7.3.10

Pare i mare: una poesia infantil de Núria Albó



La família és molt important per als xiquets. De menuts, el pare i la mare són tot el seu món. Sovint hem comentat al blog que per apropar la literatura als menuts cal començar per allò que els és més proper. Però, curiosament, dins de la poesia infantil hi ha molts pocs poemes que fan referència a l'entorn familiar i, més concretament, als pares. No s'expliquem el per què d'açò. És que la proximitat i quotidianitat no fa lliga amb la poesia? Són els pares motiu de besadetes i abraçades, però de pocs poemes. La poesia és un excel·lent camí per a expressar sentiments i, és evident, que els menuts focalitzen els seus sentiments més forts en els seus pares.

Després de llegir el poema de Núria Albó, Pare i mare, ens sembla important, des d'ara, anar recopilant aquests poemes temàtics, més enllà d'aprofitar-los per a celebrar els "Dies de... el pare o de la mare".

Pare i mare
(Núria Albó)

Els ulls de la mare
no els té ningú més.
Són com les onades
que gronxen els vaixells.

Les mans del meu pare
són com les arrels
que aguanten els arbres
i els fan crèixer drets.

La il·lustració és d'Angelo Ruta.

4 comentaris:

els nens de la casa ha dit...

si fas un tomb per "el racó dels nens" hi trobaràs un premi.
http://pelsnens.blogspot.com/2010/03/premi-bog-vip.html

Diana ha dit...

Sembla que ens hem posat d'acord amb el blog "el racó dels nens" perquè jo també t'he concedit el mateix premi des del meu blog dianaeduca.blogspot.com. Felicitats i molta poesia!

Esmeralda ha dit...

Sàlvia, és un gran plaer rebre un comentari teu, en un blog senzill però amb la pretensió d'animar a la canalla a llegir i escriure.
Abraçades
"Racó de 5è i 6è"

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Els poemes de la Núria Albó sempre són bonics i aquest és especialment tendre.
Besadetes,
M. Roser