1.3.09

Tèrbol atzur, un blog que dona veu a les poetes dels països catalans


Comencem nou mes, març, i una vegada més anem a dedicar-li una menció especial a les poetes. Aquest mes coincideix la celebració del Dia de la Dona i del Dia de la Poesia, així que poc a poc anirem penjant articles per a difundir la veu de les poetesses d'arreu del món.

Volem començar des de casa. Us recomanem li doneu una ullada al blog que edita Júlia Costa sonre les poetes catalanes. S'anomena Tèrbol atzur. Júlia, escriptora, poeta i amiga -ara que té més temps lliure- es dedica a penjar un excel·lents articles sobre les dones poetes als països catalans. El blog té poc temps i ja té un bon grapat d'autores (Margarita Ballester, Olga Xirinacs, Irene Climent, Maria Beneyto, Rosa Fabregat i Isabel Barriel entre altres), que poc a poc anirà ampliant-se.

És un bon projecte, original i necessari, molt especialitzat. Li desitgem una bona singladura poètica i aprofitem per a felicitar a Júlia i agraïr-li aquest compartiment de la seua informació. També la felicitem pel nou llibre que acaba d'editar i presentar, L'inici del capvespre, editat per Meteora, on també té editat el seu llibre de poemes La pols dels carrers.

Com que ella ens parla d'altres poetesses, nosaltres en aquest cas volem parlar d'ella, amb un poema seu fantàstic: La perruquera del Raval. Un poema de dones, sobre dones i de lectura obligada per a homes i dones.


La perruquera del Raval
(Júlia Costa)
La perruquera del Raval
té una mirada de princesa
i un terrat ple de roba estesa
des d’on es veu la catedral.

Va arribar un clar matí de juny
de passatgera clandestina
amb un germà i una cosina
d’alguna terra de molt lluny.

Ara és la reina del carrer,
té dos infants de xocolata,
assecadors brillants, de plata,
i un amant jove que és cambrer.
Endega trenes de colors,
fa permanents a les velletes,
pinta de blau les ungles netes,
vora la Rambla de les Flors.

La perruquera del Raval
té pinces d’or, rulos de canya,
laques de Xina, i una aranya
que li teixeix els mocadors.

Et pot deixar el cabell daurat
si el pas del temps te l’emblanquina
o de color de fusta fina
o d’un vermell agosarat.

Maquilla rostres esvaïts,
perfuma l’aire de canyella,
et torna jove si ja ets vella
i t’abelleix trobar marit.

Té tovalloles de cotó,
pintes de closca de tortuga
una aprenenta que remuga,
i mil bombolles de sabó.

La perruquera del Raval
tanca a l’estiu, una setmana,
i se’n va a veure una germana
que té casada a la Bisbal.

Llavors el cor de la ciutatd
es de la Rambla al Paral·lel
sembla que dormi sota un vel
com en un conte de veritat.

Fins que de sobte, algun matí,
torna a arrissar cabells rebels
pinta de roig blanques arrels
i tenyeix ungles amb carmí.

Llavors els músics de carrer,
disciplinats, fan una fila,
i amb barretines de paper
endeguen una cercavila.

I una cançó sense final
i una tonada de violí
diuen a tots que ja és aquí
la perruquera del Raval.

La il·lustració és d'Anne Mangseth.

12 comentaris:

Annabel ha dit...

Ja he saltat a vore el bloc que suggereixes, gràcies per la recomanació.
El "dia de les Dones" (en plural perquè n'hi ha diversitat) s'acosta, és cert, tanmateix hauria de ser-ho tots els dies. Papers mullats.

Salut!

Anònim ha dit...

Felicitacions a Júlia pel blog i pel seu poema. Quina perruquera més marxosa! Sempre ens sorprens en els articles que vas ficant al blog, llegir-lo diariament, és una continua sorpresa, Sàlvia.
Una abraçada. Joan Girones

Anònim ha dit...

Ahir per casualitat vaig tenir a les mans dos llibres de poesia per a infants i éssers curiosos. Un estava dedicat a Lorca i l'altre a Alberti. Era de l'Editorial de la Torre. Em van semblar molt interessants.

Júlia ha dit...

Mercès pels comentaris. He endegat aquest blog que menciona Sàlvia perquè em vaig adonar de la poca presència de poesia femenina a llibreries i biblioteques, en general i de les poques edicions que hi ha.

Vaig a poc a poc, però he trobat escriptores per a molt de temps, em sembla que sera un blog sense final...

Si algú sap més autores que me n'enviï referències que anirem fent 'sin pausa y sin prisa'.

Sàlvia ha dit...

És curiós, Júlia, aquest blog també va naixer perquè a internet no hi havia molt de poesia infantil i juvenil, amb l'objectiu de servir d'orientació i informació en el camp de la poesia. Sembla ahir i ja porta mésde dos anys. Al principi pensava que no donaria més que per a uns cent post i ja porto més de mil. A tú et passarà el mateix.

La poesia i les poetes estan, però la informació està tan repartida que de vegades és difícil accedir a ella i la ignorància porta l'oblid. La tasca que estas realitzant és molt important i t'augure molts, molts post. Tu eres molt feinera, bona escriptora i amant de la poesia, amb una sensibilitat especial, així que has agafat un tema que no se t'acabarà mai. Nosaltres, a gaudir dels teus escrits.

Felicitacions, Júlia.

Moltes besadetes

Sàlvia ha dit...

Els llibres de l'editorial De la Torre són fantàstics, però el nivell de les seues lectures és per a joves malgrat que ficva "para niños", doncs en la selecció dels poetes i poemes els han triat amb una certa dificultat. A la biblioteca tenim tota la col·lecció.

Besadetes creatives (com tú)

Sàlvia ha dit...

Annabel, penso que etots i cadascú dels dies són els de la dona i l'home, doncs és en les relaciones del dia i a dia quan realment s'aconsegueix l'igualtat.

Malauradament estem sofrint aquesta lacra de la violència de gènere; això si és "fotut". L'educació en el respecte personal, per damunt de les etiquetes, penso que és la solució.

Besadetes

Sàlvia ha dit...

Joan, gràcietes mil per passejar-te pel blog i per les teues paraules. Ens llegim.

Salutacions quasi primaverals

Anònim ha dit...

Vaja, per fi un lloc especialitzat en poesia femenina. Molt bona recomanació. Llig el blog molt sovint i sempre trobo temes interessants. Felicitacions i continua en aquesta feina "d'enlairar els versos", com bé dius.
Pilar Maria Orfons

Anònim ha dit...

Un bloc per estar a la guai en la poesia femenina catalana. Quina idea! Gràcies per la recomanació.

Lorena Ulceras

Sàlvia ha dit...

Júlia no sols té idees genies, és que a més les porta a efecte. Una dona i poeta admirable.

Jo, llegint aquest poema de la perruquera del Raval me la imaginava conm si la tingués davant.

Gràcies per visitar el blog i deixar els vostres comentaris.

Besadetes

Anna Gascon ha dit...

Gràcies, una vegada més, per les teues propostes. Ja comences a ser quasi indispensable! Ha estat un plaer la troballa del Tèrbol Atzur...
http://departamentvalenciaiesfederica.blogspot.com/2010/03/en-el-dia-de-la-dona.html