegir i crear


Feia temps que no comentàvem nous llibres de poesia infantil i volem reprendre aquesta difusió lectora poètica amb un poemari de Carles Cano que ens ha encantat, Si yo fuera, editat per SM, amb unes precioses il·lustracions d'Adolfo Serra.

El llibre ens fa una proposta ben imaginativa doncs es tracta de 'deixar de ser per a ser...', imaginar i voler, conèixer i traure el millor del que imaginem -com també hem de fer a la vida real-. Som el que som, però si fórem un arbre o un animal salvatge o un llibre...?

Si fuera un libro,
sería un libro de aventuras
lleno de piratas, exploradores
y ciudades perdidas en el desierto.

I si fora un ocell o una joguina o un núvol o un poema...?

Si fuera un poema,
estaría escrito
con palabras tan hermosas
que harían brillar los ojos.

I si fora un moble, un país o un edifici o una escola...?

Si fuera una escuela,
estaría hecha de juegos,
de canciones, de cuentos,
de libros y de cariño.

La proposta poètica que ens fa el llibre és ben extensa i variada, perquè res és impossible d'imaginar. Trobem molt interessant aquest poemari per a compartir-lo a l'aula i a casa, jugant a imaginar el que cadascú / na se li acudeix crear i després continuar el llibre amb les nostres propostes poètiques. Serà una forma meravellosa de començar el curs amb poesia i activitats poètiques a l'aula.

Imaginar i poemar, tot en un, què més es pot demanar? Doncs li afegim unes pinzellades d'art, amb la gran creativitat que té també Adolfo Serra i en surt un llibre de poesia infantil 'rodó'. Us el recomanem, malgrat que al final descobrim que...

Pero solo somos niños
jugando a imaginar,
dejando volar los sueños
como cometas en una tormenta.

I tots tenim al cor eixos arrels d'infantesa que ens invita a jugar permanentment amb la paraula i el color, amb els versos i les il·lustracions, deixant sempre que la imaginació s'enlaire, perquè -afegeixo amb permís de Carles-...

Sempre serem xiquets
jugant a imaginar,
deixant navegar el somnis
amb vaixells de paper sobre el mar.

Prengueu bona nota del llibre, que és fantàstic per a jugar amb la poesia... sense rimar.

17.9.18

Refranys i dites populars sobre la fruita


Ja sabeu que la fruita és essencial en la nostra dieta. En aquests moments tenim una gran varietat per triar i cal aprofitar-ho, doncs cadascuna d'elles ens aporta una sèrie d'aliments per al cos ben diferents: bresquilles, prunes, figues, caquis, peres, pomes, peres, raïm, meló, taronges, maduixes, mores, gerds i un llarg etcètera. 

Cal acostumar als xiquets i xiquetes, des de menuts, als seus diferents sabors i a incloure peces de fruita diàriament, per bé de la seua salut i el seu creixement.

El refranyer està ple de refranys que fan referència a la fruita i ací al blog hem anat penjant-ne: refranys del raïm i la verema, refranys sobre les castanyes, refranys sobre carabasses, refranys sobre les magranes; també podeu consultar més refranys sobre aliments i refranys de la agricultura.

A tatx
Abans de novembre, que la teua vinya sense fruita quede
Agost ho emparella tot
Agost i setembre, pocs els entenen
Agost té la culpa i setembre porta la fruita
Aigua a les figues, i a les peres, vi
Anar-se'n com fruita
Any de peres, mal per les eres
Arbre sense fruita, digues-li llenya
Carabassa, ni poca ni massa
Caure com fruita madura
Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu
D'alzina que floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny; d'empelt pel juny, fruita com el puny
Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí
De castanyes, qui més en pela més en menja
Dejunar o menjar fruita
Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu
El març s'emporta la culpa i l'abril s'emporta la fruita
El meló, donat o furtat
El que figues desdejuna, tot el dia té fortuna
Els diners són com la fruita, costen més de guardar que de guanyar
Els pardals et diran quan la fruita bona està
En maig, murta; en setembre, fruita
Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura
Ésser fruita
Flor de tardor fa el bo i millor
Formatge, fruita i pa, menjar de vilà
Fruita d'esbarzer, bé està qui no la té
Fruita del temps
Fruita novella, la dent amb ella
Fruita primerenca no val gaire
Fruita que neix a l'abril, val per mil
Fruita robada a algú, mal de ventre segur
Fruita tocada, fruita menjada
Fruita verda esmussada
Fruita, però no molta
Fruita, poca i ben madura
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
L'Advent porta la fruita o bé la pren
La fruita d'hort, bona pel porc
La fruita tant se val crua com cuita
La fruita, quan està prou madura, ella mateixa cau
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata
La magrana i la taronja primer que altra fruita
La pluja de Sant Joan podreix la fruita al camp
Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló
Les sopes, fruites i amors, els primers són els millors
L’agost els belluga i el setembre els sopluja
Massa fruita trenca la branca
Molta fruita menjaré i molta salut tindré
Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons
No mengis fruita passada ni beguis aigua parada
Octubre finit, la fruita ha podrit (La fruita carnosa és d'estiu i en aquesta època no hi queda cap)
Octubre humit, la fruita ha podrit
Pel mes de juny, menja prunes en dejú
Pel setembre cull les pomes abans no arribin les bromes
Pel setembre, cull i no sembres
Per amor bogeria, fruita de cada dia
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat, i l'ocell, fora del niu
Per Tots Sants, per fruita glans
Quan es madura la fruita, per ella mateixa cau
Quan l’octubre creix, la fruita podreix
Quan madura la mora, la vinya ja és veremadora
Quan plou pel juliol, plou fusta
Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania
Raïms de novembre ni els garrins el volen
Sembraràs quan podràs, però fins Sant Joan no colliràs
Setembre fruiter, alegre i fester
Setembre molt humit, molt vi però aigualit
Si pel juny plou, poca fruita el juliol
Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur

Tal vegada també us interesse consultar els refranys de la tardor, refranys del mes de setembre o refranys sobre l'educació.

La il·lustració és de Vito Cano.

16.9.18

Nana de luna clara: poema para dormir bebés


Nana de luna clara

Bebiendo sueños,
de azúcar y nata,
reposa la luna
en silla de plata.
¡Qué chata!

Cruzando cielos,
en barca de nácar,
navega la luna
con cinta escarlata.
¡Qué guapa!

Durmiendo noches,
con bata de gasa,
sonríe la luna
y mece tu cama.
¡Cuánto te ama!

Shhh! 
Descansa.
Suavemente,
la luna besa tu cara.

La il·lustració és de Marina Seoane.

14.9.18

Trabalenguas con poesía, de poesía, para poesía, poetraba...


Anem a jugar un poquet amb la poesia, perquè el joc i l'alegria és una manera fantàstica d'endinsar-se entre els versos. Hui anem a enredrar la llengua amb aquest embarbussament de la nostra amiga i poeta Emilia García Serna. Encetem així un cap de setmana ben poètic.

Trabalenguas

Que no me "refanfinfle";
que no te refanfinfle;
que no le refanfinfle;
que no nos refanfinfle;
que no os refanfinfle;
que no les refanfinfle.

Porque si a mí me refanfinflara;
a ti te refanfinflara;
a él le refanfinflara;
a nosotros nos refanfinflara;
a vosotros os refanfinflara;
y a ellos les refanfinflara,
(entre otras muchas cosas):

La poesía no tendría razón de ser.

La il·lustració és de Tim Budgen.

10.9.18

Bon i poètic inici de curs... Toc-toc, la poesia us espera


Primer dia d'escola. Tot preparat, el primer el mestre, el capità que portarà el vaixell a bon port, junt a tota la menuda tripulació. Anem-hi a navegar per un curs ple de noves aventures, ple de poesia -no s'oblideu-.

