28.4.21

Para el Día de la Madre: poesía de Carmen Gil

 


Para el Día de la Madre
(Carmen Gil)

Mi mamá
Tengo una mamá divina,
la quiero requetemucho.
Parece un hada madrina
con varita y cucurucho.
Los enfados, si me besa,
se me van en un segundo.
Mi mamá es una princesa.
¡La más bonita del mundo!
Sus caricias, sus cosquillas
y su risa chispeante
ahuyentan mis pesadillas.
¡Es mi caballera andante!
Tararea una canción
y cualquier monstruo se va,
sea fantasma o dragón.
¡Tengo una supermamá.
Cuando me duele la tripa,
me arrulla y me cuenta un cuento.
Con ella lo paso pipa.
¡Qué dulce medicamento!
Me espanta cualquier temor.
Me consuela cuando lloro.
Es la pirata mejor;
y yo, su mayor tesoro.
Mi mamá es maravillosa,
me alegra con su alegría,
pinta la vida de rosa
y ¡TODO EL AÑO ES SU DÍA!

 

La il·lustració és de Fotini Tikkou.

23.4.21

Versos de llibres, cavallers, princeses i dracs: Joan Josep Roca Labèrnia

 

Un llibre necessita al lector per a volar (il·lustració d'Angela Eata)

 I el dia encara no han acabat, doncs els nostre amic poeta, Joan Josep Roca Labèrnia, ens ha regalat dos poemes preciosos, fent referència als personatges protagonistes del dia: sant Jordi, la princesa i el drac i el llibre. Moltíssimes gràcies. Compartim amb vosaltres aquests boniquets versos.

Un llibre vell
(Joan Josep Roca)


En un llibre vell,
on ni els fulls volaven,
les fades posaven:
l'avenir incert.
Dormint al calaix
passava les hores,
li venien totes
a fer un daltabaix.
Però vet aquí
que un dolç minyó
el va despertar.
Avui, vol ballar
i faran, tots dos,
somnis sense fi.  


Hi ha concòrdia i complicitat! (il·lustració de Mercè Ortí)


Un drac covard

(Joan Josep Roca)

M’he llevat, de bon matí,
per a lliurar a la princesa
d’un drac covard, mala fera
qui, a tothom, ha espaordit.
El manament fou sincer
i un xic desesperat:
Hi ha un drac ben afamat
qui procura menjar bé!
De vaques i de moltons,
ja no n’hi ha ni cap ni un;
aplega, menja, s’esmuny
tot dient: Hi tornaré!
Porto l’espasa, el cavall
i una llança de vint pams,
haurem de fer-ne un estrall,
d’aquells que es feien abans.
I sant Jordi aplega a plaça
quan troba les paradetes,
amb roses de totes menes
i llibres de mil colors.
Tot preguntant pel mal drac
avança entre el desconcert:
On ha de ser aquell cap verd
qui, avui, no vol lluitar?

Espero que haja estat un Dia del Llibre i Dia de Sant Jordi ben especial.

Vientos del pueblo: un poema sobre los libros de Juan Antonio Pinto Antón

 



 
 
Vientos del pueblo
(Juan Antonio Pinto Antón)

23 de Abril: todos los Cervantes
Todas las Rosalía de Castro. Todos los viajes. Todos los Shakespeare. Todas las Odiseas.
Todos los Fernando Pessoa. Todos los cómics. Todas las Wislawa Szymborska. Todas las sagas nórdicas.
Todos los Albert Camus. Todas las leyendas. Todas las Irene Vallejo. Todas las poesías. Todos los Kent Haruf.
Todos los ensayos del pensamiento. Todas Las Virginia Woolf. Todos los bestseller. Todos los Miguel Hernández. Todas las epopeyas.
Todos los cuentos. Todas las Doris Lessing. Todos los Julio Cortázar. Todos los clásicos. Todos los Julio Verne.
Todos los relatos cortos. Todas las Nino Haratischwili. Todos los Eduardo Piglia. Todas las mitologías. Todas las Margarite Yourcenar.
Todos los libros en castellano, en euskera, en català, en galego.
Todos los libros escritos. Todos los libros por leer. Todos los libros por escribir. Todos los libros leídos. Todos los libros por devorar.
Todas las primaveras de cada 23 de Abril florecidas de libros.

