Hui li donem veu a una escriptora i poeta nicaragüense, una dona valenta de fets i de ploma, amb una abundant obra escrita: Gioconda Belli. Podem llegir alguns dels seus poemes punxant ací. Poesia compromesa, part d'ella dedicada a la temàtica amorosa, amb una gran sensibilitat. Una veu que ens ve d'Amèrica Central per a donar la paraula a moltes dones que viuen en el silenci.
Y Dios me hizo mujer...
Gioconda Belli
Y Dios me hizo mujer,
de pelo largo,
ojos,
nariz y boca de mujer.
Con curvasy pliegues
y suaves hondonadas
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.
Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.
Compuso mi sangre
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños,
el instinto.
Todo lo que creó suavemente
a martillazos de soplidos
y taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen mujer todos los días
por las que me levanto orgullosa
todas las mañanas
y bendigo mi sexo.
4 comentaris:
D'esta autora conec les seus novel·les, però desconec la seua vessant poètica. Fabulosa.
Pepa Quirón (València)
Jo acabo de descobrir-la, també coneixia la seua narrativa, però no la poesia. És una dona polifacètica, interessant i els poemes m'agraden. Anar poc a poc descobrint veus de dona en la poesia em sembla un bon objectiu.
Besadetes, Pepa
Que rotunda afirmación poética: soy mujer. Un poema lleno de asertividad, como dices, y de sensibilidad. No conozco a la autora, pero me ha gustado su poesia.
Sàlvia, avui l'has clavat, m'encanta Gioconda Belli en totes les seves vessants. He treballat poesia seva amb nois i noies d'ESO. Arriba al fons.
Publica un comentari a l'entrada