Feliç, alegre, interessant i meravellós curs escolar als mestres, alumnes i pares.

El capità

Aplego de nou a escola
tot i deixant el carrer,
abans, anava el primer,
ara, em porta la corriola.
He saludat els alumnes,
matiners i principals,
els altres tenen retard,
no volen ser a les més dures.
Enfilo cap a la sala,
tafanejo el passadís,
allí, es queda el somrís
entre somnis i desgana.
He de fer el cor ben fort,
endinsar-me a la batalla,
no tot el món serà palla,
ha d'haver-hi algun pebrot.
Li dono pas a la clau,
es posa a parlar amb el pany,
la classe és monstre estrany,
hem de pujar-hi a la nau.
Despleguem la blanca vela,
la lliurem, sortim del port,
anem a cercar el tresor
de viatjar sense cautela.
Amb sotracs i feridures
ratlla amunt i ratlla avall,
anem deixant encenalls
tot cercant mil aventures.
El capità fent la troca,
els grumets a saltirons,
han d’ aprendre les lliçons
tot enmig de la revolta.
La classe avança, retorna
a la bocana del port
han après o molt o poc,
és la feina de l’escola.

La il·lustració és d'Ekaterina Frolova.

7.9.18

Poematemàtica animal, de María Alicia Esain


Què tal aneu en matemàtiques? I en zoologia? I en poètica? Segur que molt bé. Però... anem a passar a comprovar-ho. Llegiu aquest simpàtic poema de María Alicia Esain i dieu-nos: quants animals i apareixen? Quins d'ells porten barret? Quants són amics? Qui porta patins? ...? Poematemàtiques!


La liebre salta para ser alta
¿Quién salta lejos? Pues un conejo.
¿Qué hace el canguro? Salta seguro 
¿Y dos delfines? ¡Usan patines!
Siete avestruces, bajo las luces, 
con tres leones en pantalones 
y seis ovejas sin una oreja 
le dan bananas a cinco ranas… 
¿Ocho mosquitos con sombreritos 
y nueve abejas con medias viejas? 
Sacá la cuenta y no me mientas. 
Hay muchos bichos, ya te lo he dicho.


La il·lustració és de Clotilde Goubely.

6.9.18

Els mosquits, amb poesia, piquen igual però en vers



Sembla que els resta poc temps per viure aquests estiu, però mentrestant bé que estan fent-nos la guitza. De qui parlem? Dels mosquits, que se n'estan fent un fart. Nosaltres, que no tenim rancúnia, els dediquem un poema, de la ploma d'uns interessants poetes.

El mosquit
(F. Bofill, A. Puig i F. Serrat)

El mosquit 
eixerit, 
si has badat 
t’ha picat. 
Ui, ui, ai, ai, 
ui, ui, ai. 

El mosquit 
surt de nit, 
fa zum, zum 
sobre el llit. 
Ui, ui, ai, ai, 
ui, ui, ai.

La il·lustració és de Francesc Rovira.

4.9.18

Juguem a escampar les llavors del dent de lleó... bufem amb poesia



Encara estem a l'estiu i podem continuar jugant. Hi ha alguna cosa més divertida que bufar els fruits del dent de lleó, dels angelets, quan correm pel camp? És una bona manera de contribuir a enlairar les llavors i de estar en contacte amb la natura, d'aprofitar el nostre entorn d'una manera lúdica sense espatllar-ho i, a més, les imatges que resulten són tan boniquetes com aquest poemeta (podeu acompanyar el poema amb altres il·lustracions que trobareu al blog que tenim d'il·lustració, Pinzellades al Món).

Angelet 
(*el fruit de la planta dent de lleó)
(Lola Casas)

Vola lluny,
plomall de flor,
cor de vent,
        ales de gasa.
Puja amunt
pel cel d’estiu,
cerca espai
          i nova casa.


La il·lustració és d'Antonia Woodward.