La il·lustració és de Mariusz Stawarski.

Dos poemes d'Isabel Barriel per celebrar el Dia del Llibre i la festa de sant Jordi

 

 

Estem celebrant la festa de sant Jordi i el Dia del Llibre. Com sempre, ho fem amb poesia, hui amb dos regals especials que ens ha fet la nostra amiga poeta Isabel Barriel (moltíssimes gràcies). Versos acabats de coure pera que els lectors i lectores del blog pugueu festejar-los (encara van oloreta de tinta electrònica).

Cal explicar-vos que cadascun d'aquests poemes surten d'unes il·lustracions que li propose a Isabel Barriel. La primera, d'un drac assomant-se en un camp de roselles, és  de Valentí Gubianas. El poema resultant és el següent:

S’ha perdut el drac,
ha quedat tapat
per la més alta herba,
se l’ha empassat la primavera.

És tot, tot, una taca verda
amb tocs vermells de rosella.
És tot, tot, Natura fresca
per decorar amb delí
el palau de la princesa.

Quin ambient més delicat!
Quina elegància la del drac!
És l’interior millor decorat!...

 

 El segon poema, sobre els llibres, surt d'una il·lustració d'Amanda Oleander, en la que podem veure una lectora, en la llibreria, capficada en la lectura per a fer la seua tria.


Entre el silenci de la brisa
i la llum fresca de l’abril,
m’assec vora els llibres
per ser aventurera del llegir.
Em mira el meu amic
i em pregunto si voldrà amb mi venir.
Em respon amb la mirada
sense veu només per dir
que m’acompanya per la lectura apassionada
fins que ens atrapi la nit...

 

Feliç Dia de Sant Jordi, amb el cavaller, la princesa, el drac i la rosa i... especialment bonic Dia del Llibre per a tots i totes.

21.4.21

Sant Jordi, la princesa i el drac surten de casa, però l'any passat... poesia de Núria Albertí.

 


Amb la pandèmia han canviat moltes coses, entre elles les festivitats. Sant Jordi i el Dia del llibre enguany es celebra, però amb totes les mesures necerssàries per a evitar els contagis (siguem prudents, que ja resta poquet pera sortir de la pandèmia) . Recordeu que l'any passat estàvem confinats a casa? Ara estem semi-confinats, sortim tan sols per necessitat, així que volem recuperar un poema de Núria Albertí que, amb humor, ens descriu cóm fou el confinament de sant Jordi, la princesa i el drac.


Enguany aquests tres personatges ja surten al carrer, amb mascareta i distància social (els tres estan vacunats) i podem gaudir d'una festa del llibre... un tant especial.


Sant Jordi, la princesa i el drac es queden a casa

(Núria Albertí)

 

Sant Jordi i la princesa

porten mesos confinats

amb un drac de quatre metres

amb certes necessitats.

 

El sostre és negre del fum

de muntar circuits aeris.

En Jordi li ha fet un mapa

però ell seguéis els seus criteris.

 

Juguen a fet i amagar

i el drac es pot camuflar.

Tot i que saben on és

per la gran pudor que fa!

 

Per tenir una mascota,

al drac poden passejar

i comprar i tirar la brossa.

Això sí, s’han d’alternan.

 

A en Sant Jordi, quina dèria,

li ha donat per fer pa.

Farina, aigua, oli, llevat,

sobrassada i parmesà.

 

Han fet una gran comanda

a totes les llibreries.

Quan acabi tot plegat

tindran lectura per dies!

 

La princesa ha pintat roses

i les penja al balcó.

El drac i el Jordi apaludeixin.

Sembla que facin olor!

 

La il·lustració és  d'Eli Elis.

20.4.21

El llibre meravellós: poema de Joana Raspall preparant el Dia del Llibre

 


S'apropa sant Jordi i el llibre s'enlaira per tot arreu, entre grans i menuts. Llibres meravellosos que van a la recerca de lectors i lectores. Els poemes sobre els llibres prenen ara més sentit que la resta de l'any. Gaudim de la poesia i dels llibres.


El llibre meravellós

(Joana Raspall)


Tinc un llibre fet

amb pètals de rosa,

esquitxos de mar

i olor de maduixa. 



Per fer lletres d’or,

una papallona

s’hi espolsa les ales,

i el sol les dibuixa. 



Els dits blaus del cel

hi escriuen les faules

que cap ull humà

sabria llegir. 



El vent me les conta;

les sé de memòria!

Me les conta el vent...

o surten de mi?...

 

La il·lustració és de Maja Veselinovic.

15.4.21

Revolución femenina: poesia de Begoña Abad

 

 
La mejor revolución:
no darme por vencida,
no entrar en sus cantos de sirena,
no permitirme la amargura,
no dejar un espacio para el odio,
no olvidar la mirada de niña,
no dar por perdida la esperanza.


(Begoña Abad / Gabriel Moreno. il.)

14.4.21

Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año: un poema per a cada mes

 


L'any va avançant i l'hivern ja ha donat pas a la primavera. L'any també té els seus poemes i hui volem xerrar d'ells, gràcies al llibre Sopa de pollo con arroz. Libro de los meses del año, de Maurice Sendak, versionat per Gloria Fuertes i reeditat per l'editorial Kalandraka.

Un poema per a cada mes, versos que assaboreixen el temps. El llibre forma part d'una sèrie de llibres escrits per Maurice Sendak en 1962, en l'editorial editorial HarperCollins, que van ser adaptats per Gloria Fuertes en 1977. Des de patinar sobre gel al gener fins a esdevenir l'arbre nadalenc al desembre, passant pels vents de març, les calors d'agost o viatjar pel món a la resta de l'any: un poema per cada mes. Els seus versos saborosos alimenten la imaginació i revitalitzen el sentit de l'humor.

Us fiquem un tastet del seu contingut:

Abril

En abril, ¡alegrías mil!

Me voy a (la bella) España

con sopa y caña,

o me voy a la India extraña,

sobre un elefante

que sorbe elegante.

Ah, eh, oh... a la una.

Ah, eh, oh... a las dos.

Ah, eh, oh... sopa de pollo con arroz.

*

Mayo

En mayo

me desmayo...

Soñe era un pajarillo

con gorro y flequillo.

Usé el nido de cazuela,

guisé sopa de la abuela.

Removiendo a la una.

Removiendo... a las dos.

Removiendo sopa

de pollo con arroz.

5.4.21

Caperucita lectora: haiku infantil de Mª Rosa Serdio

 

 

Sempre és un plaer rebre regals del amics, més encara si són versos. Gràcies, Mª Rosa Serdio per aquesta preciosa sorpresa que vull compartir amb tots vosaltres. Ara la Caputxeta llig i el llop escolta...

Celebración

(Mª Rosa Serdio)


Bajo el cerezo,
Caperucita lee
y el lobo escucha. 

 

 La il·lustració és de Valérie Duchesne.

2.4.21

Dia Internacional del Llibre Infantil 2021: "La música de les paraules" / Día Internacional del Libro Infantil 2021: " La música de las palabras"

 


Un any més -des de 1967 i coincidint amb l'aniversari de l'escriptor danès Hans Christian Andersen- celebrem el Dia Internacional del Llibre Infantil. Aquest any l'IBBY ha encarregat a la secció d'Estats Units (USBBY)  la realització del missatge i el cartell.

