A noite do Apalpador: poesia para unha noite de maxia / poesia gallega per a una nit màgica

Hui, 31 de desembre, és costum a Cocentaina anar amb els xiquets a buscar "un home que té més nassos que dies resten a l'any". De menuda era fantàstic veure la preocupació en la cara dels xiquets i xiquetes buscant a l'home i la cara dels adults aguant-se la rissa. Són tradicions que no deuen perdre's.

En Galícia tenen una tradició ben particular, com ens ha contat l'amic Xurxo Valcárcel. L'últim dia de l'any, tal dia com hui, en les belles muntanyes de Caurel, el senyor Apalpador, el vell i gegant carboner, baixa al poble per anar palpant les panxetes dels xiquets mentre dormen (sols als xiquets que estan ben dormits). Si és així "Así, así esteas todo o ano" els deixa un regalet, un present, un grapat de castanyes màgiques, auguri de bona salut per a tot el proper any (hi ha un conte, O conto do Apalpador, sobre aquest personatge fantàstic gallec del que varem xerrar l'any passat). Al país Basc està l'Olentxero, molt semblant a l'Apalpador. 

Doncs, Xurxo Valcárcel ha fet un poema, que ara volem compartir amb tots vosaltres, on ens conta la feina de l'Apalpador, els llocs que recorre en l'obscuritat. Gràcies Xurxo, per compartir amb nosaltres la teua poesia i per difondre les tradicions de la teua terra entre els xiquets i majors. Esperem que també l'Apalpador et porte castanyes i molta alegria per al proper 2011. Bo Aninovo.

A noite do Apalpador
(Xurxo Valcárcel)

Esta noite feiticeira,
loguiño de te durmir,
entre a neve silandeira
o Apalpador ha de vir.

Baixará dende a Rogueira,
devesa moi misteriosa,
onde habitan a bidueira
e a faia máis preciosa.

Por Campelo pasará,
por Mostaz e por Moreda,
en Esperante estará,
e tamén irá a Noceda.

Por Pacios, por Mercurín,
por Folgoso e A Seara...
como non, Ferramulín,
igual verá a súa cara.

Cubrirao a nevarada,
a boina branca terá,
e a toda casa abrigada
a sorpresa levará.

O carboeiro impoñente
moitos traballiños ten,
palpar barrigas da xente
e facer carbón moi ben.

Os rueiros serán seus
na xeada escuridade,
entrará en casa dos teus
coa súa inmensa bondade.

Irá polo corredor
sen facer ningún ruído,
retirará o cobertor
por ver quen está durmido.

Sexas neno ou rapariga,
durante a noite cumprida,
tocaráche na barriga
e verá que está mantida.

E con agarimo fondo,
dende o seu corazón puro,
pedirá con falar dondo
que non teñas porvir duro.

E ó acordares co abrente
sentirás un arrecendo,
de castañas, seu presente,
que poderás ir comendo.

Non busques logo a compaña
de quen che quere mantenza,
pois xa estará na montaña
na cabana da fervenza.

Sempre alí con Novoneyra,
o cantor dos tesos cumes,
sentados xunto a lareira
quecendo con moi bos lumes.