10.3.10

Duerme la noche: poesia infantil de la nit i la lluna


Duerme la noche
(M.D.I.)
Se acostó la noche,
de tan cansada,
esperando al lucero
que no llegaba.
Sábana blanca
tapa su sueño
y el frío oscuro
besa su pelo.

Duerme la noche
en el silencio,
sólo la luna
vela su sueño.

La il·lustració és d'Alan Clark.

6 comentaris:

poesiaula ha dit...

Armonía hecha sueño.
Precioso, brillante poema,
enhorabuena.

Sàlvia ha dit...

Que bona amiga eres, Isabel.
Besadetes, guapetona

pepi ha dit...

Molt bonica.

Sàlvia ha dit...

Ei, Pepi, un saludet. M'alegra que t'agradi el poema. Com va per l'escola? Supose que tothom esperant la primavera amb els braços oberts.

Besadetes

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Si la nit dorm,no veurà la lluna quan la vingui a veure...
M'encanten els poemes que amb paraules senzilles, reflecteixen imatges plenes de sensibilitat.
Besadetes de lluna.
M. Roser

Sàlvia ha dit...

M. Roser, tot els teus comentaris son molt interessants i enriqueixen els post. Gràcies per la teua participació i per seguir el blog. Compartisc amb tu la idea de la poesia.
Shhh!!! La nit dorm, les besadetes tenen silenciador.