3.9.18

La vocación de los árboles: poema per encetar setembre



Hi ha arbres de tants tipus que necessitem tot un gran llibre de botànica per a classificar-los, però en ells sols trobarem la seua descripció física, no el seu interior, els seus somnis, perquè en la seua saba corre la poesia i això els transforma.

La vocación de los árboles

Algunos árboles
cuando se cansan de estar quietos
piden que los conviertan en curiaras,
si tienen vocación de navegantes, claro:
árboles de acantilado,
de ribera
de playa.

Hay árboles que buscan la libertad del viento
-esos tuvieron por confidente a un pájaro-
puentes colgantes
retadores del tiempo,
argonautas
de los barrancos

Hay árboles que quieren
ser árboles tan sólo.
Sentir los pies de un niño
subiendo entre sus ramas,
entretejer un nido en su follaje,
regalar frutos,
florecer,
dar abrigo.

Y al pasar de los años,
o de los siglos,
descansar finalmente
sobre la Tierra Madre
y soñar que mañana
renacerán, otra vez
árboles.

La il·lustració és de Vladimir Kush.

11.7.18

Horizonte de poesía


Horizonte

Alas de mar
pico de pluma y pluma
patas de arena
cuello de espuma.

Cresta de cielo y cielo
ojos de sol
pecho de caracoles
cola de caracol.

Cielo de sal y arena
aguas de pico y pluma
vuelo de caracoles
tiempo de espuma.

Il·lustració d'Ahmed Mostafa.

10.7.18

Dites populars i refranys a la política actual

Venedors de fum, oradors xerraires i buits de contingut -il·lustració de Mark Conlan-

La buida i farragosa retòrica política actual està plena de dites populars. Dites que, de tant dites, deixen de tenir el mínim significat, però que omplin discursos i tertúlies polítiques sense parar, així com les xarxes socials. Joan Soler i Amigó té un article publicat, Dites i refranys de l'oratòria política, que malgrat no ser actual continua estant de plena actualitat. Aquestes són algunes de les dites i refranys populars que contínuament escoltem a l'àmbit polític:

A les verdes i a les madures
Amb valor afegit
Anar a missa
Annus horribilis
Ara no toca
Buidar la banyera amb la criatura i tot
Convidar a dinar a la Camarga
Desinflar-se el suflé
Enrocar-se
Estar fora de joc
Estar la pilota a la teulada de l'altre
Fer els deures
Fer-se trampes al solitari
La prova del cotó
Marcar un abans i un després
Marejar la perdiu
Matar el missatger
Matar mosques a canonades
Mirar cap a una altra banda
Néixer brots verds
Órdago secesionista
O tots moros o tots cristians
Passar per l'adreçador
Pintar bastos
Política ficció
Posar el carro davant dels bous
Progressar adequadament
Que ningú no s'enganyi
Ser la marca blanca d'un projecte
Ser políticament correcte
Ser un caspós
Ser un despropòsit
Sí o sí
Tancar el sudoku
Tenir una assignatura pendent
Tirar la tovallola
Triar parella de ball
Traspassar una línia vermella
Una qüestió polièdrica
Vendre fum
Venir per quedar-se
Veure la claror al final del túnel
Vuits i nous i cartes que no lliguen
Xoc de trens

I com que estem al mes de juliol, alguns ja de vacances, segur que us interessaran altres refranys al voltant de la calor, del mar, del més de juliol, de les festes, dels refrescos... refranys d'estiu a cop d'un clic.

9.7.18

Poeta futbolista: versos amb baló... un xut i a poemar


Està sent temps de futbol i nosaltres ho volem celebrar amb poesia, perquè els versos no estan renyits amb l'esport. Tot es compatible i amb l'equilibri està el seny.

Poeta futbolista

El balón es mi musa,
mi inspiración.

El balón toco y toco,
porque el balón
-al revés que la rosa
del poema de Juan Ramón- 
cuanto más se toca 
tanto mejor. 

Si no me queda más remedio 
le doy un puntapié 
y lanzo el balón en largo, 
pero prefiero pasarlo en corto, 
que me rompe el corazón 
hacerle daño 
y no soporto 
tanta distancia entre él 
y yo.

