8.12.10

Ciudad laberinto: llibre de poesia de Pedro Mañas


Feia temps que volíem comentar-vos i recomanar-vos aquest fantàstic poemari de Pedro Mañas: Ciudad laberinto. El llibre va ser guardonat amb el premi Poesía para Niños Ciudad de Orihuela 2009 -de la que vàrem tenir el plaer de participar com a membre del jurat- i està editat per Factoria K de Libros. És un dels llibres que cal anotar-se per a regalar o regalar-se'n aquests nadals.

Molta imaginació i bona poesia que donen vida a una ciutat. Podem anar passejant-se i llegint per entre els 30 poemes que composen el llibre com si ho férem per les avingudes de la nostra ciutat i aturar-se per escoltar la música de fons (cotxes, botzines...), mirar els gratacels com toquen els núvols a la par que ho fan els versos, jugar amb el mobiliari urbà con si d'objectes animats es tractara...mirar de reüll al nostre veí i deixar-lo amb la seua solitud.

Tot el poemari té un cos, la ciutat, i te una vida, el cor que batega a cop de vers. Una obra molt original que ens apropa al món urbà, amb grosses pinzellades d'humor i molta creativitat que fluctua entre la realitat i el surrealisme, tan proper als món infantil. Destaquem del llibre la seua pròpia temàtica ben llunyana dels llibres de poesia que estan editant-se. Com ens va dir el propi Pedro Mañas, en la seua ponència a les I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil, està sorgint un nou concepte de poesia adreçada als xiquets i joves, amb nous temes, nous registres poètics. Una poesia que no busca l'empatia amb el jove lector, però que l'aconsegueix.
Les il·lustracions de Silvina Socolovsky perllonguen la plasticitat dels propis poemes, com un joc conjunt que inviten al lector a participar. Molt originals.

De prova un tastet:


Ciudad laberinto
(Pedro Mañas)

He pintado un mapa
sobre la solapa
de mi libreta.

Un mapa pequeño
de una ciudad grande
que no se está quieta.

Las calles se enredan
la gente se escapa
y los coches ruedan
sobre mi mapa.

Lo pliego y despliego,
lo arrugo y estiro
lo pinto y despinto,
lo miro y remiro,
y cada vez veo
un sitio distinto:
ciudad hormiguero,
ciudad telaraña,
ciudad basurero,
¡ciudad laberinto!


Un ciudacertijo
(Pedro Mañas)

Aunque nunca me enojo
ni la envidia me pierde
ni sufro de moquillo...

A veces estoy rojo,
a veces estoy verde
y a veces amarillo

Cap comentari: