5.3.10

I Festival Internacional de Poesia de Valencia




Hui comença el I Festival Internacional de Poesia de València, organitzat per Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) amb la voluntat de recuperar la tradició del recital i donar al públic l'oportunitat d'escoltar els poemes de la veu dels propis poetes. Aquest festival poètic coincideix amb la commemoració de centenari de la mort del poeta valencià Ausias March.

Poetes de totes les edats i de diferents estil. Recitaran en les seues pròpies llengües: Rosa Alice Branco (Portugal), Marc Granell (València), Saskia de Jong (Països Baixos), Felipe Juaristi (Gipuzkoa), Nikola Madzirov (Macedònia), Carlos Marzal (València), Jean Portante (Luxemburg), Ponç Pons (Menorca), Sussana Rafart (Ripoll) i Lars Söderberg (Suècia). Els poemes de Lars han estat traduïts al català i es regalaran als assistents en un llibret.

La idea dels organitzadors es donar-li continuïtat al festival i celebrar-ho anualment la primera setmana de març (el dia 3 d'aquest mes és la data de la mort d'Ausias March).

Quedeu tots invitats a participar!

Com que aquests dies estem celebrant amb poesia el Dia de la Dona volem aprofitar per a gaudir dels poemes de Rosa Alice Branco.

-->
Dos palabras para la noche
(Rosa Alice Branco)
Ahora soy el día. He ordenado las ropas
del último viaje, tu voz
en el cajón junto a la cama.
¿En qué lengua oigo las primeras vocales
de nuestro alfabeto, el olor de las sábanas
después de dormir? Viene despacio
por la calle estrecha donde se abre una flor
siempre que pasamos. Eres tú quien lo dice,
eres tú quien te abres cuando la flor. Cuando abres
el pan. El aceite en el plato y nuestros dedos
surcando los caminos de la boca y todo el cuerpo
camino uno del otro. También el vino.
El rojo de la noche. También la lengua.
Siento que la gastronomía y el amor
son dos palabras para la misma cosa.
No me acuses de plagio. ¿Cómo puedo
decir lo que todavía no has dicho?
*
Duas palavras para a noite
(Rosa Alice Branco)
Agora sou o dia. Arrumei as roupas
da última viagem, a tua voz
na gaveta junto à cama.
Em que língua ouço as primeiras vogais
do nosso alfabeto, o cheiro dos lençóis
depois do sono? Vem de mansinho
pela rua estreita onde uma flor abre
sempre que passamos. És tu que o dizes,
és tu que abres quando a flor. Quando abres
o pão. O azeite no prato e os nossos dedos
sulcando os caminhos da boca e todo o corpo
a caminho um do outro. Também o vinho.
O vermelho da noite. Também a língua.
Sinto que a gastronomia e o amor
sãos duas palavras para a mesma coisa.
Não me acuses de plágio. Como posso

dizer o que ainda não disseste?

La il·lustració és d'Aida Emart.