La il·lustració és de Daniel Torrent.

27.6.18

Cançó infantil "Els pirates"... solcant amb la veu el mar de la poesia

Pirates, endavant, solquem el mar cantant, ni tingueu por... (il·lustració de Sonja Wimmer)

Huí va de pirates i vaixells, de cançons infantils per començar a gaudir d'aquestes vacances d'estiu. Arrieu la bandera, que ja estan ací!

Els pirates

En un mar ple de taurons
naveguen els pirates Rodamons.
Dins una ampolla surant
hi ha el mapa que seguiran.

Si el tresor volen trobar 
entre tots s'han d'ajudar, 
canviant el rumb en busca d'or, 
tots a l'illa del tresor...


I un màstil amb una bandera
i a dins una gran calavera.
Els pirates amb un mocador al cap,
els pirates amb un ull tapat,
els pirates amb un lloro al seu braç,
els pirates sempre preparats.

Desembarquen un matí
quan el sol ja va sortint,
mirant el mapa amb atenció
entre nervis i emoció.

Un pirata despistat
entre arbustos s'ha quedat,
ai! quins nervis, quin patir!
Sense ell no es pot seguir.

Un màstil amb una bandera
i a dins una gran calavera.
Els pirates amb un mocador al cap,
els pirates amb un ull tapat,
els pirates amb un lloro al seu braç,
els pirates sempre preparats.

I de lluny senten un crit,
ja han trobat al seu amic!
Es reuneixen tots plegats,
amb les pales carregats.

Ja han trobat el seu tresor
no ha estat pas qüestió de sort,
han seguit, no s'han rendit
i així ho han aconseguit.

Un màstil amb una bandera...


23.6.18

Tot preparat per a la Nit de Sant Joan: estrelles, fogueres, revetlla i poesia

Saltarem la foguera en la nit de sant Joan per atraure bons auguris -il·lustració de Núria Díaz-

Ja ha aplegat la nit més màgica de l'any, la nit de sant Joan. Nit de foc i festa, de renovació i de vida. Pe tot arreu s'encenen les fogueres, salten per damunt del foc, es banyen al mar a la llum de la lluna, Us desitgem una magnífica revetlla de sant Joan amb poesia, entre amics i família, bon menjar i millor beure. Esborrem el bagatge lleig que portem a l'esquena i anem  per un nou any magnífic.

Encenem les fogueres y que la bona poesia espurnege els vostres desitjos.

I encendrem

I posarem
estris vells a la foguera
en una nit encisera
on el sol no vol ser absent.
I encendrem,
al dessota de la lluna,
tal com ens mana la bruixa,
els pecats que no voldrem.
I anirem
a cercar un xic de llum
per a trobar l'aixopluc
del desig que demanem.
Per a fer-me del tot gran
i, una mica raonable,
haig la joia inenarrable
qui em porta a sant Joan.


Tot preparat per a la revetlla de sant Joan -il·lustració de Vanessa Prezoto-


La revetlla
-Bona nit, tingueu, estrelles!
Si voleu baixar al carrer,
l’hem guarnit per la revetlla
amb garlandes de paper,
banderoles, serpentines
i fanalets de colors.
Vindran músics a tocar-hi
uns balls ben engrescadors.
Us veiem que esteu tant soles
d’una a una, al cel tan gran,
que ens hem dit: “Val més que baixin
i amb nosaltres ballaran”.
Si la festa fos molt llarga
i al carrer tinguéssiu fred,
podríeu arrecerar-vos
dintre d’algun fanalet.
Els veïns d’altres revetlles
quedarien admirats
d’uns fanalets japonesos
mai tan ben il·luminats.
-Bona nit, amics, i gràcies!
El cel no ens deixa venir,
però mirarem la festa
i us farem llum des d’aquí.

I ja sabeu, al blog teniu a més de poemes, un grapat de refranys sobre sant Joan.