La música de les paraules, és l'escrit que ha realitzat Margarita Engle, una poeta cubanoamericana. L'autor del cartell és l'il·lustrador Roger Mello.

La música de les paraules

Quan llegim, al cap ens creixen les ales,
i quan escrivim, cantem amb els dits.

Els mots són tambors, flautes a la plana,
ocells cantors i elefants trompetistes,
rius que discorren, cascades que salten,
papallones volant com artistes.

Les paraules conviden a ballar,
amb ritmes, rimes i els batecs del cor,
repics de peülles i batecs d’ales,
amb rondalles antigues i modernes,
amb contes fantàstics o realistes.

Tant si t’estàs tranquil a casa teva
com si explores fronteres tot cercant
nous territoris i una llengua estranya,
els contes i els poemes et pertanyen.

Quan compartim els mots, les nostres veus
esdevenen música del futur,
pau, alegria i la companyonia
d’un càntic dedicat a l’esperança.


La música de las palabras

Cuando leemos, a nuestra mente le crecen alas.
Cuando escribimos, nuestros dedos cantan.

Las palabras son tambores y flautas en la página,
pájaros cantores que alzan el vuelo y elefantes
que trompetean,
ríos que fluyen, cascadas que caen,
mariposas que revolotean
¡en lo alto del cielo!

Las palabras nos invitan a bailar:
ritmos, rimas, latidos del corazón,
ruido de cascos y aleteos,
fábulas antiguas y nuevas,
ficticias y reales.

No importa si estás cómodamente en casa
o cruzando la frontera hacia un nuevo país
y un idioma desconocido, los cuentos y poemas
son tuyos.

Cuando compartimos las palabras, nuestras voces
se transforman en la música del futuro,
en paz, alegría y amistad,
una melodía de esperanza.

1.4.21

Nocturno, poema de Gabriela Mistral per a Dijous Sant

 


Nocturno

(Gabriela Mistral)

Padre Nuestro, que estás en los cielos,
¡por qué te has olvidado de mí!
Te acordaste del fruto en febrero,
al llagarse su pulpa rubí.
¡Llevo abierto también mi costado,
y no quieres mirar hacia mí!

Te acordaste del negro racimo,
y lo diste al lagar carmesí;
y aventaste las hojas del álamo,
con tu aliento, en el aire sutil.
¡Y en el ancho lagar de la muerte
aun no quieres mi pecho oprimir!

Caminando vi abrir las violetas;
el falerno del viento bebí,
y he bajado, amarillos, mis párpados,
por no ver más enero ni abril.

Y he apretado la boca, anegada
de la estrofa que no he de exprimir.
¡Has herido la nube de otoño
y quieres volverte hacia mí!

Me vendió el que besó mi mejilla;
me negó por la túnica ruin.
Yo en mis versos el rostro con sangre,
como Tú sobre el paño, le di,
y en mi noche del Huerto, me han sido
Juan cobarde y el Ángel hostil.

Ha venido el cansancio infinito
a clavarse en mis ojos, al fin:
el cansancio del día que muere
y el del alba que debe venir;
¡el cansancio del cielo de estaño
y el cansancio del cielo de añil!

Ahora suelto la mártir sandalia
y las trenzas pidiendo dormir.
Y perdida en la noche, levanto
el clamor aprendido deTi:
¡Padre Nuestro, que estás en los cielos,
por qué te has olvidado de mí!

La il·lustració és d'Yohey Horishita.

31.3.21

Jacarandá: poesia primaveral d'Otilia Fontanals

 
 
S'acomiadem de març amb un preciós poema. Us encantarà!
 
Jacarandá
(Otilia Fontanals)

Abrió la plaza de mi pueblo
su sombrilla azul celeste;
sonrió la mañana de gozo,
se detuvo el aire al verle.

De alas y de trinos se llenó
en esa tarde, su sombra.
De alegres juegos de niños,
los pétalos de su alfombra.

La noche quedó despierta
hamacándose en su copa;
cambió sus estrellas por flores
y, de celeste, brilló hermosa.
 
La il·lustració és de Kamilė Krasauskaitė.

30.3.21

Cambio tristeza por alegría, cambio...una sonrisa y una poesia


 Juguem a imaginar? Primer pensem tot el que ens agradaria canviar i fem una llista (segur que serà llarga: fam, guerres, malalties, explotació infantil, destrucció de la natura, etc.) i ara, al seu costat, fem una llista paral·lela per el que volem canviar-ho. Si ho poemem ens surten versos tan bonics i solidaris com aquests:

Cambio

(Ana Mª Romero Yebra)


-Cambio, cambio, cambio...
¿Qué quieres cambiar?
¿Son cromos de fútbol?
¿Bolas de cristal?

Yo cambio la guerra
por tiempos de paz
y armas asesinas
por flores de azahar.

El fuego por lluvia
serena y tenaz.
El llanto, por risa.
El hambre, por pan.

Y cambio el desierto
Y el pobre arenal
por un ancho río
camino del mar.

Cambio la amargura
de la soledad
por la mano amiga
para acompañar.

-Eres sólo un niño...
¿lo conseguirás?
-Sí, porque la gente
me puede ayudar.

La il·lustració és de Fernando Noriega.

29.3.21

Poeteca: web de poesia catalana

 

Us recomanem que li doneu una ullada a Poeteca, una web de poesia que surt de la transformació de Mag poesia, una font de consulta imprescindible per a tots els amants i divulgadors de la poesia infantil i juvenil en català. Al 2000 va néixer el projecte Mag Poesia, una secció creada per Antoni Artigues dins del web de Magisteri Teatre. La secció poètica va anar creixent de manera continuada amb els anys, esdevenint durant dues dècades un instrument efectiu per incorporar la poesia catalana en l'entorn digital i fer-la accessible, permetent ampliar la seva divulgació.

 Ara, en la seua transformació, podem veure diferents seccions:

-Blai & co.: recull el llegat poètic de Blai Bonet i també Damià Huguet i  Jaume Pomar

-Nova: compilació viva de poesia catalana actual

-Mag Poesia: molts autors i molts poemes en català

-Festival: veus del món al bell mig de la Mediterrània


Un lloc de lectura i consulta poètica imprescindible.

Us fiquem un tastet:

Bumerangs

Tornen sempre, les aranyes.

Tornen, són enormes i n'hi ha moltes.

Tornen amb els cossos peluts, les potes llargues.

Tornen i encara tenen gana. No han deixat mai, de tenir gana.

 

De tots els contes tornen si et toca creuar sola un parc de matinada.


25.3.21

La primavera de la aldea: poesia de Jaime Torres Bodet


 La primavera viatja del camp a la ciutat per a que tothom puga gaudir d'ella. Anem a seguir-la per mig de la poesia.
 
La primavera de la aldea

La primavera de la aldea
bajó esta tarde a la ciudad,
con su cara de niña fea
y su vestido de percal.

Traía nidos en las manos
y le cantaba el corazón
como en los últimos manzanos
el trino del primer gorrión.

Tenía, como los duraznos,
de nieve y rosa hecha la piel
y sobre el lomo de los asnos
llevaba su panal de miel.

A la ciudad, la primavera
trajo del campo un suave olor
en las tinas de la lechera
y los jarros del aguador
 
La il·lustració és d'Holly Wojahn

24.3.21

La poesía es... nos dice Isabel Barriel

 

 

Es respira en l'aire la primavera, s'olora la poesia a l'ambient, s'escolten els versos a la nit... Serà que a març surt cada any la màgia de la poesia?

