Benestants bolets
Quan la pluja fina
aplega al meu bosc,
sento com refila,
ho desperta tot.
S'aixequen, mandrosos,
benestants bolets,
com rauen: joiosos,
esguardant, desperts.
Talment semblarien
paraigües novells,
esperant les dèries
del viatjar amb cistells.
Quan la pluja els deixa,
aplega el gran fred,
fan que un somni ver
esdevingui queixa.
I plora el vell bosc
en sentir la neu,
com de tou té el cor?,
segur que ho sabeu.
La il·lustració és d'Artisalma -Birgitta Lopez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada