La poesia de Sylvia Plath

Tota una poetessa, el poema fet en cos de dona, un clàssica universal: Sylvia Plath (Boston, EEUU, 1932 - Londres, 1963). Des de ben menuda Sylvia Plath demostra un talent especial per a jugar amb les paraules i crear versos. Una poeta amb imaginació, intel·ligència, domini del llenguatge, saber fer i forta apertura a l'inconscient. En possitiu o negatiu es sol lligar la seua poesia a la seua biografia, el pes del mite arrossega la lectura dels seus versos.

Fa poc s'ha publicat la seua poesia completa, Sylvia Plath. Poesia completa, amb una molt bona traducció de Xoán Abelleira, en l'editorial Bartleby. Us aconsellem la seua lectura. Podem llegir els seus poemes en anglès i la seua traducció al castellà a la web Poemas en inglés: Sylvia Plath.

D'entre els nombrosos poemes hem seleccionat els seus últims versos, aquells que va escriure un dia abans del seu suicidi: Límite / Edge.

LÍMITE

(Sylvia Plath)

La mujer alcanzó la perfección.

Su cuerpo muerto muestra la sonrisa de realización,

la apariencia de una necesidad griega

fluye por los pergaminos de su toga,

sus pies desnudos parecen decir,

hasta aquí hemos llegado, se acabó.

Los niños muertos, ovillados, blancas serpientes,

uno a cada pequeña jarra de leche ahora vacía.

Ella los ha plegado de nuevo hacia su cuerpo;

así los pétalos de una rosa cerrada,

cuando el jardín se envara

y los olores sangran de las dulces gargantas

profundas de la flor de la noche.

La luna no tiene por qué entristecerse,

mirando con fijeza desde su capucha de hueso.

Está acostumbrada a este tipo de cosas.

Sus negros crepitan y se arrastran.

La il·lustració és de Tina Berning.