6.6.11

Arbres: poesia de Xavier Casp


Arbres

Arbres!, vides amigues de la meua!
Braços a l'aire
i arrels a terra,
pobre cor estirat, vertical de les ànsies!

Arbres!, fills de la terra
i amants de l'aire!
Com jo, com jo,
tronc fidel a l'enigma de les ales!

¿Qui em diria el secret
si els fracassos floreixen esperances?
Jo vaig tornant-me espill:
mireu-me els arbres!
...

La il·lustració és de Suzan Buckner.