Poema d'amor, de Bernat Artola, per assaborir el Dia de Sant Valentí

L'amor té els seus camins, que els enamorats no coneixen -il. Lisa G.-

Cançó

(Bernat Artola)

Mai sabré, somni d’amor,

l’antic dolor que t’amarga,

ni el secret amagatall

líric de la teva gràcia.

Mai sabré, somni d’amor,

per on vindrà l’esperança.

Si pujarà per la senda

fosca de la barrancada;

si davallarà dels núvols

enyoradissos de l’alba.

Mai sabré, somni d’amor,

per on vindrà l’esperança.

Entre l’ombra i la llum

plena de por viu l’ànima.

Vol pujar a l’infinit

per la serp ondulant de la flama.

Amor, no sospires més.

No mires cap a la plana.

Ja vénen els núvols d’or

i l’ombra trista s’amaga.

Ja ve la cançó d’Abril

i la trèmula paraula

que obre les portes del Cel

amb una doctrina falsa.

Adéu, clavell morenet!

Adéu, olivar de plata!

Amb les albes de l’amor

ens ha sobtat l’esperança...