21.3.10

Els poetes en el Dia Mundial de la Poesia - 2010


 

Hui es celebra a tot el món el Dia Mundial de la Poesia. Us invitem a llegir el missatge d'Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, per a celebrar aquest dia.

I nosaltres, per a celebrar-ho, enguany ho volem fer amb el versos i la música d'una cançó, Els poetes, són ells els que ens fan sentir a cop de versos i paraules. Un xicotet homenatge, des d'ací, a tots els poetes del món.

Els poetes

Text: Léo Ferré/Miquel Pujadó
Música: Léo Ferré

Són éssers molt estranys, que viuen de la ploma
o que no en viuen pas, depèn de l’estació.
Són éssers molt estranys, que travessen la broma
amb passes lleus d’ocell sota ales de cançó.
Tancada en un flascó tenen l’ànima prima;
els seus diners, als llibres que mai no han editat;
la seva dona viu lligada a alguna rima
que ens parla de l’amor i del fruit desitjat.
I pinten de colors l’asfalt gris i discret:
quan el trepitgen, creuen que van per l’oceà.
Amb cintes de vellut decoren l’alfabet
i treuen pels carrers els mots a passejar.
Tenen sovint un gos, company de vi i misèria,
que els llepa tendrament les mans, mentre li surt
dels ulls brillants i humits la llum fidel i etèria
que els guia lluny, molt lluny, al país de l’Absurd.
Són éssers molt estranys, que en contemplar les flors
hi veuen, amagats, somriures femenins.
Són éssers molt estranys, que canten les dissorts
tot fent sonar el seu cor com sonen els violins.
Amb braços sense plomes, enyoren les grans ales
que la Literatura enganxarà més tard
al seu espectre gèlid, quan pugin les escales
que els duguin de la Mort als grans salons de l’Art.
Caminen per l’atzur, amb el cap a les viles,
i saben aturar-se per beneir els cavalls.
Caminen per l’horror, amb el cap a les illes
on els botxins ni arriben ni poden fer-hi estralls.
Titllen d’artificials els seus breus paradisos,
i fiquen els seus versos al fons d’un calabós,
talment com si poguessin recloure un bloc de pisos
perquè a la cllaveguera hi ha els amos i els senyors.

La il·lustració és d'André Neves.

3 comentaris:

asignaturas perdidas ha dit...

Feliz día colegas... lindo poema... acá les de dejo la dirección de mi blogs para que pasen a visitarlo http://asignaturasperdidas.blogspot.com

isabel ha dit...

Felicidades por se GENTE así, tan necesaria.
He tomado prestada una imagen tuya y el mensaje que citas.
GRACIAS

teresa ha dit...

Sort en tenim dels i les poetes que embelleixen els durs moments de cada dia. Sàlvia, trobo el teu bloc d'una qualitat i una tendresa impressionants.