Es la brisa de una noche de Marzo,
es el sol que se oculta en verano,
es la luz soberana intermitente de un faro,
es el aroma del azahar
es el azahar que evoca la luna,
es la luna que preside el altar,
es el altar que pinta la luz de color azafrán,
es el azafrán que perfuma cada verso y echa la rima a volar.
Es el Universo,
es la deriva de cada matiz,
es pasear un domingo por Shiraz,
es callar y escuchar,
es hallar el ritmo de tu propio caminar,
es dotar de poder al olvido
y de serenidad al deseo,
es cantar, es soñar,
es brillar bailando sobre el mar.
La Poesía es volar
por los cielos y barnizar
con gotas de lluvia el cristal de tu bar
sabiendo que los culpables de todo son los demás...
 
La il·lustració és d'Yoshinori Kobayashi

22.3.21

Tres biografies de Federico García Lorca per a nens i joves

 

Per encetar aquest bonic dia de primavera us volem recomanar tres biografies sobre Federico García Lorca, les tres ben diferents i adreçades a un públic d'edat divers. Una biografia que està recent publicada, Las cosas de Federico, de Mónica Rodríguez Suárez, amb il·lustrat per Federico Delicado i editat per Milenio, dins del seu segell infantil Nandibú-

El llibre ens mostra la infancia del poeta granadí. Recrea la infantesa a la Vega de Federico García Lorca perquè els xiquets i xiquetes s'iniciïn en l'imaginari del poeta. Tracta sobre el poder de la imaginació, la relació amb la naturalesa i la sensibilitat social davant la injustícia.


Lorca va deixar escrit que la seva infància està lligada a l'olor de la terra, als treballs de camp, a el so de l'aigua córrer, a parlar amb ocells i arbres. Lorca deia que tota la seva infància era poble.

 


 Us volem també recomanar un altre llibre, aquest per a més menudets, que publica l'editorial Alba dins de la seua col·lecció Pequeño & Grande, Federico García Lorca, de María Isabel Sánchez Vergara, il·lustrat per Alfonso Casas. Podem llegir-lo també en català. És fantàstic per apropar la vida i obra de García Lorca als més petits i començar a endinsar-se en la poesia per mig de la veu d'una gran poeta.


Per a joves i adults us recomanem el llibre d'Ilu Ros, Federico, editat per Lumen. La seua biografia en format còmic.

En aquest llibre escoltem les veus d'aquells que el van conèixer, des de la seva família propera fins a la legió d'amics i amigues que ho van freqüentar en els seus anys granadins, a les gresques líriques de la Residència d'Estudiants o al llarg de la seva intensa vida literària. I, per descomptat, la seva pròpia: la de poeta, la de l'dramaturg, la de l'conferenciant amb la claredat i força d'unes idees que avui tenen la mateixa urgència, i, per fi, la veu nua de l'fill, de l'germà i de l' amant enamorat. Ilu Ros fusiona veus i paraules amb les seves il·lustracions, que ens arrosseguen com la magnètica personalitat de Federico García Lorca: icona de generacions passades, presents i futures.

21.3.21

El oficio del poeta: versos de Goytisolo per acomidar el Dia de la Poesia

 

Anem a acomiadar-se d'aquest Dia de la Poesia amb els versos de José Agustín Goytisolo que ens parla sobre l'ofici del poeta.

Recordem que cada dia hem de prendre una cullerada de poesia, no tan sols en aquest dia.

 

 El oficio del poeta

(José Agustín Goytisilo)

 Contemplar las palabras
sobre el papel escritas,
medirlas, sopesar
su cuerpo en el conjunto
del poema, y después,
igual que un artesano,
separarse a mirar
cómo la luz emerge
de la sutil textura.

Así es el viejo oficio
del poeta, que comienza
en la idea, en el soplo
sobre el polvo infinito
de la memoria, sobre
la experiencia vivida,
la historia, los deseos,
las pasiones del hombre.

La materia del canto
nos lo ha ofrecido el pueblo
con su voz. Devolvamos
las palabras reunidas
a su auténtico dueño.

La il·lustració és d'Andrew Lyons.

En el Dia de la Poesia compartim el poema

 

 
 
He trobat uns quants mots 
al món de la poesia, 
no vull quedar-me'ls tots! 
Si t'agrada llegir 
et faran companyia, 
ens els podem partir. 
 

A cada pam... un poema sobre la poesia, de Damià Huguet

 

 
A cada pam…

1. A cada pam del solc sembrar-hi un llapis.
2. Amollar la comporta del safareig
i deixar que la terra s’ameri
durant vuit dies consecutius.
3. Si es fa així, seguint aquest ordre establert,
al cap d’un mes començaran a néixer les estrofes
que serviran per enllestir el sonet. 

La il·lustració és de Noemí Villamuza.

El poeta, solo ante el peligro: versos en el Día de la Poesía



 Cóm s'imagineu al poeta davant de la fulla o de la pantalla en blanc? Sol d'avant del perill de la paraula, dels versos? Sol davant de tots els lectors? Sol davant de la seua responsabilitat? Ens aclareix el dubte el gran poeta Juan Carlos Martín Ramos i encetem així la celebració del Dia de la Poesia.

Solo ante el peligro

(Juan Carlos Martín Ramos)

¡Ay, pobre poeta!,

solo ante el peligro

de la tinta negra.

 

Solo ante el peligro

de mirar de cerca,

de poner en verso

todo lo que piensa.

 

Solo ante el peligro

de sacar la lengua,

de decir verdades

con todas sus letras.

 

Solo ante el peligro

de izar la bandera

de la paz, en medio

de todas las guerras.

 

¡Ay, pobre poeta!,

solo ante el peligro

de salvar la Tierra.

Il·lustració d'Olaf Hajek.

20.3.21

La lluna s'ha refredat / Cuento de la luna resfriada: poesía de Nieves García

 


 Ara fa calor, ara fa fred. Ara bufa el vent, ara plou. Ara cambia el temps. El mes de març està un poc boig i els refredats estan a l'ordre del dia, fins i tot la Lluna s'ha refredat. Menys mal que el seu amic el Sol té cura d'ella i ben aviat estarà bona... Atxís! Ai, cóm ens afecta el canvi de temps!

Cuento de la luna resfriada

(Nieves García García)


La Luna está tosiendo,
la Luna tiene tos,
se constipó la otra noche
por salir en camisón.


Ha venido a visitarla
su querido amigo el Sol,
le ha regalado un jarabe
de fresa y de mentol.


Se lo ha tomado tres veces,
con un poco de sifón
y parece que la Luna
se encuentra mucho mejor. 


La il·lustració és d'Arezou.

19.3.21

Palabras: dos poemas infantiles de dos poetas argentinas

 


Som paraules, estem fets de paraules, ens comuniquem amb les paraules, creem paraules i amb les paraules, versifiquem gràcies a les paraules i queden impresses amb el vers.

Dos poemes de dos poetes argentines, al voltant de la paraula.

Palabras


Escribo palabras,
palabras de tiza
que a los pizarrones
les hacen cosquillas.

Escribo palabras,
palabras traviesas
que llegan y borran
todas las tristezas.

Escribo palabras,
palabras de luna
que cantan de noche
mi canción de cuna.

Escribo palabras,
palabras con brillo
que viajan contentas
dentro de un bolsillo.

Escribo palabras,
palabras de arena
que hilvanan consuelos
para cada pena.

Escribo palabras,
palabras sin dueño
que esconden secretos
y tejen los sueños.

Y escribo palabras,
palabras tan mías
que nacen y crecen
en mi poesía.

*

Milonga de la palabrota

Una palabra
palabritera
despalabrábase
por la escalera.

¡Pobre palabra!
se apalabró
palabrincando
cada escalón

Cayó de cola
la palabrisa y
palabrochóse
flor de paliza.

Despalabra
pala que brota
de ser palabra
ya es palabrota.