Hui donem veu a les poetes àrabs. Nabilah Alzubair naix en al-Hajerah, Sana’a, Yemen, en 1964. És poeta, novel·lista i periodista. Té nombrosos llibres de poesia i els seus poemes són fantàstics, tendres, imaginatius, poemes amb una forta veu de dona.
Us invitem a llegir-ne dos d'ells:
Desilusión
(Nabila al-Zubair)
(Nabila al-Zubair)
Durmiendo yo una vez
Un caballo logró colarse en mi sueño
Y... se durmió
*
Ocurre
(Nabilah al-Zubair)
Ocurre que
Nos encontramos en el mismísimo comienzo
Nada atrás
Nos alejamos de ello
Ni poema
Ni árbol
Sucede
Que nos encontramos
El tiempo nos separa
Corrimos lejos... labio con labio
Sucede que nos encontramos
«Algo» nos hace extraños
Apegados
Apartados
Por un cabello.
La il·lustració és de Maria Eugenia.
1 comentari:
Impresionantes versos. Kiko ;)
Publica un comentari a l'entrada