15.9.11

Luna de nácar: poesia per a dormir gronxant-se amb la lluna


Cada nit, abans de dormir, les paraules i els versos, les besades i carícies, ens obrin la porta de dels somnis. Els xiquets i les xiquetes (també els majors, per què no?) necessiten dels abraços de les paraules que els bressolen per sentir-se protegits, estimats, segurs. No cal recordar-vos que contar-los històries, compartir lectures, llegir poemes junts cada nit no sols fomenta la lectura, també crea un lligam important entre els pares i els fills, un fil de comunicació i estima, d'imaginació i sentiments compartits que deixen la seua llavor ben dins del nostre cervell i del nostre cor.

Per a la nit d'aquest dijous us proposem la lectura de Luna de nácar, un preciós poema infantil de la nostra amiga, mestra i poeta, Mª Rosa Serdio. Gronxem-se junts amb la  llum de la lluna. Bons somnis poètics!

Luna de nácar

Grande y gloriosa,
luna de nácar
sale a colgarse aros de plata.
Y, allá en la nube,
deja una lágrima.
¡Vuelve, lunera,
que aquí, en su casa,
espera un niño
que te reclama.
Él, sin tus besos,
no va a la cama.
Yo, sin su risa,
soy poco...
o nada.

La il·lustració és d'Ofra Amit.

6 comentaris:

Lídia ha dit...

Molt bona nit i do!
M'ha agradat molt la introducció que has fet del poema!

Mª Rosa SERDIO ha dit...

Gracias por la sorpresa.
Bien sé que los mayores desearíamos tener siempre un susurrador enlunado que nos llevara de la mano hasta el sueño.
Besinos de luna llena.

Sàlvia ha dit...

Ho dic com ho penso, Lidia! En els taller que faig per als pares els parle moltes vegades de la importància de buscar i crear moments lectors. Compartir i gaudir; és la clau.
Molt bon dia i besadetes i moltes gràcies pels teus comentaris (sempre em donen ànims per continuar)

Sàlvia ha dit...

M" Rosa, la sorpresa me la distes tú a laas tantas de la noche cuando estaba buscando entre mis archivos poemas de la luna. xD, estamos sincronizadas!!!
Me apunto al "susurrador enlunado". Si lo encuentras por Asturias, que no me extrañaría, me lo envías a Cocentaina, pero ya.

Como siempre... es un lujazo tener tus poemas en este rinconcito.
Besadetes

Mª Rosa SERDIO ha dit...

¡Ay! Pensé que no se notaba tanto. Es que anoche tuve un tiempo detenido, de esos que pasan a veces y entonces, después de la media noche, suceden cosas.
Y hasta ahí puedo leer. Lo del soñador va para largo pero no se descarta.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo vull aquesta lluna per mi, perquè no hagi de contar ovelles alguna nit d'insomni...
Felicitacions a la Maria Rosa i un petó per les dues (un per cada una)!!!
M. Roser