21.6.18

Retrat de l'estiu, amb poesia


Portem molt de temps esperant-ho i, per fi, ja està ací l'estiu! S'acaben les classes, venen les vacances. El dia es perllonga a la nostra voluntat i les nits estan plenes de festa. Temps d'estiu, temps de poesia. Fem un retrat de l'estiu amb els versos de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel.

Benvingut, estiu!

Poemes d'estiu

I


Assaborir la pell salada
humitejant els llavis ressecs.

II

Ignorar què significa matinar
quan la gana et desperti.


III

Descubrir el cel ennuvolat
mentre et banyes al mar.

IV

Passejar amb els peus nus
fins que comencis a saltar.

V

Empassar-te un llibre sencer
sense mirar el rellotge.


VI

Viure a l'aire lliure.
Optar a probar un nou gelat.
Dormir destapat,
dominar amb la mirada el paisatge,
pintar i saltar i jugar i cantar i sortir i ballar
i cridar i somiar i rumiar i estar
i ser un ésser viu d'estiu
fins que la tardor determini la fi d'aquest mostrari.

La il·lustració és de Marie Desbons.

19.6.18

Travesura de luna... cuando sale a la una: versos selenitas


Travesura de luna


La luna sale a la una
es su hora del recreo

la noche enciende en el patio
sus faroles de luceros.

Como la luna es traviesa
de dos en dos los apaga
con la espuma de una ola
que la mar le regalara.

Y qué bonita se mira
la noche así, salpicada.
Charquitos de mar y luna
lagrimitas nacaradas.

La il·lustració és d'Alexander Jansson.

16.6.18

Poema sin fin: crear poemas en casa o en clase / Crear poemes a casa o a classe


Hui anem a proposar-vos crear poemes sense fi entre tota la classe o en família. Ens ha inspirat aquesta activitat els versos de María Alicia Esain:

Poema sin fin

Sobre la vara, una estrella,
junto a la luna, una niña, 
sobre la niña, un sombrero,
junto al sombrero, la magia,
sobre la magia, los cuentos,
junto a los cuentos, un pájaro...
sobre su vuelo, los sueños.
Junto a la niña, los libros, 
sobre los libros, la noche,
junto a la noche, luciérnagas...

Anem a tunejar el poema, cadascú amb la seua creaativitat. Tan sols cal sustituir els substantius i anar emparellant-los. Podem realitzar l'activitat en veu alta o per escrit, per parelles o entre tota la classe. Respectem les proposicions i cadascú diu una paraula i així anem emparellant-les. Si ho fem entre tota la classe ens sortirà un poema coral.

Sobre la casa, una nube,
junto a la nube, un paraguas
sobre el paraguas, una gota,
junto a la gota, la charca,
sobre la charca, los sapos,
junto a los sapos, una mariposa...
sobre sus alas, los sueños.
Junto a la nube, los pájaros
sobre los pájaros, el cielo,
junto al cielo, las libélulas,
sobre las libélulas, un color,
junto al color, los dibujos,
sobre los dibujos, un niño.
junto al niño, una casa...

Exactament ho podem fer en català:

Sobre l'arbre, un ocell,
junt a les branques, un refilet, 
sobre el refilet, un cor,
junt al cor, l'amor,
sobre l'amor, els xiquets,
junt als xiquets, un vaixell...
sobre el mar, l'esperança.
Junt a l'ocell, un grill
sobre el grill, l'estiu,
junt a l'estiu, les vacances,
sobre les vacances, el sol,
junt al sol, l'univers,
sobre l'univers, un ovni,
junt a l'ovni, un mag...

I així anem fent i creant nous poemes... tenim tot un estiu per davant.

La il·lustració és de Lisa Aisato.

11.6.18

Un poema de nassos


Quins nassos!

Un nas i una nassa
fugiren plegats
al país dels nassos,
on es van casar.

I ja a casa seva
tingueren nassets,
el nas i la nassa,
xatons i amb moquets.

