7.8.14

Un poema d'amor: romanç del Sol i la Lluna



L'estiu és un moment especial per iniciar un enamorament. Però, aquest amor que hui us presentem és molt, molt, molt universal. S'enceta un romanç entre el Sol i la Lluna i tot l'univers està participen del seu gran amor.

El sol i la lluna
(Gabriel Janer Manila)

El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.

El sol i la lluna
s'han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.

El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?

Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d'encants.

Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d'estrelles
pel cel teixiran.
N'hi ha dos que s'estimen
dins l'espai tan gran.

La il·lustració és de Valentí Gubianas, creada especialment per al poema. 

1 comentari:

Anònim ha dit...


Si la lluna m'ho demana,
assegura aquest vell sol,
demà, li porto, amb la flama,
un resguard on raure els dos.

Joan Josep Roca Labèrnia