La poesia en les falles valencianes: poemes fallers satírics

Tots coneixem l'especial humor que tenim els valencians. És un humor molt nostre i fem burla de tot i de tots, també de nosaltres mateix. Diuen que l'humor és un tret d'intel·ligència ?! En aquests dies fallers tenim la plasmació artística d'allò que estem parlant: les Falles. Són ninots que representen una sàtira de la nostra societat, tenen la gràcia de traure-li punta a tot i de fer-hi burla, incloent la "crisi" actual. No hi ha cap tema que siga "tabú", ni cap personatge "intocable".

Els ninots i les lletres que l'acompanyen ens fan sortir una bona rialla. Són com gregueries de cartró amb molt d'art. Però a més, les associaions falleres solen editar uns llibrets on, en forma poètica, critiquen qualsevol succés o personatge (a més de daurar la píndola i tirar-li floretes a les "regines falleres"). Llegiu aquests dos poemes, d'Antoni Lluís Martínez i Furió, que va escriure per a uns fullets fallers d'Alzira i comprovareu com la sàtira regalima per tots els versos.

Hui, dia 19 de març, és la festa gran i volem cel·lebrar-ho amb vosaltres amb poesia, poesia per als fallers, per als valencians i els visitants, per als pares i per als/les Pepes, poesia per a seriosos i riatllaires, poesia per als ninots i el fogataires,... A més, us invitem a una bunyolada poètica (molt típic d'ací).

Bones falles i millor "cremà"!

SET COSES QUE NO HAS DE FER A LA TEUA FALLA

(Antoni Lluís Martínez i Furió)

Per a armar picabaralla
o per a fotre a una falla
és el principi motor,
seguir al peu de la nota
la llei del mínim esforç:

Ni un cèntim més de la quota,
tot debades tots els dies,
ni rifes, ni loteries.

El segon d’estos principis
és el més fatal dels vicis:
No pagues mai puntual,
deixa-ho tot per al final,
malgrat que així tots els mesos
la falla pague interessos.

El tercer i principal
és que tu opines de tot,
busca sempre on està el mal
sense mida ni desmai,
però no pegues ni brot,
perquè així no erraràs mai.

El quart has de recordar
que en acabar de sopar,
alça’t i no lleves taula,
no has nascut per a escurar.
Ves-te’n a prendre café
o ix a la gata maula,
tu que saps el que et convé.

El cinqué és que mai no ajudes
ni col·labores en res,
no fora cas que després
a la minima que dubtes,
hages creat precedent
i et vullguen fer president.

És el sisé manament
sempre a tot posar-li pega
i fer la jugada cega,
criticant al President,
llançant alguna invectiva
contra tot el que treballa,
incloent la Directiva
i alçant en armes la falla.

La setena i en resum
és que vengues molt de fum,
fes vore que a acalorades
a tu no et poden guanyar
i a l’hora de figurar,
si van les coses brodades
i hi ha algun aplaudiment,
fes-te un bon lloc a colzades
al costat del President.

TOTS ELS BURROS VOLEN SER CAVALLS GUANYADORS
(Antoni Lluís Martínez i Furió)

La democràcia és mentida
quan és teledirigida,
quan no hi ha lloc per a la dissidència,
quan la uniformitat és l'exigència
de qui mana
(i de qui mama).

Hi ha qui calla, qui creu i qui obeeix,
hi ha qui engul, qui combrega amb elegància
i qui obté beneficis amb escreix,
quan es ven el peix de la ignorància.

Sovint se'ls veu trepar com les mones,
canviar-se al bàndol dels que manen
(i dels que mamen).
Apuntar-se quan les cartes venen bones.
Ai! Quanta burrera i destrellat!
Com si hagueren estat fets per encàrrec,
renyint per la butaca d'un despatx
o venent a sa mare per un càrrec.

Jo em quede amb la meua veritat,
m'estime més, com sempre, ser que estar,
canviar la societat, fer i desfer,
pensar, parlar a sempre estar callat
i pixar el tronc d'un taronger.

M'estime més la dolça llibertat
a ser un cagacalces amargat.

M'estime més ser lliure,
viure i riure
a estar pendent de que cal dir o no,
i fer allò que sempre em vinga en gana
li agrade o no li agrade
a aquell que mana,
li agrade o no li agrade
a algun llepó.