Tots eren feliços,
llevat de les cares
d’on havien fugit
el nas i la nassa:

El nas, d’una vella;
la nassa, d’un vell;
tots dos amb ulleres,
d’aquelles d’augment.

Un nas i una nassa
fugiren plegats,
deixant-hi, quins nassos!,
dos cecs desnassats.

Il·lustració de Meme.

6.6.18

Silenci, el follet dorm: poesia de Joan Josep Roca


Silenci! Shhhh... el follet dorm i cal que no el molestem. Xiuxegem baixet aquests versos.

El silenci

En el clos petit
d'un regne immens,
dorm tot un follet
de fulles guarnit.
Es lleva ben d'hora
per si pot trobar
la casa on parar
i sentir com plora.
Els sons han marxat,
els sorolls també
i resta el silenci.
Deixeu-me que pensi
en saber-lo ple
de pau i bondat.

Il·lustració d'Anchee Krilčić.

5.6.18

Se enconden versos entre la arena... poesia de María Cristina Ramos


El mar ens espera. L'estiu està al caure i ben aviat les platges estaran plenes de gent gaudint de les vacances, de jocs i somriures, de temps d'esplai. Entre els grans de sorra segur que també trobarem versos, entre crancs i petxines. L'escuma besa la platja, suaument... esperant-vos.

El mar quiere decirle
secretos a la arena;
prepara en las orillas
sus voces más serenas.

Pero se calla,
pero se apena.

El mar quiere acercarle
cien collares de espuma
y las escamas dulces
que le deja la luna.

Pero se calla,
pero se abruma.

El mar se esconde entonces
en una caracola
y susurra, apenitas,
un silencio de ola.

La il"lustració és de Sonja Wimmer.

3.6.18

Primavera, de Gloria Fuertes


Primavera

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.

La il·lustració és de Margherita Magy Grasso.

2.6.18

Endevinalla del grill, de Núria Alberti



Vaig vestit de negre,
surto a la nit,
em persegueixen
grans i petits, i encara que els conto
que sóc molt ric,
ells mʼempresonen
sense fer-me cas.
Llavors jo, canta que cantaràs!


1.6.18

Odio especial al despertador... tic-tac... riiiiiiing. Suenan los versos


La setmana va acabant-se, però hui encara ha sonat el despertador per encetar el nou dia. Quin fàstic em fa el despertador! Tinc una espècie d'odi especial, com diu el poema, de dilluns a divendres i la resta... ni li faig cas. 

Odio especial,
sólo de Lunes a Viernes

Peor que una pesadilla,
más molesto que mi hermana,
más feo que usar horquillas,
o comer comida sana.
Más ácido que pastilla
de aspirina atragantada,
y más triste que una ardilla
con la patita quebrada.
Más molesto que una astilla
que se te queda clavada,
es esa tonta manía
que no sirve para nada.
Es lo que hago cada día
menos el fin de semana,
con lo linda que es la cama:
¡levantarme temprano a la mañana!

La il·lustració és d'Amy Bates.

31.5.18

La nube en pantalones: un poema sobre la poesia i els poetes



La nube en pantalones

¡Glorifíquenme!
No puedo compararme a los grandes. Y en todo lo que han hecho pongo «nihil».
Jamás
quiero volver a leer nada. ¿Un libro?
¡Qué me importan los libros!
Antes creía
que los libros se hacían de este modo:
llegaba el poeta,
entreabría fácilmente los labios
y al momento comenzaba a cantar el simplón inspirado ¡ahí les va! Pero resulta
que antes de que se comience a cantar
caminan largo rato, les salen callos de tanto fermentarse,
y en silencio chapotea en el limo del alma
el tonto pez de la imaginación.
Y mientras hierven, revolviendo con rimas
cierto guiso de amor y ruiseñores,
la calle se retuerce atrofiada, sin lengua,
sin tener con qué gritar ni conversar.
(...)

La il·lustració és de Carla Fuentes Fuertes.